Fita i Casals, Martí. Els noms dels carrers de Salt. Programa de la Festa Major, 1986

Si mirem els diferents plànols urbanístics de la vila de Salt, veurem que determinats noms de carrers canvien en pocs anys, degut, especialment, a circumstàncies polítiques. Tot canvi de règim porta inevitablement un canvi de carrers, especialment aquells que són més cèntrics i que tenen més importància cívica o comercial.

Això és un fet que passa a la majoria de les poblacions del país.

Ben segur que abans dels noms dels carrers o si més no simultàniament, hi hagueren els noms dels camins: Camí Ral d'Amer, Camí del Sitjar, Camí de les Tribanes, de les Hortes, etc. En un poble de pocs habitants i agrícola, com fou durant molts anys Salt, la importància dels camins rurals era, si fa no fa, com la dels carrers del poble...

Ben segur, també, que diversos noms de carrers no varen ésser mai acceptats a través d'un acord de l'Ajuntament. Aquests carrers, en no tenir nom, varen consolidar el nom d'un personatge que vivia en el lloc i que ha arribat fins als nostres dies: és el cas dels carrers Pacheco, Surroca, Travessia Coll (carrer que no es passa), Mollera, etc.

D'altres, tot i haver canviat fa anys de nom, en mantenen un altre de popular, especialment per part de la gent més gran: així tenim el carrer dels Divuit Duros (de la Indústria), carrer dels Camps (Cervantes), la Plaça de Sant Pere (Plaça del Veïnat), etc.

- Si ens remuntem als anys vint, veurem que tenim una sèrie de carrers que avui han desaparegut, tant del llenguatge oral com escrit... així el carrer de Dalt (després Sant Josep) i avui carrer Llarg; carrer de Sant Francesc, avui carrer de Joaquim Ravetllat; el carrer Nou, avui carrer de la Processó; el carrer de la Sèquia, avui Josep Aguilera; el carrer de la Princesa, avui carrer Major...

- Quan esdevingué la Reppública (1931) diversos noms foren substituïts pel aleshores Ajuntament republicà (governava ERC) i especialment els carrers més cèntrics del poble canviaren de nom: Pi i Margall (tram del carrer Major), Galán i García Hernández (tram del carrer Major de Salt al Veïnat), Ignasi Iglésias (carrer Llarg), Plaça de la Llibertat (Plaça de la Vila), carrer del Progrés, etc.

- Més tard, quan els anarquistes i la FAI controlaren el Consistori, en plena guerra civil, imposaren alguns altres noms, dels quals el més recordat és el del Passeig Durruti (avui Passeig de la ciutat de Girona), en homenatge al líder anarquista.

- Després de la Guerra Civil, i amb el canvi de règim del general Franco, tingué lloc la substitució dels principals carrers (José Antonio, Generalísimo, General Mola, Mártires) i la desaparició de qualsevol nom de tipus republicà i alhora de destacats catalanistes. És lògica d'un sistema de dictadura, que vol oblidar qualsevol rastre no ja dels qui formaven la banda dels contraris en la guerra 1936-39, sinó qualsevol signe que faci referència a Catalunya i a les personalitats del poble català.

- Poc a poc alguns noms són tolerats, gràcies a l'esforç de determinats saltencs: són personatges catalans, religiosos o poc conflictius a nivell polític: així tenim els noms dels carrers d'Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer (Mn. Cinto), el bisbe Torras i Bages, el filòsof Jaume Balmes (època dels anys 50 i 60), Anselm Clavé, etc. El cas de Prudenci Bertrana també fou degut a una comissió cívica que aconseguí el nom per a Salt.

- Un fet important, trascendental díriem, es produeix l'any 1974 per a Salt. El nostre poble és annexionat a Girona, com ho serà Sarrià poc temps després.

Som als darrers anys del franquisme i hi ha pressió i mobilització arreu del país. La coincidència d'uns mateixos noms a Salt, a Sarrià i a Girona (noms duplicats), produeix la necessitat d'haver-ne de canviar per evitar reiteracions. En aquest moment, l'Associació de Veïns de la vila juga un paper important i en el moment de negociar amb l'Ajuntament de Girona, s'aconsegueix que a Salt es dediquin uns carrers importants: Carrer Major (en substitució de Generalísimo i José Antonio), El Pau Casals, el Vidal i Barraquer, Lluís Millet, Ausiàs March...

- L'any 1983, Salt recupera la seva identitat municipal. L'Ajuntament, amb l'acord de tots els grups polítics del Consistori, decideix el que l'any 1979 tots els Ajuntaments democràtics de Catalunya, que per primer cop es renovaven, varen acordar fer: donar el nom dels carrers més importants de la vila o ciutat a personalitats o institucions catalanes. Salt portava un retard de 4 anys (no tenia Ajuntament) i fins a darrers de 1984, no es produeix un canvi destacat de noms. Actualment a Salt hi ha els noms de Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Països Catalans, Plaça de Catalunya, juntament amb els més tradicionals i arrelats.

[...]