acte 1

Dins una habitació austera hi ha una taula i dues cadires. En ella s’hi asseuen dos personatges. A sobre de la taula hi ha una ampolla de whiskie amb la que s’omplen els gots. L’Abel esta assentat i la Judit va donant voltes per l’habitació.

Abel: Judit, tranquil·la. No passa res. La teva germana és de fiar. Segur que en el fons no li sabrà greu.
Judit: No sé.
Abel: Hòstia no sé perquè li vaig confessar això.
Judit: Sí. Ella no n’ha de fer res dels tios que m’he follat i tu tampoc.
Abel: Jo pensava que tot quedaria en família.
Judit: L’ Elena és una noia sana que tot s’ho agafa bé.
Abel: Ets la meva reina.
Judit: ( S’aixeca del sofà ) Vols dir que és veritat?
Abel: Absolutament sí.
Judit: Si es així, quina necessitat tens d’anar explicant les meves intimitats a la meva germana.
Abel: Ho sento. No es tornarà a repetir.
Judit: Prou de promeses. Aquesta és la desena.
Abel: jo, jo t’adoro. Ets el meu cel, la meva vida.
Judit: Per favor Abel, quan fa que ens coneixem?
Abel: Dos anys.
Judit: I en tot aquest temps no hem tingut ocasió d’examinar la nostra relació?
Abel: Què vols dir?

Pausa

Judit: Sempre m’has semblat que anaves de remolc de tot i de tothom. No sabria dir-te si has estat sincer amb mi durant tot aquest temps. Quan deies que m’estimaves feies veure que això era el més important de la teva vida.
Abel: En aquest dos anys no he conegut una noia tan excepcional com tu.
Judit: I també és una tia excepcional la meva germana, i la Betlem. Abel has jugat brut. I jo ja no estic per més històries. Una altra noia t’hauria engegat a dida ja fa més d’un any.
Abel: Per favor. T’imploro que m’escoltis. Tinc molt clar que tu ets l’única amb qui puc acabar convivint. Les meves relacions amb altres noies, incloent-t’hi la teva germana, només poden ser esparodiques, fluctuants.
Judit: Jura’m que sí.
Abel: T’ho juro per la meva mare.
Judit: T’escolto.
Abel: Ara bé això no vol dir que pugui estar bé amb la teva germana.
Judit: Ja comencem. A la meva germana no la toques.
Abel: Ets molt cruel.
Judit: Sempre tindràs una excusa per començar.
Abel: L’amistat no és un territori ambigu.
Judit: Què vols dir?
Abel: Que ella no podrà ser a la vegada amant i amiga al mateix temps.
Judit: I tu com la prefereixes? Fins ara sembla que t’agrada jugar les dues possibilitats.
Abel: No saps la quantitat d’energia es gasta sent les dues coses. Al final ella i tu em mataríeu.

La Judit s’assenta. Obre les cames en una posició relativament sexual.

Judit: Una pregunta: trobes que ens assemblem molt?
Abel: Molt. Casi sou la mateixa persona. I això m’encanta.
Judit: Ja. I bé te l’has follat a la meva germaneta?
Abel: No, per favor. No sé perquè dius això.
Judit: Volia saber si en el moment del coit hi penses amb mi.
Abel: No i ara quines bajanades!
Judit: I quan em folles a mi? Què? Penses en ella?
Abel: Quina una t’ha picat ara?
Judit: ( Somriu) No res volia saber fins a quin punt estaves enfigat.
Abel: De qui? De tu o de la teva germana?
Judit: ( Riu ) Així admets que te la has tirada.
Abel: ( Amb força i convicció) Sí. Dono el meu cor a la teva mà.
Judit: Jo no t’he demanat que facis aquest esforç. Què creus que et serà d’alguna utilitat aquest petit gest?
Abel: Intento ser sincer amb tu i tu gairebé em vols castigar.
Judit: Estimat Abel. És com si formessis part de la família.
Abel: Si? Jo... M’alegra que em tinguis en consideració, que jo formi part de tu, del teu clan.
Judit: De veritat t’ho creus això?
Abel: Sí.
Judit: Vols que et digui la veritat?

Pausa

Judit: Em fas pensar amb el meu germà adolescent.
Abel: Qui? El que té disset anys?
Judit: Sí i tan.

Pausa

Abel: Mira. Potser no tinc la força de voluntat que tenia el teu ex. Ni sóc tan guaperes. No tinc un discurs brillant. No he guanyat cap premi literari ni sóc cap científic. No tinc aptituds espectaculars en algun camp. Sóc un noi normal. Amb tot els ets i uts que això implica. Però una cosa sí que la tinc consolidada i això és la dignitat.
Judit: Ara et fas l’interessant però per mi tu no tens cap secret.
Abel: D’acord. Em rendeixo. M’agradeu les dues. No ho puc evitar. Però estic fent l’esforç de dedicar-me a una de les dues i sorpresa ets tu. Fas veure que estàs enutjada i ja esta jo haig d’interpretar el paper de noi reprimit que es massa bon xicot. I a tu sembla que la situació lluny d’angoixar-te, et diverteix.
Judit: Què vols que faci que plori? Que et llenci els plats per sobre? I tampoc Abel, em fas pena.
Abel: Què et sembla marxar una temporada i tornar a començar de zero?
Judit: ( Riu d’una forma ostentosa) Seria el mateix. Seria la tàctica de l’estruç.
Abel: Judit, t’estimo. De les dues germanes tu ets la més ferma.
Judit: Jo fa temps que he decidit no fer-te gaire cas.
Abel: Si us plau, Judit, saps perfectament que fins a punt em desitges.

Silenci

Judit: I què més?
Abel: M’agrades fins i tot quan et poses contra mi. Com trames alguna cosa. Ets bella en tots els casos. Si vols seré el teu esclau.

La Judit riu sorollosament.

Judit: No rei, si alguna vegada hem d’estar junts, jo persegueixo la teva felicitat.
Abel: Gràcies.
Judit: De debò saps com s’ha d’estimar una dona?
Abel: Sí. Fer-li cas quan ella no vol que se li en faci de cas.
Judit: No. Això t’ho has tret de la màniga. El que compta és saber tolerar els defectes de la parella.
Abel: Jo estimo els teu defectes.
Judit: I estàs disposat a que jo pugui odiar els teus defectes.?
Abel: No. Aquí et passes de la ratlla. Puc comprendre que siguis una noia dura. Sense pares fa pocs mesos. I una germana que plora cada dos per tres. Necessites interpretar el rol de noia dura. Sobretot quan la teva germana fa figa cada dia. Alguna persona l’ha de consolar i tu ets la que esta més disponible. Ara bé això no et dona dret que en temes personals puguis fer i desfer segons el teu caprici.

Pausa

Judit: I fa dos anys quan ens vam conèixer no era així?
Abel: No sé.
Judit: Haig de prendre decisions tota sola i això és dur. La meva germana, la pobre no compta. Jo decideixo per ella.
Abel: Em tens a mi.
Judit: Vols dir que tu em tens a mi. Hi ha una petita diferència.
Abel: Judit, sempre has estat una noia difícil. Malgrat ser una noia bonica no has tingut gaires pretendents. Si ara estàs sola, sense mi només tindries a la teva germana per recolzar-te.
Judit: És una amenaça això?. Perquè no em crec que em vulguis deixar.
Abel: No, ni podria fer-ho. Judit, et dono la meva paraula que només et tindré a tu. Que tu ets el centre del món. You are everything que diuen els anglesos.
Judit: M’ho has de demostrar això.
Abel: Què vols que faci?
Judit: Res, rei. Amb la teva voluntat en tinc prou.
Abel: Escolta per molt que t’estimi, no estic disposat a ser la teva joguina.
Judit: No, no cal.
Abel: Sóc un noi amb principis. Intento ser fort i coherent. I cap dona em farà canviar el bon caràcter que tinc.
Judit: Sí, rei.
Abel: I no em rendeixo a la primera. Si tinguessis altres amics, lluitaria fins a la mort per aconseguir-te.
Judit: Guau!
Abel: Tu em converteixes en un noi vulnerable.
Judit: Jo mai t’he fet mal. Ni ha estat la meva intenció.

Pausa

Abel: Potser no te n’adones però la veritat és que si. Moltes vegades m’has ferit.
Judit: Només ha estat quan esperaves que jo t’idolatres. Quan clarament estava intentant que tinguessis un sentit de la realitat més incisiu.
Abel: Ja sóc prou gran per adonar-me que hi ha coses que jo no puc donar la culpa ni a tu ni a mi. Sóc un il·lús però fins a cert punt.

Pausa

Judit: Passes de sentir-te una merda a pensar que ets el millor.
Abel: De part teva he sentit paraules poc afalagadores.
Judit: Pobre Abel!
Abel: Tu en la teva puta vida no has tingut cap problema seriós. Apart d’això dels teus pares no et falta res.
Judit: Tu ets la persona menys indicada per ser jutge de la meva vida.
Abel: Perquè?
Judit: Com perquè? Encara goses... Tu portes una vida desorganitzada. No t’aclareixes ni tu mateix. No saps quina noia t’agrada. I a més t’encanta estar confús i barrejat en morboses situacions. Com puc jo refiar-me d’un noi així?
Abel: Tu em provoques.
Judit: Sí ho faig a posta. Saps perquè?
Abel: No.
Judit: Et va la marxa!
Abel: Així que sóc per a tu un masoquista.
Judit: Sí. Més o menys.
Abel: Les persones poden canviar. Tu em pots fer canviar!
Judit: El que vols tu implica un alt grau de sofriment.
Abel: Estimada, per tu, faria qualsevol cosa.
Judit: Demostra-m’ho!
Abel: Ara mateix!

