 |
|||||
|
Nat a Jaca (Osca) el 19 de febrer 1881 i mort a Sant Antoni de Calonge el 1948. Vegeu: c/ de Lluís Moreno Tenia només tres mesos quan el seu pare, militar del Cos d'Enginyers, fou destinat a Girona, on morí als 38 anys, Lluís Moreno ja no es va moure més de Girona, malgrat que la seva mare era natural de Madrid. En unes oposicions convocades el 1902, se li adjudicà l'escola de nens de Sant Antoni de Calonge. El 9 de febrer de 1907 es va casar amb Càndida Pallí i Carner de Calonge, això el va determinar a sol·licitar el trasllat a aquesta població on va estar-hi des del 7 de setembre de 1907 fins al 31 d'agost de 1919. A Calonge nasqueren els cinc fills del matrimoni: Lluís, Josep, Isabel, Ramon i Maria. Tots ells cursaren el Magisteri, menys Maria. Precisament el desig de possibilitar els estudis dels seus fills fou el que, l'any 1919, l'aconsellà a demanar el trasllat a l'escola de nens de Bescanó. L'1 de setembre de 1923, Lluís Moreno passà a ser mestre de Salt, on arribà a sobrepassar els dos-cents alumnes. L'11 de setembre de 1925 va ser nomenat president de l'Associació Provincial de Mestres Nacionals. Més tard demanà el trasllat a Quart, on exercí durant la Guerra Civil. Una vegada acabada la guerra, tot i que tot el poble de Quart va sortir en defensa seva, Lluís Moreno va ser sancionat i traslladat a Laluenga (Osca) on va exercir des de l'1 de setembre de 1944 fins al 30 de setembre de 1946. Finalment retornà a Sant Antoni de Calonge, on va morir el 20 de febrer de 1948, a l'edat de 67 anys. Els dos fills grans del mestre Moreno, juntament amb dos altres mestres: Bataller i Dalmau, havien fundat, l'any 1931, el quartet musical Albèniz. Després de la Guerra Civil, als quatre fills del senyor Moreno se'ls sancionà amb pèrdua de la carrera. Lluís i Ramon conegueren l'exili a França i, més tard, un camp de concentració a Reus. Isabel va anar a la presó i Josep emigrà primer a França i després a l'URSS on fou professoar a les Universitats de LYov i Voronex Lluís Moreno era un mestre excel·lent i també un vertader demòcrata, enemic de la violència. Desitjava, com Dalmau Carles el seu mestre, veure triomfar la força de la raó pel damunt de la raó de la força. Políticament era d'esqueres, fou militant del partit republicà radical i col·laborà a "El Magisterio Gerundense", "El Autonomista" i "El Radical". Més informació:
|
||||
