La caça

acte 1 | acte 2 | acte 3 | acte 4 | acte 5

Es continuen besant i clou el primer acte.

acte 2

L’Abel i la Elena estan assentats en el llit de una habitació. A davant del llit hi ha una cadira amb una tauleta. A sobre hi ha una gerra d’aigua.

Abel: Elena, jo i la teva germana només som amics. No hi ha res més.
Elena: Segur? Puc refiar-me de tu?
Abel: Sí.

Pausa

Elena: Jo creia que estimaves la meva germana. Així en aquest últims temps no te l’estimaves?. I ella tan convençuda que sí.
Abel: Elena, per la vida es passen fases molestes i confuses que tots voldríem evitar.
Elena: Què vols dir?
Abel: Que em semblava que l’estimava a la teva germana. Ella és tan elegant i jo tan barroer. Mira, avui si et vols comportar-te bé amb els altres t’has de conèixer bé a tu mateix. I jo vaig descobrir que no hi havia el “feeling” que hi podia haver entre tu i jo.
Elena: Sí? Reso perquè això sigui veritat.
Abel: Elena, ets tan bona noia que a vegades em fas mal.
Elena: Pobre de mi! Jo vull que siguem el que tu vulguis.
Abel: De vegades abuso de la teva bona voluntat.
Elena: Tranquil, no sóc cap bleda.
Abel: T’estimo amb totes les meves forces. I tu també. Em fas patir perquè no sé si a vegades dius si o no per quedar bé amb mi.
Elena: No passa res. Jo, quan vull, ja em faig l’interessada.
Abel: Quan quedem junts com avui per fer l’amor, percebo com t’abandones sentimentalment a mi. Com em vols saciar de felicitat. I jo em pregunto si puc fer el mateix per tu.
Elena: Saps una cosa? Jo no he sortit amb gaires nois. No sóc una tia molt bona. Però tu em fas sentir com una reina.
Abel: És el meu primer propòsit.

Pausa

Elena: Confesso que mai havia trobat un noi tan atractiu com tu. I a més tan sincer i honest. Pensava que feia temps que tu i la meva germana teníeu un “affaire”. Pensava que no acabaríeu mai.
Abel: Et dono la meva paraula que l’última vegada que ens vam veure, li vaig deixar les coses clares.
Elena: Hòstia! Perdona si he estat impertinent amb això de la meva germana. Però d’alguna manera bé me n’havia d’assabentar.
L’Abel li agafa les mans.
Abel: Elena, tu i jo som dos iguals. Com dues gotes d’aigua d’un mar pacífic.
Elena: Saps quin és un dels meus somnis?
Abel: No.
Elena: Bé, hauria de precisar un dels meus somnis des de que era una nena.
Abel: Endavant.
Elena: Quan era una nena era molt ploramiques. Tot em feia por. La foscor. Els llocs massa concorreguts. Somiava que em perdia. Que m’inquietava i em venia una por terrible. Desprès d’això un home disfressat d’ós em venia a recollir i em portava fins a on estaven els meus pares. No saps quina il·lusió em feia tornar a reveure aquelles cares amigues. El pare, la mare, la Judit. Era en aquell moment quan els sabia valorar més. M’abraçaven, reien i em feien petons. Jo era la protagonista. I desprès l’home ós es treia la màscara i resultava ser el meu oncle. Pensava que m’havien gastat una broma. I jo desitjava perdre’m sempre per tornar cada vegada a ser apreciada com una reina. És molt confortant saber que un malson sempre té un final feliç. Per això sóc una romàntica. A la vida no li demano que no hi hagin problemes, sinó que aquests acabin resolent-se favorablement.

Pausa

Abel: Aquests somnis de trobar-se en finals feliços també demostra una cosa: Que malgrat tot ets una noia molt valenta.
Elena: Tu creus? Encara em fa por la foscor.

L’Abel s’aixeca i apaga el llum.

Abel: I bé, encara ara?

L’Elena s’aproxima a l’Abel i es besen.

Pausa

Elena: El teu nas, les teves celles, el front, els ulls, el cabell, tot és per mi un territori conegut.
Abel: ( Parlant fluix) Jo també demano que m’agafis de la mà i em guiïs per un territori verge i salvatge. Nosaltres dos confonent-se en la foscor i retrobant-nos en cada bes. La teva boca és una font d’on brollen el desig i l’alegria de saber-se viu.

Silenci.

Els dos protagonistes es besen una estona i desprès separen els seus caps. Gairebé l’Elena esta asseguda a sobre de l’Abel.