Pausa

Judit: Si ho examinem bé no cal cap demostració teva. No sé com m’has engegat a la merda.
Abel: Perquè t’accepto tal com ets. Sé que a la llarga em puc beneficiar de tu. Ets una persona molt dinàmica. Jo sóc una mica apocat. Em restauraries l’equilibri que em fa falta.
Judit: Perquè les persones necessitem sempre un punt de referència per sobreviure. Una persona és aquest punt de referència i ens aferrem cegament com si ens hi anés la vida. Com s’ha de sentir la persona que dóna sentit a la vida de l’altre? Penso que estimem la independència dels altres perquè ens ajuda a nosaltres a ser independents. Què vol dir això? Doncs vol dir que tota acció nostra és fruit de la nostra llibertat. Una persona lliure és més atractiva, més lluminosa perquè a primera vista sembla que tingui un carisma especial. Sembla que tot li surti d’una manera més fàcil: la feina, els amics, l’oci. I tu Abel perquè no fas aquest aprenentatge de volar sol.
Abel: Ets la meva llum. Et necessito...
Judit: I si t’escupo a la cara què?
Abel: No em rendiria a la primera.
Judit: Ho veus que ets un xicot massa dependent. Perquè no m’engegaries a la merda. És aquest caràcter perdonavides el que no entenc. Tens tot el dret a criticar-me. Perquè no t’hi tornes si et maltracten?
Abel: Jo voldria que m’estimessis. És possible això Judit.?
Judit: Depèn de la teva honestedat.
Abel: Et sóc sincer.
Judit: Doncs deixa de jugar amb la meva germana.
Abel: Només som amics ara. A la teva germana la respecto molt.
Judit: I n’estàs segur que només és això?
Abel: Segur.
Judit: Aleshores decideix-te per una de les dues. O jo o la Elena.
Abel: Tu ets l’única. La imprescindible.
Judit: Vine.

L’Abel s’acosta i es besen.

Abel: És el millor regal que m’has donat ...

La Judit l’agafa i el besa.

Judit: No diguis res més. No cal.
Abel: Sí.
Judit: No continuïs patint.
Abel: Sóc teu.

Es continuen besant i clou el primer acte.

acte 2

L’Abel i la Elena estan assentats en el llit de una habitació. A davant del llit hi ha una cadira amb una tauleta. A sobre hi ha una gerra d’aigua.

Abel: Elena, jo i la teva germana només som amics. No hi ha res més.
Elena: Segur? Puc refiar-me de tu?
Abel: Sí.

Pausa

Elena: Jo creia que estimaves la meva germana. Així en aquest últims temps no te l’estimaves?. I ella tan convençuda que sí.
Abel: Elena, per la vida es passen fases molestes i confuses que tots voldríem evitar.
Elena: Què vols dir?
Abel: Que em semblava que l’estimava a la teva germana. Ella és tan elegant i jo tan barroer. Mira, avui si et vols comportar-te bé amb els altres t’has de conèixer bé a tu mateix. I jo vaig descobrir que no hi havia el “feeling” que hi podia haver entre tu i jo.
Elena: Sí? Reso perquè això sigui veritat.
Abel: Elena, ets tan bona noia que a vegades em fas mal.
Elena: Pobre de mi! Jo vull que siguem el que tu vulguis.
Abel: De vegades abuso de la teva bona voluntat.
Elena: Tranquil, no sóc cap bleda.
Abel: T’estimo amb totes les meves forces. I tu també. Em fas patir perquè no sé si a vegades dius si o no per quedar bé amb mi.
Elena: No passa res. Jo, quan vull, ja em faig l’interessada.
Abel: Quan quedem junts com avui per fer l’amor, percebo com t’abandones sentimentalment a mi. Com em vols saciar de felicitat. I jo em pregunto si puc fer el mateix per tu.
Elena: Saps una cosa? Jo no he sortit amb gaires nois. No sóc una tia molt bona. Però tu em fas sentir com una reina.
Abel: És el meu primer propòsit.

Pausa

Elena: Confesso que mai havia trobat un noi tan atractiu com tu. I a més tan sincer i honest. Pensava que feia temps que tu i la meva germana teníeu un “affaire”. Pensava que no acabaríeu mai.
Abel: Et dono la meva paraula que l’última vegada que ens vam veure, li vaig deixar les coses clares.
Elena: Hòstia! Perdona si he estat impertinent amb això de la meva germana. Però d’alguna manera bé me n’havia d’assabentar.

L’Abel li agafa les mans.

Abel: Elena, tu i jo som dos iguals. Com dues gotes d’aigua d’un mar pacífic.
Elena: Saps quin és un dels meus somnis?
Abel: No.
Elena: Bé, hauria de precisar un dels meus somnis des de que era una nena.
Abel: Endavant.
Elena: Quan era una nena era molt ploramiques. Tot em feia por. La foscor. Els llocs massa concorreguts. Somiava que em perdia. Que m’inquietava i em venia una por terrible. Desprès d’això un home disfressat d’ós em venia a recollir i em portava fins a on estaven els meus pares. No saps quina il·lusió em feia tornar a reveure aquelles cares amigues. El pare, la mare, la Judit. Era en aquell moment quan els sabia valorar més. M’abraçaven, reien i em feien petons. Jo era la protagonista. I desprès l’home ós es treia la màscara i resultava ser el meu oncle. Pensava que m’havien gastat una broma. I jo desitjava perdre’m sempre per tornar cada vegada a ser apreciada com una reina. És molt confortant saber que un malson sempre té un final feliç. Per això sóc una romàntica. A la vida no li demano que no hi hagin problemes, sinó que aquests acabin resolent-se favorablement.

Pausa

Abel: Aquests somnis de trobar-se en finals feliços també demostra una cosa: Que malgrat tot ets una noia molt valenta.
Elena: Tu creus? Encara em fa por la foscor.

L’Abel s’aixeca i apaga el llum.

Abel: I bé, encara ara?

L’Elena s’aproxima a l’Abel i es besen.
Pausa

Elena: El teu nas, les teves celles, el front, els ulls, el cabell, tot és per mi un territori conegut.
Abel: ( Parlant fluix) Jo també demano que m’agafis de la mà i em guiïs per un territori verge i salvatge. Nosaltres dos confonent-se en la foscor i retrobant-nos en cada bes. La teva boca és una font d’on brollen el desig i l’alegria de saber-se viu.

Silenci.
Els dos protagonistes es besen una estona i desprès separen els seus caps. Gairebé l’Elena esta asseguda a sobre de l’Abel.

Elena: Et puc demanar una cosa?
Abel: La que vulguis, estimada.
Elena: Si us plau que aquest moment que has compartit amb mi sigui el nostre secret.
Abel: Sí, et faré cas però no veig que estiguem fent res de mal fet.
Elena: Fes-me el favor que fins i tot no explicaràs al teu millor amic que t’ho vas passar tan bé amb mi.
Abel: Respira tranquil·la. Serà el nostre secret.
Elena: Has de pensar que jo sóc una noia molt tova. De seguida quan tinc una debilitat l’explico al primer que trobo. I d’aquesta manera mai he aconseguit gaudir d’una intimitat només compartida per mi mateixa. M’entens? Vull que hi hagin coses que jo hagi viscut només per mi mateixa i no per ningú més, a part de tu.

Pausa

Abel: T’entenc. I molt. A més, m’agradaria molt que compartíssim els dos, tots els secrets que tu volguessis.
Elena: Sí. Amb tu, puc confiar.
Abel: Endavant. ( L’Abel gesticula i l’invita amb els gestos a ser més explícita)
Elena: Saps que jo sóc la germana petita. Amb la Judit ens portem dos anys. Però no importa la diferència. De vegades es com si fóssim bessones. Ens ho expliquem tot.
Abel: Què, per exemple?
Elena: oh! Ximpleries.
Abel: Elena, m’interessa molt saber-ho. Sobretot per saber com tractar-te a tu. És per a mi una informació capital.
Elena: Em recordo d’un episodi de fa un any. Les dues anàvem borratxes. Estàvem al pis de l’associació d’estudiants d’Erasmus. Només érem ella, jo, la secretaria i un noi que la gent té per retardat. Cap allà a les dues de la matinada van venir dos nois. Abans amb la meva germana vam fer una juguesca. Totes dues teníem ganes de gresca i d’alguna cosa més. Ens vam jugar un sopar a veure qui s’emportava primer al llit algun dels nois que havíem de venir. Es tractava de veure qui de les dues sabia seduir més bé. Oh no sé perquè t’explico això

Pausa

Abel: Elena, si us plau continua. És de vital importància que continuïs. T’ajudaré a treure aquest pes de la consciència.
Elena: Total, vam convidar els nois a beure. I desprès ens vam estirar al terra bramant com unes feres en estat de zel.
Abel: Tu també?
Elena: Bé, jo haig de dir que murmurava paraules de desig. Era la Judit qui cridava “ Oh si avui vull follar” “Mengeu-me la xona”

L’Abel riu.

Abel: De debò?
Elena: Sí, la meva germana estava com desesperada. Allí estàvem el terra jo la meva germana i dos tios més que havíem acabat de conèixer. La Judit i l’altre noi van començar a besar-se per tot el cos. A mi em va tocar un noi una mica impotent. No se li aixecava gaire. L’únic que sabia fer bé era grapejar-me els pits i prou. No es va atrevir a besar-me. Mentrestant la meva germana ja havia guanyat l’aposta. Es van aixecar agafats i fent-se petons pel coll i les orelles. Van anar a l’habitació del pis. Allà segons em va contar la Judit van fer l’amor durant dues hores. I jo que em va tocar xerrar amb aquell noi impotent. El vaig intentar excitar però no hi va haver manera. Oh! No hi ha dret que la meva germana sempre s’emporti el millor. Un cop veu que interesso a un noi ella s’hi posa pel mig i l’aconsegueix. El cas és que aquesta ocasió jo estava xerrant de les eleccions generals del país amb ell, i la meva germana gaudint d’una sessió d’intens sexe. Quan va haver acabat, la meva germana em va fer saber que me’l passava. Segons ella, ja l’havia catat. Jo no vaig acceptar, i ella em va pegar i em va fer reaccionar. Estava com atontada. Estava cegada per la mirada del noi que s’havia emportat la Judit. Era un noi bell. M’hi vaig acostar i el vaig besar. I li vaig dir a què jugues tu? Ell em va dir que a res. Mentrestant la meva germana m’anava bufetejant. Les seves bufetades em van fer recordar que aquest noi havia estat a dins de la meva germana dintre de uns cinc minuts. De cop el vaig trobar repulsiu. No sé perquè. Potser per la forma amb què em mirava el noi. Tenia una mirada encuriosida. Li sortien els ulls de les òrbites.

