la independencia

La independència
Sergi Costa

La independència

L’Edgar surt de l’habitació. Els llums s’enfosqueixen.

escena 7

L’acció passa a dins de l’Excalibur una altre vegada. L’ambient és una mica tèrbol. Només hi ha una taula ocupada per uns comensals. Darrera la barra hi ha la Sílvia. Esta sola. Davant la barra hi ha l’Edgar. Esta bevent una pinta de cervesa. A la barra i separat de l’Edgar també hi ha un altre client. Entra en Raimon que s’asseu al costat de l’Edgar.

Sílvia: Hola.
Raimon: Hola Sílvia!
Sílvia: Una pinta de Red Stripe?
Raimon: Sí. Si us plau.

La Sílvia li serveix la pinta.

Raimon: Un dia tranquil.
Sílvia: Sí. Fins d’aquí a una hora això no s’omplirà.
Raimon: Fa temps que no vinc per aquí. Han canviat gaire les coses?
Sílvia: No, venen els mateixos parroquians de sempre.
Raimon: Què fa la Monika?
Sílvia: Molt bé.
Raimon: Me n’alegro.

Pausa

Raimon: Home, si hi ha l’Edgar aquí. No me n’havia adonat.

L’Edgar dóna evidents signes de portar una borratxera.

Sílvia: No el molestis. Avui està molt reflexiu.
Raimon: A mi també em sortiran cabells blancs de tan rumiar.
Sílvia: Encara et tortures per ella?
Raimon: Sí, mira ho hem d’anar acceptant de mica en mica.
Sílvia: Em va dir que un dia d’aquests et trucaria.
Raimon: Sí. Devia fer broma.
Sílvia: La Monika guarda un bon record de tu.
Raimon: Va, tia, no em vull posar melancòlic.
Sílvia: Si vols li puc fer arribar el teu estat d’ànim.
Raimon: No cal que li diguis res. Ja s’ho deu imaginar. És una noia llesta.
Sílvia: Si hagués de fer una aposta diria que encara es recorda de tu.
Raimon: No diguis això que posaràs a l’Edgar malalt.
Sílvia: L’Edgar tal com el veus és més sencer del que et penses.
Raimon: Sí? Ja ho veig. Quantes cerveses s’ha begut?
Sílvia: Un mal dia el pot tenir tothom.
Raimon: Hey Edgar, brindem? Perquè podem brindar? Per les dones ben parides que hem conegut?
Sílvia: No el trasbalsis. Que ara el tenia ben tranquil.
Raimon: Edgar, escolta’m et vull demanar disculpes per allò del meu col·lega!
Edgar: Ja fa molt de temps d’això, no?
Raimon: Dos mesos clavats. Jo i el meu col·lega ens varem equivocar amb tu. Em perdones?
Edgar: Et perdono, Raimon. Però de què serveix perdonar-te?
Raimon: Ens podem explicar les penes.
Edgar: La meva pena té nom i cognoms.
Raimon: Sort que tenim una bona cambrera que ens reconcilia amb el sexe femení.
Sílvia: Les dones no hem de canviar, sou vosaltres part del problema.
Raimon: Ja. Edgar, hem de demanar a la Sílvia com es comporta un senyor cavaller.
Edgar: A mi tan se me’n dóna.
Raimon: Ningú s’ho creu això últim.
Edgar: No vull saber res de dones. Ja prou mal m’han fet.
Sílvia: Cada dona és món diferent.
Edgar: No a totes us mou la mateixa ambició.
Sílvia: Has conegut molt poques dones.
Raimon: Encara que un hagi conegut molts dones, mai un les arriba a conèixer bé.
Sílvia: Maco, tu vols dones que t’obeeixin.
Raimon: Jo ja no sé com m’haig de comportar. Guia’m, si tu vols.
Sílvia: En això hi ha un art com cada persona diferent.
Raimon: ( Dirigint-se a l’Edgar) No em serveixen aquestes respostes. I tu que hi dius?
Sílvia: Deixa’l en pau. Ja esta prou enfonsat.
Raimon: Jo el que vull és donar-li el meu suport. A mi em sembla que compartim penes.
Sílvia: Assentat en una barra de bar no t’espavilaràs.
Raimon: No t’han ensenyat a que el client sempre té la raó.
Sílvia: Però a tu et puc considerar alguna cosa més que un simple client.
Raimon: Celebro el teu raonament.
Edgar: Per mi ets un client com un altre.
Raimon: Em sap greu que pensis això.
Edgar: És igual. Si vols beure, limitat a això. Fes com jo.
Raimon: Sí, ben dit. Beuré fins a rebentar.
Sílvia: Pots beure el que vulguis, mentre no et posis amb els clients.
La Sílvia s’aparta i se’n va al fons del bar.
Raimon: Edgar, tu i jo tenim assignatures pendents. Podríem muntar una excursió i fugir d’aquest barri vell de Girona.
Edgar: Gracies però em continua encantant el barri vell de Girona.
Raimon: No em negaràs que l’excursionisme és més sa que córrer bars.
Edgar: Sí, però ara no em ve de gust.
Raimon: Qui sap, si pujant el Canigó, trobem la dona de la nostra vida.
Edgar: Encara la busques, desprès de tot el que ha passat. No has escarmentat amb les dones.
Raimon: Què et passa? Et veig molt derrotista.
Edgar: A tu què et sembla. No hi ha cap substituta per a ella.
Raimon: Encara penses en la nostra heroïna. Et comprenc. Aquí tens un company que sent el mateix que tu.
Edgar: Com va anar que ho deixéssiu córrer?
Raimon: Mira, li va venir el rampell de separar-nos. Així per les bones. Sense que jo hagués fet res d’especial. Bé, si hauria de mencionar el petit assumpte amb en David i en Josep. Però estic segur que si no hagués passat això m’hauria abandonat igualment.
Edgar: Segur que a tu et va clavar el mateix rotllo que a mi.
Raimon: No això no t’ho vull comentar. Que cadascú guardi com li sembla la intimitat. La meva la vull conservar.

