Bibliografia:
-
CLARA, Josep. Elements per a una
història de
Salt. Revista de Girona, 86 (1r trimestre 1979)
pàg
7-8. Publicació trimestral de la Diputació
-
P.M. i F. Escuts de Salt. Programa
de la Festa Major, 1976. Casal de Jubilats, secció Petanca
-
Punt Diari, 28 de juny i 25 de juliol de 1984
-
Informe sobre el "Escudo de armas del Ayuntamiento de Salt
(Gerona)", aprovat per la Real Academia de la Historia
de Madrid, el 9 de desembre de 1949
-
Informe núm. 176, sobre l'escut heràldic de l'Ajuntement
del poble de Salt, emès el 18 de setembre de 1983, per
Armand de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic, diplomat
en Genealogia, Heràldica i Nobiliària,
assessor de l'Arxiu Nacional de Catalunya
-
Informe sobre l'escut de Salt, emès
el 30 de gener de 1984, per l'Institut d'Estudis Catalans
-
Al·legacions elaborades per l'heraldista Armand de Fluvià i
Escorsa, el 23 de gener de 1985
-
Al·legacions elaborades per l'heraldista Armand
de Fluvià i Escorsa, el 24 de març de 1986
Durant el segle XVIII el municipi saltenc emprà un
segell rodó amb el nom rodat de la població i
uns elements ornamentals, entre els quals hi destaca una creu.
Després, durant el XIX i primers anys del XX, en gastà un
altre amb l'escut de Castella i Lleó.
De fet, doncs, no existí cap escut propi de Salt -cal no confondre un
escut amb un segell- fins que, el 1949, l'ajuntament n'encarregà la
confecció d'un que, finalment, seria aprovat per Madrid* i adoptat per
altres entitats culturals o esportives de la vila, bé que introduint-hi
elements específics de cada associació. Aquest escut de Salt,
ben conegut i divulgat de llavors ençà, es compon d'una corona
de príncep, la qual al·ludeix al Principat de Girona, les barres
catalanes, una espiga de blat per representat l'agricultura i una roda de molí sobre
unes aigües per simbolitzar la indústria.
Només a títol complementari, podem fer un esment de l'escut que
Manuel Bassa inclou en un llibre sobre els escuts dels pobles de Catalunya
i que no ha tingut cap trascendència al poble. Duu les armes del comtat
de Barcelona i al peu, en punta, una creu patada i eixemplada negra. L'autor
reconeix que la creu no diu res de Salt, però l'adopta d'aquell primitiu
segell del segle XVIII.
A principis de l'any 1984, l'ajuntament va sol·licitar a l'Institut
d'Estudis Catalans la confecció d'un projecte d'escut oficial
de la vila (L'informe fou signat per R. Aramon i Serra a Barcelona,
el dia 30 de gener de 1984). Més tard, i en un acord del Ple
municipal, donaven les gràcies a aquest institut, però decidien
de continuar amb el mateix escut que havia presidit fins aleshores
els actes oficials del municipi.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| 1 |
2 |
3 |
4
|
5 |
6 |
| |
|
|
|
|
|
-
Un antic segell rodó amb el nom de Salt donant la
volta a una creu (1790-1850), ja esmentat al Diccionari de
la Llengua Catalana, Ed. Salvat i i Cia, s.C. i publicat també pel
Sr. F. Carreras Candi a la seva Geografia General de Catalunya
-
Escut de la vila projectat i dibuixat
pels mestres Moreno, pare i fill, l'any 1924, i ara reproduït pel Sr. Vila i Fàbrega.
El salt d'aigua simbolitza de manera molt adient el nom de
la vila
-
El mateix escut, modificat en la forma,
però contenint els
mateixos elements, fou adoptat per la societat Casal Saltenc,
durant 1932-1936
-
L'any 1949 l'Ajuntament, a proposta del
batlle Sr. Joaquim Muñoz, decideix dotar a la Vila d'un escut. S'adopta el dels
Srs. Moreno que compta ja, si bé de manera no oficial, 25 anys
d'existència. El ple del consistori decideix afegir-hi una
espiga i una roda dentada, segons el disseny dels Srs. Mitjà
de Salt i Riuró de Girona
-
Escut que segons l'heraldista Manuel Bassa i Armengol (1968),
hauria de ser el representatiu de la Vila
-
Proposta d'escut que va fer l'Institut
d'Estudis Catalans, el 30 de gener de 1984, segons l'informe
emès per la
seva Secció Històrico-Arqueològica
a proposta de la Direcció General d'Administració Local del
Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya
|
| |
 |
Escut actual de Salt aprovat per la Dirección
General de Administración Local del Ministerio de
Gobernación el 1950, després d'un dictament
favorable emès per la Real Academia de la Historia
de Madrid l'any 1949.
*L'informe sobre l'escut de Salt, emès pel Marqués
de Saltillo, va ser aprovat per la Real Academia de la
Historia el dia 9 de desembre de 1949 i va aparèixer
al: Boletín de la Real Academia de la Historia,
126. Madrid, 1950, pàg. 321-322. |
|
| |
Logotip de l'Ajuntament
El mes de juny de 1984, l'Ajuntament va decidir convocar un
concurs públic per a la realització del disseny del logotip
municipal que, des del moment que s'aprovés havia d'encapçalar
els documents de l'Ajuntament, senyalitzar els vehicles municipals
o qualsevol altre lloc on hagués d'anar l'escut de la vila
i la inscripció de l'Ajuntament.
El motiu pel qual l'Ajuntament volia disposar del logotip era
per substituir en la pràctica quotidiana de la l'institució
l'escut oficial, que així quedava reservat només per a ser
utilitzat en llocs d'honor.
El veredicte del concurs es va donar
el dia 23 de juliol de 1984 i el va guanyar Ramon Berga i Agullana
de Barcelona. (Punt Diari, 28 de juny i 25 de juliol de 1984) |
|