La caça

acte 1 | acte 2 | acte 3 | acte 4 | acte 5

L’Abel es treu la roba i s’aferra novament al cos de la Judit. El teló cau.

acte 5

És una sala d’estar petita amb un televisor, un sofà i dues o tres cadires. S’obre el teló i es veuen assentats als dos protagonistes: l’Abel i l’Elena.

Abel: Gràcies per rebre’m. Ja ho donava tot per perdut.
Elena: Què entens per tot?
Abel: Vull que siguis la meva promesa. T’aprecio de veritat.
Elena: Ah si? I quins mèrits has fet per ser el meu xicot?
Abel: He renunciat als meus vicis: ja no fumo, no bec.
Elena: Doncs jo no he renunciat a les meves manies. No t’he demanat que vinguessis.
Abel: Elena, t’estimo en tota les teves dimensions. Aprecio la teva correcció, la teva contenció i la lentitud dels teus sentiments.
Elena: Has tornat a veure la meva germana?
Abel: No.
Elena: Això espero. Ella m’ha dit el mateix.

Pausa

Abel: T’he trobat a faltar molt. Amb tu tinc complexos d’inferioritat. Ets una senyora en comptes de una noia. M’espanta la teva rectitud.
Elena: Així es com han de ser les ties legals.
Abel: Per descomptat.

Pausa

Elena: Sempre he pensat que eres un pobre noi.
Abel: En quin sentit?
Elena: Es nota que vas perdre la teva mare aviat quan eres un nen.
Abel: Encara la recordo. Era una gran dona.
Elena: Moltes vegades has tingut la necessitat que algú tingues cura de tu.
Abel: Jo no pretenc res d’això!
Elena: A mi m’ho sembla.
Abel: L’altre dia vaig aconsellar a un amic.
Elena: Sobre què?
Abel: No sabia quina noia quedar-se.
Elena: No era aquest tu.
Abel: No, no era jo. Encara que jo m’hi he trobat no he tardat a resoldre la incògnita.
Elena: Mira’m els ulls.
Abel: Ara mateix.
Elena: Què veus?
Abel: Veig una noia insegura. Una noia que no ha après a ser dura. Una noia massa bona noia. Però és una noia que continua no tenint cap màcula.
Elena: Estic tipa que em diguin que sóc una bona noia. I si de cop gasto molta mala llet que? Direu que estic trastornada.
Abel: No, al contrari vull que t’enfadis.

La Elena riu.

