llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

La Marina surt per un lateral de l’escenari. Les llums de l’escenari es van apagant.

escena 12

Interior de la cova. El capità està estirat al centre. Al voltant seu hi ha les tres noies. També estan assentades.

Berta: Necessita alguna cosa més el capità?
Puig: No. Gràcies. Estic bé.
Gemma: Una setmana fent repòs i ja veurà com li marxarà aquest mal.
Marina: Sí, ara li toca fer bondat.
Berta: Tampoc cal que ara et facis la víctima. Tan sols és una lesió a l’espinada.
Puig: Que m’impedeix caminar.
Berta: Marina, comença a preparar el sopar del capità.
Marina: Ja. És molt aviat.
Berta: Que no ha quedat clar?
Marina: Sí, Berta.
Puig: No, ara no tinc gana.
Berta: I tan que té gana.
Marina: Encendré el foc i li faré una bona sopa.
Puig: Marina, passa de la Berta.
Berta: No costa res fer bondat, capità.
Puig: A aquestes alçades ja no sé perquè em segueixes anomenant capità.
Berta: Bé, alguna cosa has de ser.
Puig: Ja em pots dir el que et surti dels...
Marina: Ets la persona més valenta dels aquí reunits.
Gemma: Això és discutible.
Berta: Els capitans dels vaixells solen ser intrèpids.
Gemma: I voluntariosos, però ara et tu, et toca fer bondat.
Berta: Sí, no convé que et moguis gaire. Nosaltres ja tindrem cura de tu. Has de fer el mínim esforç.
Puig: Encara puc prendre decisions. No sóc un invàlid. Bé, de moment sí que ho sóc però de moment aquí es fa el que jo dic.
Berta: Ningú en dubta d’això capità.
Gemma: Vol canviar de lloc.
Puig: No.
Berta: Marina, no t’has mogut. No has dit que faries una sopa pel capità.
Marina: Sí ara mateix.
Puig: Alto! Marina. No li facis cas. Sóc jo qui t’ha d’ordenar que em facis la sopa.
Berta: Ai capità! Ja es comporta com un nen petit. Què no ha tingut mai una mare?
Puig: Sí. Però no vull que cap de vosaltres suplanti la meva mare.
Berta: Sí però estàs necessitat d’afecte.
Puig: Efectivament les coses serien diferents si la Isolda estigués viva.
Berta: Marina! Encara no t’has mogut?
Marina: Ja va!
Puig: No, Marina. Del que digui la Berta, ni cas.
La Berta riu.
Berta: Gemma, ens ha sortit un fill rebel.
Gemma: Deixa’m donar-li aigua. Deu estar assedegat.
Puig: No tinc set!
Berta: Que sí. No pares de protestar. Marina dóna-li tu l’aigua.
Puig: Ja em sé servir sol.
Berta: No t’esveris. Marina obeeix.
Marina: El capità té raó. Ell mateix es pot servir l’aigua.
Berta: Ja som al migdia. Algú ha d’anar a la costa a vigilar si s’albira un vaixell.
Marina: Et toca a tu, Berta.
Berta: Seràs impertinent. Et toca a tu reina, i avui encara amb més de raó perquè no saps tractar el capità com cal.
Marina: No hi vaig.
Puig: Ben dit. Els tens ben posats.
Berta: ( S’apropa amenaçadorament a on esta la Marina) Què has dit?
Marina: Això mateix. No em dóna la gana.
Berta: Et creus que tens el capità al teu favor, eh? Vols saber que pensa realment el capità de tu?
Puig: Calla! Mala pècora!
Berta: Li fas pena. Pensa que ets una pobre noia, indefensa, sense recursos.
Gemma: Pensa que ets una bleda. Que no tens personalitat. A mi m’ho va confessar. No és veritat capità?
Puig: Marina, no siguis burra de creu-te-les. I si ho he dit alguna vegada era perquè callessin. Què és una forma de deslliurar-se d’aquestes dos serps.
Gemma: Sempre s’està més ben cuidat entre tres persones que una de sola.
Puig: Tu no aconseguiràs fer-me xantatge. On estan els teus principis evangèlics?
Gemma: El que passa a aquesta illa no és casual. Tot és fruit del senyor.
Puig: A tu ara mateix t’importa un rave qualsevol tipus de moral.
Berta: Per alguna raó la força de moral és atorgada a les persones més indicades.
Gemma: Esta bé, ja li dono aigua jo.
La Gemma recull aigua d’un cossi de fusta.
Gemma: Tingui capità.
El capità agafa el got de fusta ple d’aigua i el llença contra la Gemma.
Berta: Veig que el capità reclama que el tractem amb més tendresa.
Gemma: I jo com a bona cristiana pararé l’altre galta.
Berta: Quina cosa desitja, el senyor capità?
Puig: Voleu fer-me un favor?
Gemma: Encantades.
Puig: Deixeu-me a soles amb la Marina. És l’únic que desitjo.
Berta: Ui! Això no pot pas ser! Quina por em fa la Marina sola amb el capità!
Gemma: Qui tingui cura del capità ha de ser més imparcial!
Marina: Ja me’n vaig. No vull provocar més polèmica.
Puig: No et rendeixis encara.
Berta: De forma que la Marina és la teva preferida. No t’agrada la nostra companyia?
