llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

escena 4

Interior de la cova. Estan reunides les tres noies sense el capità. Estan esperant la seva arribada. Estan assegudes i la Gemma i la Marina mengen alguna fruita.

Berta: Ha estat un dia dur per a totes. Sort que amb la pluja d’aquest matí hem recollit aigua potable.
Gemma: No estem sols en aquest tràngol.
Marina: Suposo que no tots els dies seran com aquest
Isolda: El nostre capità ens guiarà.
Berta: Deus voler dir el teu capità.
Isolda: El capità procura per cada una de nosaltres.
Marina: De debò?
Isolda: Tenim un capità que no ens el mereixem.
Berta: Ens hauries d’explicar com vas seduir al capità.
Gemma: Berta, no està bé ficar-se en la vida íntima de les persones. És un terreny gairebé sagrat.
Berta: Amb una illa tan gran com aquesta no em diguis que no poden gaudir de la intimitat.
Isolda: Això no és de la teva incumbència!
Berta: Ja que no podem tenir aquí un benestar material, procuro que l’esperit s’ho passi bé.
Isolda: Jo i el capità no necessitem la teva ajuda.
Gemma: Em sap greu dir-te això, però a mi em sembla que estàs massa unida al capità. Ni tan sols sou marit i muller.
Marina: Conjurem tots els fantasmes i a la nostra soledat.
Berta: Et sents sola Marina? Pobre noia. Quin home et podrà consolar?
Gemma: Estem sota una prova del totpoderós.
Berta: No, nosaltres soles som les responsables dels nostres actes. Hi ha coses però que no es poden aturar.
Isolda: Com ara què?
Berta: Tu sabràs en la teva intimitat. Jo sí que ho sé, al igual que la Gemma i la Marina.
Isolda: Porca!
Berta: Tranquil·la el capità esta encegat en la teva persona. S’oblida sovint de donar-nos a nosaltres tres un tracte de deferència.
Gemma: A vegades les seves paraules en són un consol. És un gran home. I no em farà oblidar que estic casada amb Déu. Voleu parar de dir burrades!
Isolda: El capità és molt capità.
Marina: Si ens sentís el capità s’emportaria una bona decepció de nosaltres.
Berta: Isolda, explica’ns coses del capità. Així li podrem dispensar un tracte més exquisit.
Isolda: Ell estaria molt content si no hagués de discutir sovint amb tu.
Berta: Em sembla que jo i ell descobriríem aviat punts comuns.
Isolda: El capità té les coses molt clares.
Berta: Sí, vols dir?
Isolda: Gemma, ajuda’m a defendrem d’aquesta serp.
Gemma: No és cap serp. Té raó en el que diu.
Marina: El capità és molt amable amb mi.
Berta: Ho veus, Isolda?
Isolda: No veig res.
Berta: Aquí estàs desposseïda de tot. No ets una senyora. Per molt que el capità ho intenti.
Isolda: Gemma, Marina, ajudeu-me a fer callar aquesta serp.
Marina: Les diferències acabaran resolent-se. I és que tu, Isolda no tens paciència.
Isolda: Paciència, jo. Una noia com cal ja li hauria donat aquesta serp un bon mastegot.
Berta: No m’imagino una Isolda violenta.
Isolda: No em provoquis que a mi m’és molt fàcil de passar de les paraules a l’acció.
Berta: Et creus una noia valenta?
Isolda: Molt més que la poca majoria de noies que som aquí.
Berta: Ets una noia forta Isolda. Entre totes, mirarem que no et perdis.
Gemma: Però jo encara trobo que és un pèl massa orgullosa.
Isolda: T’equivoques de persona.
Berta: Sí, malgrat la teva fortalesa, Isolda, sembla que tu estiguis per sobre de nosaltres tres.
Isolda: Què us he fet jo?
Berta: Mira, està bé que siguis la promesa del capità. Però això no hauria de voler dir que ens pot discriminar com aquell que res.
Isolda: Discriminar? A sang de què? El capità us té en tracte exquisit.
Berta: No. Algú li fa veure coses que no són. En realitat nosaltres som una altre cosa. Sembla que el capità té la imatge de nosaltres tres com de tres noies desvagades, dèbils i ploraneres.
Isolda: T’asseguro que el capità no pensa això de vosaltres. De vegades es queixa que tu assumeixes la gran càrrega d’interpretar el paper de noia forta. I jo li confirmo que ho ets de forta. I que en comparació a les altres tres, tu ets un toro.
Berta: Gracies però no vulguis maquillar la realitat. Jo tinc molts moments de debilitat.
Isolda: I em culpes a mi per tot això?
Berta: Sí, aquí les coses són com els vol veure el capità i tu.
Isolda: Per l’amor de Déu! Gemma digues algú. Aquesta bruixa us farà creure el que vol.
Gemma: Com a bons cristians tu i el capità no hauríeu de gaudir d’aquesta intimitat fins que us hagueu casat per l’església.
Isolda: Aquí jo i el capità estem per la feina. Així que nena, no sé que t’empatolles.
Gemma: Quan portem aquí? Un mes? Encara no m’heu demanat de fer unes oracions per la nostra salvació.
Isolda: Ja pots anar esperant el teu Déu!
Gemma: Qui traeixi la seva fe, trairia a Déu.
Isolda: Vés a explicar les teves històries a les ones.
Gemma: Et penediràs de la teva actitud pecaminosa.
Berta: ( Adreçant-se a la Isolda) Et creus que ets l’elegida per sobreviure a nosaltres tres.
Isolda: Per mi totes quatre som iguals davant els ulls del senyor.
Marina: Si totes continuem amb aquesta actitud no ens em sortirem mai.
Berta: Tu calla, no t’han demanat la paraula.
Isolda: Qui ets tu per manar a callar a una persona adulta.
Marina: No ho he dit amb mala bava.
Isolda: No, no entenc com la obeeixes.
Marina: És que hi ha alguna alternativa?
Isolda: Que poc que coneixes a les dones, tot i malgrat esser una de nosaltres.
Marina: En una situació com la nostra no val la pena ser escrupolós.
Berta: Ben dit Berta. Perdona’m si t’he ferit alguna vegada amb les meves paraules.
Marina: No. Mai.

