Encara Alexandria

Lenta, inacabable, la memòria
reviu les nits al moll
a punt d'incendi.
Dolls de sorra abrasiva
despullen torsos d'òxid
de dins del fons de l'aigua.
- Encara Alexandria
on tot ho fertilitza
el ritme inexorable del passat
damunt les algues que s'obstinen
en infinits declivis.

Anys de gravideses ajusten
quietuds impossibles en el foc
d'un record que es dilata.
Però l'aigua forja una tardor
en la pell del que espera
i un gust intens de til·la als llavis
i més d'un nord de sal estèril
en cada vespre fosc.
Mines exhaustes s'estintolen
en el gruix de les venes dures.

Francesca Laguarda