la independencia

La independència
Sergi Costa

La independència

En Raimon surt del bar.

escena 4

És el mateix bar. Com sempre hi ha unes quantes taules amb gent al voltant i la barra només hi ha una persona assentada. Darrera la barra treballen la Monika i la Sílvia. Arriba al bar en Raimon. S’asseu a un extrem de la barra. La Monika es dirigeix a on és ell.

Raimon: Bona nit!
Monika: Bones!
Raimon: Ei com va la jornada laboral, cansada ja?
Monika: No, no gaire. Avui és un dia suau.
Raimon: Doncs jo vinc d’un dia molt atabalat.
Monika: Ens coneixem d’alguna cosa, veritat?
Raimon: Fa una setmana vaig venir a la mateixa hora. Va ser quan ens coneguérem.
Monika: Ah si! Et dius Raimon.
Raimon: Sí. I tu Monika.
Monika: Ara recordo la conversa que varem tenir.
Raimon: Em podem tenir de millors.
La Monika riu.
Monika: Ah si ets el noi agosarat.
Raimon: Jo de què?
Monika: Ara recordo que la Sílvia em va explicar la teva topada amb en David.
Raimon: Sí. No m’ho esperava trobar-me un energumen en aquest bar.
Monika: Tinc entès que et va comportar com un cavaller. Un altre i haguessin acabat a hòsties.
Raimon: Va oblidem aquest personatge trist i fantasmagòric.
Pausa.
Raimon: Digues, si et toqués la loteria, què faries? Muntaries un negoci?
Monika: Uf! Quina pregunta! No ho sé que faria. El primer seria deixar aquesta feina.
Raimon: Diguem-ho clar i català és una porca feina.
Monika: Sí però si no hi ha res més.
Raimon: Mira, jo tinc un amic que treballa a un centre de col·locació. Et podria buscar una feina.
Monika: No cal que et preocupis per mi. Ja em sé espavilar sola.
Raimon: Com tu vulguis.

Pausa

Raimon: No puc evitar fer una observació: què hi fa una noia tan intel·ligent i guapa en un cau com aquest?
Monika: I tu?
Raimon: Potser buscant la meva mitja taronja.
Pausa.
Raimon: I creus en la força de l’amor a primera vista?
Monika: Sí.
Raimon: Jo crec que un pot albirar el que és la dona de la seva vida només amb un minut de temps.
Monika: Ets un romàntic incurable.
Raimon: Saps que és la teva dona perquè quan la veus se’t regiren les entranyes.
Monika: Tu no ets dels que els fa por les dones.
Raimon: Quan estic davant la dona de la meva vida, tot jo tremolo.
Monika: Mentider!
Raimon: Com ho saps?
Monika: Ets un noi amb la sang freda.
Raimon: Això és el que penses. Però quan tinc aquesta dona al meu davant, no la veig a ella solament. Em veig a mi, ple d’energia, inundat d’una droga, com t’ho diria és com si m’hagués fumat deu porros i tot fos un bon rotllo interminable.
Monika: Que bonic.
Raimon: Sí. Hi ha qui diu que l’amor és una sensació dels adolescents o de la primera joventut. Jo crec que els que diuen això són els amargats. Els que han tingut un experiència negativa amb l’amor. O això o bé estan casats amb la dona equivocada, i pels motius que siguin no canvien.
Monika: Enamorar-se comporta un desgast d’energia considerable.
Raimon: Però digues no val la pena si l’amor és correspost. Si és que no, no passa res. Un passa a desenamorar-se.
Monika: Això deu ser una tortura.
Raimon: No, jo crec que un s’enamora perquè vol.
Monika: No havíem quedat que l’amor és capritxós i fruit de l’atzar.
Raimon: Sí però només al principi. Desprès d’uns mesos de bogeria, un en plena possessió de les facultats, un decideix continuar enamorat.
Monika: Jo no m’he plantejat aquesta fase tan profundament.
Raimon: Menteixes. Ets una dona i les dones us plantegeu aquests temes més seriosament que els nois i homes.
Monika: Depèn de la noia.
Raimon: Et puc fer una pregunta. Estàs en la fase del primer enamorament?.
Monika: És una pregunta compromesa. Ho sento, no te la puc contestar.
Raimon: D’acord. Jo en canvi sí que vull que sàpigues a on em trobo.
Monika: No m’ho diguis estàs enamorat bojament d’una noia que acabes de conèixer.
Raimon: Sí. I no aguantaré gaire estona més sense cridar el seu nom.
Monika: La conec jo?
Raimon: Oh sí i tant! La coneixes més que no altre cap persona.
Monika: Va, dóna’m una pista.
Raimon: No sé si l’espantaria si li digués el seu nom.
Monika: Bah tio, tu ets un tio que els té ben posats.
Raimon: Et donaré una pista: sempre quan, treballa està envoltada d’alcohol.
Monika: Ah, treballa en un bar.
Raimon: Sí. Bingo!
Monika: Ja sé qui és: la Sílvia! Hòstia com no se m’ha acudit abans. Ja saps que ella l’ha deixat el xicot?
Raimon: Sí, però no és ella.
Monika: Qui sinó?
Raimon: Au va, saps perfectament a qui em refereixo.
En Raimon riu.
Monika: De què rius?
Raimon: Ets molt punyetera.
Monika: Punyetera!. Encara no l’he sentida mai aquesta paraula. Què vol dir?
Raimon: Vol dir que saps perfectament el que passa al teu voltant.
Pausa.
Monika: Estàs enamorat d’una noia que no és d’aquí Girona?
Raimon: Vaja! Com ho has pogut saber?
Monika: Ai! Que em dóna algú. Sóc jo, la noia de qui estàs enamorat?
Raimon: Molt bé! Em rendeixo. A partir d’aquest moment sóc teu. Caic a les teves mans.
Monika: Ostres! Pobre de mi! Què puc fer?
Raimon: Ens podríem conèixer millor.
Monika: Jo no sé que dir-te. Quina sorpresa!
Raimon: Ens mereixem una oportunitat.
Monika: I quan t’ha passat això. Des de quan?
Raimon: Necessito confirmar aquesta intuïció que tinc.
Monika: Però si jo tinc xicot. Ai Déu meu!
Raimon: Jo ja he desplegat les meves cartes. Ara et toca moure peça.
Monika: Espera que agafi aire!
Raimon: També estic preparat per una negativa.
Monika: Sort que no corre per aquí l’Edgar.
Raimon: Molt bé! El meu deure era intentar declarar-me. Si no me’n surto amb la meva, demà serà un altre dia. Així, que si no tens res a dir adéu!
En Raimon s’aixeca del tamboret i es dirigeix a la porta.
Monika: Raimon! Per favor, no marxis!
Raimon: No?
Monika: No. Fes el favor de quedar-te. No siguis tanoca.
Raimon: Ets conscient del que acabo de dir-te.
Monika: Sí.
Raimon: Tens ganes de conèixer-me?
Monika: Mira, et seré sincera. Jo surto amb l’Edgar. Però al mateix temps no descarto conèixer altres nois. I tu ets un dels pocs nois interessants que corren per la ciutat.
Raimon: Sóc més interessant que el teu Edgar?.
Monika: Tranquil! No et precipitis. Jo encara m’estimo a l’Edgar. Però jo no descarto fer amistat amb qui sigui. I no importa el sexe.
Raimon: Perfecte! Una altre noia i m’hauria engegat. Amb tu sabia que no corria el menor risc.
Monika: Jo també tinc ganes que ens coneguem. El fet que tingui xicot no vol dir res. Quan dues persones tenen alguna cosa a dir-se, no s’han de reprimir.
Raimon: I tan. Tens tota la raó.
Monika: Vols una altre cervesa?
Raimon: Sí, si us plau.
La Monika li serveix la cervesa.
Raimon: Compte! Que m’emborratxaràs.
Monika: Diràs compte amb mi. Jo sóc una noia que fa emborratxar a molts nois. Cosa que detesto.
Raimon: No m’ho crec.
Monika: Compte perquè nois que m’han conegut, desprès que s’acabés l’amistat, han acabat en una depressió.
Raimon: Jo estic vacunat contra això.

