companyies

Companyies
Sergi Costa

Companyies

Els llums es fonen i es clou l’escena.

escena 5

L’acció transcorre en l’aula de la classe de en Aureli. Hi ha unes quantes taules i les cadires. En Aureli com sempre esta en un racó. I al centre de l’aula hi ha els seus companys.

Noi 1: Quina cara de flipat que feies ahir a classe de Mates.
Noi 2: I tu no. Que cabró per part teva. Si et vas polir tota la coca.
Noia 1: Sí, els altres no tenim tanta pasta. O almenys els nostres pares no en tenen tanta com els teus.
Noi 1: No et queixis, que te’n vaig deixar.
Noi 2: Sí. Reconec que era la meva primera vegada.
Noia 1: Ostres! Doncs jo no m’ho pensava.
Noi 1: Tio, no t’has d’avergonyir de res. Tots tenim la nostra primera vegada.
Noia 2: Per sort en allò altre funciones com una seda.
Noia 1: Ah si?
Noia 2: Sí. O et penses que tu solament tens un xicot com cal.
Noia 1: D’acord, esta bé. No t’emprenyis.
Noi 1: Per parlar de primeres vegades, aquí en tenim un expert.
Noia 1: Aureli, que fas en aquest racó. Vine!
En Aureli s’acosta.
Noia 1: Què feies allà tot sol?
Aureli: Em pensava que no em necessitàveu.
Noi 1: Això t’ho creus. Tu sempre que vulguis pots venir amb nosaltres.
Aureli: Gràcies.
Noi 2: No cal que ens donis les gràcies a cada moment.
Pausa.
Noia 1: Quina putada, tios!
Noi 1: Què passa. Demà a la tarda he d’anar a Girona a recollir un bikini. I no tinc medi de transport.
El noi 1 riu.
Noia 1: Ja t’hi acompanyaré jo.
Noia 1: No. Que vull que sigui per tu una sorpresa. Hi vull anar amb algú altre. No sé qui podria ser.
En Aureli se la mira fixament per uns pocs segons.
Aureli: Jo... jo podria.
Noia 1: Sí Aureli?
Noia 2: En Aureli s’ofereix.
Noia 1: Ostres! No hi havia pensat. Vindràs?
La cara de en Aureli exulta felicitat.
Aureli: Si que puc venir.
Noia 1: Ara que pensant-ho bé també m’hi podries portar tu ( assenyala al noi 2)
Noi 2: Vols dir?
Noia 1: Ai! No ho sé. ( Mirant a en Aureli) Saps portar bé la moto?.
Aureli: Hi estic acostumat a portar-la. Per mi és .. Per mi...
Noia 1: Digues. No tinguis por.
Aureli: Per mi serà un honor.
Noi 1: Vaja aquest Aureli és un pou de sorpreses.
Aureli: Tinc una bona moto. És bona i a més és meva.
Noi 1: Voldràs dir que és dels teus papàs.
Aureli: Sí.
Noia 1: Si se la mereix és ben seva.
Noi 1: Jo la meva moto me la vaig pagar treballant l’estiu passat.
Noi 2: Igual que jo.
Noia 2: Aureli, vius prop de correus?
Aureli: Sí perquè?
Noia 2: Em podries fer un favor. Anar a buscar un paquet de la meva mare que pesa un colló.
Aureli: No pots tu?
Noi 2: Ja ho has sentit. Si tu ha preguntat és perquè no pot.
Aureli: Jo faig el que sigui per vosaltres.
Noia 2: Que bon minyó que ets.
Noi 2: Et mereixes una bona xicota.
Aureli: Sí? Tot és tan difícil.
Noi 1: Si continues amb aquesta ratxa, vull dir passant l’estona amb nosaltres, et garanteixo que aviat t’estrenaràs.
Aureli: Amb faria molta il·lusió que jo pogués comptar per vosaltres. Com un gran amic.
Noi 1: Estimat Aureli. Ja ho ets un gran amic. Tu continua treballant i veuràs desprès la teva recompensa.
En Aureli mira atentament a la noia 1.
