la independencia

La independència
Sergi Costa

La independència

L’escenari s’enfosqueix gradualment. Es dóna pas a la quarta escena.

escena 5

L’acció transcorre al mateix bar. Aquesta vegada només hi ha dues persones al bar. Darrera la barra hi ha l’Edgar i la Sílvia. A la barra hi ha una sola persona. És una persona gran. Arriben en Raimon i el seu amic en Josep.

Josep: Vaja! És la primera vegada que trepitjo aquest local! Quina il·luminació més pobre. Aquí les persones es deuen deprimir.
Raimon: Ja veuràs que t’aniràs acostumant a aquesta llum suau.
Sílvia: Hola Raimon! Què hi ha. Què voleu?
Raimon: Dues pintes de Guiness.
Sílvia: D’acord.
Raimon: Com va la feina Sílvia?
Sílvia: Molt bé. Perfecte. I tu com estàs?
Raimon: Jo? Pletòric! En plena forma.
Sílvia: La Monika no vindrà fins d’aquí a una estona.
Raimon: Sí. Ja ho sé. Què has tingut gaire feina?
Sílvia: De moment no gaire. Anem fent.
Raimon: Avui fa un dia per quedar-se tancat a casa.
Sílvia: Sí. Jo ara mateix estaria estirada al sofà amb una bona manta i veient una bona pel·lícula.
Raimon: Tia, no es pot tenir tot.
Sílvia: Em disculparàs una estona. Haig de marxar al dentista. Heu vingut en mal moment.
Raimon: I ara! Fes, fes, dona. Que nosaltres ja ens les apanyarem sols.
Sílvia: ( Amb veu fluixa gairebé imperceptible) Tracta’l bé?
Raimon: Qui?
Sílvia: Ja saps de qui parlo. Fes-ho per la Monika.
Raimon: D’acord.
La Sílvia recull les seves coses, una bossa i se’n va.
Sílvia: Bé, Edgar ho deixo tot a les teves mans.
Edgar: Tranquil·la, marxa que faràs tard
Sílvia: Adéu!
Raimon: Adéu!
Josep: Me la podies haver presentat. És una noia molt maca.
Raimon: Ara tenia pressa. T’asseguro que la pròxima vegada te la presentaré.
Josep: No notes que aquesta cervesa té un gust estrany.
Raimon: Sí. Jo t’anava a dir el mateix. Edgar!
Edgar: Hola.
Raimon: Hola. Mira que jo i el meu company tenim un problema. Aquesta cervesa que ens han servit és dolenta. Ens la pots canviar?.
Edgar: Un moment!
Raimon: No em diguis que ho has de consultar amb la paret!
Edgar: No ho sé.
Raimon: Què és el que no saps?
Josep: En vols fer un glop?
Raimon: A veure.
En Josep s’acosta a la cervesa i hi escup.
Josep: Té. Es tota teva.
Edgar: No la vull.
Josep: Perquè? És que és molt dolenta i tens por d’agafar mal d’estómac.
Edgar: No és això. He vist com hi escopies.
Josep: Que et sembla Raimon, tenim al davant una persona fina i polida.
Edgar: Jo no m’haig de beure les bavalles de ningú.
Josep: Jo t’invito a beure de la meva cervesa i tu la refuses com si fos verí. És que potser m’han servit una mala cervesa.
Raimon: Edgar, tasta la meva. La meva esta intacta.
L’Edgar agafa la cervesa d’en Raimon i en fa un glop.
Edgar: A aquesta cervesa no li passa res. Esta perfecte.
Raimon: Fes-ne un glop més llarg.
L’Edgar en torna a beure un glop més.
Edgar: És bona.
Raimon: Edgar, no serà que ja vas trompa i et va bé qualsevol beguda alcohòlica.
Edgar: No!
Josep: Edgar! T’han dit mai que tens un nom molt maco!
Edgar: No gràcies.
Josep: Doncs, jo sí que t’ho dic Edgar.
Raimon: Va, sigues bon minyó i canvia la cervesa.
Edgar: No.
Josep: Perquè?
Edgar: Perquè no.
Raimon: Edgar, Edgar.
Josep: Tens alguna cosa en contra de la nostra persona.
Edgar: No.
Josep: Fotut mico! Només saps dir que no?
Raimon: Josep, no et passis. Una mica de respecte pel nostre gran Edgar. Va ens canvies la cervesa. T’ho diem de bones.
Edgar: Ho sento però no.
Josep: Edgar, quin nom més maco! No pots pretendre que ens beguem aquest verí.
Edgar: És cosa vostra.
Josep: Molt bé. T’ho has buscat.
En Josep vessa la cervesa Guiness a sobre la barra.
Edgar: Què fas?!
Josep: Com? No et fa il·lusió assecar aquesta cervesa amb la teva preciosa llengua?
Pausa.
Edgar: No em feu por.
Raimon: Vinga! Edgar el meu company s’ha passat. Ho reconeix i jo en nom seu et demano disculpes. Però primer de tot, neteja aquest líquid que fa lleig per a l’establiment.
Edgar: Ja ho faig! Però primer vull les seves disculpes.
Raimon: Pep! Va disculpa’t.
Josep: Edgar; sento aquest petit merder. Però tu també has de col·laborar. Seràs tan amable de canviar-nos la cervesa?
Edgar: No!
En Josep agafa la pinta d’en Raimon i la vessa al terra.
Josep: Potser seràs tan amable de tornar a omplir-les.
Edgar: Esta bé però primer pagueu!
Josep: Edgar, Edgar! No creus que ens hauria de pagar la casa.
Edgar: No! Això mai!
Raimon: Està bé Pep. Para de molestar-lo. Ja pagarem. Perquè vegis el bon rotllo que tenim.
En Raimon deixa anar unes quantes monedes a sobre la barra. L’Edgar agafa les monedes i els serveix dues pintes.
Raimon: Edgar, si pot ser que sigui amb poca espuma.
L’Edgar expulsa de les pintes la poca espuma que hi ha.
Josep: Ets un noi molt maco, Edgar.

