| |
La independència
escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8
En Raimon surt del bar.
ESCENA 3
És el mateix bar. Com sempre hi ha unes quantes taules amb gent al voltant i la barra només hi ha una persona assentada. Darrera la barra treballen la Monika i la Sílvia. Arriba al bar en Raimon. S’asseu a un extrem de la barra. La Monika es dirigeix a on és ell.
Raimon: Bona nit!
Monika: Bones!
Raimon: Ei com va la jornada laboral, cansada ja?
Monika: No, no gaire. Avui és un dia suau.
Raimon: Doncs jo vinc d’un dia molt atabalat.
Monika: Ens coneixem d’alguna cosa, veritat?
Raimon: Fa una setmana vaig venir a la mateixa hora. Va ser quan ens coneguérem.
Monika: Ah si! Et dius Raimon.
Raimon: Sí. I tu Monika.
Monika: Ara recordo la conversa que varem tenir.
Raimon: Em podem tenir de millors.
La Monika riu.
Monika: Ah si ets el noi agosarat.
Raimon: Jo de què?
Monika: Ara recordo que la Sílvia em va explicar la teva topada amb en David.
Raimon: Sí. No m’ho esperava trobar-me un energumen en aquest bar.
Monika: Tinc entès que et va comportar com un cavaller. Un altre i haguessin acabat a hòsties.
Raimon: Va oblidem aquest personatge trist i fantasmagòric.
Pausa.
Raimon: Digues, si et toqués la loteria, què faries? Muntaries un negoci?
Monika: Uf! Quina pregunta! No ho sé que faria. El primer seria deixar aquesta feina.
Raimon: Diguem-ho clar i català és una porca feina.
Monika: Sí però si no hi ha res més.
Raimon: Mira, jo tinc un amic que treballa a un centre de col·locació. Et podria buscar una feina.
Monika: No cal que et preocupis per mi. Ja em sé espavilar sola.
Raimon: Com tu vulguis.
Pausa
Raimon: No puc evitar fer una observació: què hi fa una noia tan intel·ligent i guapa en un cau com aquest?
Monika: I tu?
Raimon: Potser buscant la meva mitja taronja.
Pausa.
Raimon: I creus en la força de l’amor a primera vista?
Monika: Sí.
Raimon: Jo crec que un pot albirar el que és la dona de la seva vida només amb un minut de temps.
Monika: Ets un romàntic incurable.
Raimon: Saps que és la teva dona perquè quan la veus se’t regiren les entranyes.
Monika: Tu no ets dels que els fa por les dones.
Raimon: Quan estic davant la dona de la meva vida, tot jo tremolo.
Monika: Mentider!
Raimon: Com ho saps?
Monika: Ets un noi amb la sang freda.
Raimon: Això és el que penses. Però quan tinc aquesta dona al meu davant, no la veig a ella solament. Em veig a mi, ple d’energia, inundat d’una droga, com t’ho diria és com si m’hagués fumat deu porros i tot fos un bon rotllo interminable.
Monika: Que bonic.
Raimon: Sí. Hi ha qui diu que l’amor és una sensació dels adolescents o de la primera joventut. Jo crec que els que diuen això són els amargats. Els que han tingut un experiència negativa amb l’amor. O això o bé estan casats amb la dona equivocada, i pels motius que siguin no canvien.
Monika: Enamorar-se comporta un desgast d’energia considerable.
Raimon: Però digues no val la pena si l’amor és correspost. Si és que no, no passa res. Un passa a desenamorar-se.
Monika: Això deu ser una tortura.
Raimon: No, jo crec que un s’enamora perquè vol.
Monika: No havíem quedat que l’amor és capritxós i fruit de l’atzar.
Raimon: Sí però només al principi. Desprès d’uns mesos de bogeria, un en plena possessió de les facultats, un decideix continuar enamorat.
Monika: Jo no m’he plantejat aquesta fase tan profundament.
Raimon: Menteixes. Ets una dona i les dones us plantegeu aquests temes més seriosament que els nois i homes.
Monika: Depèn de la noia.
Raimon: Et puc fer una pregunta. Estàs en la fase del primer enamorament?.
Monika: És una pregunta compromesa. Ho sento, no te la puc contestar.
Raimon: D’acord. Jo en canvi sí que vull que sàpigues a on em trobo.