Pausa

Isolda: Berta, no t’han dit mai que hauries d’haver nascut home.
Berta: Sí sóc més valenta que alguns homes. Però per damunt de tot sóc més dona que tu.
Isolda: ( Riu) Ah sí, que tens alguna vocació secreta com per exemple ser actriu? O bé tens un fenomen estrany com ara tenir més sovint la regla?
Berta: Et creus molt forta eh? Vés a saber per què però t’asseguro que d’aquí una setmana tot haurà canviat.
Isolda: No estàs en condicions de complir les teves promeses. Aquí tothom ha d’estar per la feina. I no especular que li pot ocórrer a la seva companya.
Berta: Al capità li pot passar de tot. Ens és d’una inestimable ajuda.
Gemma: Hagués estat millor que no hagués sobreviscut. Ara no ens discutiríem tan.
Berta: El capità, les coses com siguin, té un criteri molt clar.
Isolda: I tan. Sap a cada estona quan ha de xerrar i quan ha de callar.
Gemma: Ara bé és un noi ben plantat.
Isolda: Em sembla que és el capità més jove del país.
Berta: Falta domesticar-lo.
Isolda: Escolta, qui ets tu per parlar així del meu xicot. Com si fos teu.
Berta: Ja ho sé, però temo que el capità es comporti com si estigués al seu país.
Isolda: Et juro que si li vols mal, tindràs la meva venjança.
Berta: No t’embalis reina. Em referia que això de qui és un República per i de les dones. Aquí no tindrà els privilegis que té un home en qualsevol altre racó del planeta.

Pausa

Marina: No creieu que el capità és un bon element?
Berta: Massa bon element, segons el meu gust.
Gemma: No perdem el nostre punt de referència. Primer el que importa són les nostres vides. Desprès ve el capità.
Isolda: Jo no sé concebre la nostra vida sense la presència del capità.
Berta: T’hauràs d’acostumar a pensar el contrari.
Isolda: No t’agrada que ell sigui el nostre capità aquí a la terra?
Berta: No. No estem en el seu vaixell. Així que no sé perquè hem de seguir les estúpides normes de sempre.
Isolda: Per mi pots fer el que et vingui la gana. Ara bé, mentre no m’ofenguis a mi o bé al capità.
Berta: Ai pobre Isolda. La ment i l’esperit humà és imprevisible.
Isolda: No presumeixes de ser una noia independent i madura?
Berta: Fem el que podem.

