patrimoni arquitectònic
  biblioteques publiques de Salt  
 
 
patrimoni arquitectònic
 

 

Bibliografia:

  • ALBERCH, Xavier; BURCH, Josep. Els masos fortificats del Pla de Salt. Servei Municipal de Publicacions de Salt, 1991
  • ALBERCH, Xavier; BURCH, Josep. Salt. Diputació de Girona, 1995
  • BUCH i SERRA, Lluís. Aproximació al creixement urbà de Salt. Servei Municipal de Publicacions de Salt, 1988
  • CASTELLS i CALZADA, Narcís; COLOMER i ARCAS, M. Assumpció. Salt, documents per a la història. Ajuntament de Salt, Diputació de Girona, 1998
  • Activitats 2003-2004. Casa de cultura les Bernardes. Consell Comarcal del Gironès, 2003
  • Fotos: Antònia Gimbernat (2004)
Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les
museu de l'aigua la farga les bernardes església de sant cugat església de sant jaume
Mas Llorenç La Farga Les Bernardes Sant Cugat Sant Jaume
museu de l'aigua cal mut teatre de salt les vetes coma cros
Museu de l'Aigua Cal Mut Teatre de Salt Les Vetes Coma Cros
pavelló d'esports hospital psiquiàtric casa de la vila escola del pla escola del veinat
Pavelló d'Esports Hospital Psiquiàtric Casa de la Vila CEIP El Pla CEIP Veïnat
escola del pla CEIP La Farga CFA Les Bernardes hospital de Sta. Caterina piscina coberta
Escola bressol CEIP La Farga CFA Les Bernardes Hospital Sta. Caterina Piscina coberta
el safareig de les dones mas ribot can pous mas sitjar CEIP mas maso
Safareig de les dones Mas Ribot Can Pous Mas Sitjar CEIP Mas Masó
biblioteca publica        
Biblioteca Pública        
fins al segle XVIII des del segle XIX fins avui
   

Les Bernardes. Casa pairal de la nissaga Vilaseca Tarrés, administradors del Marquès de Camps, consta de dos pisos amb unes galeries laterals porxades, fou construida l'any 1868. Durant la guerra civil va ser seu de l'ajuntament i l'any 1939 s'hi instal·laren les tropes del general Franco. El 1941, el metge titular del poble dedicà l'edifici a consultori. L'any 1944, les monges Bernardes van deixar el convent del Mercadal de Girona i s'hi van instal·lar, després de construir-hi els tallers per a la confecció de tapissos i casulles i l'enquadernació de llibres, la capella i la torre. L'any 1979, les monges decidiren traslladar-se al poble de Sant Medir i la Diputació de Girona va comprar l'edifici per convertir-lo en la nova Casa de Cultura de Salt, inaugurada el 23 de juliol de 1983. Actualment i des del 1995, és la seu del Centre de Suport del Gironès, de la Universitat Oberta de Catalunya i acull exposicions, conferències i altres actes culturals.

Casa de la Vila

  • (oficines). Les oficines de l'Ajuntament ocupen l'edifici dels Germans de la Doctrina Cristiana "els Hermanos". Construït el 1905 amb un sol pis, posteriorment s'amplià a dos. Quan, a principis dels setanta, es van enderrocar les antigues Escoles Nacionals i mentre s'estava construint el nou edifici, va acollir l'escola pública de Salt. La rehabilitació (1985) és obra de Pere Prada.
  • (policia municipal). L'edifici va ser construït per la CNT, durant la guerra civil. L'any 1943 va passar a ser la seu de l'ajuntament i ara acull les dependències de la Policia Municipal.
Cementiri Municipal. Es va construir l'any 1884 perquè el que hi havia al costat de l'església s'havia fet petit.

La Coma Cros. Fàbrica tèxtil del Veïnat. La societat formada per Llach, Portabella i Cia. va iniciar, l'any 1850, les primeres construccions de la fàbrica. L'any 1995 la va adquirir l'Institut Català del Sòl i el 1998 va passar a mans de l'Ajuntament de Salt, que va decidir conservar i rehabilitar aquest edifici singular i emblemàtic per a equipaments públics. A principis de 2004 ha entrat en funcionament la zona de magatzem i tallers de l'Ateneu d'Entitats. La següent fase en aquest sector serà l'habilitació de despatxos i locals socials per a les entitats culturals. Paral.lelament, el 22 de juny de 2004 es van adjudica les obres del projecte de rehabilitació parcial de l'antiga fàbrica Coma i Cros com a Biblioteca Municipal i restauració dels elements comuns de les naus Kropotkin i annexa. Aquestes obres permetran un salt qualitatiu en el desenvolupament de la Factoria Cultural de la Coma Cros. L'antiga guarderia de la fàbrica ara acull la Fundació Privada Parroquial Les Vetes