L’Elena riu. L’Abel també.

Abel: I què més vas sentir?. Aquí es podria acabar la història però jo sé que hi ha més teca. Elena, fes-me el favor de dir-m’ho tot. Desprès et sentiràs millor.
Elena: Vaig notar que aquell noi era un excel·lent voyeur. Jo sempre els he detestat així que li vaig dir: “ No vull saber res de tu. Torna amb la meva germana”
Abel: El vas defraudar.
Elena: Sí.
Abel: Elena, sàpigues que jo no actuo com un voyeur. Jo intento escoltar-te. Fer la funció que faria qualsevol psicòleg. No és el meu interès posar-me...
Elena: Tranquil. T’entenc perfectament. Sé que tan sols em vols ajudar.
Abel: Gràcies. I bé com va acabar la nit? Si vols no continuïs.
Elena: Jo i la meva germana ens vam discutir. Ella em deia que sempre seria una frígida i jo dient-li que era una guarra. Em deia “ Elena, acabaràs només coneixent el gust d’una sola polla. Jo t’ho vull solucionar però tu no vols. T’agrada ser una santa? Doncs endavant. Jo li vaig respondre que preferia ser una santa verge que anar al llit amb el primer desconegut. Això ho faria una sola vegada com aquell dia. Ella vinga a dir-me que mai trobaria xicot perquè era una noia massa tancada. I sí haig de reconèixer que ella sempre m’ha proporcionat els nois amb qui he mantingut alguna relació sexual. Ella els utilitzava i desprès intentava encolomar-los a mi.
Abel: I funcionava?
Elena: Unes vegades sí i altres no. Una vegada un noi va gosar corre’s a la meva cara i jo des de ença no he gosat fer l’amor a un noi si no hi havia molta confiança. De cop, una altre vegada ens vam discutir amb la Judit. Ella deia que un polvo gratuït era saludable i jo que no. Ella deia que hi havia alguns tios que són tios-kleneex. Usar i tirar. Els tios sempre ho han fet. Així perquè no ho podem fer les ties?.
Abel: I a la Judit li agrada ser una noia d’usar i tirar? Desconeixia aquesta faceta seva tan certa.
Elena: Ella no dóna explicacions a ningú. S’ho té molt callat. Amb els nois amb qui ha sortit mai els ha explicat qui han estat els seus precedents.
Abel: Elena, has de saber que en confessar-me tot això és com si agafessis la iniciativa. Quedo astorat de la teva forta personalitat. Així actua una dona com cal.

Pausa

Elena: No sempre sóc així. Hauria de ser més forta i imposar-me de vegades a la meva germana. Moltes vegades faig la seva voluntat en comptes de la meva.
Abel: En quins casos?
Elena: No sé si explicar-t’ho. Em fa vergonya.
Abel: Potser si m’ho expliques veuràs que és una simple ximpleria.
Elena: Tan de bo. Una vegada la Judit em va utilitzar per lligar-se a un paio que no li corresponia.
Abel: I que tu si que l’interessaves a aquest paio. Ja m’ho veig a venir. Tu l’encisaves amb la teva sincera conversació i desprès ella entrava en acció.
Elena: Més o menys. Jo li seguia el joc i en un moment que jo el tenia enamorat ella sortia amb tot el seu encant. Parlava molt de mi, de les meves coses. I al mateix temps ella es sincerava amb ell i li explicava les seves cabòries.
Abel: I si no m’erro acabava plorant i desprès el polvo de rigor.
Elena: Sí.

Pausa

Abel: Jo no trobo aquestes experiències tan negatives. A més una germana és una germana. És insubstituïble.
Elena: Com pots dir això?
Abel: Vull dir que la teva germana mereix un amor incondicional.
Elena: Tu no la coneixes.
Abel: Bé, no representa cap amenaça per a tu?
Elena: A vegades penso que sí.
Abel: És una noia molt legal. Ella el que vol és que despertis i et sentis ben viva.
Elena: Mai podré ser una noia tan desperta com ella.
Abel: I ella mai podrà ser una noi tan sensible com tu.
Elena: La sensibilitat només em serveix per plorar.
Abel: I també et serveix per saber discutir amb un sentit de la justícia equànime. Amb una germana com la teva moltes s’hi haurien enemistat. I tu hi mantens una bona relació.

Pausa

Elena: Deixem la meva germana en pau. Veig que hi insisteixes molt en la Judit. No estaràs obsessionat per ella, veritat?
Abel: Per Déu, no!

Pausa

Abel: Veuràs hi ha una explicació en això! La teva relació amb la Judit et marca. Decideix si portes una vida saludable o infeliç.
Elena: I tu perquè m’expliques tan poques coses de tu?
Abel: La meva vida no és tan apassionant com la teva.
Elena: Sóc una noia normal i corrent.
Abel: No, ets una noia especial en el sentit positiu de la paraula.
Elena: Sí? En què?
Abel: Tens una personalitat, com misteriosa... Tens un halo rar... I després descobreixes que una part de tu és la que és misteriosa, no tu. Em portes a un terreny estrany. Em fas fer preguntes sobre mi mateix. Em sorprenc actuant d’una manera freda o bé calenta.

Pausa

Elena: I les noies que has estimat han estat tan influents. Sempre tens aquesta actitud passiva.?
Abel: No m’interpretis falsament. La veritat és que estan amb tu m’encanta estar callat i escoltar. I hi ha una pau que no trobo en cap noia.
Elena: Gràcies.
Abel: De res. Només trobo a faltar una cosa.
Elena: Quina?
Abel: Mai hem fet l’amor d’una forma salvatge. Resulta que ets tan posada i educada fins i tot quan fem l’amor
Elena: No t’agrado al llit? És això? Què vols? Una nimfómana?
Abel: Si... vull dir que no... Escolta, jo vull que ens estimem en tots els sentits. Vull, que si per exemple, mai ens discutim, acabem tots dos en un polvo màgic i convulsiu. Seria una bonica forma d’acabar les discussions.
Elena: ( Molesta) Jo mai seré com la Judit. Oblida’t d’això. A qui estimes a ella o a mi?
Abel: Per favor, no t’estava retraient res. És que si tinguessis això series la dona perfecte que no existeix. I en quan a la teva germana, fa temps que l’he abandonat.
Elena: No dubto que diguis la veritat.
Abel: I tan. Mira perquè no fugim la setmana que ve a la muntanya. En un refugi podríem contar-nos totes les coses que aquí no ens atrevim a explicar-nos.
Elena: Com ara què? Jo ara amb tu no me n’amago de res.
Abel: Jo sí.
Elena: Abel, tens la meva total comprensió.
Abel: T’agradaria fer... un simulacre de violació.
Elena: Abel... per favor no em diguis aquestes coses... que et faig jo perquè de vegades vulguis ser tan animal.
Abel: Cada vegada que ets més bona amb mi, tinc més ganes d’emprenyar-te, de descol·locar-te. Sé que ets una noia preciosa, encantadora. Però la teva forma de ser m’inquieta, em trasbalsa, em torna boig. Deu ser que l’absoluta bondat no és gens afrodisíaca.
Elena: Ho sento Abel. Jo sóc així. Mai canviaré per un altre persona. Tinc les coses clares. Què vols que em disfressi de puta?
Abel: Per exemple. No seria una mala idea.
Elena: També m’agrada sovint ser una femme fatale.
Abel: Diguem que sóc un mal noi. Reconeix les coses tal com són.
Elena: No ets tan malparit. Per mi ets un noi rar que en el fons té un cor de vidre.
Abel: Elena, sigui com siguis t’estimo. Tan si ets una santa com una mal nascuda . Ara bé, això no vol dir que puguem intercanviar els papers molt de tan en tan.
Elena: Ho tindré en compte, petit cabró.
Abel: Alto! No volia aquest tracte. He exagerat perquè entenguessis que la nostra relació hi falta pebre. Que no hi ha prou de ser bona persona. Una mica de picardia sempre s’agraeix.
Elena: Veig que no sóc la teva noia. Si no t’agrado adéu.
Abel: No, si us plau Elena. Jo en realitat t’adoro com ets. En el fons no m’importa que no siguis una noia dolenta. També m’agrada aquesta teva bondat senzilla.
Elena: No em coneixes prou bé. No sóc tan santa com em vols veure.
Abel: Les meves queixes eren perquè despertessis una mica. Jo voldria que tu algun dia em poguessis trasbalsar. No seria just que en una relació llarga només jo et fes mal.
Elena: Vols la plena igualtat en allò bo i dolent que té una relació llarga i realista.
Abel: Exactament.
Elena: Segur que m’acceptes tal com sóc?
Abel: Sí. Si cal t’ho repetiré dues mil vegades. ( Alça el to de la veu) T’estimo.

L’Abel s’hi acosta i la besa. L’Elena comença a plorar.

Abel: No ploris més vinga. No pateixis. (L’Abel l’acarona) Oblida el que t’he dit avui.
Pensa que ets la meva princesa. Que de fet, ho ets.