Pausa

Raimon: Saps ets una noia valenta. Moltes noies s’haurien fet enrere. Hi ha moltes noies dominades completament pels seus xicots. I anul·lades.
Monika: I també passa a la inversa. Hi ha noies que són molt possessives.
Raimon: Tu no ets una noia dominant. Saps ser lliure. I per tan deixes que els altres siguin lliures.
Monika: No ho sé. Un no sap fins a quin punt una persona és un impediment perquè l’altre, el company es s’autorealitzi.
Raimon: Efectivament no et pots autorealitzar si abans no t’has obert al món. Però a quina classe d’impediment et refereixes?
Monika: Per exemple, centrar totes les expectatives de conèixer el món a través de una sola persona. I el món és molt ample.
Raimon: Ostres! Què hi fa una noia tan cosmopolita en un poble gran com aquest?
Monika: Passo d’acceptar etiquetes. Jo sóc com sóc. Ho dius com si odiessis Girona.
Raimon: Aquí tothom es coneix. No tens gaire llibertat. Acabes pensant que el món és massa petit.
Monika: De què t’has d’amagar? No pots fer el que vols?
Raimon: Et posen una etiqueta i desprès et passes mitja vida amb una etiqueta injusta.
Monika: I a tu, de què et tracten?
Raimon: Prefereixo que ho descobreixis tu per tu mateixa. Abans d’una setmana algú ja t’haurà parlat de mi.

Pausa

Monika: T’han tallat les ales abans de poder volar una mica.
Raimon: No és ben bé això. Bah! És avorrit parlar dels meus problemes.
Monika: No t’has amagar dels teus problemes.
Raimon: No és la meva intenció fer-me pesat.
Monika: No tranquil. Jo sí que t’amoïnaria si t’anomenés els meus problemes.
Raimon: Si veus que en algun et puc ser d’ajuda.
Monika: Per exemple, tinc una mania que ningú me la podrà curar. I és que detesto els borratxos. Però com veus, suportar als beguts ho comporta la feina que faig. Voldria fugir quan m’hi trobo.
Raimon: Ho veus! Has de canviar de feina.
Monika: No, però és el moment de tractar-los que m’atabalo. L’endemà ja no me’n recordo.
Raimon: Jo bec una cervesa més i acabo pet.
Monika: Tu tens una conducta irreprotxable. Admeto que en el teu cas, pots ser un borratxo entranyable.
Raimon: Gràcies.