Pausa

Isolda: Sóc una noia legal. I a més, aprofito cada ocasió per anar a més. Estic segur que en aquesta illa no donaré el pitjor de mi mateixa. Al contrari trauré totes les meves virtuts. A la vida he viscut situacions pitjors que aquesta. I n’he sortit victoriosa. I naturalment he ajudat a persones que es trobaven en una situació pitjor. Mai he tingut un no. Així espero de vosaltres un gest semblant.
Gemma: Amb el proïsme sol, no vas enlloc. Primer s’ha d’estimar al Senyor. Sense amor al senyor no poden existir altre tipus d’amor.
Isolda: ( Riu) Em sembla que en aquest sentit, i en aquesta illa estàs sola.
Marina: Jo comparteixo l’opinió de la Gemma.
Berta: No es pot utilitzar la paraula amor frívolament com ho fas tu.
Isolda: Aquí la única cristiana de veritat que conec és ella. ( La Isolda assenyala a la Gemma)
Berta: Darrerament ella ens ha fet obrir els ulls. Abans del naufragi pensàvem que l’amor fora del matrimoni era legítim.
Isolda: I ara no! Va, noies, no em feu riure! Se us ha begut l’enteniment.
Berta: Parlo seriosament. Déu ha reorientat la meva vida. I jo no la comparteixo amb pecadors de segona divisió.
Isolda: Mentidera! El problema en tu és que desgraciadament per a tu no tens l’oportunitat de ser una pecadora. Tu i jo sabem que t’importa un rave ser pecadora o no.
Gemma: Jo no dubto de la seva sinceritat.
Marina: És en moments com aquests que un demostra si és una bona cristiana.
Isolda: Desconeixia la vostra faceta de devotes.
Berta: Ja que no ens podem encomanar al capità, fem-ho bé.
Gemma: I ja està bé que en aquesta illa uns tinguin un privilegis i altres no.
Marina: Per no dir que una és creu la reina de un conte meravellós amb final feliç.
Berta: Per nosaltres no ets la futura esposa del capità. Ets una més.
Isolda: Alto! Jo compleixo amb tots els meus deures. No sé a que ve això. Bé, ho puc endevinar. Sí, i ho dic ben alt perquè ho sentiu: sóc la promesa del capità! I només una força major em traurà d’aquesta posició.
Berta: Mira per on! Ja ens convé que una de nosaltres sigui ferma en qualsevol cosa.
Marina: A mi em costa tan ser forta. De seguida en desanimo.
Berta: Haurem de fer venir ràpid, al capità. Ell ens aixeca la moral i alguna cosa més.
Gemma: Ens fa creure que la fe és un camí vàlid i profitós. L’altre dia parlant amb ell em va convèncer que la fe és un sentiment que pertany a tan els catòlics com els no practicants. La fe agermana a tota la humanitat.
Berta: Un noi com el capità fa més fàcil aquesta unió entre els home i les dones.
Gemma: Tots hem de seguir el camí de la fe. És la única salvació possible.
Marina: Llàstima que el capità no sigui també un sacerdot.
Berta: Per mi és com si ho fos.
Isolda: Gemma, deixes que parlin així del meu capità? En que el voleu convertir el pobre? Amb un titella?
Berta: Un noi com ell enmig de tantes dones no pot ser sinó el guia espiritual.
Isolda: No parlis més d’aquesta manera. Que no ho veus Gemma com perverteix el sentit d’aquestes elevades paraules. Qui és ella per dir què és l’esperit d’una?
Gemma: El que fa la Berta és una cosa molt natural. Cita les paraules clau de la doctrina cristiana per creure en elles. Si tu vols creure en els preceptes de la nostra religió primer cal que creguis en la força que generen les seves paraules.
Isolda: Ara només puc creure en la salvació material. O que no passem una mica de fam?. No sé com tu essent una persona tan ample de mires no ho tinguis en compte.
Gemma: Escolta, nena, no crec que passem fam.
Marina: A mi em protegiu molt. No em deixeu fer res important.
Gemma: Pobre Marina! Tu ens vols ajudar més del que pots. El que sí et varem dir que fessis és que habilitessis aquesta cova com la nostra estança.
Marina: M’hauria haver acompanyat al capità en la seva missió.
Isolda: A totes ens hauria encantat anar-hi.
Berta: En aquesta illa tots tenim els nostres drets i deures.
Isolda: Es pot saber en què he fallat jo?
Berta: De moment en res. Però nosaltres vigilem.
Marina: Als ulls del capità totes quatre hauríem de ser iguals.
Gemma: No tens dret a queixar-te de res, Isolda. El capità et tracta com una princesa.
Isolda: Tan de bo que haguéssim sobreviscut només jo i el capità.
Gemma: Infàmia!
Berta: El capità hauria descobert la teva part fosca igualment.
Gemma: El pecat sense una disciplina clara campa pels seus aires.
Isolda: Ja. I vosaltres sou aquesta disciplina. Abans prefereixo cremar-me a infern que portar segons el que vosaltres és una vida virtuosa.
Gemma: Prefereixes ser una bruixa?
Isolda: Sí, si això significa ser una dona lliure.
Berta: Gemma, no siguis tan estricte. Deixem que sigui una dona lliure. Si és lliure serà prou responsable com per encaixar els cops que es mereix.
Isolda: Encara que no ho sembli jo també les he passat molt putes.
Marina: Us faig saber que si continuem gairebé cinc setmanes en aquest lloc embogiré.
Gemma: Tu no et desmarquis del nostre costat i veuràs com tot anirà com una seda.
Marina: Ara recordo el meu marit. No sé si haurà rebut la notícia que el nostre vaixell s’ha donat per desaparegut. És ben capaç de voler venir a Xile per investigar el naufragi.
Berta: No serveix de res que recordis ara el teu marit. Ara ens hem d’espavilar totes soles.
Gemma: Totes quatre, no crec. La Isolda no.