Noia 1: Ai! Què mires? Que sóc lletja o què?
Aureli: No el contrari.
Noi 1: Segur que la podràs portar a la meva xicota?
Aureli: Hi posaré els cinc sentits.
Noia 1: A mi en el fons em fa il·lusió que em porti en Aureli. Segur que es un conductor prudent. No com vosaltres dos. ( Els dos nois riuen) Ara que ben mirat no sé si en el moment de pujar a la moto, en Aureli es pixarà els pantalons.
Aureli: Segur que no. He portat a moltes noies abans.
Noi 1: Ah si? Quines? Digues-me-les una per una.
Aureli: La meva germana, la meva.... la meva...
Noi 1: Deus voler dir la teva mama.
Aureli: No. Sóc un bon conductor.
Noia 1: Nois, em sembla que no pujaré a la moto de en Aureli. Es podria posar nerviós i provocar un accident.
Noi 1: Sí, jo penso el mateix.
Aureli: ( Enfadat) Corren per aquí molts rumors que són falsos!
Noi 1: Tranquil Aureli. Qui t’ha donat permís per alçar-nos la veu. Som els teus amics.
Aureli: ( Abaixant el cap) Ho sento.
Noi 1: Així m’agrada. Ho fem pel teu bé.
Noia 2: Arribarà un dia que ho podràs fer.
Noi 2: Sí i tan. I aquell dia ens deixaràs amb un pam de nas.
Noia 2: Mireu, de moment prefereixo que em porti ell( assenyala al noi 1) Ho sento Aureli.
En Aureli torna a baixar el cap.
Noi 1: Però no t’amoïnis. Durant tot el curs estaràs amb nosaltres.
Noia 1: Si ets molt trempat quan ens vas a buscar la coca.
Noi 1: Ens vas perfecte. Ningú sospitarà de tu. No et registraran. A mi ja m’han registrat més de un cop.
Aureli: Ho faré amb molt de gust.
Noi 2: Noi, et mereixes un premi.
Noi 1: Sí, què tal un gram de coca. Es el nostre regal. Accepta la nostra gratitud.
Aureli: Jo? No sé si estic en condicions.
Noi 1: Vine amb mi al lavabo. Que provaràs aquesta meravellosa senyora.
Noi 2: Va, no em miris a mi. Ves-hi.
Aureli: No n’he pres mai de coca. Els meus pares...
Noi 1: Però amb qui et penses que estàs? Amb la teva mare? La teva iaia?
Aureli: No sé si es legal això.
Els dos nois i les dues noies riuen molt. Es deixen anar.
Noi 1: Però que t’has cregut?. Cada setmana circules en aquests passadissos amb tota la coca del món. I ara et fa por provar-la. Covard de merda!
Aureli: No sóc cap covard. He demostrat baldament que no.
Noi 1: Que t’impedeix provar la coca? Ai que farem de un noi que s’escolta massa a la seva mare?
Noia 1: No fumes, no beus, i al damunt és clar no folles.
Aureli: Us portaré tota la coca que faci falta. Però per favor respecteu-me. No vull prendre aquesta merda.
Noi 1: Consideres que nosaltres també som una merda?
Aureli: No. Sou molt ben parits.
Noi 1: I mira com ens ho demostres.
Aureli: Que dimonis. Haig de fer cas de vosaltres que sou els meus amics. Els amics valen més que la família.
Noi 1: Eureka! Ho has encertat del tot. Mira ara mateix no hi anirem al lavabo. I anirem a l’hora de plegar. Hi ha menys gent.
Aureli: Sabeu una cosa la meva mare és molt bona dona. Li faig molt de cas. Però he sentit que ser un fill rebel fa més forta la personalitat.
Noi 1: Tens raó. I si avui vens amb mi a provar la coca hauràs crescut com a noi ben parit.
Aureli: Reconec que em fa por provar-la. Però també reconec que el món és dels valents.

