llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

escena 5

L’acció transcorre a la platja. Hi ha dos personatges: el capità Puig i la Isolda. Estan assentats a la sorra.
Puig: Definitivament et puc dir, que en aquesta illa estem del tot sols.

Isolda: No vas dir que és probable que aquesta illa podria ser visitada pels exploradors.
Puig: Sí però em sembla que això és cada vegada més una possibilitat remota.
Isolda: Sort que et tinc a tu.
Puig: Ho sento si no et puc dedicar més temps a tu. Però primer és el procurar que tothom pugui sobreviure.
Isolda: Què fan les meves amigues. Fa dues setmanes que no les veig. I m’alegro de la meva independència envers a elles.
Puig: Elles estan tan il·lusionades com tu per sortir d’aquest pou.
Isolda: No creus que les veus massa? Més del que és necessari.
Puig: No. Elles també són persones humanes.
Isolda: Tu saps que hi ha persones i persones.
Puig: Encara ara no entenc com no heu fet les paus.
Isolda: Què no t’ho vaig explicar com n’eren d’escurçons?
Puig: Sí però això és un problema exclusivament entre dones.
Isolda: Però de qui estàs al cantó?
Puig: Ets la meva xicota i quan a tal penso que ets la persona més meravellosa de l’illa. Ara bé, encara que tu estiguis enemistada amb elles, crec que tenen el dret a viure dignament en aquesta illa. I si necessiten més ajuda, jo els hi proporcionaré.
Isolda: Suposo que cada dos per tres la Berta et deu somriure.
Puig: La pobre s’esforça en ser simpàtica.
Isolda: Com li pots dir la pobre? És una malparida i l’hauries de tractar com el que és realment.
Puig: Isolda, ho bé aparques la teva gelosia o em buscaré un altre lloc per viure.
Isolda: No, rei. Ho sento, no volia dir això. És que últimament estic molt nerviosa.
Puig: Escolta, jo, malgrat tot també tinc els meus punt dèbils i no tinc ningú que em consoli.
Isolda: Mentida! Em tens a mi!
Puig: No. Sempre he estat jo i sóc jo qui t’ha d’animar constantment.
Isolda: Va, no comencem una altre vegada, que ara fa dos dies que no ens discutim.