Pausa

Isolda: Us juro que quan vingui el capità l’informaré de les vostres conxorxes.
Berta: Pensarà que t’has tornat paranoica, maca.
Isolda: El capità és un home molt llest. I a més hi entén molt de dones. Tot i la seva joventut és un gat vell. Cap de vosaltres li farà creure cap bestiesa.
Berta: Els fets cauran pel seu propi pes. Quan volem controlar alguna realitat aquesta se’ns escapa.
Isolda: No em rendeixo amb facilitat.
Gemma: Quina falta de humilitat!
Marina: Com es nota que la vida no t’ha donat cap lliçó.
Isolda: Conviure amb vosaltres tres ja és suficientment una aventura alliçonadora.
Berta: Gràcies.
Gemma: No n’hi ha prou amb una actitud comprensiva. Està bé entendre però més important és actuar.
Isolda: Molt bé! Que vols que faci?
Gemma: Estar molt més per la feina i menys pel teu capità.
Isolda: I tu mateixa! Bé prou que en moments claus t’he vist parlar amb el capità.
Gemma: Parlàvem de com reconduir la situació entre tots cinc. No res de particular.
Berta: En moment així em sento orgullós de ser una dona.
Isolda: Orgullosa de ser una dona? Em sembla que per tu això no és cap novetat.
Berta: Sé resistir a les temptacions.
Isolda: De debò? Això ho hem de celebrar!
Berta: Si una de nosaltres actua rectament, les altres la han de seguir.
Gemma: Ens falta una mica de sacrifici. Pensar més en el grup i menys en nosaltres mateixes.
Isolda: Jo crec que tothom fa el que pot. Tothom esta al límit de la seva capacitat de resistència.
Gemma: No, jo t’he vist jugar amb el capità mentre les altres treballaven.
Isolda: No t’omples tu tan de la paraula amor. Perquè l’amor entre un home i una dona no pot ser tan sagrat com l’amor de una persona pel seu Déu.
Gemma: Blasfema!
Berta: És una falta de decència que tu i ell us beseu en presencia nostre. Almenys us en podríeu amagar. No fa falta que ens ho retreguis per la cara.