Pausa

Josep: Ho deia amb sentit figurat, Edgar. Em referia al teu interior.
Raimon: Saps, Edgar, en moments com aquest trobo a faltar el teu amic David.
Edgar: Doncs avui ha de venir, i espero que vingui.
Raimon: Perfecte! Ja hi serem tots!
Edgar: Que coneixes en David?
Raimon: Au va! No diguis que no ho sàpigues. En David se’m va presentar ell mateix.
Edgar: És un bon paio.
Raimon: I tan és un bon jan.
Josep: Edgar, perquè em mires amb aquesta mala cara, què et passa?
Edgar: No res.
Josep: Doncs a mi sí que em passa alguna cosa. Què passa? No t’agrada la meva cara?
Va no et quedis mut, digues alguna cosa.

Pausa

Edgar: No em deixaré acollonir per un parell d’aprenents a matons.
Josep: Te n’adones del que estàs dient. Vull una fulla de reclamacions del client.
Edgar: No en tenim aquí.
Josep: Com que no? Em queixaré al teu superior. Què dirà quan sàpiga que dos bons nois se’ls ha donat un tracte denigrant.
Raimon: Josep, deixa-ho estar. Ell intenta fer la seva feina i prou.
Josep: Sí, esforça’t a fer la teva feina bé. Perquè saps fer una altre feina. Aposto a que només saps fer de cambrer.
Edgar: A mi, un tio com tu m’inquieta.
Raimon: Fas ben fet, Edgar perquè a la vida et pots trobar moltes persones com ell.
Josep: Sí. Jo només sóc la punta de iceberg.

