| |
Bibliografia
- CASTELLS i CALZADA, Narcís; COLOMER i ARCAS, M.
Assumpció. Salt,
documents per a la història. Ajuntament de Salt, Diputació de
Girona, 1998
- CLARA, Josep. Elements per a una història de Salt:
Esdeveniments per a una cronologia.
Revista de Girona, 86 (1r trimestre 1979). Diputació de
Girona
Cronologia (834-1938) | (1939-1982) | (1983-2004)
- 834:
apareix la primera forma històrica del nom del poble: Salto.
El document també parla d'un rec
- 862: referència a una propietat que el monestir de Sant Cugat de
Vallès tenia a Salt
- 882: primer esment de la prarròquia de Sant Cugat de Salt (basilicum
sancti Cucuphatis in Salto). El bisbe Teotari dóna
diversos delmes de la parròquia
a la Seu de Santa Maria i a Sant Feliu
- 1007: primera notícia del rec comtal
- 1056: esment dels molins de Salt. S'esmenta el camí que
va de Girona a Sant Joan d'Aiguaviva i el riu Ter
- 1164: Alfons I, primer comte de Barcelona i rei d'Aragó,
signa un conveni amb Estrader sobre el molí draper que
aquest està construint
a Salt
- 1166: la forma Saltu és la que prevalgué en tota la documentació a
partir del s. XII
- 1176: s'esmenta el camí Moliner
- 1275: primer esment del Mas Llorens
- 1285: a les illes del Ter apareixen documentats dos molins fariners
- 1322: establiment d'un monar a Ramon de Sitjar
- 1346: Pere III el Ceriminiós fa ampliar el traçat de la sèquia
Monar
- 1357: apareix documentada la fàbrega o ferreria
i al seu voltant el veïnat de la fàbrega
- 1358: Pere III concedeix en emfiteusi a Berenguer de Riera
i altres, tot el Monar Reial existent al Mercadal de Girona,
amb les seves aigües, sínies, aqüeductes i comportes
- 1371: carta reial atorgada per Pere III el Cerimoniós en favor
de Francesc de la Via i Bernat de Sitjar, obligant que tothom faci
portar el forment, ordi o altre gra al molí que dit Francesc tenia
a Bescanó i al molí que dit Bernat tenia a Salt
- 1379: redempció del bovatge
- 1387: ordinació que els propietaris dels molins de Salt, de Santa
Eugènia i els de les hortes de Girona hagin de contribuir a la recomposició
de les rescloses. El rei Joan I ven la jurisdicció de Salt, entre
d'altres, a Lluís Estrús, Pere Sunyer i Guillem
Hospital, ciutadans de Girona
- 1430: el rei estableix a Pere Dons, tota l'aigua del Ter i del
Rec Monar que li calgui agafar per regar una devesa i les terres
que posseix a Salt, Montfulla i Sant Gregori
- 1448: llicència atorgada per la reina Maria en favor dels homes
i la universitat de la parròquia de Salt, concendint-los facultat
per fer talles i vendre censals, amb la finalitat de redimir la seva
pertanyença a la jurisdicció senyorial i reintegrar-se
al patriminio reial
- 1449. Privilegi atorgat per la Reina Maria, lloctinent del
rei Alfons el Magnànim, en favor dels homes de la parròquia
de Salt, concedint-los la facultat de tenir batlle
- 1453: Bernat de Sitjar obté el domini útil de la sèquia
- 1463: els habitants de Salt són molestat i robats per l'exèrcit
de Joan II i el de la Generalitat
- 1467: el príncep Ferran (futur Ferran el Catòlic)
fa estada al mas Llorenç
- 1469: en un dels setges de la ciutat de Girona, el Mas Sitjar
va servir de plaça forta a les tropes comandades pel Duc
de Lorena
- 1491: dret d epas a favor d'Elionor Miró, pel camí pertanyent
al Mas Ribot que va del Mas Ribot a les deveses i al riu Ter
- 1420: Antoni Mut, batlle de Salt
- 1528: Francesc Barrera, batlle de Salt. Miquel de Sitjar i Miquel
de Vendrell, senyors del rec Monar reial, estableixen a Pere Ribot,
de Salt, un cert cabal d'aigua per regar les seves terres
- 1533: Girona protesta pel canvi del curs del riu Ter al seu
pas per Salt i Santa Eugènia, tot denunciant el perill
que significaria una riuada contra les muralles
- 1535: Els Estrader tenen un molí fariner amb tres moles (aquest
molí, l'any 1869, era de Joan Viader de Mont i Vidal)
- 1544: Miquel Estor de Sant Dionís té un propietat
un martinet de fer claus
- 1578: primer esment del casal la "Cavalleria", que té dues moles
de molí fariner i parament per a un molí paperer
- 1583: concòrdia entre en Rosell de Sant Gregori i en
Ribot de Salt pel plet que mantenien per l'Illa de les Mitjanes
situada al mig del riu Ter
- 1598: pagesos de Salt armats de pedrenyals mafereixen pastors de
la ciutat de Girona i maten moltons
- 1605: Joan Mut, batlle de Salt
- 1608: Pere Ramis, batlle de Salt
- 1620:
l'ajuntament de Girona compra a la família
Cruïlles
la sèquia
Monar amb tots els seus drets.