Elena: Et puc demanar una cosa?
Abel: La que vulguis, estimada.
Elena: Si us plau que aquest moment que has compartit amb mi sigui el nostre secret.
Abel: Sí, et faré cas però no veig que estiguem fent res de mal fet.
Elena: Fes-me el favor que fins i tot no explicaràs al teu millor amic que t’ho vas passar tan bé amb mi.
Abel: Respira tranquil·la. Serà el nostre secret.
Elena: Has de pensar que jo sóc una noia molt tova. De seguida quan tinc una debilitat l’explico al primer que trobo. I d’aquesta manera mai he aconseguit gaudir d’una intimitat només compartida per mi mateixa. M’entens? Vull que hi hagin coses que jo hagi viscut només per mi mateixa i no per ningú més, a part de tu.

Pausa

Abel: T’entenc. I molt. A més, m’agradaria molt que compartíssim els dos, tots els secrets que tu volguessis.
Elena: Sí. Amb tu, puc confiar.
Abel: Endavant. ( L’Abel gesticula i l’invita amb els gestos a ser més explícita)
Elena: Saps que jo sóc la germana petita. Amb la Judit ens portem dos anys. Però no importa la diferència. De vegades es com si fóssim bessones. Ens ho expliquem tot.
Abel: Què, per exemple?
Elena: oh! Ximpleries.
Abel: Elena, m’interessa molt saber-ho. Sobretot per saber com tractar-te a tu. És per a mi una informació capital.
Elena: Em recordo d’un episodi de fa un any. Les dues anàvem borratxes. Estàvem al pis de l’associació d’estudiants d’Erasmus. Només érem ella, jo, la secretaria i un noi que la gent té per retardat. Cap allà a les dues de la matinada van venir dos nois. Abans amb la meva germana vam fer una juguesca. Totes dues teníem ganes de gresca i d’alguna cosa més. Ens vam jugar un sopar a veure qui s’emportava primer al llit algun dels nois que havíem de venir. Es tractava de veure qui de les dues sabia seduir més bé. Oh no sé perquè t’explico això

Pausa

Abel: Elena, si us plau continua. És de vital importància que continuïs. T’ajudaré a treure aquest pes de la consciència.
Elena: Total, vam convidar els nois a beure. I desprès ens vam estirar al terra bramant com unes feres en estat de zel.
Abel: Tu també?
Elena: Bé, jo haig de dir que murmurava paraules de desig. Era la Judit qui cridava “ Oh si avui vull follar” “Mengeu-me la xona”

L’Abel riu.

Abel: De debò?
Elena: Sí, la meva germana estava com desesperada. Allí estàvem el terra jo la meva germana i dos tios més que havíem acabat de conèixer. La Judit i l’altre noi van començar a besar-se per tot el cos. A mi em va tocar un noi una mica impotent. No se li aixecava gaire. L’únic que sabia fer bé era grapejar-me els pits i prou. No es va atrevir a besar-me. Mentrestant la meva germana ja havia guanyat l’aposta. Es van aixecar agafats i fent-se petons pel coll i les orelles. Van anar a l’habitació del pis. Allà segons em va contar la Judit van fer l’amor durant dues hores. I jo que em va tocar xerrar amb aquell noi impotent. El vaig intentar excitar però no hi va haver manera. Oh! No hi ha dret que la meva germana sempre s’emporti el millor. Un cop veu que interesso a un noi ella s’hi posa pel mig i l’aconsegueix. El cas és que aquesta ocasió jo estava xerrant de les eleccions generals del país amb ell, i la meva germana gaudint d’una sessió d’intens sexe. Quan va haver acabat, la meva germana em va fer saber que me’l passava. Segons ella, ja l’havia catat. Jo no vaig acceptar, i ella em va pegar i em va fer reaccionar. Estava com atontada. Estava cegada per la mirada del noi que s’havia emportat la Judit. Era un noi bell. M’hi vaig acostar i el vaig besar. I li vaig dir a què jugues tu? Ell em va dir que a res. Mentrestant la meva germana m’anava bufetejant. Les seves bufetades em van fer recordar que aquest noi havia estat a dins de la meva germana dintre de uns cinc minuts. De cop el vaig trobar repulsiu. No sé perquè. Potser per la forma amb què em mirava el noi. Tenia una mirada encuriosida. Li sortien els ulls de les òrbites.

L’Elena riu. L’Abel també.