Puig: T’has vist a tu mateixa.
Berta: Gemma, què tal si deixem al capità i la Marina a soles. No creus que correria molt de perill el capità?
Gemma: El senyor no pot evitar a vegades que persones d’entrada pacífiques es converteixin en persones d’una capacitat sísmica.
Berta: Sí, bona idea. Perquè no els deixem aquí sols durant una setmana sencera.
Puig: Parleu per parlar.
Marina: Perquè ens enfadem. Davant d’aquesta desgràcia hem d’estar unides.
Berta: Ets molt espavilada quan vols eh Marina?
Puig: És la noia que té més seny.
Marina: Aquí ens estem jugant la vida i discutim per foteses.
Puig: Ben dit.
Berta: Comença a aplicar aquesta història per tu mateixa.
Marina: Si serveix d’alguna cosa que jo sigui manada per qualsevol, si això pot contribuir a assegurar la nostra supervivència, aleshores dic que si a tot
Gemma: M’agradaria saber què es el que t’ha il·luminat.
Puig: T’has deixat acollonir per aquest parell de bruixes. No tinguis por a la soledat.
Marina: Ho sento, capità. Si som un grup serem més forts per vèncer l’adversitat.
Puig: Tu i jo podem fer grans coses.
Berta: Pensi capità que la Marina és humana. Molt humana.
Puig: No molt més que tu.
Berta: Si vols, ho podràs comprovar personalment fins a quin punt sóc humana.
Puig: No gràcies. Marina em col·loques més a la dreta. Em sento incòmode.
Berta: Alto Marina! No el toquis!
Puig: Qui ets tu per dir-li si em pot tocar o no?. Prefereixo les seves mans, passa alguna cosa?
Berta: Però si amb prou feines té força a les mans.
Marina: Per favor. Mantinguem la pau.
Gemma: Si vols la pau, totes hem de ser iguals. Sense cap distinció.
Puig: Que no estan ben repartides les tasques. Em sembla que d’aquí no ve el problema.
Berta: A les dones perquè funcionem se’ns ha mimar.
Puig: No parlis en nom de les dones que no hi tens dret. No vull, de cap manera, creure que totes funcionen com tu. Seria la fi.
Berta: Però sóc una dona, no un extraterrestre.
Puig: Tu ja m’entens.
Berta: Mira, estic cansada de discutir amb tu. Ni que em matin, no hi ha cap possibilitat d’entesa.
Puig: Això depèn de tu. Jo fa temps que ho intento.
Berta: Quan em parles em tens por.
Puig: No m’estranya. Et poses d’una manera.
Gemma: Des de que no hi és la Isolda et comportes d’una manera agressiva. Sembla que quan era viva només existís ella i prou.
Puig: Era especial. Necessitava tot el meu afecte. Cosa que vosaltres dos, bruixes, no necessiteu.
Berta: No aprens de la experiència?
Puig: Què hauria de fer?
Berta: No ser tan poc simpàtic amb nosaltres dues. De fet la teva supervivència depèn del que la Gemma i jo decidim.
Puig: I la Marina què?
Marina: Em sento impotent capità.
Berta: Ja ho veus el que pot fer la Marina.
La Berta s’aproxima molt fins on està el capità. S’asseu al seu damunt.
Berta: Què? Mai m’havies sentit tan propera? No sents algú?
Puig: Surt immediatament del meu damunt.
Berta: No. I estic molt a gust.
Puig: Surt o t’hi faig sortir jo.
Berta: Tu? Amb la teva ridícula força als braços?
Puig: Surt! Porca!
Berta: Gemma vine a subjectar els braços del capità
Gemma: Ara. D’alguna forma hem d’ensenyar-te quin és el camí recte.
Marina: Atureu-vos. El capità no es mereix cap venjança.
Berta: El capità és una temptació massa gran. I a més es comporta com un nen petit. L’hem de renyar.
La Berta es treu els parracs que porta. Queda nua.
Berta: Subjecta’l bé.
La Gemma l’agafa pels braços i l’immobilitza.
Gemma: Aguanti capità, ho fa molt bé. Ni Jesús es mostraria tan recelós d’aquest contacte. Desprès d’això si es salva ja es podrà confessar.
Puig: Desgraciada! Deixa’m estar!
Marina: Berta! Prou d’aquest circ. Si et fa picor, grata’t tu mateixa.
Berta: Marina, qui diria que parlessis així. T’hi va alguna cosa, amb el capità. Vinga, campió trempa. He dit que trempis.
Puig: No puc. Per molt bona que estiguis em fas venir repugnància.
Berta: Sí que pots. Què t’he d’estimular a base de cops?
La Berta li dóna unes quantes plantofades. El capità no reacciona.
Berta: Vinga, folla’m. Sigues per un moment un home.
Gemma: Potser m’hi de posar jo perquè funcioni.
La Berta passa a subjectar fortament els braços del capità i la Gemma s’hi posa al damunt.
Gemma: Guaita. Amb mi sembla que la cosa li comença a rutllar.
La Gemma es treu la roba i comença a follar-se’l amb ella al damunt.
Berta: És una discriminació el que acabes de fer. Què t’haig de fer perquè trempis amb mi. Resar un parenostre mentre ho fem?