Pausa

Marina: Tranquil·les noies. D’aquesta manera el capità podrà valorar en la justa manera el que és la Isolda: un ser egoista i superficial.
Berta: Si només fos això.
Isolda: En moments com aquest em sento més unida que mai amb el capità.
Berta: Que et duri molt això. Jo mentrestant ja he parlat a soles amb ell.
Isolda: Ah! Per això ell ha volgut portar la missió ell sol. Ahir li devies menjar el coco.
Berta: Si pogués també el convenceria per altres coses.
Isolda: Com goses, com t’atreveixes a parlar d’aquesta manera. Et penses que ets la reina anglesa o què?
Berta: No malpensis. Això és una prova que alguna cosa insana volta per la teva ment. El teu esperit està podrit.
Isolda: Si fos un home ja t’hauria tombat.
Berta: És això l’únic que saps dir?
Isolda: Ara sí que veig que m’hauré d’encomanar al sant pare!
Gemma: És incorrecte pensar en ell únicament quan les coses van mal dades.
Berta: També és una infàmia utilitzar les persones segons els interessos d’una.
Isolda: En pots dir un sol exemple de quan he estat egoista?
Berta: Durant tots aquests dies no t’has desempallegat del capità. Estaves a totes hores enganxat a ell. Quan nosaltres realment et necessitaven per alguna altre cosa.
Isolda: El capità i jo no hem plegat de pencar durant aquest dies. I tot per nosaltres.
Berta: Esteu tan encegats que només penseu en vosaltres dos. I a sobre tinc constància que copuleu sense cap mirament. Sense preocupar-vos que us vegin.
Isolda: I bé, no saps el que dius, nena. Nosaltres mirem de fer-ho lluny de vosaltres. Reconeix-ho d’una vegada, el nostre comportament ha estat impecable. Però tu t’obstines a buscar tres peus al gat. I totes dues sabem molt bé perquè.
Berta: Diuen que darrera un gran home hi ha una gran dona. No sé si tu pots ser aquesta gran dona.
Isolda: Una dona és fa gran combatent amb altres dones que volen la seva fi.
Gemma: Estàs perduda si penses i actues d’aquesta manera.
Isolda: Perduda, dius? Tu em voldries ben callada i morta. Ja et conec a tu.
Gemma: Que déu se t’apiadi de la teva ànima. Jo t’estimo igualment.
Isolda: Estimar-me? No fotis. Em pregunto si seria el mateix si el capità no hagués aconseguit arribar a la costa.
Gemma: Et crispés per res. Hauries de tenir més paciència.
Marina: Has de pensar que nosaltres hem perdut els essers estimats.
Isolda: I jo en tinc la culpa?
Marina: No. Però des de que hem arribat només has tingut paraules afectuoses pel capità.
Isolda: Què et pensaves? Jo deixo que la gent campi al seu aire. No és això tot el que voleu?
Berta: Vols que estiguem en llibertat, però al mateix temps fas tot el possible perquè ens mantinguem allunyades del capità.
Isolda: Això són invencions teves, estimada. Malgrat que jo sigui la seva promesa ell intenta tractar d’igual manera a cada una de les quatre noies.
Berta: No em negaràs que et sens superior.
Isolda: Per res del món.
Berta: Ets un pèl massa orgullosa.
Marina: I creguda.
Gemma: Jugues a ser magnànima quan en realitat ets un petit peó en mans de Déu.
Isolda: Voleu callar d’una puta vegada! Estic fins els nassos dels vostres retrets. Prou! He dit prou!
Berta: Nosaltres et volem el bé.
Isolda: Prou! Me’n vaig de aquí, serps verinoses. Me’n vaig si haig d’estar en pau amb mi i amb vosaltres mateixes.
Berta: Va, no n’hi ha per tan.
Isolda: No ara tinc tot el dret a ser tan intransigent com vosaltres amb mi.
Gemma: De debò que vols anar a passar els dies sola? Ens trobaràs a faltar.
Berta: I ja en parlarem si el capità t’acompanyarà.
Marina: El capità no té un cor de pedra. A ell li toca ser solidari amb totes.
Isolda: D’això ja en parlarem maques.
Berta: Si vols marxar, ves-te’n. Jo crec que tornaràs.
Isolda: Adéu companyes, que us vagi bé i bon vent. A mi m’heu vist ben prou!
Marina: No sé perquè t’ho agafes tot tan seriosament.
Isolda: Es nota que no saps posar-te al meu lloc.
Marina: Jo t’apreciava de debò. Ara veient com ets tan arrauxada i orgullosa no sé si fer-te cas.
Isolda: Sapigueu que jo me’n puc sortir perfectament sola.
Marina: No inspires cap compassió.
Isolda: És el que voleu no? Adéu companyes.

La Isolda s’aixeca i recull les seves pertinences. Se’n va de la cova i surt de l’escenari. Queden damunt de l’escenari les tres noies.

Marina: No ens hem passat una mica?
Berta: No, ha tingut el que es mereix. No podem tolerar que es senti diferent de la resta del grup.
Gemma: Millor així. O sinó ens hagués sembrat aquí les llavors de la discòrdia.
Berta: En perdre a ella, no crec que igualment perdem el capità.
Gemma: Resem perquè no sigui així.
Marina: És tan bon noi, el capità.
Berta: I també és llest, no penseu que el pugueu manipular.

La Marina i la Gemma riuen.

Berta: Bé, us n’hauré d’ensenyar a tractar amb homes.
Gemma: Suposo que parles per tu mateixa i la Marina. Amb mi no compteu.
Berta: Com tu vulguis.

inici | mapa web