llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

Els tres personatges desapareixen per una banda de l’escenari tot caminant.

escena 3

L’acció transcorre a dins d’una cova. Hi ha bena acomodats els quatre personatges femenins i el capità. Han encès el foc. La Gemma i la Marina dormen. Mentre que la Isolda i el capità estan desperts juntament amb la Berta.

Isolda: Abraça’m més fort!
Puig: No cridis que les despertaràs.
Isolda: Ja portem una setmana aquí i sembla que ens hi hem d’estar la resta de la vida. Vols dir que hi passarà algun vaixell aquí.
Puig: Ens queda l’esperança que algun membre de la societat geogràfica vulgui recalar aquí. A aquests llocs sempre venen exploradors.
Berta: Isolda, el capità ja t’ha repetit la mateixes paraules una i altre vegada. Perquè no intentes ser més valenta.
Isolda: Oh és clar. Totes les missions que fas tu són un èxit i les dels altres són un fracàs.
Berta: Què passa? Sóc la única noia que s’atreveix a passejar sola per l’illa. La resta necessita l’ajuda del capità.
Puig: Tots tenim un pèl de covardia.
Berta: Jo reclamo més força de voluntat per part de totes.
Isolda: Què creus que no hi posem la pell?
Berta: No, em dóna la sensació que espereu que el capità us ho solucioni tot.
Puig: Per favor, sou dones!
Berta: El comportament de la Isolda i de les altres dues no té excuses.
Puig: La soledat en aquesta illa és d’una evidència aclaparadora.
Isolda: A tu només t’agrada manar.
Berta: Poca gent s’atreveix a agafar les regnes en situacions de crisi.
Isolda: Ningú t’ho ha demanat.
Berta: Vols agafar la responsabilitat que tinc?
Puig: Per l’amor de déu, pareu de discutir. I a més despertareu a les altres dues.
Berta: És igual. Que es despertin. Que s’assabentin que aquí la vida no esta a preu de ganga.
Puig: Què vols que faci. Que no les coneixes, prou? La Marina és una figaflor i la Gemma va fent. No pots pretendre canviar a les persones només donant ordres.
Berta: Les persones tenen l’obligació d’esdevenir més fortes en temps de crisi.
Puig: Berta, et considero més valenta i valuosa que molts homes del meu vaixell, però haig de reconèixer que t’equivoques. Ja que ets una persona privilegiada hauries estar contenta de poder ajudar.
Isolda: Disculpeu-me si em venen ganes de plorar. Jo no tinc gaires esperances que algun vaixell passi o s’ancori prop d’aquí.
Puig: Cada dia ens hem de llevar amb aquesta esperança.
Berta: I a part d’això, lluitar!
Isolda: Què vols dir amb això de lluitar? Perquè cada una de nosaltres fa la funció que li han assignat.
Berta: Significa no plorar cada dos per tres.
Puig: Plorar és símptoma de salut. En fas un gra massa, Berta.
Berta: És la feina ben feta la que ens pot salvar.
Puig: Digues en què han fallat les altres tres noies, inclosa la meva Isolda.
Berta: Els hi falta traça en fer les coses. S’abaten i les deixen a mig fer. Això no pot ser. Tampoc estem tan malament. Tenim l’escalfor del foc. Podem menjar fruita i beure aigua dels rierols o de la pluja. Quina mena de vida portaven al món civilitzat?.
Puig: Quina professió tenies allà?
Berta: Institutriu.
Puig: Ja els planyo als teus pobres alumnes. Però penso que per una banda varen tenir sort. Segur que ara han sortit uns homes fets i drets. Els nens se’n recorden de tot. Segur que ara si els han sortit dificultats, t’agraïren aquesta educació espartana.
Berta: Efectivament, una persona comença a formar-se ja quan és un nen.
Puig: Pensa que la Marina, la Gemma i ella són persones adultes. No se’ls ha de donar el tracte que donaries a un nen.
Berta: Doncs per la poca enteresa que demostren.
Puig: Ja m’agradarà veure el dia que ploris.
Isolda: Segur que ja ho ha fet d’amagat.
Berta: Sí, jo almenys tinc una doble feina. M’haig de consolar sola.
Isolda: El capità ens fa arribar el seu afecte a totes quatre.
Berta: Sí? Doncs que duri. Aquí a l’illa ets una noia afortunada. T’hauries de comportar amb més fortalesa d’esperit. T’has trobat el teu promès. Què més vols?