Monika: No m’ho diguis estàs enamorat bojament d’una noia que acabes de conèixer.
Raimon: Sí. I no aguantaré gaire estona més sense cridar el seu nom.
Monika: La conec jo?
Raimon: Oh sí i tant! La coneixes més que no altre cap persona.
Monika: Va, dóna’m una pista.
Raimon: No sé si l’espantaria si li digués el seu nom.
Monika: Bah tio, tu ets un tio que els té ben posats.
Raimon: Et donaré una pista: sempre quan, treballa està envoltada d’alcohol.
Monika: Ah, treballa en un bar.
Raimon: Sí. Bingo!
Monika: Ja sé qui és: la Sílvia! Hòstia com no se m’ha acudit abans. Ja saps que ella l’ha deixat el xicot?
Raimon: Sí, però no és ella.
Monika: Qui sinó?
Raimon: Au va, saps perfectament a qui em refereixo.
En Raimon riu.
Monika: De què rius?
Raimon: Ets molt punyetera.
Monika: Punyetera!. Encara no l’he sentida mai aquesta paraula. Què vol dir?
Raimon: Vol dir que saps perfectament el que passa al teu voltant.
Pausa.
Monika: Estàs enamorat d’una noia que no és d’aquí Girona?
Raimon: Vaja! Com ho has pogut saber?
Monika: Ai! Que em dóna algú. Sóc jo, la noia de qui estàs enamorat?
Raimon: Molt bé! Em rendeixo. A partir d’aquest moment sóc teu. Caic a les teves mans.
Monika: Ostres! Pobre de mi! Què puc fer?
Raimon: Ens podríem conèixer millor.
Monika: Jo no sé que dir-te. Quina sorpresa!
Raimon: Ens mereixem una oportunitat.
Monika: I quan t’ha passat això. Des de quan?
Raimon: Necessito confirmar aquesta intuïció que tinc.
Monika: Però si jo tinc xicot. Ai Déu meu!
Raimon: Jo ja he desplegat les meves cartes. Ara et toca moure peça.
Monika: Espera que agafi aire!
Raimon: També estic preparat per una negativa.
Monika: Sort que no corre per aquí l’Edgar.
Raimon: Molt bé! El meu deure era intentar declarar-me. Si no me’n surto amb la meva, demà serà un altre dia. Així, que si no tens res a dir adéu!
En Raimon s’aixeca del tamboret i es dirigeix a la porta.
Monika: Raimon! Per favor, no marxis!
Raimon: No?
Monika: No. Fes el favor de quedar-te. No siguis tanoca.
Raimon: Ets conscient del que acabo de dir-te.
Monika: Sí.
Raimon: Tens ganes de conèixer-me?
Monika: Mira, et seré sincera. Jo surto amb l’Edgar. Però al mateix temps no descarto conèixer altres nois. I tu ets un dels pocs nois interessants que corren per la ciutat.
Raimon: Sóc més interessant que el teu Edgar?.
Monika: Tranquil! No et precipitis. Jo encara m’estimo a l’Edgar. Però jo no descarto fer amistat amb qui sigui. I no importa el sexe.
Raimon: Perfecte! Una altre noia i m’hauria engegat. Amb tu sabia que no corria el menor risc.
Monika: Jo també tinc ganes que ens coneguem. El fet que tingui xicot no vol dir res. Quan dues persones tenen alguna cosa a dir-se, no s’han de reprimir.
Raimon: I tan. Tens tota la raó.
Monika: Vols una altre cervesa?
Raimon: Sí, si us plau.
La Monika li serveix la cervesa.
Raimon: Compte! Que m’emborratxaràs.
Monika: Diràs compte amb mi. Jo sóc una noia que fa emborratxar a molts nois. Cosa que detesto.
Raimon: No m’ho crec.
Monika: Compte perquè nois que m’han conegut, desprès que s’acabés l’amistat, han acabat en una depressió.
Raimon: Jo estic vacunat contra això.
Pausa
Raimon: Saps ets una noia valenta. Moltes noies s’haurien fet enrere. Hi ha moltes noies dominades completament pels seus xicots. I anul·lades.
Monika: I també passa a la inversa. Hi ha noies que són molt possessives.
Raimon: Tu no ets una noia dominant. Saps ser lliure. I per tan deixes que els altres siguin lliures.
Monika: No ho sé. Un no sap fins a quin punt una persona és un impediment perquè l’altre, el company es s’autorealitzi.