Pausa

Raimon: I bé digues, com va la relació amb els clients habituals? Segur que t’expliquen mitja vida.
Monika: Sí, per força has d’escoltar.
Raimon: Pel client és una temptació difícil de suportar, parlar de la pròpia vida.
Monika: Tots som humans i dèbils.
Raimon: Sí.
Pausa.
Raimon: Dius que has estat dos anys a Londres.
Monika: Sí. Més o menys.
Raimon: I digues és un lloc massa estressant o pots portar una vida tranquil·la?
Monika: Si tens grans aspiracions, de puta mare. Sinó val més que tornis.
Raimon: Suposo que no importa el lloc, sinó el caràcter de la persona.
Monika: Ara ho has dit.
Raimon: Ja coneixes els meus somnis. Però saps quina és la meva màxima ambició: ser feliç.
Monika: A mi no em dones la sensació que siguis un desgraciat.
Raimon: No, perquè davant teu no abaixo la guàrdia.
Monika: Per mi no cal que interpretis. No m’agrada això.
Raimon: Fa molt de temps que no m’obro a una dona. I tu em dónes l’oportunitat. T’estic agraït.
Monika: Jo sola no dignifico a les altres noies. Segur que abans has conegut algunes noies estupendes.
Raimon: Diràs que sóc un misogin. Però no, fa molt de temps que no he conegut a una noia genial.
Monika: No et deus moure gaire.
Raimon: No sóc un faldiller.
Pausa.
Monika: Amb quantes noies has sortit?
Raimon: Sospites que amb molt poques?
Monika: Has estat alguna vegada amb una noia.
Raimon: Relacions esporàdiques, les que vulguis però una relació seriosa, mai.
Monika: No t’has d’avergonyir per la teva història.

