companyies

Companyies
Sergi Costa

Companyies

En Aureli i la Adriana surten del despatx i de l’escenari.

escena 11

L’escena té lloc a l’aula. Hi ha els nois de sempre i en Aureli.

Noi 1: Aureli, com estàs?
Aureli: No del tot bé.
Noi 1: Doncs ja cal que et trobis bé. Perquè el que t’espera serà. Bé, no hi ha paraules per descriure això.
Aureli: Què passa? Que he fet?.
Els dos nois riuen. Les noies estan serioses.
Noi 2: Diu que què ha fet? Vivim en un món petit. Tot s’acaba sabent.
Noia 1: I jo que havia confiat amb tu, traïdor de merda!
Aureli: Traïdor jo? No pot ser.
Noi 1: Em temo que sí. Aureli, hi ha ocasions en la vida, que un s’ha de comportar com un home, no com un fotut marica. Però tranquil, que ara ens demostraràs si ets un home de veritat.
Aureli: Què passa?
Noi 1: D’aquí a res et cridaran a direcció.
Aureli: Perquè?
Noi 1: Com que per què? Ens has pervertit a tots. Tu eres qui entrava la droga. Ens has obligat a provar la coca.
Aureli: Un moment tios. Però que dius? Éreu vosaltres qui pràcticament em vareu obligar a portar la farlopa. A més que dius, si els viciats sou vosaltres. Des de sempre que heu consumit coca. Ningú us ha obligat.
Noi 1: Aureli! Qui et penses que ets? Ets penses que tens algun privilegi?
Aureli: Ningú es creurà la vostra història. Tothom sap que sou vosaltres els drogates.
Noia 1: Per culpa teva, la coca m’ha fet molt de mal.
Noi 1: Tots estem cascats per aquesta maleïda droga. Si no ens haguessis temptat, ara estaríem bé. Però no, sempre hi ha d’haver un paràsit que vol fer negoci, que vol que l’altre gent s’enganxi a la seva droga.
Aureli: Els de direcció no et creuran. Tothom sap que els cretins sou vosaltres. A més la profe Adriana pot certificar la meva conducta.
Noia 1: La teva profe. Massa que has confiat amb ella. Ja t’està bé. Gràcies a ella t’han descobert.
Aureli: Ella sap la veritat, no pot mentir.
Noia 1: Ella era la teva còmplice, no?
Noi 1: Vols saber quin profe sap la veritat oficial? Ell s’encarregarà de depurar les responsabilitats.
Aureli: De quin professor parleu? En Eduard! Malparits! Quina una n’heu tramat?
Noi 1: Diguem que ells ens ha fet obrir els ulls. Ens ha fotut una esbroncada històrica. Però de seguida ha estat capaç de veure com un desgraciat ens ha fet caure al pou de les drogues. Li hem explicat que no consumíem gaire. I que tu encara volies que en consumíssim més.
Aureli: A mi tothom em coneix. Saben que no sóc capaç de tal cosa.
Noi 2: Però últimament estaves amb nosaltres. Pervertint-nos.
Noia 1: Jo estava cega per tu. Per la teva intel·ligència. El teu saber fer...I l’únic que volies era vendre’m la maleïda droga.
Noia 2: Al principi ens la donaves gratis. Però desprès hi feies negoci.
Aureli: Però quines històries us inventeu. Em féu venir ganes de riure.
Noi 2: Sí, ja pots riure quan vingui ara el profe Eduard. Se t’emportarà d’aquí i serà la última vegada que parlis amb nosaltres.
Noi 1: Ja ho veus. Estàs sol. És possible que menteixi un noi però tot un grup? Es fa més difícil de creure.
Aureli: Fill de puta!
Noi 1: Ep! És això tot el que saps dir? Quan et veus acorralat et dediques a insultar al personal?
Aureli: Aquí es farà justícia.
Noia 1: I tan si es farà justícia. Començant per tu, camell de merda.
Aureli: Em pensava que tu senties alguna cosa per mi. No pot ser.
Noia 1: Què no pot ser? Jo estava enamorada de tu. I per això et creia.
Aureli: Estic segur que veus la realitat tal com és. No m’abandonaràs.
Noia 1: No, has abusat de la teva bellesa per atreure’m al teu cercle viciós de sexe i drogues.
Aureli: Això no quedarà així. Parlaré amb el director i tot s’acabarà.
Noi 1: El teu cas no ha fet sinó començar. Preparat per ser expulsat.
Aureli: La Adriana sap que sóc innocent.
Noi 1: Innocent. Aquesta és la paraula clau. Perquè li vas contar tot a ella. T’ho has ben merescut.
Aureli: Així reconeixes que tota la acusació que pesa sobre mi és falsa.
Noi 1: La saps molt llarga. Saps de sobre que ets culpable de tot. Aquest institut estarà millor sense tu.
Aureli: No pot ser.
En aquest moment entra el professor Eduard.
Eduard: Hola!
Tots els nois menys en Aureli: Hola!
Eduard: ( Dirigint-se a en Aureli) Aureli em temo que m’hauràs d’acompanyar.
Noi 1: No dius que ets valent, doncs va tens la oportunitat de demostrar-ho.
El noi 1 i els altres nois i noies riuen.
Aureli: No estarà d’acord amb ells?
Eduard: Ara en parlarem.
Noi 1: Eduard, que es faci justícia.
Eduard: Per descomptat. Ens podeu deixar sols?
Noi 1: Fet.

