La independència

escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8

Els dos personatges es posen a feinejar. Posen música a tot volum mentre van endreçant la barra i les taules.

escena 2

L’acció transcorre al mateix bar A la barra hi ha una altre noia i un noi nou. Davant la barra als tamborets hi ha l’Edgar. Hi ha força gent assentada a les taules. Un total de cinc persones que romanen en silenci i fan companyia a l’Edgar.

Edgar: Una altre cervesa, Sílvia.
Sílvia: Vols dir que no has begut prou.
Edgar: I què? Que ets la meva mare.
Sílvia: Com tu vulguis, Edgar. Tu manes.

La Sílvia li serveix una cervesa.

Sílvia: A tu et passa alguna cosa.
Edgar: Sí. I no t’ho penso explicar.
Sílvia: Au va. Amb la confiança que hi ha, no m’ho explicaràs. Podràs resistir la temptació?
Edgar: Sí.
Sílvia: Et conec tan bé, que no cal que em confessis res.
Edgar: No?
Sílvia: Es la Monika, veritat? Tens por que l’estiguis perdent.
Edgar: Sí. Maleït si a. Es això. No me la puc treure del cap.
Sílvia: Has d’aprendre una cosa. Que ningú és imprescindible. Segur que si passés res de dolent entre vosaltres dos trobaries una altre noia.
Edgar: No crec. El mercat està difícil.

Pausa

Sílvia: Et penses que ets l’únic que té por a la soledat?
Edgar: No. Suposo que hi ha gent que també se sent així.
Sílvia: Si sabessis el que jo sé!
Edgar: Em passa que tot el que faig la cago. No faig res ben fet. Quan estic atent sóc massa possessiu. I quan me’n desentenc sóc un fresc. No sé quina actitud haig d’adoptar.
Sílvia: Mira, jo et puc ser d’ajuda. Sóc una noia. I tinc la mateixa edat que la Monika.
Edgar: Què em recomanes?
Sílvia: Demostra-li que els teus projectes, siguin quin siguin, són més importants que la teva dependència de Monika. Això la farà despertar. Segur que dirà: Ostres el meu xicot ha canviat què li passa. Desprès et voldrà tenir incondicionalment al seu costat.
Edgar: Ho provaré.
Sílvia: Oh si Edgar, prova-ho. Fes-me el favor. I si en qualsevol moment tens un dubte truca’m. No en dubtis. Jo estic a la teva disposició.
Edgar. Gràcies. Molt amable.
Sílvia: Intento ser una bona amiga.
Edgar: Me n’alegro.
En aquest moment entren al bar dos personatges. Són amics de l’Edgar i s’assenten al seu costat.
David: Edgar, què passa tio?
Edgar: Res de particular. Què feu aquí?. Em pensava que ja no vindríeu.
David: Venim cada dia. No podríem fallar avui.
Sílvia: Dues pintes?
David: Sí.
Arnau: Ah! Ahir no va venir el teu amic.
Edgar: Qui vols dir?
David: Sí, home. Aquell tio que es volia lligar a la Monika.
Edgar: Millor. No el vull tornar a veure per aquí.
David: Per algú són els amics. Si el veiem per aquí ens haurà de conèixer a nosaltres dos, eh Arnau.
Arnau: El farem sortir amb la cua entre les cames.
Sílvia: Ep nois, no em feu un gra massa?
David: Tu ocupa’t de la barra. Això és un assumpte entre tios.
Edgar: Bé, amics me n’haig d’anar ara. Haig d’anar al metge. O sinó em quedaria entre vosaltres. Deixo el bar a les vostres mans.
David: Tranquil. Tot esta sota control.

L’Edgar surt del bar.

