companyies

Companyies
Sergi Costa

Companyies

La Adriana surt del despatx. Es queda en Eduard pensatiu. Es fonen els llums.

escena 3

Es tracta de la mateix aula de la primera escena. Hi ha quatre nois i noies i en Aureli. Com sempre en Aureli s’ho mira des de una racó com si fos un espectador.

Noi 2: Quina passada, la nit de dissabte!
Noia 1: No cal que ho diguis. No ens va faltar res.
Noi 1: Sí sobretot tu.
Noi 2: Perquè jo?

Tots quatre riuen.

Noi 1: No cal que digui res perquè t’ho vas passar més bé que la resta.
Noia 2: Hey que jo i ell només som col·legues. No em vull casar.
Noi 2: Doncs jo sí que vull.
Noia 2: No fotis.
Noi 2: Doncs jo ho dic seriosament.
Noia 2: Va, no m’enganyis.
Noi 2: Que no, que et dic la veritat.
Noia 2: ( Una mica molesta) Mira no em vinguis amb ximpleries.
Noi 2: Ai tia, feia broma. No t’ho agafis així.

La noia 2 somriu.

Noia 2: Esta bé. No passa res.
Pausa.
Noia 1: Ai em fa cosa parlar. Em sento observada.
Noi 1: Observada per qui?
Noia: Pobre noi.
Noi 1: Aureli! Aureli, vine, home que fas en aquest racó parat.
Aureli: ( S’acosta) Puc?
Noi 1: Sí, pots.
Aureli: Gràcies.
Noia 1: Com és que no vas venir a la festa?
Aureli: La meva mare. No m’hi deixava anar.
Noi 1: El que ens temíem. I bé vas aconseguir allò.
Aureli: No vaig poder.
Noi 1: Com que no vas poder. No pot ser.
Aureli: Sí, el noi que m’ho havia de donar es va posar a riure.
Noi 2: És que fas una cara de tan bon minyó.
Noi 1: No aconsegueixes fer ni la meitat del que et proposes.
Aureli: Faig el que puc. Em perdoneu.
Noi 1: Què li hem de dir?
Noia 1: Res. No feu res. Solament que n’aprengui. I ja està, que ho torni a intentar.
Noi 2: Tornarà a fracassar.
Noi 1: Quan escarmentes no tornes a fracassar.
Aureli: Quan vull sóc un tipus dur.

Els quatre nois i noies riuen.

Noi 1: Te n’adones del que acabes de dir?
Aureli: Sí. I ho mantinc.
Noi 1: Bé, ens ho has de demostrar.
Noia 1: Ai! Em fa mal l’esquena. Aureli em pots fer unes fregues aquí a l’esquena?
Aureli: Qui? Jo?
Noia 1: Sí, tu. Va maco, treu-te la vergonya.
En Aureli li somriu i s’acosta a la noia 1, disposat a fer-li les fregues.
Aureli: Ho intentaré.
Noia 1: Així m’agrada trempat.

En Aureli es disposa a aplicar un massatge a l’esquena de la noia 1. S’ho mira com si necessités el permís de algú.

Noi 2: Vigila, no et quedis aturat.
Noia 1: Si, fes-ho aquí a les cervicals.

La noia 1 agafa la mà de en Aureli i li posa a les seves cervicals.
En Aureli enrogeix i li frega amb les mans per aquesta zona.

Noia 1: Amb més força. Gairebé no sento res.
Aureli: Aquí et fa mal?
Noia 1: Sí.
Noi 1: Aureli, no estiguis tan callat. O és que et penses que esteu sols ella i tu.
Aureli: No.
Noia 1: Més amunt. He dit que més amunt.
Aureli: D’acord.

En Aureli li continua fent fregues.

Pausa.

Noi 2: Aureli, Eh que no et fa falta estudiar gaire per saber-te les lliçons?
Aureli: Em passa com tots vosaltres.
Noia 1: Ai Ai! Em fas mal. No saps fer un simple massatge. Para.
Aureli: Perquè?

Els dos nois riuen.