Pausa

Edgar: Vols saber perquè en el fons en va deixar?
Raimon: Com tu vulguis. És la teva vida.
Edgar: En el fons em va deixar perquè era un mascle dèbil. I ho va recobrir tot en queixes legítimes. Que si no la deixava ser lliure. Que la controlava gaire.
Raimon: ( Riu) De on has tret això que ets un home dèbil? Això ho has deduït de les seves paraules. Sé que la Monika és dura però no tan cruel com me la presentes.
Edgar: No, si ets un home fort saps encaixar els seus cops. És una fera de la naturalesa. I tan delicada i sensible que és. No es pot tractar de la mateixa persona. Però no ha estat ella qui em va clava el punyal.
Raimon: Escolta, no tenia dret ella a deixar-te. No és la teva possessió. Segur que no et guarda cap rancor
Edgar: Segur. Però el que em cou és que mai més podré entrar a la seva vida. Ella és mostrarà amigable i cordial però lluny d’esdevenir una autèntica amiga.
Raimon: És aquí que li has de demostrar que ets un home fort.
Edgar: Jo i tu estem condemnats a lluitar pel mateix.
Raimon: Sí, i espero que sigui una lluita neta i maca.
Edgar: Ho saps si surt amb un altre noi?.
Raimon: Que jo sàpiga no.
Edgar: Envejo la seva fortalesa d’esperit. No necessita a ningú.
Raimon: Això és fals. Saps perfectament que si un dels dos, o bé tots dos alhora l’empenyem, les coses poden tornar a canviar.
Edgar: En temo que ella és feliç estant sola.
Raimon: Comparteixo la teva opinió. Però això no li pot durar gaire.

