El terme de Salt ocupa 6,41 km2. Limita, a llevant, amb Santa Eugènia i Palau Sacosta, del municipi de Girona; a migjorn, amb Vilablareix; a ponent, amb Bescanó, i a tramuntana, amb el riu Ter i Sant Gregori.

Relleu: El terme de Salt ocupa una gran part d'una plana al·luvial, de terra molt bona i d'una gran riquesa en aigües subterrànies, anomenada el Pla de Salt. Aquesta plana forma part de la Depressió de la Selva i és continuació de la Depressió Pre-litoral Catalana. Al Nord es troba el sector Rocacorba, amb la Serra de Ginestar i de Rocacorba, a l'est hi ha el Massís de les Gavarres, al sud trobem la Depressió de la Selva i a l'oest hi ha els contraforts de les Guilleries.

Rius i recs:

• El riu Ter és l'element principal de la geografia local, travessa la zona en direcció est-oest, ha proporcionat tant l'aigua necessària per als primers assentaments humans com l'energia per moure les turbines de les centrals elèctriques i les indústries. En contrapartida, amb les seves crescudes periòdiques sovint ha canviat el paisatge i s'ha endut arbres i tot el que trobava al davant. Vegeu també:
  • El Ter, un recurs compartit: projecte de la XTEC)
  • Mapa manuscrit del s. XVIII dels aiguadeixos del Ter. Més informació: Mapa manuscrit del s. XVIII dels aiguadeixos del Ter, des de Girona a Bescanó, passant per Santa Eugènia de Ter, Salt, Domeny i Montfullà. El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 05/12/2009
• El Reramus (o riera de mus), travessa el Pla per la zona Oest i recull les aigües de la vessant oest de les muntanyes de Vilablareix-Sant Roc i les de la vessant est dels turons de Montfullà. Ara desemboca a la sèquia Monar.
• La Maçana, que recollia les aigües de Vilablareix, anava a desembocar al riu Güell. Ara està desviada i canalitzada i desemboca al Ter.
• El Marroc, neix a Estanyol i passa per Aiguaviva. Abans s'ajuntava al Güell a Santa Eugènia, ara està canalitzat.
• L'actual sèquia Monar, coneguda també amb aquests noms: rec Comtal, rec Reial, rec Monar, el Canal..., ha estat protagonista de la història de Salt, com a suministradora d'aigua per regar hortes i camps i força motriu per a les fàbriques. N'hi ha precedents documentats dels segles IX i X. El traçat primitiu va ser ampliat el 1346 i amb poques variacions, ha arribat fins als nostres dies. Capta aigua del Ter a la resclosa de la Pilastra a Montfullà i arriba fins a Girona, passant per les deveses i hortes de Salt i Santa Eugènia fins a vessar les seves aigües al riu Onyar, darrera del carrer de Santa Clara.
  La Sèquia Monar és una derivació artificial del curs del Ter, l'origen de la qual és anterior al segle XI. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins una farga que s'agrupaven al seu pas. Amb l'arribada de l'electricitat el funcionament de la maquinària va deixar de dependre directament de l'aigua, però a la Sèquia Monar es van instal·lar diverses minicentrals elèctriques. L'ús de la Sèquia ha anat, doncs, evolucionant, però ha mantingut el seu paper de rec madral dels regadius del Parc de les Deveses. Després d'oferir les aigües a Montfullà, Salt, Santa Eugènia de Ter i el barri gironí del Mercadal, vessa el cabal sobrant al riu Onyar, a través del qual retorna al Ter.
• Sureda, Pere Joan. Les centrals elèctriques de la Sèquia Monar (El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 01/01/02))
• Patrimoni natural de Salt: la xarxa hídrica (SERS)

Clima: El Pla de Salt queda inclòs dins la Catalunya humida, les boires són freqüents i juntament amb els núvols limiten molt les hores de sol i augmenten la humitat. Des del mes d'octubre al mes d'abril pot haver-hi gelades, mentre les temperatures màximes superiors als 25 graus s'enregistren cap al mes d'abril i poden durar fins al novembre.
El vent dominant és el del sud, anomenat Migjorn, és humit, temperat i d'intensitat moderada, és més freqüent a la primavera i a l'estiu. El segon en importància és la Tramuntana, ve del nord i és freda, seca i forta. D'altres vents són la Tramuntana de Roses, del nord-est, que pot provocar pluges considerables, el Llevant, de l'est, responsable de les pluges estacionals, el Vent de Sant Feliu, del sud-oest, temperat i humit, el Vent del Montseny, del sud-oest, el Ponent, de l'oest i la Tramuntana del Canigó, del nord-est.

Vegetació: la constant urbanització ha fet desaparèixer bona part d'questa vegetació

• zones de vegetació aquàtica, en els cursos d'aigua: llentirs d'aigua, herbassars subaquàtics, creixenars, canyissars, balca...
• espais de vegetació de ribera: verns, oms, freixes, pollancres, àlbers, salzes...
• les Deveses, formades per la franja de terreny paral·lela al Ter i a la sèquia Monar que no és horta sinó que està poblada per arbres de creixement ràpid, pollancres i plàtans. La Devesa no és un bosc sinó un conreu.
• les hortes i plantacions de fruiters ocupen una franja entre el riu Ter i la sèquia Monar, fraccionada en petites parcel·les. A part del seu aprofitament agrícola conté una varietat de comunitats de males herbes: verdolagues, blets, gram, serrana, roselles... i tambés canyars i romagueres que delimiten les hortes.
• els conreus de secà es trobaven a la banda sud i ara ja han desaparegut.