La caça

acte 1 | acte 2 | acte 3 | acte 4 | acte 5

acte 1

Dins una habitació austera hi ha una taula i dues cadires. En ella s’hi asseuen dos personatges. A sobre de la taula hi ha una ampolla de whiskie amb la que s’omplen els gots. L’Abel esta assentat i la Judit va donant voltes per l’habitació.

Abel: Judit, tranquil·la. No passa res. La teva germana és de fiar. Segur que en el fons no li sabrà greu.
Judit: No sé.
Abel: Hòstia no sé perquè li vaig confessar això.
Judit: Sí. Ella no n’ha de fer res dels tios que m’he follat i tu tampoc.
Abel: Jo pensava que tot quedaria en família.
Judit: L’ Elena és una noia sana que tot s’ho agafa bé.
Abel: Ets la meva reina.
Judit: ( S’aixeca del sofà ) Vols dir que és veritat?
Abel: Absolutament sí.
Judit: Si es així, quina necessitat tens d’anar explicant les meves intimitats a la meva germana.
Abel: Ho sento. No es tornarà a repetir.
Judit: Prou de promeses. Aquesta és la desena.
Abel: jo, jo t’adoro. Ets el meu cel, la meva vida.
Judit: Per favor Abel, quan fa que ens coneixem?
Abel: Dos anys.
Judit: I en tot aquest temps no hem tingut ocasió d’examinar la nostra relació?
Abel: Què vols dir?

Pausa

Judit: Sempre m’has semblat que anaves de remolc de tot i de tothom. No sabria dir-te si has estat sincer amb mi durant tot aquest temps. Quan deies que m’estimaves feies veure que això era el més important de la teva vida.
Abel: En aquest dos anys no he conegut una noia tan excepcional com tu.
Judit: I també és una tia excepcional la meva germana, i la Betlem. Abel has jugat brut. I jo ja no estic per més històries. Una altra noia t’hauria engegat a dida ja fa més d’un any.
Abel: Per favor. T’imploro que m’escoltis. Tinc molt clar que tu ets l’única amb qui puc acabar convivint. Les meves relacions amb altres noies, incloent-t’hi la teva germana, només poden ser esparodiques, fluctuants.
Judit: Jura’m que sí.
Abel: T’ho juro per la meva mare.
Judit: T’escolto.
Abel: Ara bé això no vol dir que pugui estar bé amb la teva germana.
Judit: Ja comencem. A la meva germana no la toques.
Abel: Ets molt cruel.
Judit: Sempre tindràs una excusa per començar.
Abel: L’amistat no és un territori ambigu.
Judit: Què vols dir?
Abel: Que ella no podrà ser a la vegada amant i amiga al mateix temps.
Judit: I tu com la prefereixes? Fins ara sembla que t’agrada jugar les dues possibilitats.
Abel: No saps la quantitat d’energia es gasta sent les dues coses. Al final ella i tu em mataríeu.

La Judit s’assenta. Obre les cames en una posició relativament sexual.

Judit: Una pregunta: trobes que ens assemblem molt?
Abel: Molt. Casi sou la mateixa persona. I això m’encanta.
Judit: Ja. I bé te l’has follat a la meva germaneta?
Abel: No, per favor. No sé perquè dius això.
Judit: Volia saber si en el moment del coit hi penses amb mi.
Abel: No i ara quines bajanades!
Judit: I quan em folles a mi? Què? Penses en ella?
Abel: Quina una t’ha picat ara?
Judit: ( Somriu) No res volia saber fins a quin punt estaves enfigat.
Abel: De qui? De tu o de la teva germana?
Judit: ( Riu ) Així admets que te la has tirada.
Abel: ( Amb força i convicció) Sí. Dono el meu cor a la teva mà.
Judit: Jo no t’he demanat que facis aquest esforç. Què creus que et serà d’alguna utilitat aquest petit gest?
Abel: Intento ser sincer amb tu i tu gairebé em vols castigar.
Judit: Estimat Abel. És com si formessis part de la família.
Abel: Si? Jo... M’alegra que em tinguis en consideració, que jo formi part de tu, del teu clan.
Judit: De veritat t’ho creus això?
Abel: Sí.
Judit: Vols que et digui la veritat?

