|
La independència
escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8
escena 8
Estan a la sala d’estar del pis de la Monika i la Sílvia. Hi ha un televisor, dos sofàs i una llarga taula. En un sofà esta estirat en Raimon i parant taula hi ha la Monika que va en roba interior.
Monika: Així et quedes a sopar?
Raimon: Sí tu vols.
Monika: Per mi no hi ha inconvenient. Avui la Sílvia no vindrà fins a l’hora de dormir.
Raimon: Perfecte. Tenim el pis per nosaltres dos.
Monika: Sí. Però no et facis gaires il·lusions. Per avui ja n’hi ha prou de viure bojament. Ara en aquest moments vull una mica de calma.
Raimon: Jo també. Ens convenen llargues estones de conversa.
Monika: Callat, també em caus bé.
Raimon: Menteixes. A les ties us agraden que us parlin tota l’estona.
Monika: Exageres. I para de dir frases que comencin dient a les ties els... m’entens?
Raimon: Sí.
Monika: Ajuda’m a parar taula.
En Raimon l’ajuda a parar taula.
Raimon: Monika, ara que hem fet l’amor, voldria arrencar-te un compromís.
Monika: Vaja! No comencem una altre vegada.
Raimon: Vull que siguis la meva promesa. I no m’ho pots negar perquè avui t’has avingut a fer l’amor amb mi.
Monika: Para el carro! Noi! Avui quan ens hem vist, ja portàvem dos mesos sense veure’ns, t’he deixat clar que a la meva vida hi ha una altre persona. I si avui hem fet l’amor ha estat per recordar vells temps. Som amics. Potser els dos necessitàvem aquest polvo. Però et recordo que tan sols continuem essent uns amics que molt de tan en tan tenen l’atreviment d’anar al llit junts.
Raimon: I quan fa que estàs compromesa amb aquest noi?
Monika: Un mes. I m’omple molt. És un gran tipus.
Raimon: I bé què t’aporta, aquest geni?
Els dos personatges s’asseuen a taula.
Monika: Em pensava que ja havíem deixat les coses clares.
Raimon: Veuràs, és que penso que per satisfer-te a tu, has de ser un geni.
Monika: Jo no exigeixo tan. Tu sol et muntes la pel·lícula del meu caràcter.
Raimon: Molt bé! Has tingut un mes per pensar-te si jo et convinc. O bé si un altre noi et convé. I l’únic que fas és canviar d’opinió quan follem.
Monika: A la cuina hi ha els macarrons. Els falta posar-los al microones.
En Raimon s’aixeca de la cadira i es dirigeix a la cuina.
Monika: Vols saber la veritat de perquè t’he acceptat avui?
Raimon: Digues.
En Raimon deixa dos plats a la taula. Els dos personatges comencen a menjar.
Monika: M’has fet pena. T’he vist tan sol i desemparat. Que he pensat que necessitaves alguna cosa que t’animés. I mira tu com m’ho agraeixes.
Raimon: Ho sento si sóc pesat. Però no pararé fins que siguis la meva xicota.
Monika: M’estàs coaccionant?
Raimon: Has de pensar que mentre tu ho suportis, lluitaré fins a la mort perquè siguis la meva promesa.
Monika: Et vaig advertir que no m’agradaven els nois que s’agafaven massa seriosament la vida i la meva pobre persona.
Raimon: Quan de temps varem sortir junts? Em vas donar la vida durant un mes. I després me la vas treure.
Monika: Com goses parlar així. No em facis riure, va. És que per tu jo sóc Déu nostre senyor?
Raimon: Sí, en certa manera.
Monika: Ai déu meu! Em pensava que eres feliç sense mi. Que ho havies superat molt bé. I per això aquest vespre m’he dit a mi mateixa: “ va, fes-li un favor, puja-li l’auto estima.” Però veig que infravalorat la meva influència. I que em diries si no haguéssim fet l’amor. M’insultaries?.
Raimon: No. Estaria plorant de ràbia.
Monika: Doncs ja pots anar plorant, que jo no sóc una puta a la que puguis acudir quan estiguis deprimit.
