Margarit, Pere. L'antic cementiri de Salt A: "Sant Cugat de Salt : una parròquia mil·lenària" [Salt] : Parròquia de Sant Cugat de Salt, 2009. Pàg. 77 Diu la gent gran de la vila que antigament existia un cementiri que anava des del mas Llorens fins a la plaça de les Llúdrigues i arribava ven bé fins al que anomenem restaurant el Petit Racó. Devia tenir, doncs, una extensió considerable; si comptem l'amplitud de la plaça del Pedró, davant mateix de l'església de Sant Cugat, aquest terreny mesuraria uns 2600m2 aproximadament.

En els darrers 20 anys s'hi han fet diverses excavacions aqrquològiques dirigides per Xavier Albertch i Josep Burch. La primera es va realitzar al mas Llorens durant els mesos d'agost i setembre de 1988 mentre es duien a terme unes obres de restauració per convertir el mas en museu. Com a conseqüència d'aquets treballs, es varen trobar diverses restes òssies, concretament fins a un total de 8 enterraments amb sepultura en fossa oberta a la terra verge amb rierencs a les parets del tall. Una característica comuna a tots ells era l'orientació de l'esquelet a sol ixent.

A la segona campanya, duta a terme entre febrer i març de 1989, abans de repavimentar les habitacions de la casa del mas Llorens, es va sondejar el sòl per documentar l'extensió i orientació de l'antic cementiri, comprovar la fonamentació de la torre medieval i marcar els límits arquitectònics del mas. Es va poder comprovar que no exisitia cap resta d'enterrament en direcció oest i que probablement la necròpolis continuava cap al sud i el nord (fora de l'àmbit de la casa) i segurament en direcció a llevant.

Una tercera campanya la situem als mesos de juny i juliol de 1991 quan, aprofitant les obres de pavimentació de la plaça de les Llúdrigues i de dotació de noves canalitzacions i serveis al carrer Llarg, es van trobar fragments de rodes de molí i restes humanes. Es va concloure que, tant l'estructura de la necròpolis com la disposició dels enterraments, era idèntica a la del mas Llorens, fet que fa suposar que durant molt de temps aquesta zona va funcionar com una única àrea d'enterrament, condicionant la no edificació del territori. Cal remarcar la presència de restes humanes en l'espai que ocupa el carrer Llarg, fet que referma la teoria dels investigadors que aquest carrer no era, almenys en aquest tram, part del camí ral d'Amer, com s'havia cregut tradicionalment, sinó que originàriament seguia més paral·lel a la sèquia Monar.

Aquestes dades ens porten a la conclusió que existia una important necròpolis entre el complex Mas Llorens-plaça de la Vial, datat entre els segles XI i XV. Un altre fet curiós és la gran quantitat de rodes de molí que apareixen associades als enterraments. Cal tenir present que en la petita porció de zona excavada s'han trobat 15 rodes de molí, que s'utilitzaven per tapar o reolzar el cap del difunt. Es desconeix quina relació hi ha entre elss. Potser eren persones que havien estat treballant en tasques relacionades amb els diferents molins que hi havia a la població? El cert és que no es coneix enlloc més que a Salt, un sistema d'enterraments associat al difunt amb rodes de molí.