Girona, 1920

Paulí Pallàs i Ferrer, va passar la infantesa entre Girona i Olot, on el van enviar per curar l'anèmia que patia. El 1936, en esclatar la guerra, torna a Girona i s'introdueix a les joventuts del POUM. Amb només 17 anys és enviat al front, on va perdre molts amics. S'exilia a França i el 1940 torna a Catalunya i passa cinc anys d'angúnies treballant en batallons de l'exèrcit.
Es va casar el 1946 i va mantenir la seva militància política, poc després el delaten i és detingut. Va passar tres anys i un mes a la presó de Salt. La seva implicació en l'esport gironí li ha valgut l'emblema d'or del Club de Bàsquet Salt, la Medalla de l'Esport de les Comarques Gironines i la Medalla de plata de la Federació Catalana de Bàsquet.

Administratiu de professió, el 2005 va publicar les seves memòries de joventut en el llibre "Vides truncades, memòries d'un quinto del POUM"

Entrevista:

• Cabezas Horno, Agnès. "Una història de clandestinitats que per fi veu la llum". La Farga, 229 (març, 2006) p. 4-5