Abel: I què més vas sentir?. Aquí es podria acabar la història però jo sé que hi ha més teca. Elena, fes-me el favor de dir-m’ho tot. Desprès et sentiràs millor.
Elena: Vaig notar que aquell noi era un excel·lent voyeur. Jo sempre els he detestat així que li vaig dir: “ No vull saber res de tu. Torna amb la meva germana”
Abel: El vas defraudar.
Elena: Sí.
Abel: Elena, sàpigues que jo no actuo com un voyeur. Jo intento escoltar-te. Fer la funció que faria qualsevol psicòleg. No és el meu interès posar-me...
Elena: Tranquil. T’entenc perfectament. Sé que tan sols em vols ajudar.
Abel: Gràcies. I bé com va acabar la nit? Si vols no continuïs.
Elena: Jo i la meva germana ens vam discutir. Ella em deia que sempre seria una frígida i jo dient-li que era una guarra. Em deia “ Elena, acabaràs només coneixent el gust d’una sola polla. Jo t’ho vull solucionar però tu no vols. T’agrada ser una santa? Doncs endavant. Jo li vaig respondre que preferia ser una santa verge que anar al llit amb el primer desconegut. Això ho faria una sola vegada com aquell dia. Ella vinga a dir-me que mai trobaria xicot perquè era una noia massa tancada. I sí haig de reconèixer que ella sempre m’ha proporcionat els nois amb qui he mantingut alguna relació sexual. Ella els utilitzava i desprès intentava encolomar-los a mi.
Abel: I funcionava?
Elena: Unes vegades sí i altres no. Una vegada un noi va gosar corre’s a la meva cara i jo des de ença no he gosat fer l’amor a un noi si no hi havia molta confiança. De cop, una altre vegada ens vam discutir amb la Judit. Ella deia que un polvo gratuït era saludable i jo que no. Ella deia que hi havia alguns tios que són tios-kleneex. Usar i tirar. Els tios sempre ho han fet. Així perquè no ho podem fer les ties?.
Abel: I a la Judit li agrada ser una noia d’usar i tirar? Desconeixia aquesta faceta seva tan certa.
Elena: Ella no dóna explicacions a ningú. S’ho té molt callat. Amb els nois amb qui ha sortit mai els ha explicat qui han estat els seus precedents.
Abel: Elena, has de saber que en confessar-me tot això és com si agafessis la iniciativa. Quedo astorat de la teva forta personalitat. Així actua una dona com cal.

Pausa

Elena: No sempre sóc així. Hauria de ser més forta i imposar-me de vegades a la meva germana. Moltes vegades faig la seva voluntat en comptes de la meva.
Abel: En quins casos?
Elena: No sé si explicar-t’ho. Em fa vergonya.
Abel: Potser si m’ho expliques veuràs que és una simple ximpleria.
Elena: Tan de bo. Una vegada la Judit em va utilitzar per lligar-se a un paio que no li corresponia.
Abel: I que tu si que l’interessaves a aquest paio. Ja m’ho veig a venir. Tu l’encisaves amb la teva sincera conversació i desprès ella entrava en acció.
Elena: Més o menys. Jo li seguia el joc i en un moment que jo el tenia enamorat ella sortia amb tot el seu encant. Parlava molt de mi, de les meves coses. I al mateix temps ella es sincerava amb ell i li explicava les seves cabòries.
Abel: I si no m’erro acabava plorant i desprès el polvo de rigor.
Elena: Sí.

Pausa

Abel: Jo no trobo aquestes experiències tan negatives. A més una germana és una germana. És insubstituïble.
Elena: Com pots dir això?
Abel: Vull dir que la teva germana mereix un amor incondicional.
Elena: Tu no la coneixes.
Abel: Bé, no representa cap amenaça per a tu?
Elena: A vegades penso que sí.
Abel: És una noia molt legal. Ella el que vol és que despertis i et sentis ben viva.
Elena: Mai podré ser una noia tan desperta com ella.
Abel: I ella mai podrà ser una noi tan sensible com tu.
Elena: La sensibilitat només em serveix per plorar.
Abel: I també et serveix per saber discutir amb un sentit de la justícia equànime. Amb una germana com la teva moltes s’hi haurien enemistat. I tu hi mantens una bona relació.

Pausa

Elena: Deixem la meva germana en pau. Veig que hi insisteixes molt en la Judit. No estaràs obsessionat per ella, veritat?
Abel: Per Déu, no!

