 |
|||||
|
|
Bibliografia:
Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les
Les Bernardes. Casa pairal de la nissaga Vilaseca Tarrés, administradors del Marquès de Camps, consta de dos pisos amb unes galeries laterals porxades, fou construida l'any 1868. Durant la guerra civil va ser seu de l'ajuntament i l'any 1939 s'hi instal·laren les tropes del general Franco. El 1941, el metge titular del poble dedicà l'edifici a consultori. L'any 1944, les monges Bernardes van deixar el convent del Mercadal de Girona i s'hi van instal·lar, després de construir-hi els tallers per a la confecció de tapissos i casulles i l'enquadernació de llibres, la capella i la torre. L'any 1979, les monges decidiren traslladar-se al poble de Sant Medir i la Diputació de Girona va comprar l'edifici per convertir-lo en la nova Casa de Cultura de Salt, inaugurada el 23 de juliol de 1983. Actualment i des del 1995, és la seu del Centre de Suport del Gironès, de la Universitat Oberta de Catalunya i acull exposicions, conferències i altres actes culturals. Casa de la Vila
La Coma Cros. Fàbrica tèxtil del Veïnat. La societat formada per Llach, Portabella i Cia. va iniciar, l'any 1850, les primeres construccions de la fàbrica. L'any 1995 la va adquirir l'Institut Català del Sòl i el 1998 va passar a mans de l'Ajuntament de Salt, que va decidir conservar i rehabilitar aquest edifici singular i emblemàtic per a equipaments públics. A principis de 2004 ha entrat en funcionament la zona de magatzem i tallers de l'Ateneu d'Entitats. La següent fase en aquest sector serà l'habilitació de despatxos i locals socials per a les entitats culturals. Paral.lelament, el 22 de juny de 2004 es van adjudica les obres del projecte de rehabilitació parcial de l'antiga fàbrica Coma i Cros com a Biblioteca Municipal i restauració dels elements comuns de les naus Kropotkin i annexa. Aquestes obres permetran un salt qualitatiu en el desenvolupament de la Factoria Cultural de la Coma Cros. L'antiga guarderia de la fàbrica ara acull la Fundació Privada Parroquial Les Vetes Església de Sant Cugat. Esmentada l'any 882, no en queda res d'aquesta antiga construcció. L'església actual va ser construïda el 1635 i ampliada el 1913. D'arquitectura senzilla, des de la seva ampliació, s'hi entra per la porta lateral. La sagristia i l'habitage del campaner condicionen el conjunt arquitectònic. Durant l'any 2007 es compleixen els 1125 anys del primer esment documental de la parròquia de St. Cugat de Salt. [més]
L'Església de Sant Jaume (1972). Obra de Joaquim Masramon, fou beneïda i oberta al públic el 25 de juny de 1972, pel llavors arquebisbe de Barcelona Dr. Jubany. És la parròquia de la zona del Veïnat i es va construir per substituir l'església de l'antic convent de les monges clarisses, quan aquest va ser enderrocat per urbanitzar el carrer Abat Oliba i l'actual plaça de Catalunya. Estació del Veïnat. És un edifici de planta baixa, de 126 m2, que en un principi tenia una cotxera de 40 m2 que més tard va ser enderrocada. Durant molt de temps va ser habitatge i ara és la seu de l'Estació Jove i del Punt d'Informació juvenil de la vila. Uns 800 m més cap a l'oest, s'hi trobava el baixador, una petita caseta construïda el 1950 i que ja ha estat enderrocada. La Farga o Torre de Santdionís (s.
XIV-XVII). El seu nom prové de la família Santdionís, ciutadans de
Girona. Es troba al peu del que va ser el camí ral
d'Amer i al costat de la sèquia
Monar. La Gassol i la Monar tèxtil. Fàbriques tèxtils de Salt. La seva guarderia ha passat a ser l'Escola de Belles Arts Hospital Psiquiàtric. Inaugurat el 1891, a l'edifici del Mas Cardell, per a l'atenció d'un nombre molt reduït de malalts, el 1902 es va aixecar el primer pavelló i en seguiren d'altres al llarg de la primera meitat del segle XX. Es va fer una ampliació a començaments del vuitanta i ara s'hi torna a treballar. Mas Gifre (can Casellas). Situat prop de Torre Mirona, és un edifici de planta baixa i dos pisos. La seva característica principal es troba a les finestres en arc de les golfes. Mas Llorenç. Es troba al nucli antic
de Salt, just a costat de l'església parroquial de Sant Cugat. La torre
és l'element més antic i es caracteritza pels seus elements defensius:
un conjunt de 16 espitlleres de ballesta, de les quals se'n conserven
10. Possiblement l'origen de la torre fou la protecció de la comunitat
de pagesos i els molins i ja devia existir al segle XII, més tard al
llarg del segle XVI, la torre es va reformar i adaptar a les noves
armes i també es va construir un petit reducte fortificat al costat.
Va ser a principis del segle XVII quan es va aixecar l'edifici annex
a la torre. Des dels primitius Llorens, el mas va passar per diferents
propietaris i masovers fins que va ser abandonat el darrer terç
del segle XX. Mas Mota. Rehabilitat per Esbribà-Nadal Mas Ribot. Era la casa pairal dels Marquesos de Camps. Molt més senyorial que els altres masos de Salt, l'edifici actual és el resultat de la restauració que, a la segona meitat del segle XIX, va fer l'arquitecte Francesc d'A. Corrons. Des d'aquesta restauració, la casa té un aspecte neo-renaixentista i la torre perd el seu caràcter defensiu Mas Sitjar. Situat a prop del camí que anava de Palau a Salt i del que venia d'Aiguaviva i Vilablareix. Anteriorment al mas existí una torre de planta rectangular de tres pisos d'alçada, amb espitlleres que van perdre la seva funció quan es construí el casal adossat a la torre. El 1469 la notable fortificació de la casa va ser de gran servei a les tropes comandades pel duc de Lorena. (més informació) Cal Mut. És un exemple dels habitatges urbans del vell Salt. Es caracteritza per una espectacular renglera de finestrals en arc. La part davantera, que dóna al carrer Vidal i Barrquer, conserva una curiosa façana i un pati molt interessant. Can Palmada. Al carrer Llarg, va ser casa consistorial, a la planta baixa, fins al 1936 i escola pública a la planta pis, fins al 1929. Can Pous. Es troba a la plaça de Catalunya. És una masia del segle XIX que incorpora elements decoratius propis de les cases senyorials i dels edificis urbans. El Safareig de les Dones. Els seus orígens es remunten a l'any 1889.
Teatre de Salt. El nou Teatre de Salt (1997) ocupa l'antic edifici del Patronato Catequístico, que es va construir el 1955, el 1962 s'anomenava Patronat Parroquial i el 1984 es convertí en l'Ateneu Saltenc Can Panxut. Torre Mirona. Situada a l'entrada occidental del poble, el seu nom prové de la família Miró, que fou qui la va fer edificar en el lloc on hi havia hagut l'antic mas Nou. La torre, de planta quadrangular i amb molt poques obertures, fou construïda a mitjan del segle XV. A finals del segle XVI, els Miró abandonen Salt i van a Ullastret però el topònim perdura, tot i que la torre passa per diferents propietaris. 1901/1950
1950/2004
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
