|
Remei Casellas. Salt, 1926
Més informació a: XXIV Assemblea general del Centre Ecumènic de Catalunya, 26 de novembre de 2008. A: Oikumene. Circular del Centre Ecumènic de Catalunya, 77 (4t trimestre del 2008), pàg. 3
Remei Casellas i Casals, sòcia d'honor del CEC [Centre Ecumènic de Catalunya] (Resum de la semblança presentada per JB)
Els estatuts del Centre Ecumènic de Catalunya (CEC), amb una previsió que va més enllà del que és estrictament legal, recomanen la promoció de socis d’honor. Reconeixen la necessitat de referents que invitin a la utopia. De fet, que els deixebles de Crist siguem u, com ho demana el Senyor, “com vós i jo, Pare, som u”, no és la “conditio nine quan non” de la utopia del Regne? “Avancem cap a la utopia, i la utopia s’allunya en l’horitzó. Continuem avançant i la utopia continua allunyant-se. Aleshores ens preguntem per què serveix la utopia i la resposta és, simplement, per anar avançant” (E. Galeano, citat per Arcadi Oliveres, El meu camí cap a la utopia ).
A la galeria de socis d’honor del CEC ara com ara només hi ha Joan Misser i Vallès. D’entre els qui ens han precedit hi han figurat M. Josefa Martorell, Agustí de Semir i Conxa Millan. Remei Casellas i Casals fou proposada per sòcia d’honor en la reunió de la Junta Directiva del CEC el dia 28 de maig de 2008. La XXIV assemblea, al seu torn, l’ha proclamada avui, dia 26 de novembre d’aquest mateix any.
La nova sòcia d’honor naixé a Salt (el Gironès) l’any 1926 d’una família de terratinents molt arrelada a la població. D’infant es familiaritzà, amb els seus germans i germanes, amb les hortalisses, les gallines i els porcs. Fou alumna de l’escola de les Dominiques de l’Anunciata, a Salt, i feligresa assídua de l’església parroquial de sant Cugat. Amb la guerra civil no hagué de sofrir mancances materials, però moralment la colpí el clima de persecució religiosa que hagué de respirar, amb l’assassinat, entre d’altres, del jutge de pau de la localitat i la privació dels sagraments. En sintonia amb les il·lusions de la seva mare, cristiana de cap a peus, rere la lectura de la “Història d’una ànima”, de santa Teresa de Lisieux, l’any 1944 entrà al noviciat de les Dominiques de l’Anunciata, a Vic, tot i el seu ideal de vida marcadament contemplativa. S’hi trobà amb 200 religioses, la majoria novícies, de tot Espanya. El català hi era penat i les llibertats, poques. Tanmateix, diu, és més el que hi vaig rebre. Optà per estudiar química, però dedicà anys i anys a l’ensenyament de les matemàtiques. El Concili Vaticà II, que es prengué seriosament, l’atrapà com a provincial de la seva congregació. Ho passà malament. Li negaren, contra tot dret, la veu passiva per ser reelegida en el càrrec. Era considerada un perill.
Alliberada, prestà serveis al departament d’ensenyament i prengué part activa en no pocs moviments de renovació social i eclesial. És ecumènica des de sempre, però en contacte amb la gent del CEC s’hi ha sentí encara més. Exercí de secretària i d’animadora de les setmanes ecumèniques per a educadors celebrades pel CEC a Montserrat i Sant Cugat del Vallès. En comptar amb ella com a sòcia d’honor i col·laboradora hi guanyem tots. A Salt i arreu on sigui és en tot una llavor del Regne. Li agraïm d’haver acceptat de ser adscrita entre els qui lluiten per la utopia.
|