Edgar: Bé, nois adéu!
David: Adéu, Edgar. Nosaltres ens encarreguem de tot.
Sílvia: Què us penseu que el bar és vostre?
David: Nosaltres som els que hi estem més estona. Per tan ens toca tallar el bacallà.
Sílvia: Aneu molt mal equivocats. I també us equivoqueu si arrastreu a l’Edgar. Ell és molt més intel·ligent que vosaltres.
Arnau: No et posis allà on et demanen.
Sílvia: Doncs jo no vull matons al bar on treballo.
David: El nostre mètode és la persuasió.
Arnau: I primer de tot preferim el diàleg.
Sílvia: Això és un bar com un altre. Hi entra tothom qui vulgui.
David: I de pas evitem que algun borratxo emprenyi a les cambreres o els treballadors del bar.
Arnau: Som el teu àngel de la guarda.
Sílvia: El meu àngel de la guarda està més bo que vosaltres dos.

En aquest moment entra en Raimon. S’asseu a la barra. La Sílvia hi acudeix a servir-lo.

Raimon: Hola.
Sílvia: Hola.
Raimon: Posa’m una Sant Miquel.
Sílvia: Perfecte!

La Sílvia li serveix la cervesa.

Raimon: Quin dia més fastigós. Encara no he vist el sol.
Sílvia: Per nosaltres millor. Tots els turistes venen a Girona ciutat.
Raimon: Ah és clar. Doncs en aquest bar no es nota.
Sílvia: No aquí, ja se sap no s’omple fins a les vuit o les nou de la tarda.
Raimon: Jo acabo de plegar de la feina, ara mateix i necessito desconnectar.
Sílvia: Ben fet.
Raimon: Escolta, una pregunta?
Sílvia: Digues.
Raimon: A quin torn treballa la Monika.
Sílvia: Només ve als dimarts i dijous a la nit. Ah i els diumenges també a la tarda.
Raimon: Avui que som?
Sílvia: Dijous.
Raimon: Ah sí.
David: Hola noi!
En David i l’Arnau s’acosten a on esta en Raimon.
Raimon: Hola.
David: La teva cara em sona. Ens coneixem d’alguna cosa?
Raimon: Que jo sàpiga no.
Arnau: Sí. Jo sí que sé qui ets. El diumenges estaves aquí.
Raimon: Efectivament.
David: Estaves parlant amb la Monika.
Raimon: Podria ser.
David: No és la segona vegada que vens aquí, no?
Raimon: No és la tercera vegada que poso els peus aquí.
David: Ja. Et vaig veure que posaves a parlar amb un noi esprimatxat.
Raimon: Sí, podria ser.

Pausa

David: El meu germà és un bon xaval. Massa bon noi. Els altres nois l’utilitzen. Ha d’anar en compte que algú no el foti.
Raimon: Què li passa al teu germà?. Què té cinc anys?
David: Et creus un noi llest, eh?
Raimon: Si els altres són molt curts, sí.

Pausa

David: Et penses que jo i el meu amic no et coneixem?
Raimon: Tu sabràs.
David: El món està ple de subjectes perillosos. I un no sap quan es tracta d’un autèntic psicòpata. Saps els psicòpates són intel·ligents. Però jo encara ho sóc més de psicòpata quan em fan emprenyar. Què t’avorreixo, em sembla que sí. Mira tio, jo sé llegir el llenguatge corporal. I encara que em diguis que no, jo t’avorreixo. Doncs, presta atenció xaval, perquè quan jo parlo tothom m’escolta. Escolta’m tu. Parlava dels psicòpates. I és que un no s’adona que surt amb un fins que ja és massa tard. Jo puc amargar la vida d’un psicòpata. El puc fer sortir del bar trist i decaigut. Derrotat. Perquè encara que per tot arreu estigui ple de putes, jo encara sóc més puta. El meu germà té una xicota preciosa. I ningú té dret a posar-s’hi. Se l’ha guanyada a pols.
Raimon: Perdona qui és el teu germà?
David: Aquell noi en què parlaves l’altre dia. Com et deia té una xicota molt guapa. I pel món corre molts que van cremats, desesperats. Que tracten de robar la xicota dels altres. I resulta que a més no són honestos, ni legals, per suposat. Són com els paràsits. I els malparits en saben de seduir a les noies. No són tontos. A la vida a un li costa tenir el seu espai, i aquest bar és el meu espai. Així que si apareix un psicòpata, o un puta té els dies comptats aquí. Veus aquí tinc la meva família. Allà al fons tens l’animal, tal com anomenen al meu germà. I mira que ell és el més pacífic de la família. Però per alguna cosa l’han batejat així. I encara hi ha la meva germana, però les noies no peguen.