Església de Sant Cugat. Esmentada l'any 882, no en queda res d'aquesta antiga construcció. L'església actual va ser construïda el 1635 i ampliada el 1913. D'arquitectura senzilla, des de la seva ampliació, s'hi entra per la porta lateral. La sagristia i l'habitage del campaner condicionen el conjunt arquitectònic. Durant l'any 2007 es compleixen els 1125 anys del primer esment documental de la parròquia de St. Cugat de Salt. [més]

L'Església de Sant Jaume (1972). Obra de Joaquim Masramon, fou beneïda i oberta al públic el 25 de juny de 1972, pel llavors arquebisbe de Barcelona Dr. Jubany. És la parròquia de la zona del Veïnat i es va construir per substituir l'església de l'antic convent de les monges clarisses, quan aquest va ser enderrocat per urbanitzar el carrer Abat Oliba i l'actual plaça de Catalunya.

Estació del Veïnat. És un edifici de planta baixa, de 126 m2, que en un principi tenia una cotxera de 40 m2 que més tard va ser enderrocada. Durant molt de temps va ser habitatge i ara és la seu de l'Estació Jove i del Punt d'Informació juvenil de la vila. Uns 800 m més cap a l'oest, s'hi trobava el baixador, una petita caseta construïda el 1950 i que ja ha estat enderrocada.

La Farga o Torre de Santdionís (s. XIV-XVII). El seu nom prové de la família Santdionís, ciutadans de Girona. Es troba al peu del que va ser el camí ral d'Amer i al costat de la sèquia Monar.
Al s. XIV el lloc era conegut com a mas Feixes, però no se n'ha conservat res de la seva estructura. Molt probablement, a principis del s. XVI, els Feixes aixequen un nou casal a sobre o molt a prop de l'antic mas. Aquest sí que és l'origen de la torre actual.
La Farga és una torre de defensa quadrangular de 5x5,5 m a la base i amb 15 m d'alçada. Junt amb la torre, s'aixeca un cos rectangular de 10x12 m amb planta i pis.
El motiu de construir una torre a costat d'un mas podria ser la seva defensa, en una època en què el bandolerisme i els conflictes sovintegen, o si més no, la representació simbòlica de poder, vigilància i control.
La proximitat a la sèquia oferia la possibilitat d'aprofitar l'aigua per a les activitats manufactureres. El 1513, els propietaris del mas tenen dos molins, un de fariner i un de draper.

La Gassol i la Monar tèxtil. Fàbriques tèxtils de Salt. La seva guarderia ha passat a ser l'Escola de Belles Arts

Hospital Psiquiàtric. Inaugurat el 1891, a l'edifici del Mas Cardell, per a l'atenció d'un nombre molt reduït de malalts, el 1902 es va aixecar el primer pavelló i en seguiren d'altres al llarg de la primera meitat del segle XX. Es va fer una ampliació a començaments del vuitanta i ara s'hi torna a treballar.

Mas Gifre (can Casellas). Situat prop de Torre Mirona, és un edifici de planta baixa i dos pisos. La seva característica principal es troba a les finestres en arc de les golfes.

Mas Llorenç. Es troba al nucli antic de Salt, just a costat de l'església parroquial de Sant Cugat. La torre és l'element més antic i es caracteritza pels seus elements defensius: un conjunt de 16 espitlleres de ballesta, de les quals se'n conserven 10. Possiblement l'origen de la torre fou la protecció de la comunitat de pagesos i els molins i ja devia existir al segle XII, més tard al llarg del segle XVI, la torre es va reformar i adaptar a les noves armes i també es va construir un petit reducte fortificat al costat. Va ser a principis del segle XVII quan es va aixecar l'edifici annex a la torre. Des dels primitius Llorens, el mas va passar per diferents propietaris i masovers fins que va ser abandonat el darrer terç del segle XX.
L'any 1991 finalitzaren les obres de restauració i rehabilitació i partir del desembre de l'any 1996 s'inauguraren unes sales d'exposicions temàtiques dedicades a explicar el procés i l'evolució històrica, social i econòmica d'un territori (una part del curs mig del riu Ter que aniria des de la presa del Pasteral fins a Salt) a partir de l'aigua, és el Museu de l'Aigua.

Mas Mota. Rehabilitat per Esbribà-Nadal

Mas Ribot. Era la casa pairal dels Marquesos de Camps. Molt més senyorial que els altres masos de Salt, l'edifici actual és el resultat de la restauració que, a la segona meitat del segle XIX, va fer l'arquitecte Francesc d'A. Corrons. Des d'aquesta restauració, la casa té un aspecte neo-renaixentista i la torre perd el seu caràcter defensiu

Mas Sitjar. Situat a prop del camí que anava de Palau a Salt i del que venia d'Aiguaviva i Vilablareix. Anteriorment al mas existí una torre de planta rectangular de tres pisos d'alçada, amb espitlleres que van perdre la seva funció quan es construí el casal adossat a la torre. El 1469 la notable fortificació de la casa va ser de gran servei a les tropes comandades pel duc de Lorena. (més informació)

Cal Mut. És un exemple dels habitatges urbans del vell Salt. Es caracteritza per una espectacular renglera de finestrals en arc. La part davantera, que dóna al carrer Vidal i Barrquer, conserva una curiosa façana i un pati molt interessant.