Raimon: Efectivament no et pots autorealitzar si abans no t’has obert al món. Però a quina classe d’impediment et refereixes?
Monika: Per exemple, centrar totes les expectatives de conèixer el món a través de una sola persona. I el món és molt ample.
Raimon: Ostres! Què hi fa una noia tan cosmopolita en un poble gran com aquest?
Monika: Passo d’acceptar etiquetes. Jo sóc com sóc. Ho dius com si odiessis Girona.
Raimon: Aquí tothom es coneix. No tens gaire llibertat. Acabes pensant que el món és massa petit.
Monika: De què t’has d’amagar? No pots fer el que vols?
Raimon: Et posen una etiqueta i desprès et passes mitja vida amb una etiqueta injusta.
Monika: I a tu, de què et tracten?
Raimon: Prefereixo que ho descobreixis tu per tu mateixa. Abans d’una setmana algú ja t’haurà parlat de mi.
Pausa
Monika: T’han tallat les ales abans de poder volar una mica.
Raimon: No és ben bé això. Bah! És avorrit parlar dels meus problemes.
Monika: No t’has amagar dels teus problemes.
Raimon: No és la meva intenció fer-me pesat.
Monika: No tranquil. Jo sí que t’amoïnaria si t’anomenés els meus problemes.
Raimon: Si veus que en algun et puc ser d’ajuda.
Monika: Per exemple, tinc una mania que ningú me la podrà curar. I és que detesto els borratxos. Però com veus, suportar als beguts ho comporta la feina que faig. Voldria fugir quan m’hi trobo.
Raimon: Ho veus! Has de canviar de feina.
Monika: No, però és el moment de tractar-los que m’atabalo. L’endemà ja no me’n recordo.
Raimon: Jo bec una cervesa més i acabo pet.
Monika: Tu tens una conducta irreprotxable. Admeto que en el teu cas, pots ser un borratxo entranyable.
Raimon: Gràcies.
Pausa
Raimon: I bé digues, com va la relació amb els clients habituals? Segur que t’expliquen mitja vida.
Monika: Sí, per força has d’escoltar.
Raimon: Pel client és una temptació difícil de suportar, parlar de la pròpia vida.
Monika: Tots som humans i dèbils.
Raimon: Sí.
Pausa.
Raimon: Dius que has estat dos anys a Londres.
Monika: Sí. Més o menys.
Raimon: I digues és un lloc massa estressant o pots portar una vida tranquil·la?
Monika: Si tens grans aspiracions, de puta mare. Sinó val més que tornis.
Raimon: Suposo que no importa el lloc, sinó el caràcter de la persona.
Monika: Ara ho has dit.
Raimon: Ja coneixes els meus somnis. Però saps quina és la meva màxima ambició: ser feliç.
Monika: A mi no em dones la sensació que siguis un desgraciat.
Raimon: No, perquè davant teu no abaixo la guàrdia.
Monika: Per mi no cal que interpretis. No m’agrada això.
Raimon: Fa molt de temps que no m’obro a una dona. I tu em dónes l’oportunitat. T’estic agraït.
Monika: Jo sola no dignifico a les altres noies. Segur que abans has conegut algunes noies estupendes.
Raimon: Diràs que sóc un misogin. Però no, fa molt de temps que no he conegut a una noia genial.
Monika: No et deus moure gaire.
Raimon: No sóc un faldiller.
Pausa.
Monika: Amb quantes noies has sortit?
Raimon: Sospites que amb molt poques?
Monika: Has estat alguna vegada amb una noia.
Raimon: Relacions esporàdiques, les que vulguis però una relació seriosa, mai.
Monika: No t’has d’avergonyir per la teva història.
Pausa
Monika: Tot i així parles amb desimboltura amb mi.
Raimon: M’ha costat molt venir aquí. I no creguis que em sigui fàcil continuar estant en aquest lloc. Però l’episodi amb en David em va ferir l’orgull. Em volien allunyar de tu, d’una forma bruta.
Monika: Sí, ja ho sé. Ja t’ho he dit. Em va saber greu i ràbia al mateix temps. Et confesso que amb l’Edgar ens varem discutir per aquest motiu.
Raimon: Va no vull pensar-hi, oblidem-ho.
Monika: T’asseguro que mentre hi sigui jo, això no es tornarà a repetir.