Noi 1: Perquè dius? No veus que tu no la vols curar. El que vols fer és aprofitar-te.
Noia 1: Eh que ara no pensaves en fer-me solament un massatge?
Aureli: Jo? Jo vull satisfer-te.
Noi 1: Quina mentida més gran. Tu amb la mínima excusa, ets capaç de posar la mà al damunt de qualsevol pobre noia.
Aureli: No era aquesta la meva intenció.
Noia 2: He vist com la miraves. Et queia la bava.
En Aureli es fa enrere i torna al seu racó, trist i abatut.
Noi 1: Sí, fes com les gallines.
Noi 2: Deixa’l estar. Té la consciència bruta.
Noia 1: ( Dirigint-se al Noi 1) Vols continuar tu?
Noi 1: Encantat.
El noi 1 li comença a fer fregues a l’esquena.
Noia 1: Oh! Ah! Quin gust. Això sí que és un home.
Noi 2: Heu estudiat gaire per l’examen de demà?
Noi 1: Quin examen? Ara penses en això?
Noi 2: És que no he estudiat res. Veuràs t’ho explico. La professora d’història esta molt bona. I no la voldria pas defraudar.
Noi 1: Que tens el cervell de una formiga, o que? Solament entren tres lliçons.
Noia 2: No has de patir ni per tu, ni per cap de nosaltres. Els quatre som suficients intel·ligents.
Noia 1: Continua fregant-me l’esquena. Ara una mica més a baix. Em poses la pell de gallina.
Noi 1: ( Adreçant-se a en Aureli) Tu, vine no amaguis el cap sota l’ala.
En Aureli s’acosta fins a ells.
Noi 1: T’has escapat de ella sense haver-li demanat perdó.
Aureli: Perdó? Jo?
Noi 1: Sí. Per haver abusat de ella.
Aureli: Jo he fet el que se m’ha ordenat.
Noia 1: Sí? De veritat? Que poc home que ets.
Noia 2: No estem essent una mica durs amb ell? Total s’ha bloquejat quan ha fet el massatge. Ens pot passar a qualsevol.
Noi 1: Va, aquesta te la perdonem. Però a la pròxima, si cal t’hauràs d’agenollar davant de ella.
Noia 2: No crec que passi això. En Aureli és un bon jan, veritat?
Aureli: Sí, però també puc ser tan dolent com el que més.
Noi 1: ( Riu) Tu? Però si fas la cara de un nen petit. Per això no et van voler passar el costo.
Aureli: No tornarà a passar. Hi tornaré a anar i aquest cop ho aconseguiré.
Noi 2: Jo confio amb en Aureli.
Noia 2: Jo també. Crec que ens pot donar una sorpresa.
Noi 1: Mira quins grans amics t’han sortit. No te’ls mereixes. Però bé la realitat és aquesta. Penses complir aquesta vegada?
Aureli: Sí, gràcies.
Noia 1: Vigila que no t’enredin. Sobretot si com aquesta és la primera o segona vegada.
Aureli: No tornarà a passar.

Pausa

Aureli: També podeu preguntar-me qualsevol cosa de història. És la meva passió.
Noi 1: Què et penses? Què ets un geni?
Aureli: No, des de la meva modèstia us vull ajudar.
Noi 1: Et penes que ets la única vida intel·ligent que corre per aquí?
Noia 1: Ai no em miris tan fixament. Què tinc un gra a la cara, o què?
Noi 1: Aureli, Aureli. No miris més a la meva xicota i mira’m a mi a la cara.
Aureli: Què vols?
Noi 1: Que què vull? Com goses preguntar-me això a mi?
Noia 2: Ah el nostre Aureli els té ben plantats.
Noi 2: De moment no tenir por a res és bo. Per parlar amb els camells s’ha de tenir valor.

Els quatre personatges riuen.

Noi 1: A veure si ets tan valent parlant amb ells. No ens conformem solament amb xocolata. També ens agrada i molt la coca.
Aureli: Coca? No ho sabia això.
Noia 1: Ara ens delatarà. L’hem ben cagat.
Aureli: No. Us ho juro. Per la meva vida.
Noi 1: Callaràs no?
Aureli: Per suposat. Però la coca costa molta pasta.
Noi 1: La primera entrega és gratis. Desprès si saps circular bé la coca per aquest institut ja et donarem la pasta.
Aureli: D’acord.
Noia 1: Acosta’t.
En Aureli s’acosta fins a on és la noia 1.
Noia 1: Va dóna’m la mà. ( La noia 1 li fa un petó a la galta) Confiem amb tu.
Aureli: Sí.
Noia 1: Què? Solament saps dir que sí?
Aureli: No sé que dir.
Noia 2: Va, tio, digues alguna cosa diferent. Que nosaltres no mosseguem.
Noi 1: Odio veure’t com et poses vermell. Pagès. Sembles una noieta. O bé un nen petit.
Aureli: Faig el que puc.
Noi 2: No tu pots fer moltes coses. D’ara endavant seràs un més de la colla.
Aureli: ( Emocionat) De debò? Que bé. Us estic agraït. Gràcies.
Noi 1: Va, home. No facis aquesta cara com si t’haguessin salvat la vida.
Aureli: No m’ho puc creure.
Noi 1: I jo tampoc. Però en fi així són les coses. T’atreviràs a portar a terme la teva missió?
Aureli: Podeu comptar amb mi. Sóc el vostre company lleial.
Noia 2: A veure si és veritat.

Els dos nois li fan un amanyac a cap.

Noi 1: A veure si ets tan mal parit! No ens fallis cabró.
Aureli: Ho faré.
Noi 2: D’acord Aureli.
Aureli: A on quedeu fora de l’institut?
Noi 1: A la plaça de l’ou.
Aureli: Allà estaré.

Els dos nois riuen.

Noi 1: Molt bé.

Els llums es fonen i donen pas a la següent escena.

inici | mapa web