Pausa

Edgar: Perquè no es desfà l’encanteri que pateixo?
Raimon: Coneix a una altre dona. ( En to baix) Sé que a la Sílvia li agrades. No és un premi això.
Edgar: Sí però..
Raimon: Però que.. la Sílvia és un bon partit és maca tan de cos com d’esperit si jo tingués la teva oportunitat.
Edgar: No sé com tu fas per no desesperar-te.
Raimon: Miro de tenir moltes amigues.
Edgar: No sé de on les treus.
Raimon: Tinc molt de morro. S’ha de ser valent.
Edgar: I tu com ho portes això de la Monika?
Raimon: El primer més fatal. Però ara tan se me’n dona. He après a sentir indiferència per la seva persona. Quan tens l’oportunitat de conèixer a una altre dona, l’encanteri que dius tu desapareix. Crec en la poligàmia. I amb això de les dones passa igual que els llibres o les pel·lícules. Sempre estaràs cansat de llegir el mateix llibre o veure la mateixa pel·lícula.
Edgar: No creus que amb una dona pots construir un projecte de futur.
Raimon: Aquestes històries les deixo per quan tingui quaranta anys. Ara que sóc jove, no és el moment.
Edgar: Jo crec que a la nostra edat, el matrimoni és més que viable. És gairebé una obligació.
Raimon: Qui t’ha ensenyat això? Que vas entrar al seminari o què?
Edgar: Per mi la vida és més que un joc. És una cosa molt més seriosa. És un continu repte moral.
Raimon: Parlant així m’estranya molt que cap més noia t’hagi enganxat. A elles els encanta aquest rotllo de casar-se i jurar fidelitat i amor etern.
Edgar: Abans de la Monika havia sortit amb tres noies. I totes tres em van abandonar com la Monika. Per allò que l’home és l’únic animal que ensopega dos vegades contra la mateixa pedra. Només amb una varem estar a un pas de casar-nos.
Raimon: I què va passar?
Edgar: Ella se’n va assabentar que havia llogat a un detectiu privat per vigilar-la.
Raimon: Edgar, no, ja veig com no aprens dels errors. Perquè no visites a un psicòleg. En aquest tema necessites ajuda psicoterapèutica.
Edgar: Estic bé del cap.
Raimon: Edgar, no vull dir això. Hi ha molta gent que va al psicòleg. Cosa que no vol dir gens que estiguis malament del terrat.

Pausa

Raimon: Tranquil. Que no t’espantin les meves paraules. Jo hi vaig anar una bona temporada, al psicòleg.
Edgar: Reconec que sóc un obsessiu. Però aquells que m’accepten tenen la meva lleialtat assegurada.
Raimon: No és això, Edgar. Aquestes obsessions te les has de tractar. O sinó veig inviable que puguis tornar a tenir una relació seriosa. I a més pensa que si la noia no és una desprevinguda tardarà menys de dos segons a foragitar-te.
Edgar: Jo sóc així. No puc canviar.
Raimon: Si tu vols, pots canviar. Pensa que amb això, t’hi jugues la teva estabilitat emocional.
Edgar: I anant al psicòleg triomfaré amb les dones?
Raimon: No, però estaràs en condicions d’agradar a una noia.
Edgar: Està bé. Ho tindré en compte.
Raimon: Parlo seriosament. Bé, ja ets gran. Ja saps el que vols.
Edgar: No sé si tindré alguna oportunitat.
Raimon: És clar que sí. Fixa’t en mi. Com hauria d’estar jo?
Edgar: Suposo que fatal.
Raimon: Reconec que estic desesperat. I que no estic en condicions de donar consells a ningú. Però ho faig. Això m’aixeca la moral.
Edgar: El que hauria de fer-nos aixecar la moral és haver-nos follat el major nombre de dones.
Raimon: No creguis. Tu creus verdaderament que si follessis cada dia amb una dona diferent, series feliç?
Edgar: Sí.
Raimon: Que ingenu que ets. Tindries al cap un cacau que no te’l sabries com treure’l. Creu-me jo m’hi he trobat i t’ho puc assegurar.
Edgar: No sabia que fossis un semental.
Raimon: Això era quan jo tenia divuit anys.

Pausa

Edgar: I digues que haig de fer per seduir una altre dona?
Raimon: Primer de tot t’has de treure aquesta cara trista que tens. L’alegria és una excel·lent arma per a la comunicació. Predisposa a tothom a donar. Quan veus una persona alegre, inconscientment t’hi llences.
Edgar: I digues, perquè t’interesses tan per la meva salut mental.
Raimon: Perquè crec que ets un bon xaval. I a més em fas gràcia. Al principi creia que eres un pobre desgraciat que no s’havia menjat ni un rosco. I que ara que en tenia un s’hi aferrava com una paparra.