Raimon: Per mi ets el meu àngel de la guàrdia. Follar amb tu és secundari. Ara, no sé el teu cas.
Pausa
Monika: No sé perquè t’he obert la porta.
Raimon: Sí, que ho saps.
Monika: El que no sé és si m’he equivocat d’home.
Raimon: Què és per tu un home? Una persona humana teledirigida?
Monika: Mira maco, ets tu qui tenia interès per veure’m.
Raimon: Digues, perquè t’agrada ser tan inassequible?
Monika: Ja t’ho he dit un munt de vegades. No t’ho vull tornar a repetir. Sembles un nen.
Raimon: Perquè les coses no poden ser com abans, quan ens varem conèixer? Abans semblaves tan il·lusionada amb mi?
Monika: Em sap greu dir-t’ho, però jo em canso de les persones.
Raimon: I qui serà la pròxima víctima?
Monika: De tot en fas un problema. De què et serveix ser gelós. Et fas mal a tu mateix.
Raimon: Si només fos gelosia el que sentís per tu.
Monika: Tu em vols fer presonera.
Raimon: No seràs lliure fins el dia que sàpigues estimar una persona.
Monika: I ha de ser necessariament amb tu?
Raimon: Jo et regalo una bona oportunitat.
Monika: No gràcies. No vull lamentar-ho tota una vida.
Pausa
Monika: Al principi pensava que eres honest, que t’interessaves realment per la meva persona, la meva felicitat.
Raimon: I ara no ha canviat res.
Monika: Sí, em vols obligar a estimar-te. Això no se li fa a una dona.
Raimon: Tan que hi entens dels drets de la dona, els homes també tenim la nostra sensibilitat i els nostres drets.
Monika: No em facis riure.
Raimon: Monika, tu ets diferent a la resta de les dones.
Monika: Al món hi ha milers de noies tan interessants com jo.
Raimon: T’equivoques.
Monika: T’obro les portes, i tu l’únic que saps fer és atacar-me.
Raimon: No distorsionis la veritat.
Monika: No? I perquè ara ens estem discutint?.
Raimon: Tot és per culpa teva.
Monika: Mira, m’has tret la gana.
Raimon: Tens ganes de fer-me una altre vegada l’amor. Però el problema és que estimes el meu cos i detestes la meva persona.
Monika: Però que dius. Estàs tonto o què?
Raimon: No, no menteixo.
Monika: Va, fora de la meva casa. No vull un xantatgistes a casa meva.
Raimon: No marxaré tan fàcilment.
Monika: Em vaig a vestir.
En Raimon s’aixeca de la cadira i s’interposa al seu pas.
Raimon: Ja que només t’interessa el meu cos, m’ofereixo perquè em follis una altre vegada.
Monika: Surt del mig. I no diguis bajanades!
Raimon: Ho dic seriosament. Folla’m!
Monika: No.
Raimon: Doncs seré jo qui ho faci.
Monika: Com em posis una mà al damunt, et juro que...
Raimon: Sí, que em faràs? Que potser em pegaràs?
Monika: No, no em tornaràs a veure en ta vida.
Raimon: D’això ja en parlarem. Baixa’t les bragues! És una ordre.
Monika: Poca vergonya!
En Raimon s’abalança sobre el seu cos i intenta treure-li les bragues.
Raimon: Ara veuràs el que t’agrada puta.
Els dos personatges es barallen una estona. Cauen al terra.
Monika: Per favor, Raimon para! No vull jugar. Parlo seriosament.
Raimon: Digues que m’estimes!
Monika: Per res de món. Ara t’odio.
Raimon: Et follaré sense parar fins que diguis que m’estimes.
Monika: Para! Para!
En Raimon es treu els pantalons i lluitant els dos personatges, tots dos cauen a terra. En Raimon esta a sobre de la Monika que es resisteix.
Monika: Fill de puta! No aconseguiràs res!
Raimon: Això ho dius tu! Ara follaràs a gust.
Mentre inicia en Raimon l’acte sexual, la Monika li dóna cops inútils. Però en aquest moment se sent fressa al pis. Algú entra. Són la Sílvia i l’Edgar.
Sílvia: Hola! Ja som aquí. Però que feu?