L'any 1842 els cedirà a la
societat
"Oliva i Cia", que es transformarà en "La Gerundense"
- 1635: construcció d'una nova església parroquial
sobre una altra anterior
- 1640: allotjament dels terços de Juan de Arce i incidents
amb els pagesos revoltats
- 1641: el bisbe mana fer una escala per pujar al campanar de
la parròquia
- 1653: arran de la guerra amb Francça, el rei ordenà la destrucció de
tots els molins existents fora muralla, per evitar que els enemics
de'n servissin
- 1680: el poble de Salt i els propietaris Font i Llorens, presenten
una denúncia contra la ciutat de Girona per la utilització il·legal
dels aigaudeixos com a pastures. Aquest plet s'allargà fins
el s. XVIII
- 1688: l'Ajuntament de Girona compra la resta dels drets dels
molins de Salt i Santa Eugènia, que no podien exercir
per manca de nivell d'aigua
- 1708: segons la relació de Josep Aparici, Salt tenia
45 cases
- 1735: l'autoritat provincial, representada pel governador militar,
volia replantar les deveses del Ter des de Bescanó a Girona, per
fer una barrera natural d'arbres que protegís la ciutat
de Girona de les riuades
- 1753: el governador proclama un ban amenaçant els pagesos
amb sancions si es tallaven o arrencaven arbre
- 1791: autorització de l'Intendent General de Catalunya per
a la construcció d'una farga d'aram. Com a concessionari s'esmenta
Pere Sala, veí de Santa Eugènia. L'any 1957 continua
funcionant
- 1808: Girona és assetjada i Salt en rep les conseqüències
- 1809: el general García Conde assoleix d'introduir per
Salt un comboi per ajudar Girona
- 1821: participació saltenca a una partida reialista
- 1832: el bisbe Castaño ordena al rector que miri de tornar cobrar
les pensions que fins al 1808 havia rebut de l'Ajuntament, de les
cases de la població i de la justícia i que cessaren
arran de la guerra
- 1836: lleis desamortitzadores que en el cas de Salt treuran a subhasta
propietats dels dominics, carmelitans, aniversaris de Sant Feliu,
etc.
- 1842: l'Ajuntament de Girona, a canvi d'un molí nou, una entrada
de dos pollastres i 500 fulls de paper, com a cens anual, va cedir
en emfiteusi perpètua els drets de la sèquia Monar a la societat
"Oliva i Cia (poc després La Gerundense), amb la comdició de
repartir-se els beneficis que es poguessin obtenir
- 1845: avís de subhasta pública d'un salt de la sèquia Monar. Pere
Ramió adquireix un edifici industrial i un salt d'aigua prop de la
parròquia de Salt
- 1846: constitució de la societat "Ramió i
Cia"
- 1849: la partida de Cargol talla la sèquia
- 1855: creació de les dues fàbriques del Veïnat. Promulgació d'una
llei de desamortització de béns comunals. La llei
admetia la possibilitat de repartir les terres comunals entre
els pagesos que demostressin que feia temps que les cultivaven
- 1859: s'encarrega el projecte de la nova carretera de Girona
a Anglès
- 1861: Pere Ramió instal·la una fàbrica al Veïnat, amb el nom de
"La Comalada", a l'actual travessera de Sant Antoni i Teixidores
- 1866: la societat "Coma, Ciuró i Clavell" compra la fàbrica d'"Oliveras
i Cia"
- 1869: participació saltenca a l'aixecament federal dirigit
pel diputat Josep T. d'Ametller
- 1870: vaga a la fàbrica "Coma, Ciuró i Clavell".
Constitució d'un comitè local del Partit Federal
a Salt
- 1872: escomeses carlines
- 1873: el rector i altres capellans abandonen el poble per por de
ser moletats pels cipayos
- 1877: l'alcalde del poble és comissionat perquè ratifiqui
els drets del propietat que els pagesos tenien sobre els comuns.
Es formalitzen moltes de les escriptures de les hortes del comú
- 1880: carretera de Girona a Anglès i Manresa, passant
per Vic
- 1881: instal·lació de les monges de Santa Clara al nou convent
del Veïnat
- 1884: constitució de la Germandat de Sant Josep, de
socors mutus. Nou cementiri municipal
- 1886: creació de l'Hospital Psiquiàtric
- 1887: escola del mestre Pere Gallostra al Veïnat, fins
al 1923
- 1890: manifestació amb motiu del primer de maig
- 1892: fundació del col·legi de les Dominiques.