Els dos personatges es besen apassionadament i el teló cau.

acte 3

La Judit i la Elena estan assentades en un sofà. És una sala d’estar ample. Té un televisor i una tauleta ample. La Judit esta dreta fumant. L’Elena esta asseguda abatuda.

Judit: Va, Elena no ploris més. Tranquil·la, això té solució. No es tornarà repetir.
Elena: El molt capullo ens ha enganyat a les dues. Mereix molt més que una simple esbroncada.
Judit: Tens tota la raó, i per això noia l’he convidat a que vingui. Passarà una mala estona. Necessito la teva col·laboració.
Elena. No tinc ganes de tornar a veure’l.
Judit: El veuràs i et podràs recrear en el seu patiment.
Elena: No sé. El càstig perfecte seria no parlar-li mai més.
Judit: No t’atrau l’idea de veure’l abatut, perdut i gairebé plorant. Per una nit vull que trobi avorrit el sexe femení. Així li passaran les ganes de barrejar-se en els afers de dues germanes.
Elena: No sé m’acut cap idea. No sé que pretens.
Judit: Jo sí. Veuràs que de seguida em podràs seguir. Veuràs per on aniran els trets.
Elena: No val més la pena ignorar-lo. Torturar-lo suposa un desgast per part de nosaltres.
Judit: Vull que pensi i que tingui remordiments.
Elena: D’acord. Però jo ja no me l’estimo. No el perdono per molts remordiments que tingui.
Judit: Jo, potser el recolliré.
Elena: Ell no et mereix a tu. És un fill de puta malparit. Mai més seré tan bona amb un noi.
Judit: Doncs ara tindràs l’oportunitat de ser una noia dolenta.
Elena: ja ho entenc. El que no tolero és que tu el vulguis repescar.
Judit: Un mascle ferit per l’orgull és més fàcil de portar. I l’Abel no fa per tu. Al final et faria sentir culpable de tot.
Elena: Així no sé que hi pinto jo aquí.
Judit: Si us plau, Elena, queda’t. Jo sola no ho puc fer.
Elena: No el vols, doncs ja te’l pots confitar.
Judit: I deixar-lo sense escarment. Segur que ho repetiria amb altres noies.
Sona el timbre.
Judit: Va, Elena, és l’Abel. Obre i participa de la nostra festa.
Elena: Esta bé. Potser, en el fons, m’agradarà veure la seva reacció.

L’Elena surt de l’escenari i va a obrir a l’Abel.

Elena: Hola Abel. Passa. T’estàvem esperant.
Abel: Tu i la Judit?
Elena: Sí.
Judit: Elena, et vaig dir que deixessis la porta oberta. Mai no em fas cas.

Pausa

Ai! Aquesta Elena que tenim és una mica deixada.
Abel: No... S’ha oblidat de tancar i ja esta.
Elena: La Judit fa veure que esta emprenyada amb mi. Vol alguna cosa de mi i no sap com cridar l’atenció. Sempre ha estat una “notes”
Abel: No que va.
Judit: Doncs jo penso que l’Elena té raó. Sóc una mica cabrona.
Abel: No cal que et desqualifiquis.
Elena: No sóc jo la pesada. Em faig la dolguda quan en realitat és la meva germana qui mereix més atenció.
Abel: La Judit és una bona tia.
Judit: Vols dir Abel?
Abel: Sí.
Judit: Abel, escolta més a la meva germana. Ella és la que en sap guiar en aquesta difícil vida.
Abel: Totes dues sou espavilades.
Judit: Que dic! Si sóc jo la que es fa un embolic. Em sembla que jo sóc la més llesta, al capdavall. Sempre he tret bones notes.
Abel: No, totes dues...
Elena: Però en la vida íntima qui és la més intel·ligent?
Abel: Jo no sabria que dir.
Elena: Va Abel, intenta-ho. A quines de les dos veus més lúcida?
Abel: Totes dues.
Judit: A qui no s’hi valen mitges tintes. Mulla’t una mica més.
Abel: Jo us conec a les dues. Segons, en que, una va una mica més enllà.
Judit: Qui jo?
Abel: No ho sé
Elena: Així com goses pronunciar-te.
Abel: Elena, perdona’m avui no tinc un dia gaire fi.
Elena: No sóc jo que sóc una mica burra.
Abel: No.
Judit: Però perquè Abel no li dius la veritat a l’Elena. Que esta una mica tonta. No tinguis por de dir-li a la cara.
Abel: Jo no sóc ningú per dir-li. Potser sí que es posa massa ximpleta.
Judit: I ara! Pensant-ho bé, la meva germana, malgrat tot, és un tresor.
Abel: Potser sí.
Judit: Potser sí, no. Segur.
Elena: Au va, no parlem més d’això. No vull un monogràfic sobre l’Elena.
Judit: Estimada germana. Però que dius, si te’l mereixes aquest monogràfic.
Elena: No. No vull tornar a sentir a parlar de mi mateixa.
Abel: Compta amb mi.
Judit: Jo no sé que dir-te.
Abel: Judit, per favor, fes-li cas.
Elena: Judit per favor,. A mi poques vegades se’m dispensa aquesta atenció.
Abel: Jo volia dir...
Elena: No volies dir res tu. Sembla que només existeixi per a tu la Judit.
Abel: T’asseguro que no.
Elena: T’has unit a ella per fer-me la punyeta. Bé, una de les dues germanes t’ha de caure més simpàtica.
Abel: Repeteixo que les dues germanes sou meravelloses.
Elena: Abel, saps diferenciar entre les dues germanes. Que no et passi que et sembla que tractis a la mateixa persona.
Abel: Cada una de vosaltres és inconfusible.
Judit: Si us plau, no ens parlis tan bé, que ens faràs sospitar que vols quedar bé.
Elena: Reina, l’Abel és un noi molt madur. No s’enganya a si mateix ni a ningú.
Abel: Dona, no tan com això. Faig el que puc.
Judit: Vols dir? A mi em fa l’efecte que moltes vegades actues per compromís.
Abel: Amb les dues intento ser franc.
Judit: Segur?
Elena: Judit, deixa de turmentar al pobre Abel. No veus que és un pobre xai.
Abel: Ties, no sóc un mitja merda, ni tampoc un fenomen tal com voldríeu vosaltres.
Judit: No? Un noi com tu que té tantes pretendentes, no hauria d’aspirar a ser el millor en moltes coses?
Abel: Jo no conec a gaires noies. Sóc poca cosa, tímid...
Elena: Que no tan ensenyat que amb les dones ser humil no val res.
Abel: Has de tenir respecte més que humilitat.
Elena: Respecte! M’agrada aquesta paraula. Judit, potser no ens passem de la ratlla essent massa respectuosos amb l’Abel.
Judit: No, l’Abel s’ha guanyat el dret de ser l’eix principal de les nostres dues vides.
Abel: De veritat, jo no goso posar-me en les vostres vides. Podeu fer el que vulgueu sense mi.
Judit: Segur ? Abel? Hi ha un petit problema. Ens agrades massa per deixar-te escapar. Ets un tio massa bo com perquè puguis fer el que vulguis.
Abel: Ep! Atura’t. Jo no estic lligat a cap de les dues.
Judit: Lligar-se, encadenar-se, tot són paraules inútils. En realitat, et volem atrapar perquè t’estimem massa.

Pausa. Les dues.

Abel: Això no pot ser.
Elena: Ens agradaria que ens expliquessis més coses de tu. Jo ja em vaig buidar un dia amb tu.
Judit: Vols que reproduïm l’escena del pis d’estudiants?
Abel: Ah! Allò que em va explicar l’Elena. Ara mateix ni me’n recordo més de la meitat.
Judit: Abel, mai t’hem vist emprenyat. Hi tens tot el dret. Potser ja seria hora que et moguessis.
Abel: No em provoquis Judit.
Judit: I què? Què faràs? En el fons ets un noi molt civilitzat.
Abel: No em coneixeu. No m’afecteu gaire. Quan vull sóc una pedra.
Elena: T’equivoques. Nosaltres ens mostrem tal com som nosaltres mateixes.
Abel: No amagueu cap misteri per mi. Sou la mar de clares i pagesotes.
Judit: Elena, creus que l’Abel és un noi dur?
Elena: No ho sé. Jo diria que és més aviat tendre.
Abel: Prou d’aquest rotllo! Qui voleu que sigui? Un bon jan segur que no! Els bon jans no solen ser seductors. Potser voleu un malparit i un cabró. És això el que voleu ? Doncs podeu estar segures que ho tindreu!
Elena: Abel, tot t’ho fas tu! Nosaltres volem que siguis l’Abel de sempre.
Judit: Elena, no siguis tan bona noia.

Pausa

Tu Abel ets un noi fort. Així que no necessites cap mena de compassió per part de nosaltres.

Abel: Sóc un noi amb uns principis molt sòlids.
Judit: I nosaltres també. No solament tu. Recorda-ho!
Elena: Ai! Estic cansada. Em vaig estirar al sofà.
Judit: I tu Abel no estàs cansat? Perquè no t’asseus també al sofà.

L’Elena s’estira al sofà i l’Abel s’asseu en un cantó.

Pausa

Elena: Hòstia ! M’aniria molt bé un massatge ara mateix!
Abel: Estic a la teva disposició. Saps perquè? Perquè ets tan diferent de la teva germana.
Judit: Fes-li el massatge i calla!
Abel: No davant d’una noia com tu no puc callar.
Elena: Au va, no us baralleu per un no res.
Judit: Elena no veus que li segueixes el joc amb aquesta història del massatge.
Elena: Quin joc?
Abel: Judit, ja n’hi ha prou de tractar de curta a la teva germana.
Judit: Tu no tens cap dret de renyar-me. I més per la meva germana.

