companyies

Companyies
Sergi Costa

Companyies

L’Aureli surt per un lateral de l’escenari i els llum es fonen.

escena 7

És a dins de l’aula. Hi ha els mateixos nois i noies de sempre assentats a sobre del pupitre. Entre ells hi ha en Aureli barrejat.

Aureli: Dos setmanes i vacances!
Noi 1: Sí. Ens les mereixem.
Noi 2: A mi m’han suspès totes les assignatures menys català.
Noia 1: I a mi.
Noia 2: Jo també.
Noi 1: Si les redaccions de l’Aureli ens han salvat. No sé si el professor trobarà gaire coherent i lògic que nosaltres haguem tots aprovat solament aquesta matèria. Sospitarà que l’Aureli ens va fer passar l’examen.
Noia 1: En Eduard és un profe sense contemplacions. Ell fa la seva feina i punt.
Noi 1: Sí és el profe que ens deixa més amb pau.
Noi 2: Per això jo l’escolto a classe. No fa discursos com ara per exemple sobre la perillositat de les drogues.
Noi 1: Sort que és el nostre tutor. Si tinguéssim a la Adriana ho passaríem malament. Quina santa esta feta aquesta.
Noia 2: A mi sempre amb mira de reüll.
Noia 1: Doncs a mi, amb mala llet.
Aureli: Fa la seva feina.
Noi 1: Doncs que ens deixi fer a mi.
Noi 2: Ostres! Passa’m la coca que ho necessito. Ara torno.
Noi 1: No anem-hi plegats.
Noia 1: Jo no vinc. Em ve de gust parlar a soles amb l’Aureli.
El noi 1 pica el ullet a en Aureli. Aquest posa una cara seriosa.
Aureli: Està bé.
Els noi 1, noi 2, i noia 2 surten de l’escenari. A l’aula es queden sols un davant de l’altre l’Aureli i la noia 1.
Noia 1: Aureli, m’he llegit alguna de les redaccions que has escrit per mi.
Aureli: Ah si? I què tal.
Noia 1: Vaja! Jo no hi entenc massa. Però diria que en saps un niu d’escriure.
Aureli: Sí mira.
Noia 1: Que vol dir aquest si mira.
Aureli: Vull dir que m’hi haig d’esforçar perquè surtin bé aquestes redaccions.
Noia 1: Ja. I de on treus la inspiració?
Aureli: Miro de tenir una... Bé, deixem-ho estar.
Noia 1: No digues. Què volies dir? Què necessites?
Aureli: ( Amb veu vacil·lant i fluixa) Una mu... musa.
Noia 1: Què és això?
Aureli: Una dona que et faci sentir inspirat.
Noia 1: Ah! Ja ho entenc. T’agradaria que fos jo aquesta musa o com li vulguis dir.
Aureli: ( Enrogeix) Sí.
Noia 1: Sí què?
Aureli: De fet, ja ho ets la meva musa.
Noia 1: Ah si? Ja et poden anar dient tonto

