 |
|
Presentació de l'exposició
He conegut la Mónica a través del seu interès per la lectura i l'escriptura, però de mica en mica ha anat descobrint-me una altra faceta seva, en què veig també una altra forma d'escriptura. Ha estat ella la que m’ha fet fer aquesta reflexió quan diu que els seus interessos no estan escrits, sinó teixits. No en va, part del que exposa és paper. Un paper on no cal escriure, perquè ja està escrit. Amb una escriptura delicada, subtil, en ocasions fins i tot fràgil, però sempre personal i sincera. Sincera fins al punt que diu tant i és tan suggerent el dret com el revés.
Els tapissos ens expliquen quasi tímidament la seva etapa a ses Illes. Sembla que vulgui tramar passat i present, amb fils fets de memòria. Memòria que troba el seu espai teixint-se amb el present i formant part de la mateixa trama. Aquí la fragilitat desapareix i busca amb força lligar-se, aferrar-se, fondre's amb el seu entorn i formar part del que la fa sentir-se integrada en el seu nou espai.
María Melguizo Urquiza
“L'art no reprodueix allò que és visible, ho fa visible.” Paul Klee |