Pausa

Elena: Estic cansada dels dos. Us baralleu com gat i gos. Jo sí que estic farta d’aquest joc. Abel, ho tens fàcil per quedar-te la Judit. Ella vol fer-te passar una mala estona i desprès quedar-se amb tu per sempre. Així que no li facis cas dels seus exabruptes.
Judit: La meva germana no sap el que es diu. Esta tan enamorada de tu que perd el cap.
Abel: És veritat, això?
Elena: Prou de fer-te el ximple. Saps molt bé el que vols. I tu Judit també la saps llarga.
Judit: Ep, calma’t. Vols que et deixi a soles amb l’Abel.
Elena: Pobre de tu.
Judit: Si en el fons això és el que desitges. Voldries que jo no hi fos.
Elena: T’asseguro que no passarà amb l’Abel, el que em va passar amb l’Eduard.
Judit: Jo només vaig estar una nit amb ell.
Elena: I si no t’arriba a agradar què? Jo no hagués tingut xicot. Judit, estic cansada de la meva dependència envers a tu.
Judit: Sempre pots fugir!
Abel: Sí. És molt fàcil deixar les coses clares.
Elena: Abel, no t’hi posis. Els dos em feu fàstic. Us agrada rebolcar-vos en la merda.
Judit: Això sí que no ho tolero. Qui ets tu per dir que jo sóc masoquista.?
Elena: Amb un cas com el de l’Abel jo l’hauria tancat de seguida. No hagués continuat parlant amb ell com si res. Encara que fos per escarmentar-lo.
Abel: Elena, jo sempre he estat considerat amb tu. He procurat que sempre hi estiguessis a gust.
Elena: ( Alçant el to de veu) Com goses dir això? Desprès d’haver-te follat a la meva germana vas i em folles a mi. Qui et penses que ets. T’agrada tan ser morbós, Doncs avui en tindràs ració doble. Et mereixes que et deixem sol. Però deixar quedar-te sol amb la meva germana, potser és el doble de perillós.
Abel: Jo el mínim que puc fer és demanar disculpes.
Judit: Amb això no n’hi ha prou. Mira com has posat la meva germana en contra meu.
Abel: Elena, Judit, n’estic molt de les dues. Us estimo amb un cor pur i sincer. No pel fet que sigueu germanes. Això és circumstancial. No us prenc cada una com l’extensió de l’altre.
Judit: Però confessa que en el fons t’agradaria que fos així.
Abel: Judit, ets insana i perversa.
Judit: Jo només poso les paraules i tu els fets.
Elena: ( Riu) Em feu riure de valent tot i que m’hauríeu de donar llàstima.
Judit: Si estats en aquest estat histèric és per culpa de l’Abel, no per culpa meva. No oblidis que és l’Abel qui ha originat tota la situació.
Elena: I perquè no la tallem de soca-rel?
Abel: ( S’aixeca del sofà) Si voleu me n’aniré ara mateix molt gustosament.
Elena: Doncs ara t’obligo a quedar-te. M’has d’explicar com tu vas fer la teva primera vegada.
Abel: Elena, em faràs destarotar amb aquest canvis d’opinió. Si sóc un destorb, marxo i ja esta.
Judit: No pots marxar. Hem tancat la porta i tenim la clau amagada.

L’Abel riu.

Abel: Vaja. Això és un segrest.
Judit: Més o menys sí.
Elena: No marxaràs fins que hagis explicat alguna intimitat de les teves.
Abel: Què dieu? Esteu boges!
Elena: Aquesta és la millor idea que hem tingut. Millor que deixar-te marxar. Au va, despulla el teu interior.
Abel: (Riu) Prefereixo treure’m la roba, no és millor això?
Judit: Au va, explica què vas sentir com tu vas fer la primera vegada. O si ho prefereixes explica com una dona t’ha humiliat a causa del teu esquifit penis.
Abel: Esteu boges. En fi, vaig tenir la meva primera experiència sexual als setze anys. Vaig perdre la virginitat amb una dona de trenta anys. Em doblava l’edat. I ja sabeu que la primera vegada és la pitjor. Quins detalls voleu?
Judit: Amb això no és suficient. Ens has d’explicar coses que ni gosaries explicar al teu millor amic. Records que t’has guardat per tu mateix.
Abel: Em voleu violar!
Elena: T’ho has ben guanyat!
Abel: Què voleu que us expliqui? Voleu sentir una història heavie ? Us heu equivocat d’home. L’únic que us pot interessar és una experiència mig homosexual als catorze anys.
Judit: L’historia promet. Explica-la.
Abel: Era amb un noi a una acampada a la muntanya. Ens vam trobar al lavabo. Vaig entrar a cagar i el noi va voler entrar amb mi. Jo no vaig oposar-hi resistència. En acabar va voler eixugar-me la merda del cul amb el paper higiènic. Aquí vaig dir que no. Però ell va insistir que li deixes fer. Al final em va acabar eixugant les restes de merda del cul. Un cop ho va haver fet, em va donar un petó a les galtes i després ens vam besar a la boca. Em vaig avergonyir de seguida i durant la resta de l’acampada no vaig voler saber res del noi. Ell m’anava darrera però jo l’ignorava. Ell em va assetjar cada dia fins el moment que li vaig fer xantatge. Li vaig dir que explicaria la nostra experiència a la resta de companys. Ell va cedir i aquí s’acaba la història.
Judit: Una història molt prosaica. Segur que aquell noi no va permetre que anessis amb els calçotets cagats.
Elena: ( Riu) Ho expliques com si tu fossis una víctima. Quan en realitat beneït de tu, li vas donar el consentiment.
Judit: Saps on para aquest noi?
Abel: No. Perquè? Li he perdut de vista. Això era quan vivia en un altre poble.
Judit: I t’agradaria que això que va fer aquest noi ho fes la teva xicota?
Elena. Judit, per favor!
Abel: No, si ja sé que del teu col deu rajar una merda dolça.
Judit: Home, la teva història no té res d’extraordinari. Hauria estat més traumatitzant si el teu amic hagués menjat la teva caca.
Abel: No m’agrada recordar aquest fet.
Elena: Estic cansada d’estar aquí amb vosaltres.
Abel: Marxa! Ningú t’ho impedeix.
Elena: Però encara no vull menjar. Vull veure la teva cara d’estaquirot.
Abel: Jo prou d’aquesta farsa!

Pausa

Judit: No has demanat disculpes a cap de les dues. D’aquesta manera no t’obrirem la porta.
Abel: Prou! Si us plau, Prou! Què voleu que faci que m’agenolli?
Judit: És una de les opcions.
Abel: I què més?
Elena: Que expliquis d’una puta vegada que és el que sents per nosaltres.
Abel: Ara mateix em repugneu. Us odio tan sols per aquest petit tràngol. Un comportament digne de una criatura.
Judit: Ara tens l’oportunitat de conèixer-nos a les dues amb tota la seva totalitat. No era el que volies?
Abel: Em fa l’efecte que sou vosaltres qui em voleu conèixer a fons!
Judit: Entre el nosaltres i el tu sempre decidim jo i ella.
Abel: No dius res de nou. Segui sense aclarir-me que voleu de mi! No em voleu veure mai més, doncs fet! Perdoneu-me si he sortit amb les dues al mateix temps. Us juro que no es tornarà a repetir.
Judit: No, si a la nostra manera t’estimem. Massa per això volem que passis per aquest purgatori abans que pugis al cel.
Abel: I què em trobaré al cel ?
Judit: Això és sorpresa.
Elena: Alto Judit, encara no ha arribat el moment de fer les paus. Amb mi no ha saldat les comptes que tenia.
Judit: Si, la pobre Elena ha estat massa sincera explicant-te coses que potser s’hauria d’haver guardat per a si mateixa.
Elena: Vull un drama, no una comèdia sobre la teva caca.
Judit: Elena, potser la vida de l’Abel ha estat massa fàcil. Ets un nen mimat, Abel?
Abel: Els meus pares em recompensaven sempre i quan rendia a l’escola.
Judit: Eres un nen apocat o un d’entremaliat?
Abel: Què us importa això? La meva infantesa no té res a veure amb vosaltres.
Judit: Era per veure si podies treure el nen que hi ha en tu.
Abel: Perquè?
Judit: Jugar amb un nen té més gracia.
Abel: Vinga, ja estic tip d’aquesta història. Doneu-me la clau o obriu-me.
Elena: No marxaràs sense abans haver-nos explicat una història trista.
Abel: Ara mateix no en recordo cap. Si voleu m’invento una.
Elena: Per exemple, la teva mare mai no t’ha consolat d’una pena.
Abel: És un gran dolor tenir el cor dividit en dues dones.
Judit: Nosaltres et salvarem i et redimirem de la condició femenina.
Elena: Si la teva vida ha estat massa feliç, aquest és el teu problema. Sinó fes servir la teva imaginació.
Abel: Esta bé. Sabeu que he jugat al rugby. Als vestidors he sofert les burles dels companys. Tot per la ridícula talla del meu penis. Un dia un noi va simular amb el meu cos una penetració anal. Vaig notar el seu penis contra el meu cul. Els altres reien, i el cabró continuava gaudint d’aquest joc. Per a ells això era una broma, però per a mi va suposar molta vergonya i humiliació.
Judit: T’ho has inventat això últim, no?
Abel: No, és una història real. Em va passar als catorze anys.
Elena: Esta bé. No cal que continuem amb aquest absurd joc. Tu també has tingut una vida dura i nosaltres no te la volem complicar.
Judit: A no ser que vulguis seduir-nos a les dos al mateix temps.
Abel: No. Això no tornarà a passar.
Judit: Això creiem.
Elena: Encara que diguis això per a mi continuaràs essent un canalla.
Abel: No volia ferir-te. T’estimo Elena.
Elena: T’estimo Elena? Encara goses dir-ho així. T’has begut l’enteniment. Jo no et perdono. La Judit és gran i pot fer el que vulgui però jo si que ho dono per dat i beneït.