Pausa

Raimon: Edgar, reconec que el meu amic és una mica torracollons. Estic segur que si el coneguessis millor, t’hi avindries.
Josep: Sí. Avui he tingut un mal dia. Bah! Potser te l’estic fent pagar a tu. Va, t’invito a una pinta. Vull que beguis amb nosaltres.
Edgar: No gràcies.
Josep: Edgar, Edgar! No em facis posar nerviós. Quan m’entra una idea al cap no desisteixo.
Edgar: Doncs, queda’t amb la teva idea durant tota l’eternitat.
Raimon: Va, Edgar, no facis cas del que digui el meu company. Ell és així. És el seu caràcter. A mi, la primera vegada que el vaig tractar vaig pensar, quin paio més repel·lent i desgraciat. Però ell va insistir i a còpia de trobar-me’l al bar li vaig acabar agafant estimació. A la quarta vegada que el vaig veure, de cop va canviar i es va convertir en la persona més enrotllada del planeta.
Edgar: No m’ho crec.
Josep: Si ets un home, beu amb nosaltres.
Raimon: Va, tio, demostra que ets valent. Beu-te una pinta sencera amb en Pep. És la seva manera de demanar-te perdó per les seves paraules.
Josep: Si cal et pago la pinta. Jo sóc una persona a la que costa molt accedir. Però per contra sortir del meu cercle costa molt.
Edgar: I a mi que m’importa això?
Josep: Ho dic perquè els que acaben coneixent-me, no es penedeixen. I saps perquè? Perquè tots en un moment o altre em necessiten.
Edgar: Jo no confio la meva sort als estranys.
Josep: Jo, de moment et demano que beguis amb nosaltres.
Edgar: No em dóna la gana.
Raimon: No tens ganes de confraternitzar? El meu amic s’ho prendrà malament.
Edgar: Què s’hi posi fulles.
Josep: Edgar, ets un noi molt atrevit. Normalment jo acolloneixo a les persones. Tu deus ser un temerari?
Edgar: Sí.
Josep: Et dono l’enhorabona! Au fes el favor de beure amb nosaltres, va maco.
Raimon: Va, una bona cervesa no fa mal.
Edgar: Esta bé. Beuré però a canvi no us posareu amb els clients i ni armareu cap escàndol.
Raimon: Per descomptat!
En Edgar es serveix una pinta de Guiness i serveix la cervesa als altres dos personatges.
Josep: Molt bé! Tots a punt per brindar?
Raimon: Sí. Edgar?
Edgar: D’acord.
Josep: Sant Hilari, fill de puta qui no se l’acabi!
En Josep es beu d’un sol glop la pinta. En Raimon fa el mateix i l’Edgar els imita.
Josep: Perfecte! I ara ens en beurem una altre per assaborir-la.
Raimon: Sí tots tres!
Josep: Torna a omplir els gots, Edgar. Aquesta vegada brindarem de veritat per la teva salut.
Edgar: La meva salut és assumpte meu.
L’Edgar els serveix dues pintes.
Josep: Edgar, ens sorprens. Nosaltres, oferim generositat i comprensió i tu ens surts rebel. No et deia la teva mare mai que eres un nen dolent. Però nosaltres no et podem renyar. No et podem picar al cul.
Raimon: El meu amic parla mig seriosament mig en broma.
Edgar: A mi ningú em dóna lliçons de res.
Raimon: Però no neguis que està bé escoltar als altres.
Edgar: Escoltar a gent com vosaltres hauria de ser catalogat com una pràctica malaltissa.
Raimon: Perdona’ns nosaltres no sabem quan et ofenem.
Josep: Edgar, Edgar. En la teva magnífica existència encara no has vist la llum?. Jo sí. I et puc assegurar que la vida és excessivament dura. Però nosaltres podem elegir el moment de treure’ns aquesta càrrega. Depèn de tu. Et poses en contra nostra i desprès diràs que avui has anat a topar amb dos gilipolles. Si ens deixes ser més amables veuràs que som dues bellíssimes persones. Que volem el teu bé. Volem que estiguis ben tip.