Pausa

Aureli: Es el teu xicot, ell? ( Aureli assenyala on sempre s’està el noi 1).
Noia 1: Diguem que és el meu amic.
Aureli: Un amic especial, suposo.
Noia 1: No, és un amic i punt. Tu també per mi ets un amic.
La cara de en Aureli irradia pura felicitat.
Aureli: Gracies!
Noia 1: De res.
Silenci.
Noia 1: Digues, em pots confessar una cosa?
Aureli: Sí, digues.
Noia 1: Has estat mai amb alguna noia?
Silenci.
Aureli: No. Ho sento.
Noia 1: No et disculpis. No és culpa teva. Jo trobo que ets interessant.
Aureli: Jo..., ja saps com em costa trobar les paraules.
Noia 1: Ets un bon noi, un noi que creu.
Aureli: Solament això? No vull ser un bon noi.
Noia 1: Ah per això s’hi ha d’haver nascut.
Aureli: Sí. L’altre dia a casa gairebé descobreixen tota la coca.
Noia 1: No fotis. No pot ser. I com t’ho vas fer?
Aureli: Em va caure de la butxaca. Sort que me’n vaig adonar de seguida.
Noia 1: Escolta jo valoro molt el que fas per nosaltres. Ets un cel.
La Noia 1 se li acosta i li fa un petó a l’orella. En Aureli s’encén i enrogeix. No diu res. Es queda mut.
Noia 1: Que? et quedaràs aquí mut?
En Aureli posa les seves dues mans a la cintura de la Noia 1. Ho fa lentament i amb timidesa.
Noia 1: Ep! No tan de pressa.
La Noia 1 li treu les mans de la seva cintura.
Noia 1: No ets lleig. Més aviat ets guapo. Llàstima del teu caràcter.
Aureli: Sí. Es una putada ser el que sóc.
Noia 1: No t’hi amoïnis. Vols saber la veritat? tens un cos de por.
Aureli: Cap noia m’ha dit res semblant.
Noia 1: Perquè les poques noies que has conegut són unes bledes.
Aureli: Potser sí. I digues que més veus en mi?
Noia 1: Un noi impetuós, una màquina.
Aureli: Sóc massa impacient, no?
Noia 1: No. El que hauries de fer és fer-nos cas a nosaltres i no als profes.
Aureli: Perquè? N’hi ha alguns que són molt ben parits.
Noia 1: Ah si? Qui?
Aureli: No ho sé per exemple la profe Adriana?
Noia 1: Vols dir aquella truja?
Aureli: Sí. Què passa?
Noia 1: És una amargada. No te l’escoltis. Encara que estigui bona, això sí que ho reconec, no aconseguirà follar amb l’Eduard, el profe de català.
Aureli: I tu com ho saps això? Potser ja són amants.
Noia 1: No se li veu a la cara que és una desesperada, una morta de gana.
Aureli: I jo diria que és a la inversa. És l’Eduard que és un rabiós.
Noia 1: Però que dius, si és el profe més ben parit de tot el institut.

Pausa

Aureli: Tu creus que es pot confiar amb la Adriana?
Noia 1: Què li has explicat a aquesta porca?. Espero que no li hagis dit res.
Aureli: No, tranquil·la. Solament li he dit que estava molt bona.
Noia 1: Així m’agrades. Amb empenta. Molt bé.
En Aureli riu i es relaxa.
Aureli: És pensa que em pot ajudar.
Noia 1: Nosaltres som els que et podem ajudar. Et comprenem més bé.
Aureli: Així no sóc com cap dels teus amics.
Noia 1: Ai! No siguis tan negatiu. Vols saber la veritat? N’has d’aprendre. Això és tot. Però si ens fas cas d’aquí a tres mesos ja seràs com nosaltres.
Aureli: Tres mesos?
Noia 1: Sí. Sort que estàs bo.
Aureli: Sí ( Ho diu com decebut)
Noia 1: Tu el que has de fer és portar-te bé. Vigilar. Mirar que no t’enganxin amb la substància aquesta. A tu mai et registraran. En canvi a nosaltres sí.
Aureli: Tia, si sóc un dels vostres potser sí.
Noia 1: No, a tu t’escau molt bé el paper de víctima.
Aureli: No hi estic a gust amb aquest paper!.
Noia 1: Vine nen dolent que et picaré el cul.
Aureli: No!
Noia 1: No què?
Aureli: Sóc igual que vosaltres.
Noia 1: Encara et falta entrenament. Perquè vegis que confio amb tu, ara ho veuràs.
La Noia 1 s’acosta i li fa un petó al coll. Li deixa un xuclet.
Aureli: Jo! No sé que dir.
Noia 1: No cal que diguis res, ni que prenguis cap decisió. Deixa’t emportar