Pausa

Raimon: Oh! Ho sento no hauria d’haver dit això. Potser t’he ferit.
Edgar: No, has dit la veritat.
Raimon: El dia que aconsegueixis no ser una paparra sense deixar de ser sol·lícit a una dona, aquell dia t’hauràs convertit en un seductor.
Edgar: No em dius cap secret.
Raimon: Però tu actues tot el contrari del que és indicat.
Edgar: Sí, no ho puc evitar.
Raimon: Una noia vol que el seu noi es senti orgullós de ser el que és.
Edgar: Sí?
Raimon: Sí. Això ho noten. Nosaltres ho portem escrit a la cara.
Edgar: I sinó no t’estimen o se t’enamoren.
Raimon: No. Pots estar-ne segur.
Edgar: Així, segons tu m’espera una llarga travessia al desert.
Raimon: No. També hi ha l’opció que una dona s’enamori de tu amb instint maternal. Però a la llarga aquest tipus de relació esta condemnat a desaparèixer en dos dies.
Edgar: I un tio tan versat en la matèria no té parella ara?
Raimon: Estic esperant que la Monika s’ho repensi i em doni una nova oportunitat. Tu també esperes a la Monika?
Edgar: En certa manera, sí, és meravellosa. Si pogués, però jo sóc massa poca cosa per a ella.
Raimon: Jo també penso que sóc poca cosa. Però penso que a les dones no els agrada els paios que pensen això. No els agrada veure un paio com es denigra. En canvi si tu et convences que ets genial, ella es creurà que tu ets un tipus genial.
Edgar: No creus que hem de tocar de peus a terra.
Raimon: No, definitivament no. Primer de tot, hem de ser immensament ambiciosos. Desprès elles ja ens obligaran a aterrar en la fastigosa realitat. Però han de ser elles qui facin aquest pas.
Edgar: Hi va haver un temps que la Monika em va fer creure que era el millor paio sobre la terra.
Raimon: Lògic. Per algú serà que son les que tenen la facultat de donar vida. És un misteri de la naturalesa el punt exacte on comença la vida. Segons com infonen de vida a tot al que els rodeja.
Edgar: I els homes hi estem condemnats a ser els seus xaiets?
Raimon: Jo no ho diria en termes tan despectius. Però en realitat sí.
Edgar: I què puc fer per atraure alguna noia.
Raimon: T’ho torno a repetir. Creu-te que ets un fenomen i elles s’ho creuran. Si tu no creus en tu mateix, elles tampoc. Però tampoc es tracta de ser un fatxenda i menysprear a l’altre. Es tracte de mostrar una seguretat en tu mateix, com si en realitat no necessitessis que ningú et doni suport. A les noies els tornen boges els paios que tenen una auto seguretat. Pensen que aquesta feina ja esta acomplerta. Moltes noies gasten molta energia donant massa suport moral a nois excessivament insegurs.

Pausa

Edgar: Jo no puc ser un super home.
Raimon: No es això, Edgar. Sigues de la manera que ets. I sobretot estigues convençut que no podries ser de millor manera.
Edgar: Jo ja m’accepto a mi mateix. Però desprès fracasso amb les noies.
Raimon: El que deu fallar és que exigeixes als altres que et donin la seva aprovació.
Edgar: Jo ja no sé res.
Raimon: I desprès et recolzes en elements com ara en David.
Edgar: L’altre dia ja li vaig deixar les coses clares. No vull que m’ajudi, ni que s’interposi en els meus afers personals.
Raimon: Ben fet.
Edgar: Creus que puc recuperar a la Monika?
Raimon: Això ho decidirà ella. A més, pensa que jo lluitaré netament per recuperar-la per a mi. Edgar estem enamorats de la mateixa persona i no ens tirem els plats al damunt. Segur que ella ho sabrà agrair això.
Edgar: Està molt boig per la Monika?
Raimon: Molt.
Edgar: Jo també. Que guanyi el millor.
Raimon: No guanyarà el millor. Serà el que més s’ajusta a les necessitats de la Monika. Que no vol dir ser el millor sempre.
Edgar: Quan somriu tot jo s’il·lumina. Em sento impulsat.
Raimon: Entenc aquesta sensació. Jo també la comparteixo.