Pausa

Judit: Em fas pensar amb el meu germà adolescent.
Abel: Qui? El que té disset anys?
Judit: Sí i tan.

Pausa

Abel: Mira. Potser no tinc la força de voluntat que tenia el teu ex. Ni sóc tan guaperes. No tinc un discurs brillant. No he guanyat cap premi literari ni sóc cap científic. No tinc aptituds espectaculars en algun camp. Sóc un noi normal. Amb tot els ets i uts que això implica. Però una cosa sí que la tinc consolidada i això és la dignitat.
Judit: Ara et fas l’interessant però per mi tu no tens cap secret.
Abel: D’acord. Em rendeixo. M’agradeu les dues. No ho puc evitar. Però estic fent l’esforç de dedicar-me a una de les dues i sorpresa ets tu. Fas veure que estàs enutjada i ja esta jo haig d’interpretar el paper de noi reprimit que es massa bon xicot. I a tu sembla que la situació lluny d’angoixar-te, et diverteix.
Judit: Què vols que faci que plori? Que et llenci els plats per sobre? I tampoc Abel, em fas pena.
Abel: Què et sembla marxar una temporada i tornar a començar de zero?
Judit: ( Riu d’una forma ostentosa) Seria el mateix. Seria la tàctica de l’estruç.
Abel: Judit, t’estimo. De les dues germanes tu ets la més ferma.
Judit: Jo fa temps que he decidit no fer-te gaire cas.
Abel: Si us plau, Judit, saps perfectament que fins a punt em desitges.

Silenci

Judit: I què més?
Abel: M’agrades fins i tot quan et poses contra mi. Com trames alguna cosa. Ets bella en tots els casos. Si vols seré el teu esclau.

La Judit riu sorollosament.

Judit: No rei, si alguna vegada hem d’estar junts, jo persegueixo la teva felicitat.
Abel: Gràcies.
Judit: De debò saps com s’ha d’estimar una dona?
Abel: Sí. Fer-li cas quan ella no vol que se li en faci de cas.
Judit: No. Això t’ho has tret de la màniga. El que compta és saber tolerar els defectes de la parella.
Abel: Jo estimo els teu defectes.
Judit: I estàs disposat a que jo pugui odiar els teus defectes.?
Abel: No. Aquí et passes de la ratlla. Puc comprendre que siguis una noia dura. Sense pares fa pocs mesos. I una germana que plora cada dos per tres. Necessites interpretar el rol de noia dura. Sobretot quan la teva germana fa figa cada dia. Alguna persona l’ha de consolar i tu ets la que esta més disponible. Ara bé això no et dona dret que en temes personals puguis fer i desfer segons el teu caprici.

Pausa

Judit: I fa dos anys quan ens vam conèixer no era així?
Abel: No sé.
Judit: Haig de prendre decisions tota sola i això és dur. La meva germana, la pobre no compta. Jo decideixo per ella.
Abel: Em tens a mi.
Judit: Vols dir que tu em tens a mi. Hi ha una petita diferència.
Abel: Judit, sempre has estat una noia difícil. Malgrat ser una noia bonica no has tingut gaires pretendents. Si ara estàs sola, sense mi només tindries a la teva germana per recolzar-te.
Judit: És una amenaça això?. Perquè no em crec que em vulguis deixar.
Abel: No, ni podria fer-ho. Judit, et dono la meva paraula que només et tindré a tu. Que tu ets el centre del món. You are everything que diuen els anglesos.
Judit: M’ho has de demostrar això.
Abel: Què vols que faci?
Judit: Res, rei. Amb la teva voluntat en tinc prou.
Abel: Escolta per molt que t’estimi, no estic disposat a ser la teva joguina.
Judit: No, no cal.
Abel: Sóc un noi amb principis. Intento ser fort i coherent. I cap dona em farà canviar el bon caràcter que tinc.
Judit: Sí, rei.
Abel: I no em rendeixo a la primera. Si tinguessis altres amics, lluitaria fins a la mort per aconseguir-te.
Judit: Guau!
Abel: Tu em converteixes en un noi vulnerable.
Judit: Jo mai t’he fet mal. Ni ha estat la meva intenció.

