llibertat

Llibertat provisional
Sergi Costa

Llibertat provisional

La Isolda surt per una banda de l’escenari i es queda sol el capità Puig. La llum de l’escenari es va apagant per fer la transició a l’escena següent.

escena 6

L’acció transcorre a dins de la cova del començament. Esta habilitada com a l’habitatge de les tres noies. A dins de moment hi ha la Berta i el capità. Estan asseguts menjant uns cocos. De sobte deixen de menjar i la Berta es va a asseure al cantó del capità. Estan sols.

Berta: Hem recollit suficient menjar per a sobreviure dues setmanes més sense preocupar-nos de res. Ara la única precaució és no prendre mal.
Puig: Efectivament, si alguna de vosaltres es trenqués algun braç o cama no sabríem com fer-ho. Per això és convenient que no ens moguem gaire.
Berta: Tens raó. Però no n’hi ha per tan. Deixa que les altres noies es banyin ara al mar.
Puig: És que quan falta algú sempre pateixo. Temo el pitjor.
Berta: Que bon minyó que ets. Respira fondo. Relaxa’t ara. Estira’t.
Puig: No crec que sigui una bona idea. Vaig a veure què fan la Isolda i les altres noies.
Berta: Mira de ser més egoista. No en trauràs res d’estar patint constantment per nosaltres.
Puig: No. Em faig responsable de vosaltres quatre. No les tinc totes quan falta alguna de vosaltres.
Berta: Si no vigiles acabaràs cremat. Et creus que nosaltres no anem en compte. Au va estira’t. Et vull fer un massatge relaxant.
Puig: No crec que sigui una bona idea.
Berta: Perquè? Només és un massatge.
Puig: No? Imagina’t que ara aparegui la Isolda. Què pensaria?
Berta: Tranquil. M’han dit que s’hi passarien fins que el sol comences a baixar. Encara n’hi ha per molt.
Puig: I hauries d’haver anat tu amb elles.
Berta: Els he dit que no em trobava gaire bé.
Puig: No crec que la Isolda s’ho hagi empassat.
Berta: A la Isolda la tinc ben despistada.
Puig: Què vols dir?
Berta: Te’n recordes de les últimes discussions que hem tingut sobre la forma de procedir, sobre com hem de sobreviure.
Puig: Sí i tan que sí. Últimament t’has posat ben marrana.
Berta: Doncs sàpigues que ho he fet a posta.
Puig: Perquè?
Berta: Estira’t i t’ho explicaré.

El capità Puig s’estira a dins de l’estança còmodament. La Berta s’hi acosta i li comença a fer el massatge.

Puig: Deies?
Berta: Sí, deia que tinc a la teva Isolda ben enganyada.

El capità riu.

Puig: Em vols seduir? M’ho temia...
Berta: Seduir no és la paraula correcte. Vull que t’adonis del valor que represento jo en aquest guirigall.
Puig: Ja m’estranyava que no haguessis intentat lligar-me de bon principi. Ho trobava rar. Fins i tot he de reconèixer que ho trobava inquietant. Però no, no et facis il·lusions. La Isolda és la meva reina particular. Ella es mereix el millor.
Pausa.
Berta: Siguem realistes. Com portem aquí? Un mes, dos mesos. No crec que més. I tu estàs enganxat a la Isolda la major part de les vint-i-quatre hores. La Isolda és una bona xicota. No et presenta gaire guerra. I saps l’avorriment ha matat a moltes parelles. Pel que fa a vosaltres dos crec que esteu en un impasse.
Puig: Estem molt més units del que pots pensar. A mi m’importa un rave els defectes que pugui tenir.
Berta: I tu què no en tens? No has pensat que ella s’hagi pogut plantejar deixar-te. Però no ho farà perquè ets l’únic mascle de l’illa, del món sencer.
Puig: No diguis rucades. Ella m’estima. I si no m’estima descobriràs que ella és capaç d’assumir perfectament el valor de l’abstinència.
Berta: T’has criat massa en un món d’homes.
Puig: He conegut a moltes dones abans de conèixer a la Isolda.
Berta: I ara em diràs que cap t’ha sorprès?
Puig: No, però he après que l’opció conservadora és la millor quan es presenta un conflicte amb una dona.

La Berta riu.

Berta: Així que ens tens por a mi, a la Gemma i la Marina?
Puig: La Isolda és la meva confident.
Berta: I què t’explica? També pot ser la teva traïdora.
Puig: M’ha advertit de les teves males arts.

La Berta riu.