Pausa

Monika: Tot i així parles amb desimboltura amb mi.
Raimon: M’ha costat molt venir aquí. I no creguis que em sigui fàcil continuar estant en aquest lloc. Però l’episodi amb en David em va ferir l’orgull. Em volien allunyar de tu, d’una forma bruta.
Monika: Sí, ja ho sé. Ja t’ho he dit. Em va saber greu i ràbia al mateix temps. Et confesso que amb l’Edgar ens varem discutir per aquest motiu.
Raimon: Va no vull pensar-hi, oblidem-ho.
Monika: T’asseguro que mentre hi sigui jo, això no es tornarà a repetir.
Raimon: Tu no facis res. Això és un assumpte entre homes.
Monika: No vull que us baralleu per mi!
Raimon: Això depèn de l’Edgar.
Monika: Va, home, no sigueu beneïts!
Raimon: Jo no estic sol. També tinc els meus amics.
Monika: Bé, m’és igual el que feu. Ja sou prou grandets.
Raimon: No sóc un tipus violent.
Monika: Bé prou que me n’he adonat. O sinó, no et parlaria.
Raimon: Jo no tinc por a ningú. A mi cap desgraciat m’atemoreix.
Monika: Perquè has de parlar amb aquest to?
Raimon: Intento ser un noi ferm i educat.
Monika: D’acord però no vulguis ser com els matons que et volen fer impossible la vida.
Raimon: Ens hi hem de tornar d’alguna manera.
Monika: No. Només cal que no facis res.
En aquest moment entra l’Edgar al bar. Esta visiblement content. S’asseu al costat d’en Raimon. La Monika s’apropa a on és l’Edgar.
Edgar: Hola a tothom.
L’Edgar mira a la Monika, a la Sílvia menys en Raimon.
Edgar: Avui ha estat un dia rodó. Acosta’t més Monika.
L’Edgar s’hi acosta. Es fan un bes.
Edgar: Vull que tothom d’aquest bar ho sàpiga. Estimo bojament la Monika!
Monika: Edgar!
Edgar: Sí t’estimo!
L’Edgar s’abraça a la Monika. La besa apassionadament.
Edgar: T’estimo bojament!
L’Edgar puja a la barra dret.
Raimon: Hòstia t’ha agafat un atac.
Edgar: T’estimo Monika, i vull que tothom se n’assabenti!
Raimon: Felicitacions! En Raimon aixeca la copa de la cervesa en senyal de deferència.
Monika: Edgar, per favor, para. No fem el ridícul.
Edgar: Expressar el meu amor és un fet ridícul?. És la cosa més bella del món.
Monika: Però m’ho pots dir a casa, en la intimitat.
Sílvia: És un mascle d’acord amb els nous temps. Necessita expressar els sentiments.
Edgar: ( Camina sobre la barra) Sóc l’amo del món!!
Sílvia: No cal que demostris res, Edgar. Que t’estimes a la Monika, ningú ho posa en dubte.
Edgar: ( Dret a la barra) Et juro fidelitat eterna! Ets la meva mitja taronja.
Raimon: Il·lús.( En un to suau i fluix)
Edgar: Què dius tu?
Raimon: No res.
Edgar: I tu Monika, no estàs contenta d’estar amb mi?
Monika: Sí, però para de comportar-te com una criatura. Que no tenim setze anys.
Edgar: És igual. A mi no em fa vergonya proclamar als quatre vents el meu amor per tu.
Monika: Baixa de la barra! No vulguis ser el centre d’atenció.
Raimon: Em sembla que me’n vaig.
Monika: Ja?
Raimon: Sí. Deixo els dos promesos, sols, en la seva intimitat.
Edgar: ( Baixa de la barra i besa apassionadament a la Monika) Ets ben meva.
Raimon: Bé, adéu i gaudiu de la passió amorosa.
Monika: Adéu Raimon.
Edgar: Què volia aquest passerell?
Monika: Aquest noi no és cap passerell. És en Raimon, un futur director de cinema.
Edgar: Ah! Com jo. I esta realment preparat per ser-ho?
Monika: No t’ho sabria dir.
Edgar: I què me’n dius de mi. Puc arribar a ser director de cinema?.
Monika: M’has fet un miler de vegades la mateixa pregunta. Què vols que et digui. De mi no depèn que siguis director de cinema.
Edgar: Esta bé. No t’ho preguntaré més. Però per part teva podria rebre algun suport.
Monika: Em sembla molt que t’he recolzat molt, més del compte.
Edgar: Què passa, Monika?
Monika: Que què passa? Sempre estàs en aquesta dèria de ser director. Em sembla que somnies massa. No vols saber que ets un barman?
Edgar: No creus amb mi?
Monika: Sí que crec amb tu. Però per exemple, m’emprenyen petits detalls. Com avui. Hauries pogut ser més discret. No cal que facis aquestes exhibicions. Et penses que saltant a la barra com un mico, aconseguiràs que jo t’estimi més?
Edgar: Em pensava que et molava l’expressió oberta dels més genuïns sentiments.
Monika: Per això no cal muntar un espectacle.
Edgar: No t’ha agradat la meva “ perfomance”.
Monika: No.
Edgar: Alguna vegada m’has retret que sóc un noi massa reprimit.
Monika: Sí però te’n vas als extrems.
Edgar: Tenies por que algun client veiés com estem de compromesos.
Monika: Però què dius? Què t’inventes?
Edgar: Aquí passen molts de clients que busquen raons.
Monika: Com per exemple qui?
Edgar: No sé tia, per exemple aquest noi que ara fa un moment estava aquí?
Monika: Sí, en Raimon.
Edgar: Això mateix.
Monika: Però què dius? Si a mi no em causa cap problema.
Edgar: Ja ho sé això. Però és un fatxenda!
Monika: T’ho inventes que és un fatxenda! És un noi molt correcte.
Edgar: Sempre ve les hores que hi ets tu.
Monika: Mare meva! De què tens por, Edgar, que et faci el salt amb en Raimon.
Edgar: Sí.
Monika: No veus que no puc viure estan sempre sota sospita. Si en comptes d’en Raimon, fos un altre tio, segur que li tindries mania. A més jugues brut, això no m’agrada. Vas utilitzar en David en contra seva.
Edgar: Jo sé el que més et convé.
Monika: Com ho saps això? Però qui cony et penses que ets? Et penses que tens drets sobre mi!
Edgar: Ets la meva xicota. Tinc dret a protegir-te de les influències negatives.
Monika: T’has sentit a tu mateix, com parles. Sembles el meu pare.
Edgar: Hi ha pocs nois que donarien la seva vida per tu, i jo sóc un d’ells.
Monika: Si el preu de ser salvada és que et dirigeixin la vida, aleshores oblida’t de mi.
Edgar: Oblidar-me de tu? És l’únic que saps dir? Com t’atreveixes, desprès de tot el que he fet per tu.
Monika: Jo no et vaig demanar res. Vas ser tu qui es va oferir a ajudar-me.
Edgar: Al planeta terra, les persones necessiten ajudar-se.
Monika: I hauries d’afegir, sense res a canvi.
Edgar: Vull que la nostra relació tingui futur.
Monika: Doncs, no fas res perquè això es compleixi.
Edgar: Que no, ja veus que estic disposat a qualsevol cosa per estar unit a tu.
Monika: És això el que m’espanta. Aquest fanatisme teu envers a mi. Em tractes com si fos un objecte d’adoració.
Edgar: Desagraïda. Mala pu...
Monika: Ah ara et mostres tal com ets realment. Si digues que sóc una mala puta perquè no et penso escoltar més. Per avui s’ha acabat.
Edgar: Monika, per favor, jo no ho volia dir. Si us plau perdona’m. Mil vegades et demano disculpes.
Monika: ( Es disposa a sortir del local i l’Edgar li ho impedeix) A mi ningú em controla la vida. Surt del mig carallot!
Edgar: No sortiràs fins que m’escoltis.
Monika: Escoltar-te a tu? Què m’has de dir? Què em vols pagar el lloguer del pis. Jo sola en sé buscar la vida.
Edgar: Sense mi, ara no series res. Treballaries en una xarxa de prostitució.
Monika: Va, surt del mig. Si em vols fer un bé, surt del mig.
Edgar: No, ets meva!
Monika: Què dius! Qui cony et penses que ets, malparit! Masclista!
La Monika li dóna una sonora bufetada.
Edgar: Monika, no volia dir això. Ho retiro.
La Monika surt del bar. L’Edgar la persegueix un metre.
Edgar: Si això ves-te’n. Covarda. Discutir és normal. Tu vols un home perfecte.
Monika: No, jo vull un home de cap a peus.
Edgar: No sé més que haig de fer amb tu.
Monika: Saps què? Descansa una estona. Que ho necessites. Adéu!
Edgar: ( Torna a entrar al bar) Sílvia, necessito un whiskie amb cola.
Sílvia: Tranquil, no passa res. Demà ja haureu fet les paus.
Edgar: Quan no hi és la trobo molt a faltar.
Sílvia: No dieu els nois que les dones són totes iguals. Si la trobes a faltar a ella, també pot ser que algun dia trobis a faltar alguna altre dona.
Edgar: Això no pot ser! Ni passarà!
Sílvia: El dia que una dona se n’adoni dels teus punts febles. Ja et pots anar preparant.
Edgar: Per res del món li faria el salt a la Monika. Repeteixo ni per tot l’or del món.
Sílvia: Va! No m’ho crec. Em pensava que eres un fervent admirador de la condició femenina. Que t’agradaven totes les dones de bon veure.
Edgar: Això va ser una mala època meva. Ara ja la dono per acabada. La Monika és irreemplaçable.
Sílvia: N’he conegut tants que han canviat d’opinió. Un cop han conegut una altre dona, s’hi llancen com desesperats, com si tinguessin una gran fam.
Edgar: Aquest no és el meu cas.