Els nois i noies surten. Queden en Eduard i en Aureli.

Eduard: Bé, Aureli suposo que estàs assabentat del que et caurà.
Aureli: Professor, m’ha d’ajudar. No es pot creure tot el que diguin ells.
Eduard: Tenim la certesa que tu ets el responsable número u del consum de coca.
Aureli: No pot ser. És impossible.
Eduard: No et posis a plorar ara. Si haguessis pensat amb els teus companys al principi de tot.
Aureli: Què li he fet jo? Perquè tu i ells us heu empescat aquest buc expiatori. Vostè sap que no hi tinc res a veure. No hi pinto res. On és la Adriana?
Eduard: Tranquil. Ara la podràs veure un moment. D’aquí poc vindrà la policia.
Aureli: No pot quedar tot entre nosaltres?

En Eduard riu.

Eduard: Em temo que no. Així admets la teva total culpa?
Aureli: De cap manera. Sóc innocent. Vindrà ara la policia?
Eduard: I tan. Vindrà a prendre declaració de tot. No crec que tardi gaire.
Aureli: Perquè em fa això? Sempre m’ha odiat. És per la Adriana. Ah ja ho veig. Tu deus ser el seu famós xicot.
Eduard: Noi, no parlis com si fossis un altre professor. Ets un alumne més. I com a tal dintre de uns límits tens els teus drets i deures.
Aureli: A vostè li fa ràbia que parlés tan francament amb la Adriana. Per això s’ha confabulat contra mi.
Eduard: Pots pensar el que vulguis. Noi, val més que siguis conscient que has llepat.
Aureli: Si ve la policia vull parlar amb els meus pares, i amb un advocat.
Eduard: Tranquil, tot al seu temps.

Pausa

Aureli: Mare de déu. On m’he ficat?
Eduard: Bona pregunta. Jo em faig la mateixa pregunta.
Aureli: No et facis la víctima.
Aureli: Faré el que em doni la gana. Vostè no és ningú.

En Eduard riu.