Pausa

Edgar: Gracies però la meva felicitat no us necessita.
En aquest moment entra a l’Excalibur en David i l’Arnau.
David: Hola! Edgar. Dues pintes, com sempre.
Edgar: De seguida.
David: Avui fas cara de mosquejat. Què passa alguna cosa?
Josep: Atenció arriba el setè de cavalleria.
Pausa.
En David es mira bé en Josep i en Raimon.
David: Raimon! Has decidit portar la teva artilleria?
Raimon: No avui t’he vingut a escoltar. El meu amic es mor de ganes d’escoltar-te.
David: Edgar, aguanta’m la pinta.
En David s’aproxima a en Josep, a escassos mil·límetres. Cara a cara.
David: Saps una cosa? Et faré passar por i set. Perquè en presència meva no t’atreviràs a beure una gota d’aquest local. Aquest bar és meu.
Josep: ( Deixa anar una riallada) Em faries més impressió sinó tinguessis aquesta estupenda panxa.
David: Aquesta panxa ha aguantat molts cops. No sé la teva.
Josep: ( Rient) Me la deixés tocar la teva panxa. Em fa certa gràcia.
David: Vols callar d’una vegada mariconàs. Aquí només es parla quan jo dono permís.
Josep: Raimon, ara ja sé qui és l’horripilant home del sac. M’haig d’amagar a sota la teva panxassa?
David: Raimon, portant aquesta formiga has dictat la teva sentència.
Raimon: Et fa ràbia que ens puguem defensar?.
David: Ets un covard. Tu sol no tens collons de defensar-te. Per això has portat el teu amic, veritat?
Raimon: No. Ha estat ell qui ha tingut ganes de conèixer-te.
David: Arnau, què hem de fer?
Arnau: Ja Ja. Trencar-los la cara.
David: Sí aquesta és l’opció fàcil.
Edgar: Si ens hem de barallar sortim del local.
David: No, mentre jo sigui aquí, a aquest local passarà el que jo vull que passi.
Josep: És que et creus el totpoderós?
David: Els llocs on els meus peus trepitgen me’ls curro.
Josep: Mira mico, tinc un dubte. No sé en quin múscul confies més: en el cervell o en els bíceps. Ara que pensant la resposta del teu amic, ja m’ho puc imaginar.
David: Et penses que tens una llengua molt esmolada?
Josep: No, un nen de vuit anys sabria fer-te front.
Arnau: Ja, ja. Li faig una cara nova, jefe?
David: Tu quiet. No el vull convertir en un màrtir davant de dones com la Sílvia.
Josep: Si vols podem discutir a fora. O és que aquest local emet unes radiacions beneficioses per la teva panxassa?
David: He conegut molts nois audaços com tu. Us penseu que sou valents i que sou sobretot intel·ligents. Què et passa Einstein? Només saps posar-te amb la meva panxa. Ets dels que pensen que la resta del món són uns burros menys tu? Mira nen, ...
Josep: Sóc un home.
David: Mira nen, si cal et faré pixar al damunt.
Josep: Ui quina por.
David: T’has posat a la gola del llop. La gent que passa per aquí forma un clan.
Josep: Et penses que sou un clan.
David: Tu no t’escaparàs tan fàcilment com ho va fer el teu company. Però ara que sou aquí mereixeu un càstig. Arnau estàs a punt?
Arnau: A punt per repartir llenya.
Josep: Que tot ho solucionés a base d’hòsties? El cap de un clan sempre dialoga. O espera a rebre.
David: Desprès de la teva preocupació, no ens quedarem amb els braços plegats. Tan sols us volem desallotjar.
Sílvia: ( Fins ara estava apartada de l’acció) Si us plau, no us baralleu. De què en traureu? A més aquest no és el lloc. Si voleu donar-vos cops de puny feu-me el favor d’anar a fora. Però espero que no faci falta que us avisi.