Monika: Socors! Silvía treu-me’l del damunt.
Raimon: Encara no he acabat mala puta.
Els dos cossos continuen estant estirats al terra balancejant-se.
Sílvia: Fes-hi algú Edgar. Per l’amor de Déu, Edgar atura’l.
L’Edgar es llença al damunt d’en Raimon i aconsegueix treure’l. Els dos s’enganxen en una baralla igualada.
Raimon: Això és entre la Monika i jo.
Edgar: T’has tornat boig, Raimon. Marxa d’aquí.
Raimon: No marxaré tan fàcilment.
Edgar deixa anar a en Raimon. I aquest es torna a llençar sobre la Monika. L’Edgar s’hi torna a enganxar i es tornen a rebolcar pel terra. Aquesta vegada la Monika aconsegueix donar-li un cop als testicles i en Raimon es queixa del dolor. L’Edgar aprofita el moment per arrossegar-lo pel terra i treure’l del pis.
Raimon: Mala puta! Ahh! I tu Edgar estàs sentenciat.
L’Edgar li dóna uns quants cops de puny que l’estaborneixen. Amb penes i treballs aconsegueix treure’l del pis.
Sílvia: Monika, estàs bé, reina?
La Monika es vesteix el que portava posat.
Monika: No m’esperava que m’ataqués així.
Sílvia: Jo tampoc. És un porc. Sort de l’Edgar. Ell t’ha salvat.
Monika: L’ha tret de casa.
Sïlvia: Sí. Ben donada la coça als seus collons. L’Edgar ho ha tingut més fàcil.
L’Edgar torna a entrar.
Edgar: L’he deixat a fora a la porta. Esta sagnant per la cara. Potser m’he passat.
Sílvia: Passar-se? Mira el que anava a fer a la Monika.
Edgar: Gairebé els meus ulls no donaven crèdit al que veien. No me’n sé avenir.
Sílvia: Tots no ens sabem avenir.
La Monika comença a plorar.
Monika: Perquè s’ha obsessionat amb mi. Hi ha dones igual de bones.
Mentre es sent la veu d’en Raimon des de fora.
Raimon: Monika, deixa’m entrar. T’ho puc explicar. Perdona’m!.
Monika: Marxa! Fotut malparit! Marxa o avisaré a la policia.
Raimon: ( Panteixant) Monika, per favor perdona’m! Sóc un miserable!
Sílvia: Avisem a la policia?
Monika: No, no cal. No ha arribat a consumir l’acte. Heu entrat en el moment just.
Edgar: Vols que faci qualsevol cosa, Monika. Estic a la teva disposició.
Raimon: Mònika!! Perdona’m!
Edgar: Calla d’una vegada! Malparit!
Monika: Què he fet per fer tornar boig en Raimon?
Sílvia: No has fet res. Res de res. Va, tapa’t amb alguna cosa que agafaràs fred.
La Monika va a posar-se uns pantalons i un jersei.
Monika: Era tan amable abans i gentil.
Sílvia: Ja saps com són alguns homes. Sabrien fins i tot enganyar a la seva mare.
Edgar: Tranquil·la Monika, el pitjor ja ha passat. Jo m’encarregaré que aquest tio no et torni a veure. I sinó avisarem a la policia.
La Sílvia s’acosta a la Monika i l’agombola.
Sílvia: No seria millor denunciar-lo?
Monika: No, de moment vull oblidar això.
Edgar: Ens deixes a les nostres mans, en Raimon?
Monika: M’és igual. Feu d’ell el que vulgueu. S’ho mereix.
Raimon: Monika, no volia fer-ho. He perdut l’enteniment! Perdona’m. Deixa’m passar.
Monika: Ves-te’n lluny de casa, malparit o bé aviso a la policia!
La Sílvia abraça a la Monika.
Sílvia: Mentre jo sigui la teva amiga no permetré que cap noi et torni a fer mal.
Monika: Passarà molt de temps abans no torni a sortir amb un noi.
Sílvia: Hauràs de tenir un tercer ull.
Edgar: Hi ha de tot! Però hi ha alguns que són com cancerígens.
Monika: No tinc res en contra del homes. Només d’alguns homes.