Pausa

Abel: Sóc un pobre noi que vol una mica de comprensió. Sóc tan vulnerable com tu
Elena: No, ets un pobre malalt que no sap el que vol. I que tampoc sap solucionar els seus problemes.
Judit: Hòstia, ara et van les declaracions d’amor. Ho pots tornar a repetir, que riurem una estona.
Abel: En el teu cas, em sembla que plorarem una estona. Jo no t’estimo Judit. Estimo la teva germana. Ella té una pau interior de la que manques tu. I és que tu ets, ets, ... va deixem-ho estar.
Judit: Però qui t’has pensat que ets. Et penses que estàs en condicions per dir qui t’estima i a qui estimes?
Abel: Doncs sí.
Judit: Pobre Abel. I tan bon noi que semblaves al principi. És un noi responsable, pensava. Un noi que es comporta com un cavaller dels que sortien a les pel·lícules. I ara en canvi, saps que em sembles? Un putu titella. Un titella esparracat que ha perdut part del seu atractiu perquè baveja a les primeres de canvi, perquè és un noi tímid que no sap acceptar les veritats de la dona, perquè corre rera les faldilles de les dones com si es tractes de la seva pròpia mare.

Pausa

Abel: ( Riu) Per sort no canviaràs mai. Els sermons et serveixen per alliberar part de la teva culpa en el merder. Quan hi ha conflicte, tothom n’és culpable. I tu te’n vols escapar. Increïble.
Elena: Mentre us baralleu jo aprofito per marxar. Ja us ho fareu vosaltres sols. Adéu-siau.
Judit: Si us plau, germana. Et prego que et quedis. Has d’afrontar la situació. Plantar cara a l’Abel. Dir-li tot el que es mereix sentir.
Elena: Què vols dir-li més? Tot ja esta dit.
Judit: Encara no.
Abel: Elena, jo també et prego que no marxis. Pares els cops de la teva germana, tot i que continues estan en contra meva.
Judit: L’Elena és una santa.
Abel: Encara que diguis el que diguis, tu transmet una serenor, un saber fer, una elegància que la Judit no té.
Elena: Sóc tan o més fina que la Judit. No pretenguis separar-nos. Les dos estem molt unides.
Abel: Ah sí? En quin sentit?
Judit: Si alguna de nosaltres li fan mal, l’altre també es sent al·ludida, i actua segons com procedeix.
Abel: Elena, ja que estic confinat en aquesta habitació salva’m de les urpes de la teva germana. Sóc una sola veu, un sol cor, una sola ment que t’escolta a tu.
Elena: Desprès de les teves mentides, com vols que et cregui?
Abel: ( A punt de plorar) I vosaltres voleu que m’agenolli i m’arrossegui per terra com un pobre desgraciat?
Elena: No, Abel, tan sols que percebi una gota de sinceritat en les teves paraules, i no vegi cap mena de sarcasme o cinisme.
Abel: Jo no puc aguantar més aquí. O em deixeu marxar o faré alguna bestiesa.
Judit: Calma’t. Tranquil! Jo no et veig fent el paper de noi violent. En aquest sentit és un noi molt respectable.
Abel: I en l’altre sentit, sóc un ésser menyspreable?
Elena: Sí. Que bé que ho vegis.
Abel: Així no hi ha cap inconvenient perquè marxi?
Elena: No.
Judit: Un moment! Encara no ens has demanat perdó.
Abel: Ho sento. No volia jugar amb els vostres sentiments.
Judit: D’acord. Molt bé. Disculpes acceptades.
Elena: Jo et perdono però no et vull tornar a veure.
Judit: No cardis, Judit, en el fons l’Abel és un cavaller.
Elena: A tu potser t’ho ha demostrat però amb mi sempre s’ha portat com un porc.
Abel: Elena, no saps fins a quin punt lamento que confiessis la teva intimitat a les meves oïdes. Vaig fer mal fet de voler-les escoltar i després explicar-les als meus amics.
Elena: Això no ho sabia. Ho veus Judit que és un gran cabró.
Abel: Estic fent l’esforç de ser el màxim de transparent. Sóc un home profundament sincer.
Elena: Mentider, més que mentider. Porc. Idiota. Imbècil!
Judit: Calma’t Elena. L’Abel no és tan cabró. Ja és molt demanar que reconegui quin mal ha fet.
Abel: Elena, malgrat el que t’hagi fet penso que ets una dona com cal.
Elena: No em faràs canviar d’opinió amb unes quantes paraules dolces.
Abel: I tens tot el dret. Segur que una dona menys entera s’hauria mostrat més transigent.
Judit: Sóc jo aquesta dona?
Abel: No, no volia dir això. A tu també et respecto molt.
Judit: Quin dret tens a dir qui és respectable i qui no? De debò creus que estic esperant que tu diguis que em respectis?
Abel: Què vols ? A aquest pas em cosiré la boca.
Judit: Va, home, que em faràs riure. Marxa i no em parlem més. Aquí tens la clau.
Abel: Marxaré amb molt de gust.

L’Abel s’apropa a la porta. Està a punt de sortir.

Judit : Mira’ns bé a les dues perquè serà l’última vegada que ens vegis juntes.
Abel: Adéu. Ja sabeu que estic obert a qualsevol reconciliació.
Elena: Adéu Abel. Va, que tenim pressa.

L’Abel els dóna un petó a l’aire i la Judit riu. El taló s’abaixa.

acte 4

És una sala d’estar amb dos sofàs i un televisor. La sala esta ben il·luminada. En ella l’Abel llegeix una revista. Deixa de llegir i mira al buit. Esta esperant a algú. Sona el timbre. Va a obrir la porta. És la Judit.

Abel: Hola Judit!
Judit: Bones Abel.
Abel: I bé, ens asseiem al sofà, vols?
Judit: I tan que sí.
Abel: Quan m’has trucat em pensava que em demanaries disculpes.
Judit: Ara mateix, rei . En nom de l’Elena i el meu et presentem les nostres disculpes.
Abel: No passa res. Sabia que seria una tempesta d’estiu.
Judit: Ah però jo i l’Elena et demanem que no tornis a jugar amb nosaltres. T’hem decidit perdonar...
Abel: I perquè no ha vingut l’Elena?
Judit: L’Elena et perdona però no et vol veure.
Abel: I això?
Judit: No li agrades suficientment.
Abel: Quina llàstima!
Judit: Em tens a mi.
Abel: Va ser idea teva fer-me passar aquella mala estona?
Judit: No. De les dues. I ara que importa remoure el passat?
Abel: Desprès de la discussió em vaig adonar de com estimava a la teva germana.
Judit: És una noia complexa, l’Elena. I molt delicada. S’ha d’anar molt en compte amb ella.
Abel: I bé, que no és legítima la meva aspiració?
Judit: Fes el que vulguis. Però pensa que és una molt bona noia.
Abel: I tu no?
Judit: Ah això ho has de descobrir per tu mateix.
Abel: Tot aquest temps m’he imaginat el que eres. Ets una guarra si no ho sabies.
Judit: I tu que ets ? Com t’atreveixes a dir-me guarra quan tu t’agrada fer-ne seguir dos o tres al mateix temps. És que no hi ha igualtat en el sexes. Ho fa un home i és un heroi.
Abel: Perdona el to de les meves paraules.
Judit: Vaja. L’autèntic Abel ha tornat. Després de la discussió se’ns mostra tal com és. Fa un any que no tinc parella. Però per això no he renunciat a tenir alguna aventura. És això el que em converteix en una guarra.
Abel: No m’has deixat acabar la meva definició de guarra. Més aviat ets una depravada moral.
Judit: Molt refinat el noi.
Abel: Sóc el que les circumstàncies m’empenyen a ser.
Judit: Una pregunta si tan d’estimes a l’Elena, perquè no la vas salvar dels meus atacs indirectes.
Abel: Trobava atractiva la nostra complicitat
Judit: Perquè?
Abel: Com més lluïa la teva depravació, més m’enlluernava la postura angelical de l’Elena.
Judit: I de debò que creus que te l’estimes?
Abel: Sí.
Judit: O be te l’estimes com un complement a la meva personalitat. Te l’estimaries si fos ella sola.
Abel: De forma indiscutible sí.
Judit: ( Escarnint amb el to de veu a l’Elena) Abel estimat. Abraça’m. Et sents bé? Vols que et porti una copa de whiskie?
Abel: És el que tot home decent voldria.
Judit: El mal Abel, és que no estàs fet per això. A tu et va una altre cosa.
Abel: No et vull ni sentir.

Pausa

Judit: Però si que em vols veure.
Abel: Et creus una tia bona, veritat?
Judit: No, no em considero una noia lletja. Ara bé a tu t’agraden les lletges vicioses amb una personalitat marcada.
Abel: Per damunt de tot m’agrada l’actitud carismàtica d’algunes noies.
Judit: Vols dir? A mi em sembla que no. Preferies a l’Elena perquè és més fàcil de manejar.
Abel: Al teu costat és una santa.

Pausa

Judit: Abel, com et sents això de sentir-te fill únic i nen mimat de la mama?
Abel: M’han educat en uns bons principis. Solidaritat, altruisme a l’altre gent. I tu vols dir que tens educació.
Judit: No. Em formo a mesura que et vaig coneixent. Et poses nerviós i jo ja endevino que és el que haig de fer perquè no et tornis cada vegada més nerviós.
Abel: Si em vols per la meva docilitat, això s’haurà acabat un bon dia.
Judit: Et pegaven els teus pares ?
Abel: No, no gaire. Perquè canvies de tema.
Judit: No, per res. Era per saber si t’havies acostumat a les bufetades.
Abel: No. Mai m’han agradat.
Judit: I pegar, t’agrada pegar?
Abel: No ho sé quan alguna persona s’ho mereix, potser sí.
Judit: Vols pegar-me a mi?
Abel: Judit, t’has tornat boja. Bé, potser sempre has estat sonada.
Judit: Sé que ho desitges. Au va, pega’m i desprès fem les paus.
Abel: No, Judit jo no sóc d’aquesta mena.
Judit: Ets un home que no els té ben posats.
Abel: No, sóc prou valent per dir-te la veritat. Jo no sóc el teu home. No m’agrada el teu joc.
Judit: La teva virilitat és proporcional a la grandària del teu penis petit.
Abel: No t’escolto
Judit: Més d’una vegada m’has fet l’amor com un pobre vell.
Abel: Menteixes.
Judit: Que no ho sabies que fingia?
Abel: Mentida. Amb mi sentia com et corries.