Elena: És una broma.
Abel: No, és una ordre.
Elena: Avui estic de bon humor.
Abel: Doncs això avui s’ha d’acabar.
Elena: Au va, no facis el ximple.
Abel: Parlo seriosament. Porca més que fotuda porca.
Elena: Què has dit?
Abel: Això mateix. Ets una porca que et va el vici.
Elena: Abel, no em fas por. Què més m’has de dir, digues, va endavant, noi valent, sóc una puta per tu, doncs me n’alegro.
Abel: Vull una dona completa. Intento que siguis una noia tan desperta com la Judit.
Elena: Ah no! Per aquí jo no hi passo. M’agrada la meva personalitat tal com és. I si a tu no t’agrada, no sé perquè m’has vingut a veure.
Abel: Oh Elena, deixa’m besar-te. A veure si desperto a una fúria.
Elena: No acabes de dir que sóc una porca!.
Abel: Besa’m si us plau. Estic necessitat d’afecte.
Elena: Una coça al cul et mereixes!
Abel: Fes el que vulguis de mi. Ho accepto tot de tu, tot menys la indiferència.
Elena: Em canses Abel.
Abel: Dóna’m una oportunitat. Saps que sóc un noi molt sensible.
Elena: Amb qui et penses que parles? amb l’Elena ignorant? Amb l’Elena perdonavides.
Abel: Ni sé el que sóc sense tu. Amb la teva companyia tot té un sentit, encara que sigui dolorós. Tot encaixa, tu ets la raó per la qual visc.
Elena: Estic tipa de la teva literatura. Parla menys i fes més. A quantes dones has enganyat?
Abel: He hagut d’enganyar per arribar a conèixer la veritat.
Elena: I quina és la teva veritat. Si no et coneixes a tu mateix, com pots ser honest amb els altres.
Abel: Reconec que estic perdut. Però tu em fas suportable l’existència. Penso en tu, constantment quan no hi ets, i pateixo. Estic amb tu, al teu costat i deixo de pensar en tu. Gaudeixo de la teva presència i tot és pau. Si us plau Elena, perquè no fem plegats una treva.
Elena: Amb nois com tu, una treva és una trampa.
Abel: Amb tu he descobert un altre Abel. És un Abel en expansió el que esta al costat teu.
Elena: Per mi com si explotessis.
Abel: Elena, ajuda’m, jo intento ajustar-me a la teva persona. Intento treure el millor que hi ha en mi.
Elena: No m’enganyaràs una tercera vegada. Per molt que ara et mostris un cavaller, estàs sentenciat. Ja pots córrer a buscar la Judit.
Abel: Estic disposat a sacrificar-me per qualsevol cosa.
Elena: I què faries per mi?
Abel: Tot, absolutament tot.
Elena: Especifica més. I no em diguis que donaries la vida per mi, o alguna ximpleria per l’estil.
Abel: No ho sé. Tot el que em demanessis.
Elena: M’acompanyaries a missa els dissabte al vespre.
Abel: Per tu, resaria mil pare nostre.
Elena: Si mai tinc fills, m’agradaria inculcar-los els valors cristians.
Abel: Jesús ha estat un referent important en la societat occidental i a moltes parts del món. El missatge de l’evangeli es manté fresc.
Elena: El coneixes gaire, l’evangeli.
Abel: Sí, quan era un adolescent me’l vaig llegir dues vegades.
Elena: Òndia, ho dius per dir.
Abel: No, sobretot m’agrada allò de parar l’altre galta quan et peguen.
Elena: La virtut cristiana és una suma de valors diversos.
Abel: No els recordo tots, però la vida de Jesús em va marcar de petit.
Elena: De veritat? No m’enganyes? Què et va marcar?
Abel: Que un innocent com ell hagués de portar aquella creu, i després la impressionant crucificació.
Elena: Tots els cristians portem la seva creu.
Abel: Uns més que altres. Elena, perquè no podem ser bons companys. Et demano que siguis la meva muller. Junts, formarem una família.
Elena: No sé si pots canviar? A més no et veig com un bon cristià.
Abel: El perdó és una virtut cristiana.
Elena: Tu mai has estat un bon cristià.
Abel: I a tu, de què et serveix ser una santa?
Elena: Jo sóc una noia normal i corrent.
Abel: És que no tens sang?
Elena: Sóc una noia que no es deixa enredar per un Don Juan qualsevol.
Abel: Ja no puc més.
Elena: Què és el que no pots?
Abel: La teva actitud de beata em sulfura. Digues t’agradaria que et follés per darrera.?
Elena: Ah per fi descobrim l’autèntic Abel.
Abel: Ho sento. No volia dir-te això!
Elena: Si m’has perdut el respecte una vegada, el pots torna’l a perdre tantes vegades com vulguis.
Abel: Em pots dir com em vols?
Elena: No vull segones intencions.
Abel: Què vols que faci per tu? Flagel·lar-me?
Elena: No estic segura de les teves intencions.
Abel: Em sembla que demanes un home perfecte.
Elena: Hi ha homes que les seves dones els fan anar rectes.
Abel: Jo accepto que siguis una d’aquestes dones.
Elena: No m’ho crec.
Abel: Mira per tu estic predisposat a abandonar-ho tot, inclòs la meva feina d’arquitecte. Voldria tenir fills, ser un pare exemplar.
Elena: No et veig com a pare.
Abel: M’agraden molt els nens.
Elena: Tinc la sensació que parles per parlar.
Abel: Està bé. Ja no suporto que em rebutgis. Fins aquí estic disposat a arribar.
Elena: Què poc faries per la dona que t’estimessis.
Abel: Què vols que faci, que t’insulti? Potser tu funciones a la inversa. Necessites que t’insultin perquè tu donis el millor de tu mateixa. Porca, puta més que puta.
Elena: I ara quina una t’ha picat?. No em perdis el respecte.
Abel: Escolta, maca, t’han follat mai pel darrera?
Elena: Abel prou d’aquesta història. Ets un degenerat. Fill de puta.
Abel: Sí? I què més. Tens la figa massa grossa de tan follar.
Elena: Marxa ara mateix!
Abel: És tot això el que pots arribar a fer? Em defraudes!
Elena: Què vols de mi ? No t’entenc!
Abel: Et vull veure enfadada de debò.
Elena: Ets un bèstia! Un desagraït.
Abel: I què més? Encara no et sento prou bé. Que dius que sóc?
Elena: Un cabró. Això és el que ets.
Abel: Més fort que no et sento.

L’Elena se li acosta.