En Raimon s’aproxima molt a en David i li fa un petó a la galta.

Pausa

En David queda paralitzat. No sap què dir.
David: Hòstia! Mariconàs!
Raimon: Si fos homosexual, et podries haver estalviat tot aquest sermó, guapo.
David: Què... que dius... Hòstia santa! Em cago amb la teva mare. Em sembla molt que m’estàs prenent el pèl.
Raimon: Tu decideixes.
David: Arnau, mira’t bé aquest cabró, diries que és mariquita o bé que ho fa veure per escapar-se d’alguna cosa.

L’Arnau s’aproxima a on és en Raimon i l’examina.

Arnau: De moment no veig res en ell d’efeminat. Però podria ser un autèntic mascle homosexual.
David: Encara pitjor. Tu ets un d’aquests que et va tot: tios i ties. Ets de la pitjor espècie perquè t’has aviciat als tios per caprici, no per necessitat.
Raimon: I tu encara pots canviar d’orientació sexual.
David: No, un psicòpata sempre juga a despistar. Segur que et van les noies, com a la gran majoria de tios.
Raimon: Podria ser.
David: A mi ningú em desafia.
Raimon: Hi! nabo que no miente nunca desafiar a Gran Jefe.
Pausa.
David: ( Amb els ulls desorbitats) Què t’agrada exhibir el teu sentit de humor. El necessitaràs per administrar-lo en la derrota i el fracàs.
Raimon: Derrota? Quina derrota? I de quin fracàs parles?
David: Saps hi ha molt de capullo que corre per aquí i que es creu un play-boy.
Raimon: Escolta, pájaro, perquè utilitzes el tercera persona. Podries dir directament que jo sóc un desgraciat o una bala perduda.
David: Es que encara confio en tu. Crec que pots corregir els teus errors.
Raimon: Mira, tio, m’estàs arribant a cansar. Perquè no calles una estona.
David. Això només era un preescalfament. I en aquest bar ningú em dona ordres. Si de cas és al reves. Avui estic en un pla positiu. Mira sóc compassiu. No faré res. Però quedes avisat. Anem Arnau. Ho veus com un tio s’ha d’imposar. Amb dos collons, com jo.
Arnau: ( Els dos personatges s’han apartat d’en Raimon) Aquest paio l’has deixat indiferent. Vols dir que escarmentarà?
David: Si no vols que sigui així, mira-te’l amb cara de mala llet.
Arnau: Amb aquesta panxa que tens no fas por, fas més aviat riure.
David: Calla desgraciat! Ja t’agradaria tenir la mala llet que tinc jo quan vull.
Arnau: Mai em deixes intervenir en les teves esbroncades.
David: Ets massa jove.
Arnau: I què?
David: I massa tendre.
Arnau: Perquè no em deixes trencar-li la cara a aquest fatxenda?
David: Alto! Aquí l’únic que reparteix hòsties sóc jo.
Arnau: Esta bé. Però la pròxima vegada vull un paper més actiu.
David: Ja veurem. Per ara jo mano aquí.

En David i l’Arnau van a asseure’s en una taula del fons.

En Raimon s’asseu a un tamboret de manera que s’assenta a prop de la Sílvia.

Raimon: ( Dirigint-se a la Sílvia) Els coneixes aquests dos amb qui fins ara he estat parlant.?
Sílvia: Sí i força. Són clients assidus d’aquest bar.
Raimon: Així els coneixes amb coneixement de causa.
Sílvia: Sí.