Isolda: El problema ets tu, Berta. No saps a on agafar-te per criticar-me. Hauries d’haver nascut home. Almenys estaries contenta per una puta vegada.
Berta: Pocavergonya, jo sí que sé el que és no sentir-se mai la nena mimada de qualsevol.
Isolda: El capità s’ha comportat esplèndidament amb les quatre. No ha fet cap distinció.
Pausa.
Puig: Per mi, podeu discutir tot el que voleu. Mentre no arribeu a la violència. Jo m’ho agafo com una bona senyal.
Isolda: Jo no sé quants dies més podré tolerar la impetuositat de la Berta. I només portem una setmana.
Puig: Tranquil·la, jo us posaré a ratlla.
Berta: No coneixes a les dones. Amb quina convicció parles. A un grup de dones li cal ser manada per una dona forta.
Puig: I jo encara sóc el capità del vaixell. Recorda-ho!
Berta: El teu vaixell ha naufragat. Esta esmicolat per la força de les ones. Els teus homes estan morts. Les criatures i les altres dones vés a saber a on han anat a parar. I en aquesta illa no hem trobat senyal humana del vaixell. Estem en la veritable jungla.
Pausa.
Puig: Si vols et construïm una cabana a l’altre punta de l’illa.
Berta: Jo en el fons me l’aprecio molt a vostè.
Puig: Em pots tractar de tu.
Berta: Vostè sol fa aixecar els ànims de la Gemma i la Marina.
Puig: Gràcies.
Isolda: ( S’aproxima més al capità i el besa) No cal que digui el que signifiques per mi. Sense tu jo ja estaria morta aquí. Perquè estem en una illa deserta que sinó ja ens hauríem casat.
Berta: A vegades casar-se i tenir fills no és una qüestió de una simple voluntat. És la prova fefaent que un té aptituds per casar-se i poder pujar els fills.
Isolda: Jo i el capità estem molt units.
Berta: No cal que m’ho diguis. Ja es palpa a l’ambient. I a la seva manera la Gemma i la Marina estan unides també al capità.
Puig: Jo intento donar a totes una situació de proximitat. En certa manera, aquí a la illa, continuo essent responsable de totes vosaltres.
Berta: No ens cal cap mena de paternalisme. Si vostè no hagués sobreviscut, ens hauríem sortit igualment.
Puig: Jo penso una altre cosa. El que passa és que no ho puc dir sense que us llencéssiu damunt meu.
Isolda: Berta, totes quatre hem de confiar cegament en el criteri del capità.
Berta: No, jo em guiaré més pel meu sentit comú.
Puig: Perfecte. Ja em vindràs a buscar.
Isolda: El capità esta bregat en mil i una batalles. En comptes que pots afegir tu en el teu currículum?
Berta: Ara, per mi, en aquesta situació, no és cap capità, és el teu amant. És un de més que s’ha d’emmotllar al grup.
Puig: Inventarem una república en nom teu.
Isolda: Estimat, veuràs com d’aquí a uns dies et suplicarà ajuda. No li tinguis en compte aquestes sortides.
Berta: Anem a per les coses pràctiques. Hem de muntar una expedició a l’interior per saber si estem en un terreny verge d’una illa, o bé hem anar a raure en un lloc recòndit d’algun continent.
Puig: Perquè no em fas cas?. Jo posaria la mà al foc que es tracta d’una illa.
Berta: És igual. Hauríem de conèixer-ne els contorns.
Puig: Ja hi aniré jo. Vosaltres us quedeu aquí. No vull que prengueu el mínim mal.
Berta: Està bé. Nosaltres quatre guarnirem el nostre refugi de menjar i eines necessàries.
Puig: Us prometo que tornaré amb notícies. També trobo que hauríeu de fer guàrdia o vigilar si s’aproxima un vaixell.
Isolda: Jo hi estic d’acord amb aquest pla.
Berta: Em sembla suficientment bona aquesta idea. Demà matí cal que parteixi buscant una sortida.
Puig: No en dubtis que ho faré.
Isolda: És tard. Tinc molta son.
Puig: És veritat! Prou de discutir. A dormir tothom!
Berta: Jo també estic cansada.
Puig: Au va a dormir, bona nit Berta.
Berta: Bona nit, capità.
Isolda besa al capità.
Isolda: Dorm bé que demà aquest territori salvatge et declararà la guerra.
Puig: Dorm estimada i que no et preocupi res. Demà quan et despertis ja hauré partit.
Isolda: Bona nit, Marc.
Puig: Bona nit, Isolda.

inici | mapa web