Raimon: Tu no facis res. Això és un assumpte entre homes.
Monika: No vull que us baralleu per mi!
Raimon: Això depèn de l’Edgar.
Monika: Va, home, no sigueu beneïts!
Raimon: Jo no estic sol. També tinc els meus amics.
Monika: Bé, m’és igual el que feu. Ja sou prou grandets.
Raimon: No sóc un tipus violent.
Monika: Bé prou que me n’he adonat. O sinó, no et parlaria.
Raimon: Jo no tinc por a ningú. A mi cap desgraciat m’atemoreix.
Monika: Perquè has de parlar amb aquest to?
Raimon: Intento ser un noi ferm i educat.
Monika: D’acord però no vulguis ser com els matons que et volen fer impossible la vida.
Raimon: Ens hi hem de tornar d’alguna manera.
Monika: No. Només cal que no facis res.
En aquest moment entra l’Edgar al bar. Esta visiblement content. S’asseu al costat d’en Raimon. La Monika s’apropa a on és l’Edgar.
Edgar: Hola a tothom.
L’Edgar mira a la Monika, a la Sílvia menys en Raimon.
Edgar: Avui ha estat un dia rodó. Acosta’t més Monika.
L’Edgar s’hi acosta. Es fan un bes.
Edgar: Vull que tothom d’aquest bar ho sàpiga. Estimo bojament la Monika!
Monika: Edgar!
Edgar: Sí t’estimo!
L’Edgar s’abraça a la Monika. La besa apassionadament.
Edgar: T’estimo bojament!
L’Edgar puja a la barra dret.
Raimon: Hòstia t’ha agafat un atac.
Edgar: T’estimo Monika, i vull que tothom se n’assabenti!
Raimon: Felicitacions! En Raimon aixeca la copa de la cervesa en senyal de deferència.
Monika: Edgar, per favor, para. No fem el ridícul.
Edgar: Expressar el meu amor és un fet ridícul?. És la cosa més bella del món.
Monika: Però m’ho pots dir a casa, en la intimitat.
Sílvia: És un mascle d’acord amb els nous temps. Necessita expressar els sentiments.
Edgar: ( Camina sobre la barra) Sóc l’amo del món!!
Sílvia: No cal que demostris res, Edgar. Que t’estimes a la Monika, ningú ho posa en dubte.
Edgar: ( Dret a la barra) Et juro fidelitat eterna! Ets la meva mitja taronja.
Raimon: Il·lús.( En un to suau i fluix)
Edgar: Què dius tu?
Raimon: No res.
Edgar: I tu Monika, no estàs contenta d’estar amb mi?
Monika: Sí, però para de comportar-te com una criatura. Que no tenim setze anys.
Edgar: És igual. A mi no em fa vergonya proclamar als quatre vents el meu amor per tu.
Monika: Baixa de la barra! No vulguis ser el centre d’atenció.
Raimon: Em sembla que me’n vaig.
Monika: Ja?
Raimon: Sí. Deixo els dos promesos, sols, en la seva intimitat.
Edgar: ( Baixa de la barra i besa apassionadament a la Monika) Ets ben meva.
Raimon: Bé, adéu i gaudiu de la passió amorosa.
Monika: Adéu Raimon.
Edgar: Què volia aquest passerell?
Monika: Aquest noi no és cap passerell. És en Raimon, un futur director de cinema.
Edgar: Ah! Com jo. I esta realment preparat per ser-ho?
Monika: No t’ho sabria dir.
Edgar: I què me’n dius de mi. Puc arribar a ser director de cinema?.
Monika: M’has fet un miler de vegades la mateixa pregunta. Què vols que et digui. De mi no depèn que siguis director de cinema.
Edgar: Esta bé. No t’ho preguntaré més. Però per part teva podria rebre algun suport.
Monika: Em sembla molt que t’he recolzat molt, més del compte.
Edgar: Què passa, Monika?
Monika: Que què passa? Sempre estàs en aquesta dèria de ser director. Em sembla que somnies massa. No vols saber que ets un barman?
Edgar: No creus amb mi?
Monika: Sí que crec amb tu. Però per exemple, m’emprenyen petits detalls. Com avui. Hauries pogut ser més discret. No cal que facis aquestes exhibicions. Et penses que saltant a la barra com un mico, aconseguiràs que jo t’estimi més?