Berta: Veig que la Isolda és llesta. Compte que sóc una serp verinosa. Puc picar en el moment menys esperat.
La Berta fa les fregues a la panxa i al darrera a la cintura.
Puig: Quan estic a terra tracto amb moltes noies que són com tu.
Berta: Així que estàs acostumat a ser infidel amb la Isolda. Com em sorprens capità Puig.
Puig: No m’interpretis malament. Jo sé guardar les formes. He estat capità de vaixells molt importants a pesar de la meva curta edat. I he vist com les noies em donaven un tracte deferent. Fins i tot quan la Isolda començava a ser la meva promesa, les noies de les tavernes i als voltants m’assetjaven. I en el fons com que sóc un noi educat, no els engegava.
Berta: I no les enyoraves quan estaves amb la Isolda. Ella que és una noia tan formal.
Puig: Ella es una santa. I no admeto que les comparis amb aquestes noies.
Berta: Les santes fan patir a tothom que els envolta menys a elles mateixes.
Puig: Sí, a les males pècores pel fet de ser-ho se les eximeix de tot. En canvi, una santa comet un error i els lleons se li llencen al damunt.
Berta: Els homes quan es volen divertir busquen una bona barjaula.
Puig: I que me’n dius del matrimoni.
Berta: Per molts homes és una imposició social. Una obligació costosa i soferta. Per això sempre es procuren de buscar una bona amant.
Puig: I tu en què ets millor que la Isolda.
Berta: Jo sempre seré inferior a la Isolda. Els homes no en prenen seriosament. I aquí esta la meva desgràcia. Jo et puc convèncer del contrari. També tinc amagada una part de santa aquí dins el meu cor.
Puig: Ho tinc decidit. Em quedaré amb la Isolda. Res em farà canviar. A no ser que sigui un motiu de força major.
Berta: Aplaudeixo la teva determinació. La Isolda és una noia afortunada.
Puig: Mira, he anat amb moltes dones. Sé el que em pot oferir cada una. Fins i tot et diré que he fet seguir dues dones al mateix temps. I perquè dic jo, si totes les dones convergiu en una sola dona. Totes sou el mateix. No hi ha pràcticament cap diferència. Totes voleu el mateix. Potser m’equivoco i hi ha alguna excepció però per l’edat que tinc...
Berta: Per mi encara ets molt jove i inexpert. I que és això de fer generalitzacions. Demostres tenir una cultura molt basta i baixa. Precisament cada dona és un món diferent. Mentre intentes comprendre aquest món, tot va bé, tot és perfecte. Però un cop ens comenceu a entendre, aleshores voleu trencar amb tot i us distancieu de nosaltres per una por que no entenc.

Pausa

Puig: És que les dones sou impecables. Sou una força de la naturalesa. No m’estranya que alguna vegada temem sortir-nos escaldats.
Berta: Hauries d’estar content com estem gestionant la nostra accidentada estada a aquí. Si la situació hagués estat al contrari, a la pobra noia ja la hauríeu violat no una sinó desenes de vegades. Primer l’haguéssiu tractat com una princesa. Això només hauria durat la primera setmana. A la segona setmana algú de vosaltres hagués congeniat amb ella. I a la tercera setmana jutjaríeu injust que aquell noi fos escollit per mantenir-hi una relació. A la quarta setmana, tots estaríeu impacients per follar-vos-la. Ella oposaria resistència i vosaltres impulsats per una força cega oblidaríeu les normes. Pensaríeu que és una dona més. No una persona amb cara i ulls sinó una vulva més que té el deure de no fer distincions entre els homes que l’envolten.
Puig: Potser sí que les dones sou més civilitzades. Però per aquest mateix motiu teniu unes armes més subtils. Una dona quan destrueix ho fa de la manera més indissimulada que existeix. Nosaltres els homes podem, no donar-nos compte perfectament.
Berta: Què et penses que totes quatre lluitarem a mort per aconseguir-te?
Puig: Sí. Més o menys.
Berta: Perquè passi això s’ha de ser un home excepcional.
Puig: Sóc el capità més jove del país. I ja tinc cinc anys d’experiència.
Berta: Quantes dones creus que pensen que tu ets extraordinari? O bé que tens un do?
Puig: Tu mateix. Ara el següent pas que anaves a fer era ensabonar-me. Fer-me distingir de la resta dels homes. Perquè les dones tampoc saben estar de bona manera soles. Sense cap mascle a la vista.
Berta: M’agraden els nois que no tenen pèls a la llengua. I una bona raó per ser amics d’ells és que no són un pèl més orgullosos que la resta.
Puig: En el meu cas tan sols es tracta de ser equànime amb vosaltres quatre.
Berta: Entenc perfectament que per a tu quatre dones juntes en un espai petit pot ser font de un immens trasbals.
Puig: I depèn de vosaltres que em demaneu el mateix o bé cada una, una cosa diferent.
Berta: Davant meu, oblida’t de ser un cavaller. Si et fan picor els collons, rasca-te’ls.
Puig: Gracies.
Berta: I si vols em pots anomenar en un apel·latiu diferent del meu nom. Com tu vulguis.
Puig: No, Berta, ja m’està bé.
Berta: Et fa res que tiri escopinades?
Puig: No.