Pausa

Sílvia: I em pots dir quines qualitats té la Monika que una altre no pugui tenir?
Edgar: Moltes. Primer de tot és ella. Que es diferencia de la resta de mortals. És femenina sense ser una femella agressiva. Quan riu il·lumina als que estan al voltant seu. Té un punt de geni que la fer ser carismàtica.
Sílvia: Potser en el fons no és així, podria ser que actués per tu.
Edgar: No ho crec. Ja l’hauria clissat. Què te n’adones tu d’això?
Sílvia: Jo no et diré res més. Ai si et pogués treure la bena als ulls que portes.
Edgar: Estimar a la Monika és molt més que un art, és un ofici.
Sílvia: Edgar, no trobes que parles amb poques dones. Només et relaciones amb la Monika. Perquè?
Edgar: No en tinc necessitat. Ella m’omple tan.
Sílvia: Em pots fer un petit favor, deixa de pensar amb ella i concentra’t en aquesta conversa. Sembla una conversa de sords.
Edgar: Ho sento Sílvia, si no et faig gaire cas.
Sílvia: Recorda que la Monika és una altre persona humana com qualsevol altre. No sé perquè n’has de fer una obsessió. Has pensat que ella també caga i fa pipí.
Edgar: Sílvia! No siguis tan desagradable!
Sílvia: Què vols que hi faci! Si tu t’obstines a tractar la Monika com un extraterrestre peculiar.
Edgar: Calla!
Sílvia: Esta bé no em vols parlar. Doncs no en parlem.
Edgar: Jo crec que estàs gelosa de la Monika.
Sílvia: Perquè ho hauria d’estar? Et penses que ets un iman per a totes les ties.
Edgar: Em rendeixo Sílvia! Com ho puc fer per no emprenyar més a la Monika.
Sílvia: Primer, hauries de practicar amb alguna altre noia.
Edgar: No t’entenc.
Sílvia: Vull dir que hauries d’aprendre a estimar d’una manera radicalment diferent.
Edgar: Com ho haig de fer, no estimant?
Sílvia: No, estimant d’una forma solidaria. Vull dir que en l’acte d’estimar fas que l’altre persona es senti segura per volar per ella mateixa.
Edgar: La Monika ja vola per ella mateixa. Massa que vola.
Sílvia: Hauries d’entendre que ella és d’una casta de dones que no vol lligams fàcils, ni complaents.
Edgar: Que em recomanes així?
Sílvia: Home, estaria molt bé que la fessis sentir gelosa.
Edgar: Ara mateix no m’imagino en cap altre dona.
Sílvia: Però que dius, si ets molt maco.

Pausa

Edgar: Sempre esta bé que una dona et trobi atractiu.
Sílvia: Podries anar amb qualsevol noia que volguessis.
Edgar: Per mi solament existeix la Monika.
Sílvia: No cal que ho diguis. T’has de curar de tanta Monika.
Edgar: No. Prefereixo estar malalt a la seva absència.
Sílvia. Esta bé. Em rendeixo. Queda’t aquí quiet pensant amb la Monika. Consumeix-te tot sol.
Edgar: És la meva elecció.
Sílvia: Molt bé.
Edgar: Sílvia, posa’m una altre cervesa.
Sílvia: Si és tot això el que vols, quin remei tinc.
La Sílvia li serveix la cervesa i l’Edgar en beu de seguida.
Edgar: Merda! Què he fet malament?
Sílvia: Jo ja t’ho he dit.
Edgar: Sí, Sílvia. Gràcies per la teva companyia.
Sílvia: Una servidora.

Pausa

ESCENA 4

És el mateix bar. La mateixa il·luminació. Hi ha uns quants clients a les taules. La barra esta buida.
En Raimon s’assenta en un tamboret de la barra. Darrera la barra hi ha la Monika i la Sílvia.

Raimon: Hola Monika!
Monika: Raimon! Quina sorpresa!
Raimon: He vingut en aquesta hora per no trobar-me l’Edgar. Ni cap dels seus amics aspirants a mafiosos de pacotilla.
Monika: T’ho volia dir. Et volia dir que o bé vinguessis durant aquesta hora, o bé que ens trobessin a un altre lloc més neutral. Aquí en un moment o un altre ell o els seus amics simpàtics ens poden amargar el dia.
Raimon: A mi no em fa por aquesta panda.
Monika: Renuncia a enfrontar-t’hi. Ells sempre seran uns capgrossos. I si els segueixes el joc demostraràs que ets igual que ells.
Raimon: Tranquil·la, no perdre el seny.
Monika: I bé que t’expliques?
Raimon: Penso que ens hauríem de trobar una altre vegada fora d’aquest lloc.
Monika: Ho intentaré. Però pensa que és el pis de la Sílvia i el meu. N’haig de parlar amb ella. Però si, jo en tinc ganes. Va ser meravellós l’ultima vegada.
Raimon: Va ser perfecte.
Monika: Sí, una nit inoblidable.
Raimon: Saps una cosa? Sabia des de el primer moment que em vas servir que hi havia una bona química entre nosaltres dos.
Monika: Jo també vaig sentir el mateix.