Edgar: Monika, et demano perdó si en algun moment t’he fet patir. Ho sento de tot cor.
Monika: No t’amoïnis. Tu no has fet res. És en Raimon el problema
Sílvia: Oh! Monika! La vida és més dura per algunes persones que per altres.
Monika: Tranquil·la! Aquest fill de puta no em tumbarà.
Sílvia: Ja m’agradaria ser forta com tu.
Monika: No. No sóc millor que tu. Tan sols m’han parit així.
Sílvia: Ho celebro!
La Monika comença a plorar.
Monika: No, en realitat faig veure que sóc tan forta com per aguantar tants cops.
La Monika plora a llàgrima viva.
Monika: Perquè em passa a mi! Per ser com sóc!
Sílvia: Tu no has de canviar per res del món. Crec que així ets la millor amiga que tinc.
Monika: Em tornarà a passar amb un altre home.
Sílvia: No ho permetrem.
Monika: Tan de bo tot fos més fàcil.
Sílvia: A aquests cabrons no se’ls ha deixar moure ni un dit.
Monika: Ara vull oblidar.
Sílvia: Aquí tens una bona amiga. Vols que l’Edgar marxi?.
Monika: Que faci el que vulgui. No, que marxi. Ell no ha fet res però vull oblidar totes les meves relacions amb els homes.
Edgar: D’acord. Et comprenc molt bé. Ja marxo.
L’Edgar s’aixeca i agafa l’abric. Surt.
Edgar: Un moment, vull comprovar que aquest cabró no hi sigui.
L’Edgar des de l’entrada no veu ningú.
Edgar: En Raimon ja no hi és. Si volguéssiu sortir no us el trobaríeu.
Sílvia: D’acord Edgar. Gràcies.
Monika: Estic farta dels homes, Sílvia. No em deixen viure
Sílvia: No, no ens poden robar el dret a viure.
Monika: ( Continua plorant) Digues, en què m’he equivocat per merèixer això?
Sílvia: Res. Tu no has fet res.
Monika: Estic cansada de lluitar. Perquè aquesta mala sort amb els homes? Què faig per atraure als més malparits?. Ja sospitava que en Raimon tenia un costat fosc. Però no fins aquest extrem.
Sílvia: Encara no m’ho crec que t’hagi fet això. Semblava tan innocent.
Monika: Queda’t aquesta nit amb mi. Tinc por.
Sílvia: Tranquil·la. Estaré tota la nit al teu costat. No crec que torni. El vols denunciar?
Monika: No. No cal. Però si el molt porc insisteix en tornar-me a veure, després sí que presentaré un denuncia.
Sílvia: No sé que farà en Raimon a partir d’ara. Podria ser que t’espies per abordar-te a tu sola.
Monika: Sí em posa una mà al damunt el mato.
Sílvia: No seria millor avisar a la policia. Una ordre d’allunament seria una bona mesura.
Monika: No. Però si el torno a veure si que aniré a la policia.
Sílvia: Per mi, plora tan com vulguis. Sóc la teva amiga.
Monika: ( Plora) Com ha pogut canviar en Raimon en pocs dies? No m’ho crec encara.
Sílvia: És millor per la teva seguretat que te’n recordis del que t’ha fet.
Monika: No el perdonaré.
Sílvia: Ben fet.
Monika: Tens algun tranquil·litzant?
Sílvia: Sí. Ara te’l portaré
Monika: Sí. D’ara endavant portaré una bona cuirassa. Més forta encara. Ja veus com aquesta m’ha portat problemes.
Sílvia: Un altre dia en fred ho hem de discutir això. Ara no serveix de res.
La Monika s’abraça a la Sílvia. Es fonen en una emotiva abraçada.
Monika: Per això no canviaré el meu caràcter. Sóc així. I si algú no li agrada que s’hi posi fulles.
Sílvia: Ben dit. Aquesta és la Monika que m’agrada.
La Monika torna a plorar.
Monika: Ningú em pot treure el dret a viure la meva vida! Ningú! Ningú!
Els dos personatges es tornen a abraçar i s’abaixa el teló.
FI
escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8
|