Edgar: Em pensava que et molava l’expressió oberta dels més genuïns sentiments.
Monika: Per això no cal muntar un espectacle.
Edgar: No t’ha agradat la meva “ perfomance”.
Monika: No.
Edgar: Alguna vegada m’has retret que sóc un noi massa reprimit.
Monika: Sí però te’n vas als extrems.
Edgar: Tenies por que algun client veiés com estem de compromesos.
Monika: Però què dius? Què t’inventes?
Edgar: Aquí passen molts de clients que busquen raons.
Monika: Com per exemple qui?
Edgar: No sé tia, per exemple aquest noi que ara fa un moment estava aquí?
Monika: Sí, en Raimon.
Edgar: Això mateix.
Monika: Però què dius? Si a mi no em causa cap problema.
Edgar: Ja ho sé això. Però és un fatxenda!
Monika: T’ho inventes que és un fatxenda! És un noi molt correcte.
Edgar: Sempre ve les hores que hi ets tu.
Monika: Mare meva! De què tens por, Edgar, que et faci el salt amb en Raimon.
Edgar: Sí.
Monika: No veus que no puc viure estan sempre sota sospita. Si en comptes d’en Raimon, fos un altre tio, segur que li tindries mania. A més jugues brut, això no m’agrada. Vas utilitzar en David en contra seva.
Edgar: Jo sé el que més et convé.
Monika: Com ho saps això? Però qui cony et penses que ets? Et penses que tens drets sobre mi!
Edgar: Ets la meva xicota. Tinc dret a protegir-te de les influències negatives.
Monika: T’has sentit a tu mateix, com parles. Sembles el meu pare.
Edgar: Hi ha pocs nois que donarien la seva vida per tu, i jo sóc un d’ells.
Monika: Si el preu de ser salvada és que et dirigeixin la vida, aleshores oblida’t de mi.
Edgar: Oblidar-me de tu? És l’únic que saps dir? Com t’atreveixes, desprès de tot el que he fet per tu.
Monika: Jo no et vaig demanar res. Vas ser tu qui es va oferir a ajudar-me.
Edgar: Al planeta terra, les persones necessiten ajudar-se.
Monika: I hauries d’afegir, sense res a canvi.
Edgar: Vull que la nostra relació tingui futur.
Monika: Doncs, no fas res perquè això es compleixi.
Edgar: Que no, ja veus que estic disposat a qualsevol cosa per estar unit a tu.
Monika: És això el que m’espanta. Aquest fanatisme teu envers a mi. Em tractes com si fos un objecte d’adoració.
Edgar: Desagraïda. Mala pu...
Monika: Ah ara et mostres tal com ets realment. Si digues que sóc una mala puta perquè no et penso escoltar més. Per avui s’ha acabat.
Edgar: Monika, per favor, jo no ho volia dir. Si us plau perdona’m. Mil vegades et demano disculpes.
Monika: ( Es disposa a sortir del local i l’Edgar li ho impedeix) A mi ningú em controla la vida. Surt del mig carallot!
Edgar: No sortiràs fins que m’escoltis.
Monika: Escoltar-te a tu? Què m’has de dir? Què em vols pagar el lloguer del pis. Jo sola en sé buscar la vida.
Edgar: Sense mi, ara no series res. Treballaries en una xarxa de prostitució.
Monika: Va, surt del mig. Si em vols fer un bé, surt del mig.
Edgar: No, ets meva!
Monika: Què dius! Qui cony et penses que ets, malparit! Masclista!
La Monika li dóna una sonora bufetada.
Edgar: Monika, no volia dir això. Ho retiro.
La Monika surt del bar. L’Edgar la persegueix un metre.
Edgar: Si això ves-te’n. Covarda. Discutir és normal. Tu vols un home perfecte.
Monika: No, jo vull un home de cap a peus.
Edgar: No sé més que haig de fer amb tu.
Monika: Saps què? Descansa una estona. Que ho necessites. Adéu!
Edgar: ( Torna a entrar al bar) Sílvia, necessito un whiskie amb cola.
Sílvia: Tranquil, no passa res. Demà ja haureu fet les paus.
Edgar: Quan no hi és la trobo molt a faltar.
Sílvia: No dieu els nois que les dones són totes iguals. Si la trobes a faltar a ella, també pot ser que algun dia trobis a faltar alguna altre dona.