Pausa

Raimon: Monika, tens la capacitat de transformar a les persones. Per bé o per mal. I jo he sortit transformat. Sóc un Raimon més fort, més valent. Disposat a enfrontar-me a tothom que no li agradi el que faig o el que sóc.
Monika: Exageres. Tu ja eres fort quan ens varem conèixer.
Raimon: Ara ets la meva musa. T’agrada ser-ho?
Monika: Sí. Sempre i quan no em donis massa la tabarra!
Raimon: Estic a les teves ordres.
Monika: Va, ara no parlava seriosament. Em pots parlar tot el que vulguis dels teus escrits. Els trobo molt interessants.
Raimon: Encara haig de treballar molt perquè els meus escrits siguin interessants.
Monika: M’agrada que siguis un noi combatiu.
Raimon: Tu em proporciones la força.
Monika: No, t’equivoques de mig a mig. Ets tu sol qui lluita i guanya.
Raimon: Gràcies a tu el món se m’il·lumina i hi veig més. L’amor amb tu no és cec.
Monika: Va, no diguis més bestieses. Que em faràs riure.
Raimon: Doncs riu fins a petar.
Monika: Tu em vols matar de plaer.
Raimon: Sí.
Monika: Estàs disposat a fer qualsevol cosa per a mi?
Raimon: Faltaria més. Tot el que vulguis.
Monika: Oficialitzem la nostra relació. No vull que sigui un secret.
Raimon: Dona, ho hem de pensar bé això.
Monika: No ens hem d’amagar de res.
Raimon: No crec que sigui un decisió prudent.
Monika: Tu, m’estimes no?
Raimon: Sí, a cada moment ho pots comprovar.
Monika: Deixa’m tenir una xerradeta amb l’Edgar.
Raimon: El podries enfonsar.
Monika: Des de quant t’importa la felicitat de l’Edgar?
Raimon: Dona, no és això. És que si ho expliquem no serà el mateix. A més serem uns incompresos.
Monika: Però que dius? Incompresos.? L’amor és el sentiment més universal que hi ha.
Raimon: Si ho expliquem, el nostre amor perdrà intensitat.
Monika: Em sembla que ja t’entenc. Però no comparteixo la teva convicció. Què t’estimes a mi o a l’emoció de saber que un fa una cosa prohibida.
Raimon: I perquè el nostre afer pot ser una cosa prohibida?
Monika: Perquè no ho saben ni l’Edgar, ni en David ni els seus col·legues.
Raimon: I no és millor així?
Monika: Dóna’m una sola raó.
Raimon: Així content i enganyat, no fem mal a l’Edgar.
Monika: No em crec que t’interessi l’estabilitat emocional de l’Edgar. No veus que viure en secret és una turment.
Raimon: Tenim el bar en contra.
Monika: I també t’interessa l’opinió dels parroquians d’aquest fotut bar. Au va, no em facis riure.
Raimon: És que...
Monika: Ja se el que et passa. A tu t’agraden les emocions fortes. Transgredir les normes i tot aquest rotllo. Així mentre tu em follés, tu sense que ho sàpiga ell et pots riure de la cara de l’Edgar. Això no ho tolero. Per aquí no hi passo.
Raimon: No, t’equivoques. Jo al contrari vull mantenir la teva bona reputació. Diran que ets una puta.
Monika: Que pensin el que es surti dels collons! No em pensava que en això fossis un covard.
Raimon: Esta bé. Fem-ho de la manera que vulguis. Però per favor canvia de feina. Sinó l’ambient d’aquí serà irrespirable.
Monika: Ja estic buscant feina.
Raimon: Si vols jo...
Monika: No, no vull que es repeteixi la història de l’Edgar. Ell em recorda a cada moment que em van contractar gràcies a ell.
Raimon: Esta bé. Fem el que tu vulguis.
Monika: No. No farem un pas si tu no hi estàs d’acord.
Raimon: Tens raó. El teu procediment és el més correcte. Sincerament, jo només volia el morbo de veure un cornut. Potser això no està bé.
Monika: Potser, no. Segurament.

Pausa

Raimon: Hi ha alguna cosa que te n’hagis penedit?
Monika: No, cap. Però som persones i cometem errors.
Raimon: Per exemple l’Edgar.
Monika: Sí, ell n’és un. Però deixa’l en pau.
Raimon: Tinc por que a mi em passi com l’Edgar.
Monika: Confies amb mi o no hi confies?
Raimon: Sí. Però vull que sàpigues que jo vaig en serio. Que no és cap caprici.
Monika: Què em vols demanar la mà? Et vols casar amb mi?
Raimon: Si durant dos mesos anem bé. Sí, m’agradaria proposar-t’ho.
Monika: No et fa por el compromís, com a la majoria de nois.
Raimon: No, sóc una persona íntegra.
Monika: O bé ets una persona tossuda, que li agrada agafar-se la vida massa seriosament.
Raimon: Que no et mereixes que et tractin amb seriositat?
Monika: Sí, però valoro molt el sentit de l’humor.
Raimon: I en tinc jo de sentit de l’humor?
Monika: A la teva manera, sí. Però no saps riure dels temes més sagrats de la vida, com és l’enamorament, l’amor o la fidelitat.
Raimon: Vols o t’agradaria que et fos infidel?.
Monika: Veus com t’ho agafes tot seriosament. T’estava posant a prova ara mateix.
Raimon: Doncs m’has donat un bon espant.
Monika: Ara estàs enlluernat per la meva persona. Cert detalls que captes de la meva personalitat et poden semblar ara magnífics. Però en el futur, ja sapa que passa en el futur.
Raimon: No podem gaudir de la màgia del present?
Monika: Sí, gaudim del present i que aquest present ens vingui a socórrer en el futur. Que després tot són problemes.