Eduard: Perquè ens has fet això Aureli?
Aureli: No parlaré com si fos culpable.
Eduard: Serà millor que ho facis. No tens cap altre alternativa.
En aquest moment entra la Adriana.
Adriana: Eduard! Però que passa? És veritat el que m’acaben d’explicar a direcció.
Aureli: Adriana, ajuda’m, salva’m d’aquest mal parit.
Adriana: Què és aquesta farsa?
Eduard: Així estàs al corrent de tot? Ja coneixes el nostre petit camell.
Adriana: ( Furiosa) Prou d’aquest comèdia. Tu saps tan bé com jo que és innocent.
Eduard: Calla vols! Tu prou que has sabut massa. I encara m’heu de donar les gràcies perquè us heu pogut retrobar. Abans que no vingui la bòfia.
Adriana: ( Dirigint-se a l’Eduard) Mira ara mateix els explicaràs la bòfia tota la veritat. No la petita i insignificant part de veritat que saps tu.
Aureli: No sé perquè s’ha aliat amb els altres nois. Però sé perquè em té mania.
Adriana: Jo també ho sé. Sempre li ha emprenyat la nostra intimitat.
Eduard: No et facis il·lusions. La Adriana és una noia assenyada. Eh que sí? Tu malgrat la confiança que hi tenies, has estat enganyada.
Adriana: Però que dius? Seràs fill de puta? Et penses que pactaré a favor teu per anar contra l’Aureli?
Eduard: Com vulguis. Tu sabràs. Però pensa en una cosa: tu ets una major d’edat i ell un menor. Tu la professora i ell el teu alumne. I que passaria si la direcció s’assabentés que entre els dos hi ha altres històries que la merament professional?
Aureli: Cabró. Tenim tot el dret a ser amics.
Adriana: Eduard! M’has caigut molt baix. M’estalvio els insults perquè no servirien de res. Et penses que tot et sortirà segons els teus podrits plans. Confitat en la merda.
Eduard: Vaja, així esta el pati. Molt bé. Veig que vols ser la còmplice de un camell.
Adriana: Si ell és culpable jo també.
Eduard: Et pot caure un expedient disciplinar.
Adriana: M’és igual el que em caigui. Pobre Aureli. No estaràs sol.
Eduard: No tens vergonya de sortir els diaris.
Aureli: Adriana, vols dir que val la pena que et mullis per mi. D’aquí a un any ja m’hauràs oblidat.
Eduard: Vaja, el teu amic quan li toca, també sap pensar.
Adriana: Aureli, tens amb mi una amiga insubornable. Lleial i sincera.
Eduard: Serà una llàstima malgastar una carrera acadèmica com la teva. Ets una professora brillant. Perquè ho engegues tot a rodar? Encara ets a temps.
Adriana: Ningú em diu el que haig de fer. I menys una merda com tu.
Eduard: Vaja, ( riu) Te l’estimes al nostre Aureli.
Adriana: Sí.
Aureli: No cal que t’apuntis a una causa perduda. Tens un futur prometedor.
Adriana: No mentiré. Primer és la ètica. Estaré al costat teu pel que calgui.
Aureli: Gràcies. Ets la meva millor amiga. Més que una amiga.
Eduard: Això ja ho explicareu a la policia.

La Adriana s’acosta a l’Aureli i el besa a la galta.

Adriana: Pobre noi! Junts ens defensarem. No ens poden fer res.
Eduard: Això ho decidirà la fiscalia de menors.
Adriana: ( Dirigint-se a l’Eduard) Algun dia es descobrirà la veritat.
Eduard: Sí? Som tots contra vosaltres dos. No sé pas que fareu. Falten dos minuts perquè vingui la policia a prendre-li declaració. Adriana, encara estàs a temps de rectificar.
Adriana: Ni ho somiïs.
Aureli: Tranquil·la, ens en sortirem. Confio en que la policia creurà la meva versió.
Adriana: Els vencerem junts.
Aureli: Sí. Junts fins al final. En cas que em passés alguna cosa terrible, sempre he somniat que tindria alguna persona al costat.
Adriana: La tens Aureli. El món esta ple de persones malvades. Hi sobren. Però si et mostrés tal com ets, no t’amagues i els busques, trobaràs i sabràs identificar una Adriana en mil persones.
Aureli: Perdona’m per haver-te fet patir. No ho volia.
Adriana: Tranquil, ara ja està.

En Eduard posa mala cara.

Eduard: Molt bé. Et van les causes perdudes? Doncs a digerir-lo. Ara arriba la policia.
Adriana: Eduard, no vull que em dirigeixis la paraula mai més, en la teva puta vida.
Eduard: ( furiós) Com vulguis. Vols ser una perdedora, sigues-ho.
Adriana: Ja saps que no es tracta d’això. Tu si que estàs acabat. La veritat s’acabarà imposant. No avui, però si demà. Adéu Eduard, fins mai.

La Adriana s’agafa a l’Aureli i agafats de la mà surten del despatx. Caminen.

Adriana: Anem a trobar a la policia que nosaltres no ens hem d’amagar de res.
Aureli: Però si es veritat que repartia la mercaderia.
Adriana: Però eren uns altres els que feien negoci, els que traficaven. I els que evidentment en consumien. No has de tenir por de res.
Aureli: Amb tu al costat, en tinc menys de por. Només m’embarga la ràbia.
Adriana: ( Acaben de sortir per un cantó de l’escenari) Tranquil, els explicarem tota la veritat, res més que la veritat.
Aureli: La veritat a vegades fa mal.
Adriana: Ara no et pots fer enrere.
Aureli: No. Miro endavant.

Es fan un petó a la boca.

Aureli: Gràcies per confiar amb mi.
Adriana: Res de gràcies. Sigui quin sigui el futur, l’atacarem junts.

Els dos personatges surten de l’escenari. Mentre se senten unes veus. És la veu de uns agents policials que demanen per l’Aureli.

inici | mapa web