Elena: Pretensiós! Fatxenda! Gilipolles!
Abel: Ara m’agrades més.
Elena: A què jugues desgraciat?
Abel: Mira tot té una explicació. Volia que reaccionessis. Que sabessis reaccionar. Si et fan mal, no és el teu dret i deure a tornar-t’hi?
Elena: Fill de puta, malparit. Amb mi no s’hi juga. Doncs ara sí que estic encara més emprenyada.
Abel: Perfecte! Meravellós! Aquesta és l’Elena que ha de ser. Una noia més enèrgica i decidida.
Elena: Et penses que no tinc sang a les venes?
Abel: T’has de treure aquesta etiqueta de massa bona noia. La vida és dura i aquesta fama et pot perjudicar.
Elena: Hi ha maneres i maneres de demanar una cosa.
Abel: Ho sento de tot cor, si et sembla que t’he fallat en alguna cosa.
Elena: M’has fallat en tot. Tu vas sempre amb aquesta actitud de nen irresponsable que és un pallús. I les va fotent de mica en mica. Pensa que jo no tolero aquesta actitud. La Judit s’ho deu passar pipa amb tu, però jo no et vull ni veure. Vols parlar de fama. Doncs tu tens la fama de burro i inconscient que no sap el que es fa, ni el que diu.
Abel: T’ho he dit tot a fi de bé, que no em comprens?
Elena: No.
Abel: No veus que si continues essent la mateixa bona noia, la Judit s’endurà tots els nois que tu puguis tenir.
Elena: Això no ho sabem.
Abel: Sí, Elena. Tinc raó.

L’Abel s’agenolla.

Abel: T’ho demano expressament. Perdona’m si t’he ferit l’orgull.
Elena: Primer de tot aixeca’t.

L’Abel s’aixeca

Elena: ( Li dóna una bufetada a la cara) Què et sembla això?
Abel: Magnífic!

L’Elena li dóna una altre bufetada.

Abel: N’estàs aprenent. Ja no ets una santa.
Elena: Puc ser igual de dolenta que la Judit.
Abel: Ho celebro. Dos en una.
Elena: Torna’t a agenollar. Digues que no tornaràs a veure la meva germana. Jura-m’ho.

L’Abel s’agenolla.

Abel: T’ho juro. T’estimo amb cos i ànima. Amb la Judit només hi pot haver sexe. Amb tu hi ha amor i comprensió. Tu pots ser déu i el diable al mateix temps.

Pausa

Elena: Com me’n puc refiar?
Abel: Si vols t’ho escric en un paper i ho segello amb la meva sang.
Elena: Au va, no diguis rucades.
Abel: Ho dic seriosament.
Elena: Però m’agrada l’idea que et puguis sacrificar per mi.
Abel: Celebro que assumeixis la meva filosofia.
Elena: Fins a quin punt ho donaries tot per mi?
Abel: Si calgués; la vida.
Elena: Tampoc no cal que ens posem massa melodramàtics.
Abel: Elena, t’haig de demanar una cosa. Trenca amb la teva germana. Jo avui t’he ensenyat a defensar-te de les seves urpes. Si observes des de fora a la teva germana, comprendries que pot ser molt cruel amb els dos. Jo avui t’he entrenat per enfrontar-t’hi amb garanties d’èxit. No et fas el càrrec de com t’arribo a estimar.
Elena: El teu discurs sona convincent. Però jo necessito actes.
Abel: Sóc capaç de demostrar-t’ho ara mateix.
Elena: Perquè no la tallaves de soca-rel a la meva germana, deixant-la plantada al primer atac.
Abel: Gaudia del seu joc.
Elena: Així t’has equivocat de noia, noi.
Abel: No, Elena, no em coneixes. Tu elimines tota la merda que duc al cim. Estar amb tu és terapèutic.
Elena: Necessites un psicòleg, no a mi.
Abel: No, Elena. No em deixis. T’ho prego. Què vols que faci per demostrar-t’ho?
Elena: No facis res. Sigues de la manera que ets.

L’Abel s’acosta a l’Elena.

Abel: Deixa’m acariciar-te Elena. Vull tornar a sentit el tacte de la teva pell.
Elena: No. Has fet tard. Avui no.
Abel: Perquè? Vull un bes pur dels teus.
Elena: Sempre t’ha agradat desvariejar. Desvarieja amb la Judit.
Abel: Elena, ets la meva salvació. No marxis. Si us plau, atura’t.

L’Abel s’acosta a l’Elena bastant però sense tocar-la.

Elena: Adéu, Abel. Ja saps on és la sortida.
Abel: No veus que parlo d’una forma clara, i sobretot sincera.
Elena: La naturalesa humana no canvia així per així Abel.
Abel: M’has mort si no vols saber res de mi.
Elena: Vols dir? Tens la Judit.
Abel: Per favor, tu ets l’única possibilitat de salvar-me.
Elena: T’ho torno a dir Abel, adéu i fins mai.
Abel: No. No m’ho vull creure. Elena, salva’m. Sense tu seré un desgraciat.
Elena: Et deixo aquí dins Abel. D’aquí poc vindrà la Judit.
Abel: No vull saber res d’ella. La evito. Et vull a tu.

L’Elena es dirigeix a la porta. Surt.

Elena: Adéu Abel!
Abel: ( Agenollat al terra. Comença a plorar) Jo no em mereixo això. És la meva fi. Per favor Elena, torna! Torna! No ho suporto més ser d’aquesta manera! Em comporto com un miserable i no faig res per solucionar-ho.

L’Abel continua plorant.

acte 1 | acte 2 | acte 3 | acte 4 | acte 5