companyies

Companyies
Sergi Costa

Companyies

escena 1

Una aula. És l’hora de l’esbarjo. És un institut de secundària. A l’aula hi ha tres nois i tres noies. Estan assentats en unes taules. Van xerrant i rient al mateix temps. Els nois i noies formen un cercle al voltant de una taula. Hi són tots menys un alumne que s’ho mira des de l’altre punta.

Noi 1: Has preguntat al teu vell si ens portarà a la festa?
Noi 2: El meu pare fa de tot. Li encanta servir-me.

Tots cinc riuen.

Noi 1: Sort que els agrada patir, perquè sinó no sabria pas qui ens portaria.
Noia 1: Doncs el meu vell passa de mi.
Noi 1: Jo sí que et sé cuidar eh?
Noia 1: No ho fas malament. Tio, escolta perquè no ens arribem a la festa amb la moto
Noi1: Jo et porto allà on vulguis.
Noi 2: Amb aquesta moto no arribaràs enlloc.
Noia 2: Hi ha molts de llocs guapos per anar amb la moto. I són per aquí prop del institut.
Noi1: Que voleu fer campana?
Noia 2: No fem el burro que ens controlen com si fossin les seves titelles.
Noi 2: Aquest cap de setmana serà especial. Al concert no fallarà ningú. Hi serem tota la colla.
Noi 1: Tio, ets tu que normalment falles. A veure si t’ho muntes amb algú.
Noia 2: Una mica de respecte per nosaltres.
Noi 1: Va tia, no et facis la santa. Tothom sap el que es vol.
Noia 1: No li engeguis un discurs, que esta deprimida. Tia no pensis amb en Jordi. És un estúpid.
Noi 1: Si vols li farem una cara nova.
Noia 1: No cal. I no vull que diguis ximpleries.
Noi 2: La última vegada va venir a la colla una noia nova.
Noia 1: Sí, la Núria. Es una tia fantàstica, no creieu?
Noi 1: No la coneixem gaire però esta molt bona. Crec que ha de formar part de la nostra colla.
Noia 1: Cap calent. Si el fessis servir sempre.
Noi 1: Tia, tens la pell molt fina.

Tots quatre riuen.
En Aureli fins ara s’ha mantingut apartat en el seu racó. S’incorpora i s’acosta al grup.

Aureli: Anireu tots al concert de dissabte a la nit?
Noi 1: ( Dirigint-se al noi 2) Li contestes tu?
Noi 2: ( Mirant-se de dalt a baix) Sí perquè?
Aureli: A mi m’interessa molt la música Ska.
Noi 1: I?
Aureli: Doncs res, segur que serà un concert fenomenal.
Noi 2: També depèn del públic. De les persones que hi vagin.
Aureli: Jo si convé corejo totes les cançons.
Noi 1: Tu cantant?. A veure demostra-ho!

Silenci

Aureli: No puc.
Noi 1: Si no saps cantar no val la pena que vagis al concert.
Aureli: En tinc moltes ganes.
Noia 1: Tio, com és que sempre vas sol?
En Aureli no respon. De sobte s’ha enrogit.
Noi 2: Tio, t’han fet una pregunta.

Silenci

Noia 1: Et fan por les ties?
Aureli: No.
Noia 2: Jo diria que sí.
En Aureli es torna a enrogir. No diu res. Abaixa el cap.
Noi 1: Tio, que et parlen. I mira-li la cara, com un home.
Aureli: Ho sento, no sé que em passa.
Els dos nois i les dues noies riuen.
Noia 1: Jo sí que sé el que et passa.
Aureli: Si vingués jo, el meu pare ens portaria amb el tot terreny. Hi caben set persones.
Noi 1: No necessitem el teu pare. Tenim el meu i el de ell.
Noia 1: Has estat alguna vegada amb una noia?.

Silenci

Noi 2: No el posis amb un compromís.
Noi 1: És tan evident la resposta.
Aureli: Puc aconseguir costo.

Els dos nois riuen.

Noi 1: Perquè? Desprès correries a explicar-ho a la teva marona.
Aureli: Confieu amb mi.
Noia 1: No us hi heu fixat?
Noi 2: En què?
Noia 1: Que ell ens podria aconseguir costo. Mireu quina cara de bon xicot que fa. En canvi tots nosaltres som sospitosos.

Els dos nois riuen.

Noi 1: Sí, és veritat. Ja ho has sentit. Ens has de demostrar el que vals.
Noi 2: Fins que no ens ho hagis demostrat, ja pots tornar al lloc a on t’estaves.
Aureli: Us ho puc prometre.
Noia 1: Tu? El fill de la mare. Un cop ens portis el costo ja ens ho diràs.
Aureli: Costa diners.
Noi 1: Em pensava que eres un bon negociant.
Aureli: Ho puc fer.
Noi 1: Endavant, demostra-ho. Demà a la mateixa hora ja ens diràs el que.
Aureli: No us defraudaré.
Noia 1: ( S’acosta fins a on és l’Aureli i li fa un petó a la galta) Això perquè et vagis animant.

En Aureli surt corrents.

Noi 2: Pobre Aureli.
Noi 1: Res de pobre. Que a casa seva el tracten com un rei.
Noia 1: Ja veureu que complirà com un xaiet.
Noi 1: Això esperem.
Noia 1: En Aureli ha sortit d’aquí convençudíssim.
Noi 1: ( Imitant la veu de l’Aureli) Papa, mama m’he fet pipi al cim!

Tots quatre riuen.

Noia 1: Molt ben trobat, tio, genial.

Els quatre personatges acaben de riure. Es fonen els llums.

inici | mapa web