Puig: No m’agrades Gemma. Que el meu cos reaccioni amb el teu és una altre història.
Berta: Això només és un escalfament.
Puig: Esta bé, em voleu follar? Només és això? Doncs endavant! Però desprès deixeu-me en pau.
Berta: No. Estem enamorades de tu. Hauràs de transigir.
Puig: No durareu ni un sol dia juntes.
Berta: Aquí l’únic que hauria de pensar en sobreviure ets tu.
La Gemma cedeix el lloc a la Berta i ella s’assenta a sobre del capità.
Berta: T’acabaràs adaptant al tacte de la meva pell.
Puig: On has deixat els teus principis religiosos, Gemma?
Gemma: Déu ha disposat les coses perquè siguin així.
Puig: Algun dia ho pagareu car això.
Berta: Et donem l’oportunitat que ens tastis perquè triïs la noia amb qui voldries conviure aquí.
Puig: Em sorprèn que tu no imposis aquesta noia per decret.
Berta: Què Marina, t’animes a tastar el capità?
Marina: Deixeu-lo en pau.
Puig: No malgastis energia, conversant amb elles Marina.
Berta: T’ordeno que trempis.
El capità riu.
Puig: La naturalesa humana és incontrolable. I a més a mi no em va aquest rotllo. T’has equivocat d’home.
Berta: Tan lletja sóc o bé és que no ets prou home.
Puig: El meu penis parla per mi.
Berta: Avui no podrà ser però un altre dia sí que en tindràs ganes.
Marina: Lamento no poder ajudar-te. Estic acorralada.
Puig: Tranquil·la. Entenc la teva situació. I entenc que temis les represàlies de la Berta.
Berta: No diguis Marina que no trobes atractiu al capità.
Marina: No vull participar en aquesta humiliació.
Gemma: És un gran acte d’amor.
Puig: Perquè no t’estalvies aquest fastigós llenguatge, i em parles d’una manera més directe?
Gemma: Sóc una noia elegant.
Berta: Deixem-lo descansar, Gemma. Demà en tindrà més.
Puig: No, això us garanteixo que no tornarà a repetir-se.
Berta: No t’han dit mai que ets massa bon noi per ser capità. Un bon capità ha de fer valer la seva autoritat.
Gemma: Deixem que es consoli de la pèrdua de tota la tripulació. Ara nosaltres els hem substituït i ell no ens agraeix el fet.
La Gemma i la Berta es tornen a posar els parracs que porten. Es tornen a vestir.
Puig: Marina, Em portes una mica d’aigua.
Marina: És el mínim que puc fer.
Puig: Vosaltres dues ( assenyala a la Berta i la Gemma) no tardareu a ser castigades.
Gemma: Jo amb Déu hi tinc una bona relació.
Berta: Ara ja és negra nit. A veure capità si dorm com un bon minyó. Comença a fer fred.
La Berta tapa el capità amb una manta.
Puig: No necessito les teves atencions.
Berta: Marina, et faràs càrrec del que necessiti el capità?
Marina: El capità no es mereix aquest tracte.
Berta: I tu et mereixes continuar seguint vivint?
Marina: Algun dia et passarà alguna cosa, Berta.
Berta: De qui haig de tenir por? De tu? Del capità? Tu ets com un bon escolanet. No crec que t’atreveixis a excedir-te. I sinó mira el que li va passar al pobre capità. La sort està de la nostra banda.
Marina: Algun dia...
Berta: Algun dia, algun dia. Només saps dir això i començar a plorar. Au, vés amb el teu pobre protector.
Puig: El teu drama, Berta, és que essent una dona guapa, no tens la capacitat d’apassionar a un home. Vés en compte amb el teu caràcter, que jo no seré ni el primer ni l’últim que et refusarà. T’has guanyat un bon infern.
Berta: És una amenaça, capità?. Nosaltres dues tenim el dret a muntar-nos el millor possible l’escenari ja que sembla probable que aquí no vindrà ningú més.
Puig: La vida dóna moltes voltes.
Berta: La vida no dóna voltes aquí, no gira, ni va, simplement està aturada.
La Marina s’acosta al capità i l’amanyaga.
Marina: No desesperi capità, jo penso com vostè.
Berta: Ai, què en faràs d’una noia que tan sols sap consolar?
Puig: Més del que et penses, fotuda bruixa.
Gemma: Hauràs de demanar al meu Déu un suposat miracle.
Puig: Calleu d’una vegada! No és hora de dormir? Jo sí que tinc son. No crec que vosaltres dues em vulgueu acompanyar en el meu son. Sobretot com ronco.
Berta: No penses Gemma, que aquí hi ha un ambient com resclosit. Anem al nostre refugi.
Gemma: Sí allà podrem gaudir de la nostra intimitat.
Puig: Marxeu d’una puta vegada!
Berta: Molt bé! Capità fins demà. Avui ha estat un dia complet. Adéu!
Gemma: Adéu! A veure si avui és capaç de somniar amb els angelets.
Puig: Va, foteu el camp.
La Berta i la Gemma surten de un lateral de l’escenari. Marxen de la cova. Aquí a dins queden el capità i la Marina.
Berta: Demà continuarem amb el treball, capità.