Pausa

Judit: Amb mi t’has comportat com un pobre xai.
Abel: ( Alçant el to de veu) Vols que et digui que ets una maleïda puta, una pèrfida. Puta, més que puta. Agenolla’t davant meu!

La Judit s’agenolla davant de l’Abel.

Judit: Canta’m totes les veritats, Abel. M’ho mereixo. Sóc una porca fastigosa.
Abel: Surt del meu davant. ( L’Abel li clava una empenta i la tira a terra) No m’ho passo bé maltractant-te.
Judit: Abel, mai m’he mostrat tan sincera amb un noi com ara. Només em porto així amb tu.
Abel: Aixeca’t vols. No veus que fas el ridícul.

La Judit s’aixeca i fa unes passes cap enrere.

Abel: Encara penses que no sóc prou home, prou viril?
Judit: T’espanten les responsabilitats. Encara ets com un nen; no saps manar.
Abel: M’esgotes Judit. Ets un terratrèmol a petita escala.
Judit: I tu aparentes que et va la pau i la serenor. Però et convé guerra i jo te la dono.
Abel: ( S’asseu) Deixa’m en pau. M’ofegues.
Judit: No pararé fins el final.
Abel: I quin és el final?
Judit: No seré la típica fleuma pesada.
Abel: Un moment, tranquil·litzem-nos. Pas a pas. Què és el que jo vull o que és el que tu vols?
Abel: Jo necessito una noia dolça. Una que em comprengui. Que sàpiga encaixar els meus defectes i errors. No vull una que em demani ser una mena de crack o geni.
Judit: Jo ja estic contenta amb l’Abel busca-raons, amb l’Abel instigador de conflictes.
Abel: Jo necessito calma. Molta calma.
Judit: M’estàs tornant a insinuar que necessites a l’Elena.
Abel: Si tu ho veus així.
Judit: Tu que vols una companya o una mare?
Abel: Aquesta pregunta te la pots estalviar.
Judit: Abel, folla’m amb tota la força que reuneixis i després pensa el que vols fer amb mi. T’ho demano com una col·lega.
Abel: Ara no. Ara no toca això. No en tinc ganes. Estic abatut.
Judit: Que et passa? Et puc ser d’ajuda.
Abel: Em passa que porto l’atracció sexual com una càrrega.
Judit: Ara no t’agrada el sexe?
Abel: Sí que m’agrada. Però al mateix temps quan estic amb una noia tot em cansa. Haig de fer un esforç complementari per ser un altre Abel. En el teu cas, un Abel dur, un Abel que és més fort que l’altre. Un Abel també intel·ligent. Un Abel valent. I així haig de dividir la meva personalitat amb una desena d’Abels. No sé amb quin Abel m’haig de quedar. Quin és l’Abel autèntic? Tu m’atraus d’una forma inevitable. Després d’ejacular sobre teu em cau tot el pes del món. La teva personalitat m’absorbeix tota la meva ment. Em xucles. I voldria estar lliure per fer altres coses. Mentre no aconsegueixo fer l’acte sexual amb tu, la teva part més abassegadora resta oculta. És tolerable. La puc suportar. Però un cop hem follat, tu emergeixes com un huracà imprevist. Parlo clar?
Judit: Abel, no t’entenc. Em pensava que amb mi estaves a gust. Que et senties còmode amb aquesta força de la naturalesa.
Abel: Doncs a mi m’agradaria que em tractessis com una noia fràgil.
Judit: Això sí que no m’ho crec.
Abel: T’ho pots creure o no però això és ara el que necessito. No tinc ganes de barallar-me. Vull sentir paraules dolces. I maneres suaus.

Pausa

Judit: Ai em sembla que tinc la bufeta plena. No puc més. Ara vinc.

La Judit surt de l’escenari.

Abel: Aquesta noi m’acabarà matant. No és cap mala noia. Només és una esbojarrada radical. No sé que té. No sé tractar-la. S’hauria d’haver enganxat amb un mala ànima. És el que es mereix i el que vol: un noi que sigui inflexible, dur. Que estrany al principi de tot es mostrava tan sol·lícita, atent, cordial. A la fi, amb l’Elena no van passar dels petons. No sé perquè les dues estan tan molestes. És una història d’amor gairebé virginal.
Judit: Abel, en què penses? Et veig trist.
Abel: Judit, ja saps que a tu no t’estimo. És a la teva germana la que vull.
Judit: No em dones cap oportunitat. Doncs jo ja no m’aguanto més.
La Judit es comença a treure la roba apassionadament. Agafa el cap de l’Abel i el comença a besar
Judit: Oh Abel! Folla’m d’una puta vegada. Demostra que ets un home i no un nen.
Abel: ( Comença a besar-se i els cossos es mesclen tirats a terra) Molt bé és el que vols! Aquí em tens! Si es tracta només d’això jo no fallo.

L’Abel es treu la roba i s’aferra novament al cos de la Judit. El teló cau.

acte 5

És una sala d’estar petita amb un televisor, un sofà i dues o tres cadires. S’obre el teló i es veuen assentats als dos protagonistes: l’Abel i l’Elena.

Abel: Gràcies per rebre’m. Ja ho donava tot per perdut.
Elena: Què entens per tot?
Abel: Vull que siguis la meva promesa. T’aprecio de veritat.
Elena: Ah si? I quins mèrits has fet per ser el meu xicot?
Abel: He renunciat als meus vicis: ja no fumo, no bec.
Elena: Doncs jo no he renunciat a les meves manies. No t’he demanat que vinguessis.
Abel: Elena, t’estimo en tota les teves dimensions. Aprecio la teva correcció, la teva contenció i la lentitud dels teus sentiments.
Elena: Has tornat a veure la meva germana?
Abel: No.
Elena: Això espero. Ella m’ha dit el mateix.

Pausa

Abel: T’he trobat a faltar molt. Amb tu tinc complexos d’inferioritat. Ets una senyora en comptes de una noia. M’espanta la teva rectitud.
Elena: Així es com han de ser les ties legals.
Abel: Per descomptat.

Pausa

Elena: Sempre he pensat que eres un pobre noi.
Abel: En quin sentit?
Elena: Es nota que vas perdre la teva mare aviat quan eres un nen.
Abel: Encara la recordo. Era una gran dona.
Elena: Moltes vegades has tingut la necessitat que algú tingues cura de tu.
Abel: Jo no pretenc res d’això!
Elena: A mi m’ho sembla.
Abel: L’altre dia vaig aconsellar a un amic.
Elena: Sobre què?
Abel: No sabia quina noia quedar-se.
Elena: No era aquest tu.
Abel: No, no era jo. Encara que jo m’hi he trobat no he tardat a resoldre la incògnita.
Elena: Mira’m els ulls.
Abel: Ara mateix.
Elena: Què veus?
Abel: Veig una noia insegura. Una noia que no ha après a ser dura. Una noia massa bona noia. Però és una noia que continua no tenint cap màcula.
Elena: Estic tipa que em diguin que sóc una bona noia. I si de cop gasto molta mala llet que? Direu que estic trastornada.
Abel: No, al contrari vull que t’enfadis.

La Elena riu.