Pausa

Aureli: Saps una cosa? Quan acabi els estudis aquí, vull anar a la universitat a estudiar aeronàutica.
Noia 1: Ja tindràs temps per pensar en el teu futur. Ara el que importa és que tu passis bé.
Aureli: Els meus pares no volen que m’ho passi bé.
Noia 1: Els vells solament existeixen per fer la punyeta.
Aureli: A mi m’ho han donat tot.
Noia 1: Vés amb compte, segur que el teu pare té grans plans per tu. Passaràs aquests anys tan ben parits tancat en una urna.
Aureli: Els meus pares sempre han pensat amb mi.
Noia 1: Tu i els teus pares, que pesat que ets. Perquè no penses en mi?
Aureli: Sí. Tens raó. Aquest cap de setmana podríem quedar tu i jo per anar al cinema.
Noia 1: Penses massa. Viu el moment present.
Aureli: Què és això? Un no rotund?
Noia 1: Ja veurem. Ai que poc enrotllat que ets.
Aureli: I que fan els nois enrotllats?
Noia 1: No fan tantes preguntes.
Aureli: L’any passat vas guanyar el títol de pubilla del institut. Llàstima que una pubilla no pugui repetir el títol. T’ho mereixes.
Noia 1: Pel que es veu aquí es castiga ser una tia sexy .
Aureli: Digues tens algun pla per aquest cap de setmana? Anar a la muntanya? Practicar algun esport?
Noia 1: Aniré de compres segurament. Quines idees tens. Anar a la muntanya. Que vols que m’hi vinguin a buscar?.
Aureli: Si ets prudent no hi ha perill de perdre’t.
Noia 1: No hi ha res com tenir al costat unes bones birres i suficient xocolata.
Aureli: No em podeu abusar d’això. És perjudicial per la salut.
Noia 1: I què? Escolta que em vols fer de pare?. O per ser més exacte de germà gran? Com més insisteixis a dir que faci bondat, més faré el que em doni la gana.
Aureli: Esta bé. Una pregunta solament, és ell el teu xicot? ( en Aureli assenyala el lloc que sempre ocupa el noi 1)
Noia 1: Té un bon polvo i és llest. Però no sé que dir-te. Ai perquè em fas preguntes tan complicades?
Aureli: Escolta’m tia. Tu pots fer moltes coses que no sospites. No vulguis ésser una malaguanyada. Tens molt de futur.
Noia 1: Ah sí? De què?
Aureli: No ho sé. Per exemple de model o bé actriu.
Noia 1: Si valc, valc. Si és així que em vinguin a buscar.
Aureli: Tia, ho has de buscar tu.
Noia 1: No ets tu el que estàs equivocat. Per aquesta mena de coses sempre passa que algú descobreix a una gran noia.
Aureli: Tu mateixa ets una gran noia. Solament tens uns quants prejudicis que t’impedeixen veure en claredat.
Noia 1: Gràcies per dir-me que tinc futur. Quan sigui famosa et vindré a veure alguna vegada.
Aureli: Només em vindràs a veure alguna vegada?.
Noia 1: Sí que passa? Mira, la vida canvia moltes vegades. Jo mateixa vaig canviant. A més si estic en evolució, vés a saber si tu t’hauràs quedat aquí baix.
Aureli: Tranquil·la, em guanyaré bé la vida. Dissenyaré nous avions. Construiré un imperi del no res.
Noia 1: Ai que entenimentat que ets. Vigila que no et quedis amb un cervell gegantí i una tita minúscula

Pausa

Aureli: Estàs equivocada. No saps com estic jo.
Noia 1: Suposo que no ets diferent de la resta dels nois.
Aureli: Et caic bé?
Noia 1: Per ara sí.
Aureli: Puc ser-te sincer?
Noia 1: És clar que sí.
La noia se li acosta i li fa un petó a la boca.
Silenci.

