llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

Les llums s’apaguen i hi ha un canvi de decorat.

escena 11

El capità i la Marina estan a l’entrada de un bosc. El capità està penjat en un arbre recollint la seva fruita. A baix va recollint les fruites la Marina.

Marina: Capità, vol dir que no està massa enfilat.
Puig: No temis, Marina. Aquestes branques són prou fortes.
Marina: Estigui tranquil, capità en quant a la Berta. No deixaré que em faci mal.
Puig: Tinc la sensació que ara t’agafarà mania. Primer va ser la Isolda i ara tu.
Marina: Tranquil, jo també sé ensenyar les urpes.
Puig: No sé. Has de ser una fera per neutralitzar a la Berta.
Marina: El que més em preocupa és que sempre té al seu costat a la Gemma.
Puig: La Gemma no tardarà gaire a obrir els ulls.
Marina: Si no els ha obert en tot aquest temps tampoc ho farà ara.
El capità Puig estén tot el cos per agafar una fruita. De moment no hi arriba.
Marina: Compte capità! Si no hi arriba, deixa-ho estar.
Puig: No, sí que puc.
El capità fa malabarismes a dalt de la branca per prendre la fruita.
Marina: Compte! Que és juga el físic!
El capità es posa mig dret al cim de una branca i d’aquesta manera pot agafar la fruita.
Puig: Ho veus que no ha estat res.
Just en aquest moment que diu això el capità es desequilibra i cau de l’arbre. Cau d’esquenes, de manera que queda malferit i clavat al terra.
Puig: Ah! Merda!
Marina: Capità, s’ha fet mal?
Puig: Ah! L’esquena. M’he partit l’espinada.
Marina: No digui això. No es pot haver trencat res.
Puig: Merda! Ahhh! Quin mal! No puc moure el cos.
Marina: A veure, ostres! Quina mala sort! Ja l’he avisat jo! Provi de moure un braç.
El capità mou els braços.
Puig. Els braços sí que els puc moure. És la maleïda esquena el que m’he trencat. Per això no em puc aixecar.
Marina: Segur que no és res greu. Deu ser temporal.
Puig: Merda! Merda! Hòstia! Quin mal. Ni tan sols em puc girar.
El capità tracta endebades de moure el cos, però no pot.
Puig: Merda! Ara sí que l’hem feta grossa.
Marina: No es desesperi, capità. Només ha estat un impacte i prou.
Puig: No! No! Per favor senyor! Fes que em pugui moure.
Marina: Va, que l’ajudo a incorporar-se.
La Marina l’ajuda a incorporar-se però el capità es queixa de l’esquena. No pot moure’s.
Puig: ( Gairebé esta plorant) No, D’aquesta no me’n surto. No puc moure la cintura. Em sembla que em quedaré paralític.
Marina: No ho digui això.
Puig: Perquè sinó no puc moure la cintura? Digues perquè?
Marina: Ai! No sé què fer! Vaig a cridar a les altres?
Puig: No. No vull que em vegin així.
Marina: Però capità!
Puig: Sí, ben pensat, avisa-les. Algú m’haurà de portar a la cova sinó em puc moure.
Marina: Què farem ara, sense vostè?
Puig: No estic mort. Malauradament estic viu. El que passa és que us seré un destorb. Un inútil.
Marina: No digui això.
Puig: Quina mala sort! Pobre Isolda! Sort que no li ha tocat veure-ho!
Marina: Potser has de guardar repòs uns quants dies i prou.
Puig: No crec. Em fa molt de mal l’esquena. Merda! No em puc aixecar.
El capità intenta aixecar-se però no pot.
Puig: Aquesta és la meva fi.
Marina: No en facis una muntanya. Entre totes el portarem a la cova i allà descansarà uns quants dies.
Puig: No em queda altre remei. Corre a avisar a les altres. Però ja en parlarem si em podreu traslladar a la cova.
Marina: Farem tot el possible.
Puig: Que contenta que estarà la Berta!
Marina: Els vaig a buscar?
Puig: Sí.
Marina: No es mogui, capità. Ara mateix les vaig a buscar!
Puig: Ha caigut damunt meu una maledicció.

La Marina surt per un lateral de l’escenari. Les llums de l’escenari es van apagant.

inici | mapa web