Pausa

Raimon: Bé, espero que d’aquí a poc puguis trobar la pau i seguretat per seduir a qualsevol noia. No oblidis això a elles els encanta les persones senzilles.
Edgar: Ens podrem continuar trobant en aquest bar, no?
Raimon: Si no aconsegueixo a la Monika, no ho crec. No m’agrada anar als escenaris on jo tinc l’obligació de passar pàgina.
Edgar: Molt bé. Que la sort t’acompanyi.
Raimon: És hora que foti el camp.
Edgar: Com tu vulguis, Raimon.
Raimon: Adéu Edgar.
Edgar: Adéu Raimon.
Raimon: Sílvia, adéu! Fins aviat!

La Sílvia fins ara s’havia mantingut al marge de les conversacions, feinejant al fons del bar. Ara s’apropa a on és l’Edgar.

Sílvia: Pel que pogut sentir que és poc, el teu amic és un savi.
Edgar riu.
Edgar: No sé si creu-me’l.
Sílvia: És un bon element. I tu també, per descomptat.
Edgar: Sí ell em dóna mil voltes.
Sílvia: Però què dius? Sou diferents i prou. I a més a ell li falta la humilitat que tu tens.
Edgar: Segons ell, això no li representava cap problema, al contrari...
Sílvia. Escolta, qui entendrà més de dones, un noi que es creu el rei del manbo o una noia com jo.
Edgar: Suposo que tu. No em negaràs que a les noies us agraden els nois com ell.
Sílvia: Jo no hi ha res més insuportable que trobar un noi que diu que coneix a les dones en general. I que a més pontifica sobre això.
Edgar: Em pensava que no ens escoltaves.
Sílvia: Ah sempre em faig la despistada. Feia veure que feinejava.
Edgar: Tu que vius amb la Monika, com la va la vida? Troba a faltar en Raimon?.
Sílvia: La Monika segons com, és molt tancada. Al principi sembla una noia molt oberta però quan es tracta de parlar de temes personals és molt reservada. Però et puc avançar que et té en certa estima. Així com també amb en Raimon. Desperta, Edgar, al món hi ha altres noies a part de la Monika.
Edgar: No aconsegueixo oblidar-la.
Sílvia: Saps una cosa? Ara nosaltres dues passem per una fase difícil. Sovint tenim discussions per foteses. Cada una té les seves manies. Se sent molt desgraciada. Jo crec que se’n penedeix d’haver tallat amb en Raimon, o bé d’haver-te engegat de la manera que ho va fer.
Edgar: Millor això que una altre cosa.

Pausa

Sílvia: Edgar, no t’escoltis a paios com en Raimon. No te’n pots fiar. Sembla que t’han d’ajudar però en realitat et foten. Són uns xarlatans.
Edgar: Jo crec que és un bon noi.
Sílvia: L’únic que fa amb els seus consells és enredar-te i generar confusió.
Edgar: Perquè ho dius això? Ell em sembla una paio molt legal.
Sílvia: El secret que no sap és que per agradar a una noia no cal fer res.
Edgar: No fer res? Com és paeix això?
Sílvia: Edgar, tu estàs molt bé tal com estàs. No intentis fer alguna altre cosa o malabarismes. Sense fer res ets un tio fenomenal.
Edgar: Gràcies.
Sílvia: Sí. A mi m’agrades tal com ets. I no cal que moguis un dit més per agradar-me.
Edgar: Tu també ets una tia fenomenal.