Pausa

Noi 2: Escolta Aureli, tu ets un noi llest.
Aureli: No ho sé. Suposo que sí.
Noia 1: Que sí. No te n’amaguis.
Noi 2: Ens podries fer un favor?
Aureli: Quins?
Noi 2: Mira la meva xicota coixeja de català. I el profe li ha dit que si fa unes deu redaccions la aprovarà.
Aureli: Qui l’Eduard?
Noi 2: Sí.
Aureli: No ho sé. Tinc molta feina. Però suposo que si tingues temps ho podria fer.
Noi 1: Ben pensat, també podries escriure les meves.
Aureli: Uf!
Noi 1: Que bufes? Mira avui estic generós. Cada cinc redaccions que facis et donarem un gram de coca.
Aureli: Gràcies. Amb un sol cop que provi la coca ja en tindré prou.
Noi 1: Molt de nois estarien contentíssim que un vici d’aquest els sortís gratis.
Noia 1: Potser l’Aureli vol una altre mena de gratificació.
La Noia s’acosta a un centímetre de en Aureli. Li treu la llengua i fa una llepada al coll.
Noi 2: Potser això t’aclarirà les coses.
En Aureli mira al noi 1.
Aureli: Ho sento.
Noi 1: No t’has de disculpar de res.
Noia 1: I això només és el començament.
Aureli: ( somriu) Jo.. jo no et vull ferir...
Noi 1: Et dirigeixes a mi?
Aureli: Sí.
Noi 1: Tranquil, que si em prens la xicota, no et faré res.
Aureli: Jo mai faria això.
Noi 1: Ho sé Aureli. Què com estàs d’ànims. Et veus amb cor d’escriure unes quinze redaccions per la setmana que ve?
Aureli: Sí, segurament que sí. Almenys ho intentaré.
Noia 2: Vine aquí, ets tan bon nano. Mai ens defraudaràs.
La Noia 2 li fa un petó a la boca.
Aureli: ( Somriu) Avui és el meu dia.
Noi 1: Te’l mereixes.
Aureli: No puc fer solament quinze redaccions. Em puc escriure segurament vint.
Noi 1: D’això es tracta Aureli. Molt bé.
Noi 2: Ja et pots considerar un dels nostres.
Aureli: Segur?
Noi 1: Que vols ser sord?
Aureli: Estic molt content.
Noia 2: Nosaltres també.
Aureli: Puc.. puc...
Noi 1: Què vols Aureli?
Aureli: No sé si demanar-vos-ho.
Noi 1: Què?
Aureli: Vull venir amb vosaltres la nit del dissabte.
Noi 1: Per descomptat. Però pensa que encara ens has demostrar quin tipus de persona ets. Volem fets, no paraules.
Aureli: D’acord.
Noi 1: Au ja pots marxar. D’aquí a tres minuts tocarà el timbre. Val més que estiguis concentrat a classe. No voldríem pas nosaltres que perdessis la capacitat de concentració.
Aureli: Estic obert a tot.
Noi 1: Va, marxa. Desapareix de la meva vista abans que canviï d’opinió.
Aureli: De seguida.
L’Aureli surt de l’aula. Queden els quatre nois i noies.
Noi 1: Què en penseu de la nostra mascota?
Noia 1: Ens creurà com un xaiet.
Noia 2: Jo el veig bon noi. Però intueixo que se’ns pot acabar escapant de les mans.
Noi 2: No és cap nen tonto.
Noi 1: No ens trairà. Té massa por. Abans es faria pipí al cim.
Noia 1: Espero que no es faci il·lusions amb mi. Seria un pal tenir-lo enganxat tot el sant dia.
Noi 1: Tranquil·la, d’això ja m’encarrego jo.
Noi 2: Que anem a fer una ratlla abans de començar la puta classe?
Noia 1: Va, anem.

Els dos nois i noies surten de l’aula. Els llum de l’escenari es fonen.

inici | mapa web