Primer escorxador
- 1894: el Ple de l'Ajuntament acorda la instal·lació d'enllumenat
per gas, col·locant set fanals al barri de Sant Antoni i catorze
al nucli urbà de la població
- 1895: inauguració del tram corresponent al trajecte
Salt-Amer del tren d'Olot
- 1896: l'Ajuntament rehabilita Can Palmada al carrer Llarg,
per instal·lar-hi la seva seu
- 1899: creació de la "Carteria rural de Salt". Fèlix Bover és
nomenat carter
- 1902: reglament del Gremi de Pagesos de Salt
- 1903: primer enlumenat elèctric públic
- 1905: arriben els Germans d ela Doctrina Cristiana. Hi romandran
fins al 1971. Baixador de Salt del tren d'Olot
- 1909: incendi de la fàbrica Mulleras
- 1910: Joan de Coma i Cros esdevé l'únic propietari
de les fàbriques
tèxtils de Salt. Entre 1910 i 1923 portarà a terme
una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliació
de la fàbrica Coma i Cros, modificació del traçat de la Sèquia, construcció
de la Central Elèctrica de Montfullà, construcció de la Central
Elèctrica del Molí a Salt
- 1911: Remei Puig i Buscarons sol·licita una subvenció escolar
com a mestra particular del barri de Sant Antoni
- 1913: ampliació de l'església de Salt. Es publica El
libertador. Órgano de los jóvenes republicanos
de Salt
- 1915: es publica El Eco de Salt
- 1916: l'estació del Veïnat es converteix en "Apeadero"
- 1917: constitució de la Germandat de Sant Francesc d'Assís,
de socors mutus
- 1919: vagues a la Coma i Cros (març i octubre). Sebastià Clara
organitza el sindicat únic. Inundació del Ter
- 1920: vaga a la Coma i Cros
- 1921: creació del Centre Obrer de Cultura Floreal. Creació del
Grup Esperantista Regeneració
- 1922: vaga de contramestres a la Coma i Cros
- 1923: Manufactures Gassol s'instal·la en una antiga filatura
de P. Ramió. Atur forçós a la Coma i Cros per
manca de primeres matèries. Substitució de l'ajuntament
arran del cop de Primo de Rivera
- 1924: incendi d'un edifici fabril de la Coma i Cros. Celebració
de l'Assemblea Provincial dels sindicats de la província. Construcció de
la central del Molí
- 1925: primer programa imprès de la Festa Major
- 1927: construcció de les "Escoles Nacionals".
Projecte d'eixample per unir el Veïnat amb el nucli antic de Salt,
de l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús
- 1928: fundació de la Cooperativa "La Econòmica
Saltense". Construcció de la central elèctrica
de Montfullà
- 1929: construcció d'un segon escorxador municipal
- 1930: surt El Poble de Salt. Aspirava a ser "el periòdic
i l'amic de tots els saltencs sense excepció de cap mena". Durant
la República defensà els ideals de l'Esquerra Republicana
de Catalunya
- 1931: eleccions municipals: alcalde, Emili Pibernat. Proclamació
dela República. Surt L'amic del Poble. Camp de
futbol del "Jovent d'Ara"
- 1932: surt Despertar (1932-1934) era publicat pels anarcosindicalistes
que animaven el Floreal i el Sindicat Únic. Vagues a la Coma i Cros
i a Manufactures Gassol. Creació del "Casal Saltenc"
- 1933: incidents entre el Sindicat Únic i el Sindicat Local.
Constitució
del sindicat local de l'Art Fabril i Tèxtil de Salt i
el seu radi. Escola Racionalista de Salt
- 1934: Eleccions municipals: alcalde, Manuel Termes. Vaga a
la Coma i Cros. La guàrdia civil desallotja la fàbrica. Vaga
dels contramestres de la Coma i Cros, decretada per "El Ràdium".
Clausura dels locals polítics arran del 6 d'octubre.
Equip de futbol del Casal Saltenc
- 1936: victòria del Font d'Esquerres: obertura dels locals
polítics
clausurats. Conflicte social a la Coma i Cros i dimissió del
batlle. Revolució i terror: el comitè antifeixista
es fa tristement cèlebre
pels cirms comesos. Constitució del Consell Municipal amb
representats de la C.N.T. i del Centre Republicà. Projecte
d'associació de municipis
del Pla de Girona. Funcionament de dues noves classes de pàrvuls
en el Veïnat, amb dues mestres.
- 1937: autorització per col·lectivitzar terrenys
de l'ex-marquès de Camps i de Josep Vilaseca. Constitució del
sindicat d'oficis varis (UGT)
|
|