Pausa

Raimon: Ja, jo no ho veig tan clar això. Mentre puguem, gaudim del present. Però als problemes del futur els correspon solucions que un troba en aquest futur. Viure de renta és estressant.
Monika: Potser m’he explicat malament. Volia dir que quan ens baralléssim, guardéssim al cor els moments més dolços d’aquest present que tu esmentes. Perquè no hi ha relacions que siguin eternes.
Raimon: Jo confio que la nostra relació, si tu vols, durarà tota la vida.
Monika: ( Riu) Ets tan graciós quan et poses trascendental. Tan de bo que fos així.
Raimon: No em dubtis que per part meva, serà així. No hi haurà treva. Serà un amor ardent.
La Monika continua rient.
Monika: Ai! Compte que hi ha alguns que maten d’amor.
Raimon: El meu no serà un amor obsessiu, sinó equilibrat.
Monika: Això està per demostrar.
Raimon: La última cosa que em vull convertir és en un altre Edgar.
Monika: Per les teves paraules sembla que vulguis iniciar el mateix camí que ell.
Raimon: Ho dius seriosament això?
Monika: Amb tu veig que s’ha de parlar mig seriosament i mig en broma.
Raimon: Digues, no voldries fugir amb mi a una ciutat de debò?
Monika: De moment estic bé aquí. Porto aquí tres anys i potser m’hi penso quedar dos anys més. Desprès potser marxo a Barcelona.
Raimon: Sí, tens raó. A la llarga les grans ciutats són més atraients.
Monika: Primer vull perfeccionar el meu català aquí.
Raimon: El teu català ja es perfecte. Gairebé ni es nota l’accent.
Monika: Qui sap, potser d’aquí dos anys em ve bé marxar a Nova York.
Raimon: Quina passada! Sens dubte jo t’hi acompanyaria.

Pausa

Monika: Abans que anem a més, vull que sàpigues una cosa: jo sóc una persona molt oberta. M’agrada conèixer gent. No importa el sexe que siguin. Evidentment no m’obro a tothom. Però si veig que allà fora hi ha gent maca, no en dubto.
Raimon: Tranquil·la, t’entenc. Ho tindré en compte. A mi també m’agrada tenir amigues amb qui puguis confiar.
Monika: Sí, és una sort poder descarregar les neurosis a persones diferents. No tothom ho pot fer.
Raimon: No hi veig cap problema perquè puguem compartir amics.
Monika: Sí, però tu fes la teva. Podem conviure junts sense agobiar-nos.
Raimon: Així ja és oficial que sortim junts. Ho puc explicar als meus amics?
Monika: Sí, però sense fanfarronejar. Que els tios sou així de parits.
Raimon: Compta amb mi, però serà difícil reprimir el meu entusiasme.
Monika: Amb mi, les persones de confiança mai es reprimeixen. I no hi ha llocs per les mentides.
Raimon: La sinceritat és un valor que aprecio molt.
Monika: Jo també. Avui poques persones són autèntiques. Jo, per la meva experiència d’estar darrera una barra, et puc explicar com es comporta gent que és falsa. Volen aparentar una cosa i en són una altre.
Raimon: Dona, suposo que no tothom esta content del que és. Això és normal.
Monika: Sí, tens raó. És legítim lluitar pels teus objectius. Però si no els aconsegueixes, no donis la barra a tothom.
Raimon: Per exemple?
Monika: Per exemple, si tu no arribes a director de cinema. No estaria bé que tinguessis ràbia a tots aquells que ho aconseguissin.
Raimon: Dona, una certa enveja sí.
Monika: Amb això no t’estic dient que no ho aconseguiràs.

Pausa

Raimon: Estar bé somniar una mica. És gratis.
Monika: Sí però mai lamentis que no hagis vist complert el teu somni.
Raimon: Quan vols ets molt dura.
Monika: No, només vull que toquis de peus a terra.
Raimon: Els meus pares em diuen el mateix.
Monika: Bah! Deixem-ho estar. Jo no et vull pressionar.
Raimon: Abans que comencem a sortir junts, vull que sàpigues una cosa. Voldria demanar una comprensió per part teva de la meva persona. Abans, si les meves relacions amb altres noies no han fructificat ha estat per la meva supèrbia. Volia demostrar-los que era una persona genial a totes hores. Al final, ja ho veus, les atabalava.
Monika: Tranquil. Tu i jo ens hem vist ja força vegades i no has pecat d’aquest defecte. Vols saber quina impressió em causaves?
Raimon: Sí per favor.
Monika: La de un noi solitari que té por de les dones.
Raimon: Però si tu estàs feta un tros de dona.
Monika: Reconeix que a la primera vegada que ens varem parlar, estaves acollonit.
Raimon: Sí, és veritat.
Monika: I encara ara que ens coneixem més tens por de mi.
Raimon: Jo no ho diria.
Monika: Va, reconeix-ho. Encara et faig por.
Raimon: Serà per la teva bellesa que encara em talla la respiració.
Monika: Jo sóc una noia normal i corrent. No tinc res d’extraordinari. Un cop haguem superat la passió sexual, estaràs en condicions de acceptar-ho?
Raimon: És la teva senzillesa la que em torna boig. Ets una noia que no té tabús. No te les dónes de un aire tot aristocràtic.
Monika: Per mi, totes les persones estan en igualtat d’oportunitats per ser admirades i estimades.
Raimon: Un pensament molt noble. Jo no acostumo a pensar d’aquesta manera. Sóc força taxatiu. De vegades solament veig el blanc o el negre. I tu veus els matisos. Ets llesta.
Monika: T’entenc. Jo crec que ets així perquè la gent t’ha tractat d’aquesta manera. T’han judicat massa de pressa com una persona grisa, mediocre.
Raimon: Deu ser l’ambient que es respira a Girona.
Monika: No, creguis si no canvies i et tornes més impulsiu, amb més empenta, rebràs el mateix tractament aquí que a Londres.
Raimon: T’estimes les meves mancances?
Monika: T’estimo quan veig que lluites per plantar cara a les teves mancances.
Raimon: I quan presumeixo de les meves virtuts, què me’n dius?
Monika: Està molt bé tenir un orgull. Sense ell no som res. Ni ens fem respectar pels altres.