Pausa

Abel: Veuràs hi ha una explicació en això! La teva relació amb la Judit et marca. Decideix si portes una vida saludable o infeliç.
Elena: I tu perquè m’expliques tan poques coses de tu?
Abel: La meva vida no és tan apassionant com la teva.
Elena: Sóc una noia normal i corrent.
Abel: No, ets una noia especial en el sentit positiu de la paraula.
Elena: Sí? En què?
Abel: Tens una personalitat, com misteriosa... Tens un halo rar... I després descobreixes que una part de tu és la que és misteriosa, no tu. Em portes a un terreny estrany. Em fas fer preguntes sobre mi mateix. Em sorprenc actuant d’una manera freda o bé calenta.

Pausa

Elena: I les noies que has estimat han estat tan influents. Sempre tens aquesta actitud passiva.?
Abel: No m’interpretis falsament. La veritat és que estan amb tu m’encanta estar callat i escoltar. I hi ha una pau que no trobo en cap noia.
Elena: Gràcies.
Abel: De res. Només trobo a faltar una cosa.
Elena: Quina?
Abel: Mai hem fet l’amor d’una forma salvatge. Resulta que ets tan posada i educada fins i tot quan fem l’amor
Elena: No t’agrado al llit? És això? Què vols? Una nimfómana?
Abel: Si... vull dir que no... Escolta, jo vull que ens estimem en tots els sentits. Vull, que si per exemple, mai ens discutim, acabem tots dos en un polvo màgic i convulsiu. Seria una bonica forma d’acabar les discussions.
Elena: ( Molesta) Jo mai seré com la Judit. Oblida’t d’això. A qui estimes a ella o a mi?
Abel: Per favor, no t’estava retraient res. És que si tinguessis això series la dona perfecte que no existeix. I en quan a la teva germana, fa temps que l’he abandonat.
Elena: No dubto que diguis la veritat.
Abel: I tan. Mira perquè no fugim la setmana que ve a la muntanya. En un refugi podríem contar-nos totes les coses que aquí no ens atrevim a explicar-nos.
Elena: Com ara què? Jo ara amb tu no me n’amago de res.
Abel: Jo sí.
Elena: Abel, tens la meva total comprensió.
Abel: T’agradaria fer... un simulacre de violació.
Elena: Abel... per favor no em diguis aquestes coses... que et faig jo perquè de vegades vulguis ser tan animal.
Abel: Cada vegada que ets més bona amb mi, tinc més ganes d’emprenyar-te, de descol·locar-te. Sé que ets una noia preciosa, encantadora. Però la teva forma de ser m’inquieta, em trasbalsa, em torna boig. Deu ser que l’absoluta bondat no és gens afrodisíaca.
Elena: Ho sento Abel. Jo sóc així. Mai canviaré per un altre persona. Tinc les coses clares. Què vols que em disfressi de puta?
Abel: Per exemple. No seria una mala idea.
Elena: També m’agrada sovint ser una femme fatale.
Abel: Diguem que sóc un mal noi. Reconeix les coses tal com són.
Elena: No ets tan malparit. Per mi ets un noi rar que en el fons té un cor de vidre.
Abel: Elena, sigui com siguis t’estimo. Tan si ets una santa com una mal nascuda . Ara bé, això no vol dir que puguem intercanviar els papers molt de tan en tan.
Elena: Ho tindré en compte, petit cabró.
Abel: Alto! No volia aquest tracte. He exagerat perquè entenguessis que la nostra relació hi falta pebre. Que no hi ha prou de ser bona persona. Una mica de picardia sempre s’agraeix.
Elena: Veig que no sóc la teva noia. Si no t’agrado adéu.
Abel: No, si us plau Elena. Jo en realitat t’adoro com ets. En el fons no m’importa que no siguis una noia dolenta. També m’agrada aquesta teva bondat senzilla.
Elena: No em coneixes prou bé. No sóc tan santa com em vols veure.
Abel: Les meves queixes eren perquè despertessis una mica. Jo voldria que tu algun dia em poguessis trasbalsar. No seria just que en una relació llarga només jo et fes mal.
Elena: Vols la plena igualtat en allò bo i dolent que té una relació llarga i realista.
Abel: Exactament.
Elena: Segur que m’acceptes tal com sóc?
Abel: Sí. Si cal t’ho repetiré dues mil vegades. ( Alça el to de la veu) T’estimo.
L’Abel s’hi acosta i la besa. L’Elena comença a plorar.
Abel: No ploris més vinga. No pateixis. (L’Abel l’acarona) Oblida el que t’he dit avui.
Pensa que ets la meva princesa. Que de fet, ho ets.

Els dos personatges es besen apassionadament i el teló cau.

acte 1 | acte 2 | acte 3 | acte 4 | acte 5