Elena: És una broma.
Abel: No, és una ordre.
Elena: Avui estic de bon humor.
Abel: Doncs això avui s’ha d’acabar.
Elena: Au va, no facis el ximple.
Abel: Parlo seriosament. Porca més que fotuda porca.
Elena: Què has dit?
Abel: Això mateix. Ets una porca que et va el vici.
Elena: Abel, no em fas por. Què més m’has de dir, digues, va endavant, noi valent, sóc una puta per tu, doncs me n’alegro.
Abel: Vull una dona completa. Intento que siguis una noia tan desperta com la Judit.
Elena: Ah no! Per aquí jo no hi passo. M’agrada la meva personalitat tal com és. I si a tu no t’agrada, no sé perquè m’has vingut a veure.
Abel: Oh Elena, deixa’m besar-te. A veure si desperto a una fúria.
Elena: No acabes de dir que sóc una porca!.
Abel: Besa’m si us plau. Estic necessitat d’afecte.
Elena: Una coça al cul et mereixes!
Abel: Fes el que vulguis de mi. Ho accepto tot de tu, tot menys la indiferència.
Elena: Em canses Abel.
Abel: Dóna’m una oportunitat. Saps que sóc un noi molt sensible.
Elena: Amb qui et penses que parles? amb l’Elena ignorant? Amb l’Elena perdonavides.
Abel: Ni sé el que sóc sense tu. Amb la teva companyia tot té un sentit, encara que sigui dolorós. Tot encaixa, tu ets la raó per la qual visc.
Elena: Estic tipa de la teva literatura. Parla menys i fes més. A quantes dones has enganyat?
Abel: He hagut d’enganyar per arribar a conèixer la veritat.
Elena: I quina és la teva veritat. Si no et coneixes a tu mateix, com pots ser honest amb els altres.
Abel: Reconec que estic perdut. Però tu em fas suportable l’existència. Penso en tu, constantment quan no hi ets, i pateixo. Estic amb tu, al teu costat i deixo de pensar en tu. Gaudeixo de la teva presència i tot és pau. Si us plau Elena, perquè no fem plegats una treva.
Elena: Amb nois com tu, una treva és una trampa.
Abel: Amb tu he descobert un altre Abel. És un Abel en expansió el que esta al costat teu.
Elena: Per mi com si explotessis.
Abel: Elena, ajuda’m, jo intento ajustar-me a la teva persona. Intento treure el millor que hi ha en mi.
Elena: No m’enganyaràs una tercera vegada. Per molt que ara et mostris un cavaller, estàs sentenciat. Ja pots córrer a buscar la Judit.
Abel: Estic disposat a sacrificar-me per qualsevol cosa.
Elena: I què faries per mi?
Abel: Tot, absolutament tot.
Elena: Especifica més. I no em diguis que donaries la vida per mi, o alguna ximpleria per l’estil.
Abel: No ho sé. Tot el que em demanessis.
Elena: M’acompanyaries a missa els dissabte al vespre.
Abel: Per tu, resaria mil pare nostre.
Elena: Si mai tinc fills, m’agradaria inculcar-los els valors cristians.
Abel: Jesús ha estat un referent important en la societat occidental i a moltes parts del món. El missatge de l’evangeli es manté fresc.
Elena: El coneixes gaire, l’evangeli.
Abel: Sí, quan era un adolescent me’l vaig llegir dues vegades.
Elena: Òndia, ho dius per dir.
Abel: No, sobretot m’agrada allò de parar l’altre galta quan et peguen.
Elena: La virtut cristiana és una suma de valors diversos.
Abel: No els recordo tots, però la vida de Jesús em va marcar de petit.
Elena: De veritat? No m’enganyes? Què et va marcar?
Abel: Que un innocent com ell hagués de portar aquella creu, i després la impressionant crucificació.
Elena: Tots els cristians portem la seva creu.
Abel: Uns més que altres. Elena, perquè no podem ser bons companys. Et demano que siguis la meva muller. Junts, formarem una família.
Elena: No sé si pots canviar? A més no et veig com un bon cristià.
Abel: El perdó és una virtut cristiana.
Elena: Tu mai has estat un bon cristià.
Abel: I a tu, de què et serveix ser una santa?
Elena: Jo sóc una noia normal i corrent.
Abel: És que no tens sang?
Elena: Sóc una noia que no es deixa enredar per un Don Juan qualsevol.
Abel: Ja no puc més.
Elena: Què és el que no pots?
Abel: La teva actitud de beata em sulfura. Digues t’agradaria que et follés per darrera.?
Elena: Ah per fi descobrim l’autèntic Abel.
Abel: Ho sento. No volia dir-te això!
Elena: Si m’has perdut el respecte una vegada, el pots torna’l a perdre tantes vegades com vulguis.
Abel: Em pots dir com em vols?
Elena: No vull segones intencions.
Abel: Què vols que faci per tu? Flagel·lar-me?
Elena: No estic segura de les teves intencions.
Abel: Em sembla que demanes un home perfecte.
Elena: Hi ha homes que les seves dones els fan anar rectes.
Abel: Jo accepto que siguis una d’aquestes dones.
Elena: No m’ho crec.
Abel: Mira per tu estic predisposat a abandonar-ho tot, inclòs la meva feina d’arquitecte. Voldria tenir fills, ser un pare exemplar.
Elena: No et veig com a pare.
Abel: M’agraden molt els nens.
Elena: Tinc la sensació que parles per parlar.
Abel: Està bé. Ja no suporto que em rebutgis. Fins aquí estic disposat a arribar.
Elena: Què poc faries per la dona que t’estimessis.
Abel: Què vols que faci, que t’insulti? Potser tu funciones a la inversa. Necessites que t’insultin perquè tu donis el millor de tu mateixa. Porca, puta més que puta.
Elena: I ara quina una t’ha picat?. No em perdis el respecte.
Abel: Escolta, maca, t’han follat mai pel darrera?
Elena: Abel prou d’aquesta història. Ets un degenerat. Fill de puta.
Abel: Sí? I què més. Tens la figa massa grossa de tan follar.
Elena: Marxa ara mateix!
Abel: És tot això el que pots arribar a fer? Em defraudes!
Elena: Què vols de mi ? No t’entenc!
Abel: Et vull veure enfadada de debò.
Elena: Ets un bèstia! Un desagraït.
Abel: I què més? Encara no et sento prou bé. Que dius que sóc?
Elena: Un cabró. Això és el que ets.
Abel: Més fort que no et sento.

L’Elena se li acosta.

Elena: Pretensiós! Fatxenda! Gilipolles!
Abel: Ara m’agrades més.
Elena: A què jugues desgraciat?
Abel: Mira tot té una explicació. Volia que reaccionessis. Que sabessis reaccionar. Si et fan mal, no és el teu dret i deure a tornar-t’hi?
Elena: Fill de puta, malparit. Amb mi no s’hi juga. Doncs ara sí que estic encara més emprenyada.
Abel: Perfecte! Meravellós! Aquesta és l’Elena que ha de ser. Una noia més enèrgica i decidida.
Elena: Et penses que no tinc sang a les venes?
Abel: T’has de treure aquesta etiqueta de massa bona noia. La vida és dura i aquesta fama et pot perjudicar.
Elena: Hi ha maneres i maneres de demanar una cosa.
Abel: Ho sento de tot cor, si et sembla que t’he fallat en alguna cosa.
Elena: M’has fallat en tot. Tu vas sempre amb aquesta actitud de nen irresponsable que és un pallús. I les va fotent de mica en mica. Pensa que jo no tolero aquesta actitud. La Judit s’ho deu passar pipa amb tu, però jo no et vull ni veure. Vols parlar de fama. Doncs tu tens la fama de burro i inconscient que no sap el que es fa, ni el que diu.
Abel: T’ho he dit tot a fi de bé, que no em comprens?
Elena: No.
Abel: No veus que si continues essent la mateixa bona noia, la Judit s’endurà tots els nois que tu puguis tenir.
Elena: Això no ho sabem.
Abel: Sí, Elena. Tinc raó.

L’Abel s’agenolla.

Abel: T’ho demano expressament. Perdona’m si t’he ferit l’orgull.
Elena: Primer de tot aixeca’t.

L’Abel s’aixeca

Elena: ( Li dóna una bufetada a la cara) Què et sembla això?
Abel: Magnífic!

L’Elena li dóna una altre bufetada.

Abel: N’estàs aprenent. Ja no ets una santa.
Elena: Puc ser igual de dolenta que la Judit.
Abel: Ho celebro. Dos en una.
Elena: Torna’t a agenollar. Digues que no tornaràs a veure la meva germana. Jura-m’ho.

L’Abel s’agenolla.

Abel: T’ho juro. T’estimo amb cos i ànima. Amb la Judit només hi pot haver sexe. Amb tu hi ha amor i comprensió. Tu pots ser déu i el diable al mateix temps.

Pausa

Elena: Com me’n puc refiar?
Abel: Si vols t’ho escric en un paper i ho segello amb la meva sang.
Elena: Au va, no diguis rucades.
Abel: Ho dic seriosament.
Elena: Però m’agrada l’idea que et puguis sacrificar per mi.
Abel: Celebro que assumeixis la meva filosofia.
Elena: Fins a quin punt ho donaries tot per mi?
Abel: Si calgués; la vida.
Elena: Tampoc no cal que ens posem massa melodramàtics.
Abel: Elena, t’haig de demanar una cosa. Trenca amb la teva germana. Jo avui t’he ensenyat a defensar-te de les seves urpes. Si observes des de fora a la teva germana, comprendries que pot ser molt cruel amb els dos. Jo avui t’he entrenat per enfrontar-t’hi amb garanties d’èxit. No et fas el càrrec de com t’arribo a estimar.
Elena: El teu discurs sona convincent. Però jo necessito actes.
Abel: Sóc capaç de demostrar-t’ho ara mateix.
Elena: Perquè no la tallaves de soca-rel a la meva germana, deixant-la plantada al primer atac.
Abel: Gaudia del seu joc.
Elena: Així t’has equivocat de noia, noi.
Abel: No, Elena, no em coneixes. Tu elimines tota la merda que duc al cim. Estar amb tu és terapèutic.
Elena: Necessites un psicòleg, no a mi.
Abel: No, Elena. No em deixis. T’ho prego. Què vols que faci per demostrar-t’ho?
Elena: No facis res. Sigues de la manera que ets.

L’Abel s’acosta a l’Elena.

Abel: Deixa’m acariciar-te Elena. Vull tornar a sentit el tacte de la teva pell.
Elena: No. Has fet tard. Avui no.
Abel: Perquè? Vull un bes pur dels teus.
Elena: Sempre t’ha agradat desvariejar. Desvarieja amb la Judit.
Abel: Elena, ets la meva salvació. No marxis. Si us plau, atura’t.

L’Abel s’acosta a l’Elena bastant però sense tocar-la.

Elena: Adéu, Abel. Ja saps on és la sortida.
Abel: No veus que parlo d’una forma clara, i sobretot sincera.
Elena: La naturalesa humana no canvia així per així Abel.
Abel: M’has mort si no vols saber res de mi.
Elena: Vols dir? Tens la Judit.
Abel: Per favor, tu ets l’única possibilitat de salvar-me.
Elena: T’ho torno a dir Abel, adéu i fins mai.
Abel: No. No m’ho vull creure. Elena, salva’m. Sense tu seré un desgraciat.
Elena: Et deixo aquí dins Abel. D’aquí poc vindrà la Judit.
Abel: No vull saber res d’ella. La evito. Et vull a tu.

L’Elena es dirigeix a la porta. Surt.

Elena: Adéu Abel!
Abel: ( Agenollat al terra. Comença a plorar) Jo no em mereixo això. És la meva fi. Per favor Elena, torna! Torna! No ho suporto més ser d’aquesta manera! Em comporto com un miserable i no faig res per solucionar-ho.

L’Abel continua plorant.