David: Escoltem, a la Sílvia Arnau?
Josep: Jo no penso marxar.
Raimon: Jo tampoc. Aquest lloc és tan el meu bar com el teu.
David: Primer hi érem nosaltres. Us prego que abandoneu el local. Ho dic amb bones paraules perquè hi ha una dona pel mig.
Josep: No.
Raimon: Ni pensar-ho.
David: Va nois no em feu pregar, que la ràbia s’acumula.
Josep: Ja et pots anar armant de paciència!
Arnau: Acabem d’una vegada!
David: No, encara no!
Josep: Què ens espera ara un discurs?
David: Molt bé. Fins aquí hem arribat. Heu abusat de la meva bona fe.
En David s’acosta a en Josep i l’empenta.
David: Va, fes el favor de baixar del tamboret. Vinga trempat!
Josep: Torna’m a tocar i sortiràs volant.
En David el torna a empentar. Ara en Josep surt del tamboret i dóna una empenta a en David.
Sílvia: Per favor, Raimon atura’ls.
Raimon: Ens estem defensant.
David: Amb mi no s’hi val practicar la lluita lliure. Lluita a cops de puny i no em toquis més del compte.
En David engalta un ganxo a la dreta de la cara d’en Josep.
David: T’havia avisat.
En Josep reacciona atacant a en David per tot el cos.
David: Uf! Quines carícies.
Arnau: Puc participar Jefe! Deixa’m per a mi en Raimon.
Raimon: Jo no vull participar.
En Raimon treu en Josep del davant d’en David.
Raimon: Josep, deixem-ho estar. Hi sortirem perdent. Ells estàs acostumats a les baralles. Nosaltres no. La nostra única arma és la intel·ligència.
David: No Arnau. Tindrem la gentilesa de deixar-los anar.
En Raimon, agafa en Josep i l’aparta d’en David. El fa caminar
Raimon: T’ho prego com amic. Marxem!
Arnau: Si marxeu, abans que en David no canviï d’opinió.
En Raimon fa caminar a en Josep en direcció a la porta de sortida.
Josep: Em sembla que el molt cabró m’ha trencat la mandíbula.
Raimon: Va, marxem d’aquí abans no ens hagi de recollir una ambulància.
En Raimon i en Josep surten.
Sílvia: I a vosaltres dos, també us vull fora.
L’Edgar que s’ho ha mirat tot com un espectador passiu intervé. Està content.
Edgar: Es mereixien una lliçó, Sílvia.
Sílvia: Tu també ets partidari de la violència. Em feu pena tots vosaltres.
David: Només hem jugat una mica.
Edgar: En David els ha espantat i aquí s’acaba la història.
David: S’ho mereixien. Han començat ells.
Sílvia: M’és ben igual qui hagi començat. Fora d’aquí igualment.
Edgar: Però a Sílvia. Agafa-t’ho com una variant d’un joc fort.
Sílvia: No m’ho puc agafar d’una altre manera. Fora o aviso a la policia. Ah! I això també va per tu Edgar. No et vull veure. No has fet res perquè es deixessin de pegar.
Edgar: Jo?
Sílvia: Sí. T’has comportat com un covard. Com una mosqueta morta. Tu ets un còmplice d’en David.
Edgar: Està bé. Marxo. Però fixa’t bé amb el que dic: bona feina, nois!
David: Faltaria més. Estem a la teva disposició.
Sílvia: Va marxeu, tots tres. Em feu fàstic.
David: Però Sílvia no has vist que no anàvem en serio?
Sílvia: He dit a fora.
L’Edgar surt del local.
David: Bé, Arnau hem quedat sense companyia. Serà qüestió també de tocar el dos.
Arnau: El que tu diguis.
David: Adéu Sílvia. Que acabis treballant a gust.

Els dos personatges surten.

inici | mapa web