Pausa

Raimon: Suposo que has sortit amb nois que són millors que jo.
Monika: Ho veus, ja ho enfoques d’una forma equivocada. Les noies com jo no valorem les aptituds sinó les actituds dels nostres xicots.
Raimon: De moment estic salvat per una bona temporada, segons tu.
Monika: No, et tornes a equivocar. Tu et penses que sortir amb una noia és com un test continu.
Raimon: No m’ho crec això últim. A les noies no se us escapa ni un putu detall. I quan és el moment de discutir tots aquest detalls emergeixen.
Monika: Tu confies en mi?
Raimon: És la meva salvació confiar amb tu.
Monika: Et recordo que jo no sóc la salvació de ningú. Sóc el teu punt de suport, d’ajuda.
Raimon: Els nois veiem aquest punt de suport d’un altre manera. N’hi ha molts que sense la seva xicota es veuen perduts, desorientats.
Monika: Una noia sempre ha d’ajudar a gestionar els problemes que té el seus xicot. Però mai el pot substituir.
Raimon: Sí.
Monika: Va, home, no pensis tota l’estona que no donaràs la talla. T’haig de presentar les meves amigues. Si les coneguessis et marxarien totes les fòbies que tens.
Raimon: Oh me’n crearien unes altres... No vull dir, bromejava, segur que són unes bellíssimes persones.
Monika: I tu com és que me’n parles tan poc dels teus amics?
Raimon: Només tinc un o dos amics íntims. Els altres són companys de gresca. Aquests primers que són íntims sí que te’ls presentaré. Són una gent molt íntegre. Són d’una sola peça, enters. Són l’Alex i en Ricard. No et defraudaran. Són molt amics de la conya però quan volen són molt seriosos. Són els únics que els permeto que em renyin. Ara jo també et dono permís perquè em renyis.
Monika: No vagis tan de pressa. Tan sols fa dos dies que sortim junts.
Raimon: Sí, però per a mi ja ets una persona important. Em sembla com si ens coneguéssim tota la vida.
Monika: A mi solament la teva manera de pensar em resulta familiar. Com tu ja saps jo conec a molta gent però les intimitats només les explico a una sola persona.
Raimon: I qui és?
Monika: D’ara endavant tu i la Sílvia.
Raimon: No us heu cremat vosaltres dos treballant al mateix bar i convivint al mateix pis.
Monika: Sé que algun dia aquesta amistat s’acabarà. Jo crec que ara, jo i la Sílvia estem a l’equador de la nostra gran amistat. Qui sap si d’aquí a uns mesos o un any ja haurem acabat.
Raimon: No pensis en això. Viu el moment.
Monika: Per això et dic que un s’ha de fer amb tothom. Mai se sap com acaben les coses. I fins i tot, exagerant la nostra relació tindrà la seva fi.
Raimon: La meva intenció és fer durar aquesta relació anys.
Monika: Jo no. De moment vull viure el moment. No em comprometo a res. Ara considero que he trobat una persona molt important per a mi. Però no em faig il·lusions a que pugui durar molt de temps. I si dura molts anys, millor. Alto! No vull dir que jo i tu haguem de durar quatre dies. Precisament amb tu tinc el premonició que ens espera un futur molt llarg. Però alhora penso que hi ha la remota possibilitat que tot s’acabi en dos dies.
Raimon: Veig que tens les idees molt clares. Jo per contra em faig un embolic amb els meus sentiments.
Monika: Ets un noi com qualsevol altre.
Raimon: Però sé una cosa. Fa molt de temps que no em sentia tan feliç.
Monika: Això depèn més de tu molt més del que et penses.
Raimon: No m’estranya el comportament de l’Edgar l’altre dia.
Monika: Pobre Edgar! Haig de parlar amb ell.
Raimon: Com més aviat millor.
Monika: Indiscutiblement, ho faré.

Pausa

Raimon: Jo també haig d’intercanviar quatre paraules amb l’Edgar.
Monika: Si us plau, no ho facis. Què no saps perquè hem trencat?
Raimon: Em pensava que era per molt motius diferents.
Monika: Sí, però tu vas ser el desencadenant. No remoguis en el seu orgull ferit. Ja en té prou. Deixa’l en pau.
Raimon: Està bé. No li diré res.
Monika: Segur? Podràs aguantar la temptació i no fer el fatxenda amb ell? Ell mai ha estat prou correcte amb tu. És fàcil que caiguis en la temptació de voler-te venjar.
Raimon: Tens la meva paraula que no.
Monika: Si coneguessis a fons l’Edgar, et cauria simpàtic.
Raimon: Però no és el cas.
Monika: Ara que sortim junts, quan vinguis aquí sigues discret. Tampoc cal que t’obliguis a fer-me companyia. Sobretot, no vull que es repeteixi la història de l’Edgar.
Raimon: No. Tranquil·la. Ara que t’he aconseguit vindré menys.
Monika: Ep! A mi no se m’aconsegueix d’una manera fàcil. Ho has d’intentar cada dia. No et pots despistar.
Raimon: M’agraden les noies canyeres.
Monika: T’ha quedat clar el meu modus vivendi ?
Raimon: Massa que en sóc conscient.
Monika: Doncs actua coherentment i no siguis poruc.
Raimon: Jo també sóc un noi exigent.
Monika: Em sembla molt bé.
Raimon: M’agrada prendre les meves decisions.
Monika: Fantàstic.

Pausa

Raimon: Va, serveix-me una altre ronda. Mitja pinta de Red Stripe.

L’escenari s’enfosqueix gradualment. Es dóna pas a la quarta escena.

inici | mapa web