Pausa

Sílvia: Com a bona amiga que sóc penso que beus massa cervesa. En vols una sense alcohol?
Edgar: No. Gràcies. De mare ja en tinc una.
Sílvia: T’ho deia perquè quan estàs sota els efectes de l’alcohol t’alies amb tipus com en David.
Edgar: Fa dies que a en David li he deixat les coses clares. Ell no és l’únic que mana aquí.
Sílvia: Però en què penseu vosaltres dos? Què el bar us pertany?
Edgar: No però volem ser respectats.
Sílvia: I ara en què penses?
Edgar: En la Monika.
Sílvia: Aquesta maleïda Monika ens persegueix com si fos un fantasma.
Edgar: Què hi tens alguna cosa en contra?
Sílvia: No, però segur que molta gent et diria que no és sa pensar a totes hores en la mateixa persona.
Edgar: Què faràs aquesta nit?
Sílvia: Poca cosa. Escolta, estava pensant si voldries venir a la sessió golfa del cinema?
Edgar: Jo amb tu?
Sílvia: Sí. I desprès com a entès que ets en la matèria, me fas el comentari. Perquè jo hi ha pel·lícules que no els acabo d’entendre.
Edgar: No et rebaixis tan. Tu ets intel·ligent. I ho ets molt.
Sílvia: Això és discutible. Què et decideixes?
Edgar: És clar que accepto. Et passaré a buscar a dos quarts d’onze. Abans podríem anar a donar una volta.
Sílvia: D’acord.
Edgar: Ets la primera noia amb molt de temps que m’invita.
Sílvia: Perquè tu vols. Durant tot aquest temps has estat encantat amb la Monika.
Edgar: No creguis. No conec a moltes noies.
Sílvia: Les clientes que venen aquí ja sumen deu noies o onze.
Edgar: Una cosa és relacionar-s’hi però intimar només tu i la Monika.
Sílvia: A nosaltres dues ja ens esta bé que sigui així. Mai faríem l’amor a un noi que ha anat al llit amb mitja clientela.
Edgar: ( Alegre) Celebro que per tu sigui un paio vàlid en tots els sentits. Em tractes com si fos un home de veritat.
Sílvia: El dia que et posis a fer feina, en aquest sentit, moltes noies que has conegut s’estiraran els cabells.
Edgar: Gràcies per tot, Sílvia.
Sílvia: Ho veus, no m’has de donar les gràcies de res. No ho necessites. Et mereixes aquest tracte i punt. Ets un gran tio i en això no hi ha volta de fulla. I no has d’anar donant les gràcies a totes les ties que et facin cas.
Edgar: No sóc tan genial com en Raimon.
Sílvia: En Raimon la sap molt llarga. Però jo i la Monika ja l’hem calat.
Edgar: Ah sí?
Sílvia: Sí. A què no saps que va fer el molt cabró?
Edgar: No. Digues.
Sílvia: Va pegar a la Monika.
Edgar: No pot ser.
Sílvia: Sí. Li va donar una bufetada. És clar que només va ser una plantofada però un cop has traspassat aquest límit, desprès no tens fre.
Edgar: No pot ser. Tan pacífic que sembla en Raimon.
Sílvia: Al principi tots els homes semblen pacífics. I si avui una noia accepta una bufetada demà haurà d’acceptar una pallissa.
Edgar: Segur que en Raimon està penedit. Això va ser una excepció.
Sílvia: Tan de bo que tinguis raó. Perquè la Monika encara no se l’ha tret del cap.
Edgar: Digues que té en Raimon que agradi a la Monika.
Sílvia: Que és molt viril. I a més te rotllo i no és gens lleig. És un tio bo. I suposo que d’això en treu rendiment.
Edgar: No li tens una mica de mania a en Raimon. A mi em sembla un tio fantàstic.
Sílvia: Recorda’t de mi: en Raimon té dues cares. I de moment només t’ha ensenyat la cara amable.
Edgar: En fi, veig que falta l’opinió de la Monika. Algun dia m’agradaria tenir l’oportunitat de parlar amb ella d’això.
Sílvia: Ho pots fer. Però fes-ho amb tacte.
Edgar: Va, prou especular. Et passo a recollir a dos quarts d’onze?
Sílvia: Ja marxes?
Edgar: Sí.
Sílvia: Un moment abans et vull donar un regal?
Edgar: Ah si? On és?
Sílvia: Acosta’t si us plau.

La Sílvia s’acosta i el besa apassionadament. Els dos personatges es donen una llarga morrejada.

Sílvia: Per mi ets tot un home.
Edgar: Voldria ser molt més del que sóc.
Sílvia: Au va, calla. No diguis res més.

inici | mapa web