Pausa

Sílvia: T’estaven cardant canya, eh?
Raimon: Més o menys. No sé quin mal els he fet.
Sílvia: No els facis ni cas. Van borratxos.
Raimon: Posa’m una altre cervesa, si us plau.
La Sílvia li serveix la cervesa.
Sílvia: Suposo que no te’ls has agafat en serio, aquest dos?
Raimon: No. El que està més gras, com es diu?
Sílvia: David.
Raimon: David, això mateix. Sembla que li hagi volgut prendre de xicota. Ara que mirant-ho bé no fa fila de tenir cap xicota.
Sílvia: No li segueixis el joc. Sigues més intel·ligent.
Raimon: Com?
Sílvia: Per exemple marxar quan et vénen a parlar.
Raimon: Però així guanyen ells. Aquest bar és de qualsevol ciutadà que hi vulgui fer una consumició.
Sílvia: Sí, però si et quedes sempre tens la temptació de provocar-los. I això encara és pitjor.
Raimon: Jo no cardaré el camp per dos capgrossos.
Sílvia: Fes el que vulguis. Tu ho sabràs millor que ningú.

Pausa

Raimon: Suposo que deus cobrar una pasta extra per aguantar aquests paios borratxos.
Sílvia: Si sabessis...
Raimon: No cal que em diguis cap xifra. Sé que la feina de cambrera està mal pagada.
Sílvia: Alguna cosa s’ha de fer. I a més això és una feina temporal, per sortir del pas.
Raimon: Què t’agradaria treballar o estudiar?
Sílvia: Ara que compleixo vint-i-cinc anys m’agradaria treure’m l’accés a la universitat.
Raimon: Quines carreres t’atrauen?
Sílvia: Les carreres tècniques.
Raimon: Ja. Et desitjo sort.
Sílvia: Gràcies.
Raimon: Segur que una noia com tu aconseguirà qualsevol cosa que es plantegi.
Sílvia: La vida és difícil per a tothom.
Raimon: Per qui vulgui.
Sílvia: No sé, no sé.
Raimon: Per cert, com et dius?
Sílvia: Sílvia. I tu Raimon?
Raimon: Com ho saps?
Sílvia: Un ocellet.
Raimon: Au vinga. No m’aixequis la camisa.
Sílvia: La Monika m’ha parlat de tu.

A en Raimon se l’il·lumina la cara.

Raimon: De debò?
Sílvia: Sí.
Raimon: Bé o malament?
Sílvia: De què vols que sigui.
Raimon: Ostres! Es fantàstic!
Sílvia: Si vols li comentaré que tu també te’n recordes.
Raimon: Es igual. Ja vindré jo abans.
Sílvia: Ho dic perquè jo la veuré abans. Compartim pis.
Raimon: Segur que sou dues bones companyes de pis. M’equivoco gaire si dic que us porteu estupendament.
Sílvia: No. La relació és perfecte.
Raimon: Doncs avui és difícil trobar dues noies que s’avinguin tan bé com vosaltres dues. I sobretot per la feina que representa mantenir net i en ordre un pis.

Pausa

Sílvia: Digues, Raimon, un noi amb cara de murri com tu, segur que té xicota?
Raimon: En tenia. I tu?
Sílvia: També en tenia un.
Raimon: Si això va com va.
Sílvia: Exacte.

Pausa

Raimon: I què tal amb els altres parroquians, són tan simpàtics com aquest David.
Sílvia: No són una gent molt simpàtica.
Raimon: Tornaré per comprovar-ho.
Sílvia: Com tu vulguis. Jo no enganyo a ningú.
Raimon: Ja ho sé.
En Raimon s’aixeca del tamboret, paga i es dirigeix a la porta de sortida.
Raimon: Bé, Sílvia demà dius que treballa la Monika?
Sílvia: Sí.
Raimon: Doncs ens tornarem a veure les cares.
Sílvia: Serà un plaer.
Raimon: Igualment.

En Raimon surt del bar.

escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8