Pausa

Puig: Marina, ets la meva taula de salvació. Hem de fer alguna cosa. Reaccionar.
Marina: Ai capità. Reconec que la Berta i la Gemma, totes dos juntes són més fortes que vostè i jo.
Puig: Això és una història que tu et creus. Saps una cosa. Cada vegada tinc la impressió que la pobre Isolda no va morir d’un accident. Ara veig a la Berta com al seu possible botxí.
Marina: Sí, i jo penso que seré la pròxima.
Puig: Ens cal actuar, Marina. Moure’ns. De demà al matí no ha de passar. Hem de pensar amb alguna cosa.
Marina: Amb vostè invàlid i jo que em moro de por, no sé que podrem fer.
Puig: Tu mateixa. Vols viure més o què?
Marina: I surt malament què?
Puig: No hi ha alternativa. O són tu o elles.
Marina: Està bé. Avui queda demostrat que per nosaltres no hi ha possible escapatòria.
Puig: Sí.
Marina: Abans, per si de cas sortís malament, em permet una llicència?
Puig: Sí, quina?
Marina: El vull besar. Vull saber que se sent besant amb l’home amb qui he conviscut tants de dies.
Puig: D’acord. Per tu ho donaria tot. Ets una noia legal. Acosta’t que et mereixes això i més.
La Marina s’acosta al capità i el besa a la boca.
Puig: A tu sí que et puc arribar a desitjar. Ets una gran persona encara que temorenca.
Marina: Oh capità. És un gran home.
Puig: Ja ho sé.
El capità l’agafa de manera que la Marina cau al seu damunt.
Puig: La Berta i la Gemma pensen que ets una pobre noia covarda. Venja’t d’elles que jo també en tinc ganes. Vine.
El capità besa a la Marina i es treuen la roba. La Marina cavalca al capità.
Marina: Segur que vols.
Puig: Sí, des de la Isolda fa tan de temps que no toco a una dona. Et necessito. Només puc fer l’amor a una dona per la qual senti un afecte verdader.
Marina: Gràcies, capità. És un regal beneït el que em dóna ara.

Els llums s’enfosqueixen i el teló cau.

inici | mapa web