Can Palmada. Al carrer Llarg, va ser casa consistorial, a la planta baixa, fins al 1936 i escola pública a la planta pis, fins al 1929.

Can Pous. Es troba a la plaça de Catalunya. És una masia del segle XIX que incorpora elements decoratius propis de les cases senyorials i dels edificis urbans.

El Safareig de les Dones. Els seus orígens es remunten a l'any 1889.

Bibliografia

  • Torramadé, Ramon. El Safareig d'en Jocaloves. La Farga, 137 (gen. 1993) p. 6-7
  • Vila, Jordi. El Safareig de les Dones (llegenda). La Farga, 198 (feb. 2003) p. 8
  • Moció presentada pel grup municipal ICV-IPS pel canvi de nom del Safareig de les Dones pel de Safareig de can Jocaloves

Teatre de Salt. El nou Teatre de Salt (1997) ocupa l'antic edifici del Patronato Catequístico, que es va construir el 1955, el 1962 s'anomenava Patronat Parroquial i el 1984 es convertí en l'Ateneu Saltenc Can Panxut.

Torre Mirona. Situada a l'entrada occidental del poble, el seu nom prové de la família Miró, que fou qui la va fer edificar en el lloc on hi havia hagut l'antic mas Nou. La torre, de planta quadrangular i amb molt poques obertures, fou construïda a mitjan del segle XV. A finals del segle XVI, els Miró abandonen Salt i van a Ullastret però el topònim perdura, tot i que la torre passa per diferents propietaris.

Cases pairals de Salt

Altres edificacions

1901/1950

  • Cal Cigarro (c/ de Josep Aguilera)
  • Can Casellas (c/ Sant Dionís)
  • Can Torras (c/ Llarg)
  • Casa Bover (c/ Esteve Vila, 12), de l'any 1914
  • Casa del c/ Major, 239, habitatge del 1909
  • Casa Escalé (c/ Major, 262)
  • Casa Juncà (c/ Major)
  • Casa Vidal (plaça Verdaguer) Va ser ampliada en un pis l'any 1942 per l'arquitecte Joaquim Masramon
  • Casal Saltenc (C/ Major), del 1932. La reforma del 1987 li va fer perdre part de la seva essència
  • L'Escorxador Municipal, obra del 1929. Deixà de funcionar el 1986 i ara acull un taller ocupacional

1950/2004

  • El Grup de San Cugat "cases barates" es van inaugurar el 1956, com a resultat de la política d'habitatge portada a terme per l'Obra Sindical del Hogar. El grup, fet a partir del model de les Siedlungen promogut perl nacionalsocialisme alemany, destaca pels seus habitatges de planta baixa i pis (amb pati i fins i tot jardí davanter en alguns casos) i la plaça porxada de Sant Cugat.
    Vegeu: "50 anys del barri de Sant Cugat. Les cases barates de Salt". Associació Cultural i Recreativa del Veïns del Grup Sant Cugat,2 006
  • El Grup Verge Maria, al Pg. Marquès de Camps, construït pel Patronato Provincial de la Vivienda i inaugurat el 1962.
  • El Grup de la Caixa Provincial (1964), al carrer Major, obra de l'arquitecte Joaquim Masramon. Acull habitatges, la sucursal de la Caixa de Girona i la Biblioteca Jaume Ministral.
  • El "gratacels" al passeig dels Països Catalans, construït a finals dels 60.
  • El Grup Sindical d'Habitatges de Sant Jaume situat entre la plaça Lluís Companys i el carrer Torras i Bages, es va inaugurar l'any 1970.
  • CEIP La Farga (1973)
  • CEIP Silvestre Santaló (1976)
  • Institut Salvador Espriu (1977)
  • Escola Maçana (1982) obra de Francesc Hereu
  • Mercat Municipal, construït el 1982 i rehabilitat el 2004
  • Escola del Pla (1984) de Carles Bosch i Genover
  • Pavelló Municipal d'Esports (1985) d'Enric Bayona amb col·laboració amb Pere Prada
  • CEIP del Veïnat (1991), obra d'Oriol Bohigas, Josep M. Martorell i David Mackay
  • Escola Bressol Municipal "El Lledoner" (2003)
  • Hospital de Santa Caterina (2004). El projecte arquitectònic és obra de l’equip d’arquitectes Albert de Pineda i Manuel Brullet
  • Piscina coberta municipal (2004)
  • CEIP Mas Masó (2006)
  • Biblioteca Pública de Salt (2006)
  • Llar d'infants El Carrilet (2007)
  • IES Vallvera (2008)
Guia de Girona