llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

Els dos personatges surten per una banda de l’escenari i els altres dos surten pel cantó contrari.

escena 2

La Gemma i Isolda caminen per la platja.

Isolda: Què se n’ha fet dels nostres éssers estimats?
Gemma: El que el destí o Déu els ha reservat.
Isolda: Llàstima de no ser el naufragi, segur que hauries estat una bona missionera.
Gemma: Perquè?
Isolda: Qui sap quants de dies aguantarem soles aquí? Ha de passar algun vaixell. Tu ets dura però jo no ho sé si resistiré.
Gemma: Vols descansar?
Isolda: Sí una mica.
Gemma: Doncs descansem.
Isolda: Digues, tu no has perdut cap ésser estimat.
Gemma: No, viatjava sola.
Isolda: Jo he perdut el meu promès el capità del vaixell Puig.
Gemma: En aquests moments hem de pensar en la totalitat de les pèrdues. Anàvem en el vaixell cent passatgers i no sé quanta tripulació.
Isolda: Sí.
Gemma: Preguem per la salvació de la seva ànima.
Isolda: No crec que aquest sigui el moment. La Berta ens ha donat unes altres ordres.
Gemma: Ja en parlarem això de la Berta, ella és creu que és el nostre cap.
Isolda: Bé ens hem d’organitzar. Jo trobo molt assenyat el que ens diu.
Gemma: El que ens diu ho ha après en qualsevol manual de supervivència.
Isolda: Sempre hi ha gent més capacitada per assumir les responsabilitats més feixugues.
Gemma: Sí, noia. Per damunt de tot, malgrat les diferències hem de restar unides.
Isolda: Creus que estem davant d’una prova de Déu?
Gemma: Indubtablement sí.
Isolda: Jo no sé què pensar. El meu promès m’explicava que el teu Déu és molt cruel, que ha causat un gran mal.
Gemma: Està equivocat.
Isolda: Discutir de Déu en una illa deserta i sense mitjans és un privilegi.
Gemma: Però ell està present en cada moment.
Isolda: Doncs que aparegui ara mateix si té pebrots.
Per darrera s’adverteix una presència humana. És el capità Puig.
Puig: Isolda! Isolda!
Apareix pel costat dret de l’escenari un home mig despullat.
Isolda: Capità Puig! No m’ho puc creure, és viu!
Puig: Isolda!
Isolda: Puig! El meu estimat Marc Puig. Me’n faig creus!
La Isolda el toca, palpa el seu cos.
Isolda: No m’ho puc creure.
Puig: Doncs sóc el capità Puig. Per sort estic viu. I tu també. Has arribat amb altre gent?
Isolda: Sí amb dos companyes més.
Puig: Em sembla que d’aquesta se n’han sortit poca gent.
Isolda: No pot ser que hagis arribat sol. Saps a on estem?
Puig: Efectivament vaig ser l’últim en abandonar el vaixell. Aquell incendi va ser terrible. No hi havia manera de lluitar-hi. Isolda, em fa l’efecte que estem en una de les illes desertes del sud-est pacífic.
Isolda: No m’importa gens el lloc a on siguem. Quina alegria! Ets viu! I encara t’estimo més. Et vas comportar com un valent en el naufragi.
Puig: Era el meu deure. De debò que només heu arribat quatre noies aquí?
Isolda: Sí. Aquesta companya meva és la Gemma.
Gemma: Subscric tot el que diu la Isolda.
Puig: No hi ha temps de lamentacions. Som el que som i res ens aturarà. Hem de pensar amb el cap fred. A on estan les altres noies?
Isolda: Ens trobarem a la tarda.
Puig: Perfecte! Ens hem d’organitzar per aquesta nit. Farà molta fred a la nit i caldrà que ens abriguem o escalfem d’alguna manera.
Gemma: La Berta ja se n’ocupa d’això.
Puig: Berta! No coneixia cap Berta al vaixell.
Isolda: Les circumstàncies ens forcen a estar unides en la desgràcia.
Puig: No és un regal de Déu que estiguem vius i sans.
Gemma: On dormirem aquesta nit.
Puig: Aquest matí m’he endinsat en aquesta illa i he trobat una cova. Per començar ens anirà bé.
Isolda: Estimat ets un sol.
Gemma: I què menjarem?
Puig: A dins de l’illa hi ha les més diverses fruites. Va, que us vull ensenyar la cova.
Isolda: Diguem una veritat, ens en sortirem?
Puig: Això depèn d’una mica tots. Per això hem de procurar que el començament de la nostra estada aquí comenci de la millor manera possible.
Gemma: Tots hi posarem la nostra voluntat. Va, anem-hi?
Puig: Anem-hi!

Els tres personatges desapareixen per una banda de l’escenari tot caminant.

inici | mapa web