Pausa

Aureli: No saps com de bé em sento. Voldria demanar-te una cosa?
Noia 1: Digues. Pots dir-me el que vulguis.
Aureli: Fa temps que tinc ganes de.... no ho sé. No puc dir-te.
Noia 1: Ganes de què?
Silenci.
La Noia 1 somriu.
Noia 1: Ja m’ho ensumo el que vols dir.
Aureli: Sí?
Noia 1: Sí. I tranquil, no passa res. Tots els nois del institut volen de mi, el mateix que tu vols.
Aureli: Jo no sóc com ells.
Noia 1: Ja ho sé. Però si vols ser un elegit t’ho hauràs de currar molt.
Aureli: Perdona la meva precipitació.
Noia 1: No sóc per tu alguna cosa més que un cos bonic?
Aureli: Collons! Ja t’ho he dit abans. Crec que ets una noia amb una gran intel·ligència i sensibilitat. Per se model cal tenir el cervell molt ben posat. Això és el que diuen les meves germans grans.
Noia 1: Ostres! Que bo que ets amb mi! Et mereixeries un altre petó. Pocs nois s’atreveixen a dir-me el que m’has dit tu.
Aureli: No. Jo sóc més tallat que la majoria. No ho veus tu?
Noia 1: Home, ets una mica parat. Però quan et punxen, saps reaccionar.
Aureli: M’agrada parlar amb les noies de forma seriosa.
Noia 1: De que els vols parlar del maleït Plató o de qualsevol altre filosofia?
Aureli: Perquè? Estic segur que t’agradaria Plató.
Noia 1: Ai! T’agradaria manar a una noia. És això el que vols?
Aureli: No. De cap manera. T’ho asseguro.
Noia 1: Sí ets com tots aquells nois reprimits que necessiten l’almoina de una bona noia per sobreviure.
Aureli: Em pensava que em tenies per alguna altre cosa.
Noia 1: Et penses que em coneixes bé?
Aureli: No. Però una mica sí.
Noia 1: I un colló! No em coneixes ni una quarta part.
Aureli: Perdona’m.
Noia 1: Ara no és el moment de demanar disculpes. No sé perquè no he anat amb ells al lavabo. Ara podria estar col·locada.
Aureli: Mira, jo et puc salvar de les drogues.
Noia 1: Però quina història m’estàs venent. Es clar que burra que sóc. Com no ho havia vist aviat. Si en ta vida no has tingut un polvo, com pots valorar una bona pujada?
Aureli: Ho podríem fer junts.
Noia 1: Tens pasta per pagar-la?
Aureli: No gaire però ho podríem intentar.
Noia 1: No sé els altres. Però ja he començat a avorrir la coca.
Aureli: Què vols dir? No fotis. No siguis boja.
Noia 1: Mira! Ja n’estic fins el collons de les teves arts protectores.
En aquest moment arriben els altres nois.
Noi 1: Ja som aquí! ( Dirigint-se a la noia 1) Perdona per tardar tan. És que hem trobat al profe Eduard i ens ha clavat un rotllo. Sort que no ha sospitat res del que havíem acabat de fer.
Noia 1: Doncs, us podríeu haver afanyat.
Noi 1: Perquè?
Noia 1: El nostre amic m’estava fotent un rotllo i un discurs.
Noi 1: Ah si? És veritat això Aureli?
Noia 1: Ja parlo per ell. Tota l’estona ha estat bavejant al meu costat.
Aureli: No és veritat. Per favor.
Noi 2: Val més que ens diguis tu la veritat.
Noia 1: El molt porc només pensa amb una cosa. Ja us ho podeu imaginar.
Noi 1: Aureli, Aureli! Qui ho diria de tu. Tan bon noi que sembles. Ens fas un bon servei. Però passa que ningú és imprescindible en aquesta vida. Així que sí estàs tocant els collons de la meva xicota, ja saps el que t’espera.
Aureli: Pots creure’m. Jo no l’he molestat en cap moment.
Noia 1: Saps el que m’ha arribat a preguntar?
Noi 1: Què, que li passéssim coca?
Noia 1: No. Encara pitjo. Se’m vol follar a les primeres de canvi.
Noi 1: Aureli! Aureli! Que dolent que ets. Com pots pensar que ella és una qualsevol? Em repugna que un amic meu pensi que la meva xicota és una mena de puteta.
Aureli: No era la meva intenció. Oh no sé com fer-me perdonar.
Noi 1: Jo tampoc.
Noi 2: Bah, tio perdona’l. Al capdavall ja ens ho temíem això.
Noia 2: Sí però una cosa és pensar-ho i una altre dir-ho. Hi ha una gran diferència.