Pausa

Abel: Potser no te n’adones però la veritat és que si. Moltes vegades m’has ferit.
Judit: Només ha estat quan esperaves que jo t’idolatres. Quan clarament estava intentant que tinguessis un sentit de la realitat més incisiu.
Abel: Ja sóc prou gran per adonar-me que hi ha coses que jo no puc donar la culpa ni a tu ni a mi. Sóc un il·lús però fins a cert punt.

Pausa

Judit: Passes de sentir-te una merda a pensar que ets el millor.
Abel: De part teva he sentit paraules poc afalagadores.
Judit: Pobre Abel!
Abel: Tu en la teva puta vida no has tingut cap problema seriós. Apart d’això dels teus pares no et falta res.
Judit: Tu ets la persona menys indicada per ser jutge de la meva vida.
Abel: Perquè?
Judit: Com perquè? Encara goses... Tu portes una vida desorganitzada. No t’aclareixes ni tu mateix. No saps quina noia t’agrada. I a més t’encanta estar confús i barrejat en morboses situacions. Com puc jo refiar-me d’un noi així?
Abel: Tu em provoques.
Judit: Sí ho faig a posta. Saps perquè?
Abel: No.
Judit: Et va la marxa!
Abel: Així que sóc per a tu un masoquista.
Judit: Sí. Més o menys.
Abel: Les persones poden canviar. Tu em pots fer canviar!
Judit: El que vols tu implica un alt grau de sofriment.
Abel: Estimada, per tu, faria qualsevol cosa.
Judit: Demostra-m’ho!
Abel: Ara mateix!

Pausa

Judit: Si ho examinem bé no cal cap demostració teva. No sé com m’has engegat a la merda.
Abel: Perquè t’accepto tal com ets. Sé que a la llarga em puc beneficiar de tu. Ets una persona molt dinàmica. Jo sóc una mica apocat. Em restauraries l’equilibri que em fa falta.
Judit: Perquè les persones necessitem sempre un punt de referència per sobreviure. Una persona és aquest punt de referència i ens aferrem cegament com si ens hi anés la vida. Com s’ha de sentir la persona que dóna sentit a la vida de l’altre? Penso que estimem la independència dels altres perquè ens ajuda a nosaltres a ser independents. Què vol dir això? Doncs vol dir que tota acció nostra és fruit de la nostra llibertat. Una persona lliure és més atractiva, més lluminosa perquè a primera vista sembla que tingui un carisma especial. Sembla que tot li surti d’una manera més fàcil: la feina, els amics, l’oci. I tu Abel perquè no fas aquest aprenentatge de volar sol.
Abel: Ets la meva llum. Et necessito...
Judit: I si t’escupo a la cara què?
Abel: No em rendiria a la primera.
Judit: Ho veus que ets un xicot massa dependent. Perquè no m’engegaries a la merda. És aquest caràcter perdonavides el que no entenc. Tens tot el dret a criticar-me. Perquè no t’hi tornes si et maltracten?
Abel: Jo voldria que m’estimessis. És possible això Judit.?
Judit: Depèn de la teva honestedat.
Abel: Et sóc sincer.
Judit: Doncs deixa de jugar amb la meva germana.
Abel: Només som amics ara. A la teva germana la respecto molt.
Judit: I n’estàs segur que només és això?
Abel: Segur.
Judit: Aleshores decideix-te per una de les dues. O jo o la Elena.
Abel: Tu ets l’única. La imprescindible.
Judit: Vine.

L’Abel s’acosta i es besen.

Abel: És el millor regal que m’has donat ...

La Judit l’agafa i el besa.

Judit: No diguis res més. No cal.
Abel: Sí.
Judit: No continuïs patint.
Abel: Sóc teu.

Es continuen besant i clou el primer acte.

acte 1 | acte 2 | acte 3 | acte 4 | acte 5