Edgar: Això no pot ser! Ni passarà!
Sílvia: El dia que una dona se n’adoni dels teus punts febles. Ja et pots anar preparant.
Edgar: Per res del món li faria el salt a la Monika. Repeteixo ni per tot l’or del món.
Sílvia: Va! No m’ho crec. Em pensava que eres un fervent admirador de la condició femenina. Que t’agradaven totes les dones de bon veure.
Edgar: Això va ser una mala època meva. Ara ja la dono per acabada. La Monika és irreemplaçable.
Sílvia: N’he conegut tants que han canviat d’opinió. Un cop han conegut una altre dona, s’hi llancen com desesperats, com si tinguessin una gran fam.
Edgar: Aquest no és el meu cas.
Pausa
Sílvia: I em pots dir quines qualitats té la Monika que una altre no pugui tenir?
Edgar: Moltes. Primer de tot és ella. Que es diferencia de la resta de mortals. És femenina sense ser una femella agressiva. Quan riu il·lumina als que estan al voltant seu. Té un punt de geni que la fer ser carismàtica.
Sílvia: Potser en el fons no és així, podria ser que actués per tu.
Edgar: No ho crec. Ja l’hauria clissat. Què te n’adones tu d’això?
Sílvia: Jo no et diré res més. Ai si et pogués treure la bena als ulls que portes.
Edgar: Estimar a la Monika és molt més que un art, és un ofici.
Sílvia: Edgar, no trobes que parles amb poques dones. Només et relaciones amb la Monika. Perquè?
Edgar: No en tinc necessitat. Ella m’omple tan.
Sílvia: Em pots fer un petit favor, deixa de pensar amb ella i concentra’t en aquesta conversa. Sembla una conversa de sords.
Edgar: Ho sento Sílvia, si no et faig gaire cas.
Sílvia: Recorda que la Monika és una altre persona humana com qualsevol altre. No sé perquè n’has de fer una obsessió. Has pensat que ella també caga i fa pipí.
Edgar: Sílvia! No siguis tan desagradable!
Sílvia: Què vols que hi faci! Si tu t’obstines a tractar la Monika com un extraterrestre peculiar.
Edgar: Calla!
Sílvia: Esta bé no em vols parlar. Doncs no en parlem.
Edgar: Jo crec que estàs gelosa de la Monika.
Sílvia: Perquè ho hauria d’estar? Et penses que ets un iman per a totes les ties.
Edgar: Em rendeixo Sílvia! Com ho puc fer per no emprenyar més a la Monika.
Sílvia: Primer, hauries de practicar amb alguna altre noia.
Edgar: No t’entenc.
Sílvia: Vull dir que hauries d’aprendre a estimar d’una manera radicalment diferent.
Edgar: Com ho haig de fer, no estimant?
Sílvia: No, estimant d’una forma solidaria. Vull dir que en l’acte d’estimar fas que l’altre persona es senti segura per volar per ella mateixa.
Edgar: La Monika ja vola per ella mateixa. Massa que vola.
Sílvia: Hauries d’entendre que ella és d’una casta de dones que no vol lligams fàcils, ni complaents.
Edgar: Que em recomanes així?
Sílvia: Home, estaria molt bé que la fessis sentir gelosa.
Edgar: Ara mateix no m’imagino en cap altre dona.
Sílvia: Però que dius, si ets molt maco.
Pausa
Edgar: Sempre esta bé que una dona et trobi atractiu.
Sílvia: Podries anar amb qualsevol noia que volguessis.
Edgar: Per mi solament existeix la Monika.
Sílvia: No cal que ho diguis. T’has de curar de tanta Monika.
Edgar: No. Prefereixo estar malalt a la seva absència.
Sílvia. Esta bé. Em rendeixo. Queda’t aquí quiet pensant amb la Monika. Consumeix-te tot sol.
Edgar: És la meva elecció.
Sílvia: Molt bé.
Edgar: Sílvia, posa’m una altre cervesa.
Sílvia: Si és tot això el que vols, quin remei tinc.
La Sílvia li serveix la cervesa i l’Edgar en beu de seguida.
Edgar: Merda! Què he fet malament?
Sílvia: Jo ja t’ho he dit.
Edgar: Sí, Sílvia. Gràcies per la teva companyia.
Sílvia: Una servidora.
Pausa
escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8
|
|