Pausa

Noi 1: I tan si hi ha una gran diferència. Mira, Aureli, d’ara endavant no parlaràs més amb ella. Serà una cosa sagrada. Pots estar amb nosaltres, fer la feina que feies però sense dirigir la paraula a ella, entesos?
Aureli: Entesos. Gràcies.
Noi 1: Aquesta te la perdono. Però si ho tornes a fer, et trencaré la cara sense contemplacions, ho has entès això?
Aureli: Sí. Perdona’m, no sé el que m’ha passat.
Noi 1: Tranquil amb nosaltres ( assenyala al noi 2 i a la noia 2) sí que podràs parlar. No quedés rellevat de cap de les funcions que feies.
Aureli: Gràcies.
Noi 2: No trobeu que hauria de demanar perdó a ella també?
Noi 1: Sí tens raó.
Noia 1: Ai! Jo ja quedaré satisfeta mentre no em miri amb aquesta cara.
Noia 2: Quina cara posa?
Noia 1: Posa aquesta cara tan patètica de tristesa. Com si de mi depengués la seva salvació.
Noi 2: Sí, que faria sense nosaltres?
Noia 2: Seria el sant més gran entre els nois sants d’aquest institut.
Noi 1: Sí ( Dirigint-se a en Aureli) no posis aquesta cara tan trista. Això només és un avís. Amb mi pots parlar de tot el que vulguis.
Silenci.

Pausa

Aureli: M’agradaria provar la coca.
Noi 1: Això està molt bé. Però, digues tens diners?
Aureli: Alguns.
Noi 1: Molt bé. El primer gram te’l donem gratis. Desprès si en vols més ja ens pagaràs.
Aureli: Molt bé.
Noia 1: Escolteu, no hi ha el perill que ho expliqui tot a la seva mamà.
Noi 1: No t’atreviràs a fer-ho, veritat? Saps el que t’esperaria.
Aureli: Sí, estic mentalitzat.
Noi 2: Té, ja et dono el meu gram. Sigues discret.
Noia 2: Tranquils, en Aureli no és tonto.
Aureli: Sí, sóc lleial als meus amics.
Noia 1: Ai què vols dir amb això? Que fins ara no ho has estat de lleial?
Aureli: ( Dirigint-li la paraula) Vull dir que estaré amb vosaltres en allò bo i allò dolent.
Noi 1: Aureli, que t’he acabat de dir fa uns quants moments? És que ets sord? Vols que et doni una coça als pebrots i així ho entendràs com un gos.
Aureli: Ho sento. No tornarà a passar. M’ha passat per alt.
Noi 1: Així m’agrada. Ella sí té el dret a fer-te preguntes, però tu no les pots respondre.
Aureli: Entesos.
Noi 2: Aviat serà hora de tornar a classe. Val més que tornis a la teva aula.
Noia 2: Sí. Val més que quedem fora del institut. Si et veuen amb nosaltres junts començaran a sospitar de qualsevol cosa.
Aureli: D’acord. Ara marxo.
En Aureli agafa els seus llibres i surt de l’aula i per tant de l’escenari. Els quatre personatges que queden es posen a riure.
Noi 2: Pobre Aureli. No ens passem una mica amb ell?
Noi 1: No. Té el que es mereix. O sinó perquè ha nascut d’aquesta manera. Nosaltres no hi podem fer res més.
Noia 1: I això que en Aureli prometia.
Noi 1: Ara dius això de ell? Em pensava que el detestaves.
Noia 1: Mira, el pobre em fa una mica de llàstima. Però tu m’ensenyes a que no s’ha de sentir cap mena de compassió pels “pardillos”.
Noi 1: Veig que de tan en tan fas servir aquest cap que tens.
Noia 1: Ostres! És la primera vegada que dius alguna cosa positiva de mi.
Noi 2: ( Dirigint-se al noi 1) Mira, em sembla que amb un gram no en faré prou.
Noi 1: No? Aquí tens. ( El noi 1 es treu de la seva motxilla un paquet de on treu la paperina de coca. Li entrega al noi 2) Satisfet?
Noi 2: Sí.
Noi 1: Ens esperen grans coses, així que no malbaratem el nostre present. Ah! Sóc el rei del món!!

Les llum es fonen i dóna pas a la següent escena.

inici | mapa web