-Quina és la finalitat de l´Associació?
-Ser un punt de referència i ajudar les mares i els pares que es troben en una situació com la que ens hem trobat: tenir un nen discapacitat sigui per la causa que sigui, tingui la discapacitat que tingui.
-I quines activitats fan?
-Fem manualitats per a la mainada amb discapacitats, però també sense, perquè la qüestió és que hi hagi simbiosi. No hi ha d´haver dos grups. També tenim una parada durant la Diada de Sant Jordi on es ven material que ha fet la mainada. L´any passat vam fer testos. I enguany, segurament seran caixes de fusta. A més, fem una campanya de sesibilització cada any sobre les persones amb discapacitats que s´adreça a tots els alumnes de cinquè de Primària de Salt. Altres activitats són un taller de pessebres per Nadal, al llarg de l´any la mainada pot anar a la piscina coberta amb monitores especials de la Federació Catalana d´Esports per a discapacitats físics.
-De fet, van néixer fruït de la construcció de la piscina...
-Sí. A inicis de l´any 2002, vam anar a parlar amb l´Ajuntament per veure si els nens podrien fer hidroteràpia quan hi hagués la piscina coberta. I ens van aconsellar que la millor manera d´aconseguir-ho era creant una associació.
-I ho van aconseguir...
Sí. I ara hi ha vuit nens que hi participen. També hem aconseguit que hi hagi vuit nens que vagin al casal d´estiu amb la resta de la mainada i amb monitors especials. I ara estem preparant uns jocs infantils adaptats amb rampes i elements per a la psicomocitrat. L´Ajuntament en posarà en algun parc quan el tinguem enllestit.
-Per què «Infants valents»?
Perquè per fer el que fan han de ser molt valents amb les dificultats que tenen i han de demostrar constantment que saben fer moltes coses. Passen situacions hospitalàries greus.
-Noten discriminacions?
Sí que en patim. Contínuament. Tant en barreres arquitectòniques, com en comunicació o en l´actitud de la gent. De vegades no saben què dir quan veuen un nen amb discapacitats o al seu pare o mare. Ens ha tocat viure aquesta situació i ens hem d´amotllar al que hi ha. Per exemple, abans teníem amics i anàvem junts als llocs però alguns ara no ens truquen o no ens saluden i ho justifiquen dient que no saben què dir-nos. I precisament el que necessitem és el suport de la gent, no que ens vagin dient «pobrets, pobrets». A mi m´agrada destacar que, per exemple, hi ha un nen de set anys amb paràlisi cerebral i cec que canta de memòria la cançó El bandoler d´en Lluís Llach. O també totes les d´en Tonietti.
-Pot sorprendre que amb quatre anys d´existència ja obtinguin el premi Tres de Març.
Cert. Ens va sorprendre i estic molt agraïda per la confiança que ens donen. Demà (avui pel lector) serà molt emotiu. El premi ens dóna molt de coratge per tirar endavant.
-I quins motius creu que han fet que se´ls atorgui el premi?
La gent cada cop ens coneix més i veu els resultats que obtenim. El fet que sortim en els mitjans de comunicació, les activitats que fem ens donen més ressò. Per Sant Jordi, per exemple, a la una ja havíem venut totes les roses i això que eren al mateix preu que a la resta de parades. I el premi té més mèrit perquè és per votació popular.
-Però... el premi més important de tots, quin seria per l´Associació?
Seria que sempre es pensés en la mainada. Que no hi hagués diferències amb la resta de la mainada, perquè tothom és com és. El millor dels premis és veure el somriure d´una criatura.
-Quina relació té amb les institucions?
Molt bona amb tothom. Amb l´Ajuntament, amb la gent de Benestar Social, amb tothom. M´agradaria agrair als que d´una manera directa o indirecta ens estan ajudant i a totes les entitats de Salt
|