Pausa

Puig: No, per començar no crec que fos una bona idea que els dos anéssim a viure per separat de les altres noies.
Isolda: Marc, ets un bon element però mai serà un noi sensible.
Puig: Mira, tia, t’he aguantat dues setmanes. T’he tractat com una reina i encara et queixes de mi. No sé que haig de fer més.
Isolda: T’han menjat el tarro.
Puig: No! Sé molt bé el que em faig. No creguis que em faci el màrtir. Però jo lluito perquè formem un grup humà prou maco. I tu hi estàs en contra.
Isolda: No em faràs creure que les vols ajudar desinteressadament?
Puig: És la veritat.
Isolda: Les dones quan volem podem viure soles sense cap tipus de problemes. Els homes no.
Puig: És el que vols, viure sola, doncs endavant.
Isolda: Et veus valent perquè hi ha les altres tres, veritat? Si estiguéssim tu i jo sols no series tan exigent amb mi.
Puig: Potser ja ens hauríem matat.
Isolda: Senyor Puig, què vols de mi?
Puig: Voldria que no fossis tan agressiva. Potser si aquí tinguessis de debò unes amigues et podries desfogar.
Isolda: Vols que me’n vagi a viure amb aquelles tres serps?
Puig: Si és preferible a qualsevol altre cosa.
Isolda: Ens vols tenir a totes quatre localitzables, eh? L’autèntic rei del mambo!
Puig: Durant el dia ja tinc els collons pelats de pensar com ens ho farem per sobreviure el dia a dia. De manera que no tinc temps per pensar en foteses sentimentals.
Isolda: Això ho creus tu.
Puig: Abans no eres així.
Isolda: Les circumstàncies han canviat. No sé com pots pensar que aquí a la illa continuaré essent la teva promesa submisa. Et faré valer els meus drets.
Puig: Molt bé! De què et queixes? Va, engega.
Isolda: Tinc dret a triar jo el moment que hem de fer l’amor.
Puig: Què més?
Isolda: Vull acompanyar-te a les incursions que fas a l’illa.
Puig: Em pensava que volies el contrari.
Isolda: Al principi sí que volia estar com una reina. Però ara ha arribat un moment que estic avorrida. I sobretot, el que compte més és que en aquesta actitud em sento una inútil.
Puig: Sort que tens un punt de seny!
Isolda: Estic tipa d’esperar-te en la barraca. Vull que cada vegada m’apreciïs més pel que faig, no pel que pugui ser.
Puig: Haguéssim començat així de bon principi.
Isolda: Però no vull tornar a veure a la Berta.
Puig: Perquè? D’acord que té un caràcter fort. Però això estimula la força de voluntat de tots vosaltres. Us fa avançar. D’aquí la conveniència d’estar tots units.
Isolda: Sí ella vol estar molt unida a tu.
Puig: Em pensava que la nostra relació estava basada amb la confiança.
Isolda: Sí, però jo veig les segones intencions de la Berta. O bé a tu et deu interessar que totes les noies perdin el cul per tu.
Puig: Per d’una vegada no deixes en pau les diferències entre els homes i les dones. En el fons tots anhelem la felicitat. Perquè no la busquem, en comptes d’amargar-nos els uns amb els altres.
Isolda: Et costarà car voler acontentar a tothom.
Puig: És un risc que haig de córrer. Trobo que les altres noies s’ho valen.
Isolda: Em perdràs a mi, si hi vas.
Puig: No em facis xantatge perquè no et servirà de res.
Isolda: Et pots imaginar una situació completament inversa: és a dir tres nois i jo. Desprès sí que no tindria cap queixa de tu. Series un àngel.
Puig: No sé de què et queixes. Portem dues setmanes fent el que tu dius. I jo ja n’estic ben tip!
Isolda: Vols anar a veure a la Berta i companyia? Ves-hi però desprès no em vinguis a veure plorós perquè t’han ben cardat.
Puig: Isolda, parlem-ne. No cal que trenquem. Tan sols fa falta que tu siguis més flexible.
Isolda: Vols que em reconciliï amb les noies. Molt bé, ho intentaré. Però només ho faig per tu. No és de la meva convicció. Però, bé, tu ho vols, i ho tindré en compte.
Puig: De mala gana no vull que facis res.
Isolda: Me les conec de memòria a la Berta, la Marina i la Gemma.
Puig: I què tenen de dolent?
Isolda: Perquè t’ho haig d’explicar? Igualment per tu són virtuts, vés a saber.
Puig: Isolda, t’ho demano com a amant, com a amic i com a noi. Trenquem aquest aïllament artificial. En situacions així les persones estan fetes per col·laborar, cooperar i fraternitzar. No per muntar la guerra cadascú pel seu cantó.
Isolda: Molt bé, facilitaré que el teu somni es faci realitat. Anem a trobar a la Berta i companyia.
Puig: Ho dius de veritat?
Isolda: Vols que t’ho repeteixi com un lloro?
Puig: Molt bé! Perfecte! Demà les anirem a veure.
Isolda: Fet!
Puig: És un objectiu del qual no te’n sentiràs penedit.
Isolda: Tan de bo!
Puig: Sí i tan! Ja ho veuràs!
Isolda: Em sento com es devien sentir els guerrers abans d’entrar en batalla.
Puig: Tranquil·la, que serà un passeig.
Isolda: Això veig. Bé, vaig a recollir les coses. Fins ara!
Puig: Ets un cel!

La Isolda surt per una banda de l’escenari i es queda sol el capità Puig. La llum de l’escenari es va apagant per fer la transició a l’escena següent.

inici | mapa web