La Berta llença una escopinada.

Berta: Trobes que sóc poc femenina?
Puig: Sí.
Berta: Hòstia! Quina llàstima! Jo procuro no perdre les formes aquí, ho faig per tu.
Puig: Ja.
Berta: Ahir anava malament del ventre. Vaig fúmer una cagarada immensa.
Puig: Aquí podem triar entre diferents fruites. Si menges sempre el mateix és el teu problema.
Berta: Ahir la Marina em va fer emprenyar. A vegades li donaria un bon mastegot.
Puig: Perquè? Total, devia ser una ximpleria.
Berta: No. No volia que la veiés despullada. Jo que sóc del seu mateix sexe. Potser en el fons li atrauen les dones, vés a saber.
Puig: És vergonyosa i punt.
Berta: No creus que si fos de l’altre vorera, seria un focus menys de conflicte. Jo pel que és meu hi lluito a mort.
Puig: De moment no tens res.
Berta: No, però el temps juga al meu favor.
Puig: Ah si?
Berta: Sí. A la Gemma li agafarà un atac de histèria, la Marina es posarà malalta i la Isolda, no sé, el seu estat anímic depèn del que li puguis oferir tu.
Puig: Que en dubtes del que li pugui oferir jo? Me l’estimo molt a la Isolda. Hi tinc una fe incommovible.
Berta: Atribuirà els mals del fet de ser aquí a la vostra relació.
Isolda: No, ella és forta.
Berta: No crec. No sap obeir. Però tampoc és que sàpiga manar. No li veig sortida.
Puig: ( Riu) M’estàs dient que la meva supervivència i la seva passa per les teves mans.
Berta: Jo no afirmo res. Però a les darreries la Isolda no ha parat de queixar-se que mengem la mateixa porqueria. Diu que en aquesta cova no hi ha intimitat. I que perdem temps no construint diferents cabanes per cadascú.
Puig: L’entenc però et dono la raó a tu. Jo des de el principi he volgut que ens mantinguem units. Si cadascú se’n va a viure en una cabana, no aguantaria ni una setmana. Hi hauria d’anar amb mi com a mínim. I jo em sento responsable de les altres tres dones.
Berta: Arriba un moment que si una no es fa forta, acaba fent nosa més que servei.
Puig: I tu encara vols tenir dots de comandament?
Berta: Sóc la noia que fa moure a les altres.
Puig: Tu si que ets una noia forta. Per tant, no cal que et mimi.

Pausa

Berta: No vols que t’interpreti malament.
Puig: Ni més ni menys.
Berta: Saps una cosa? Tu ets d’aquella mena d’homes que se’n diu un llop de mar. La soledat t’agrada i és el medi on et desenvolupes més bé. No necessites que ningú t’afalagui. De fet això et molesta, et priva de valorar-te a tu mateix d’una forma objectiva. T’agradaria haver començat la teva carrera sense cap lligam. I tranquil que això és el que aconseguiràs al final de la teva carrera marítima. Primer és la teva vocació i desprès venen les efusions sentimentals.
Puig: Per mi la Isolda és sagrada. Tinc clar que primer és ella.
Berta: Ets un home com cal. Totes les dones voldrien tenir un xicot com tu.
Puig: Sí, agrado a tot tipus de dones.
Berta: El primer cop que et vaig veure, vaig pensar, quin paio més lleig. En el tracte ha de ser repel·lent i tot. Però desprès evidentment vaig veure que no. I fins aquí hem arribat.
Puig: Pensava que a primer cop d’ull era un guapo.
Berta: No que va. He necessitat dues setmanes senceres de viure pràcticament de frec a frec amb tu, per veure que ets únic.
Puig: No m’ho crec.
Berta: Creu-te el que et convingui.

Pausa

Puig: Sabries mantenir un secret?
Berta: No. L’amor d’una dona no es pot amagar. Necessita brillar pels altres. També existeix per ser elogiat.
Puig: I desprès us queixeu de nosaltres quan exhibim una dona com el nostre trofeu.
Berta: El problema és que per vosaltres la dona és únicament un trofeu.
Puig: Ets intransigent. Per mi, la dona que m’estimo és el fonament del meu benestar i res em farà canviar.
Berta: Vaja, quin noi més afortunat. I deixes que ella decideixi?
Puig: En la mesura que és possible sí. La Isolda esta feta per ser mare dels meus fills.
Berta: De mica en mica veig que ets com la resta de nois.
Puig: Així en què quedem? Sóc especial o no?
Berta: Tens una ambició; una gran fam de destacar. Pobre il·lús. Tots som iguals. Veuràs com els teus propòsits més nobles s’enfonsaran.
Puig: Sóc i seré el que jo vulgui ser.
Berta: Tu mateix.
Puig: I tu a què aspires?
Berta: Naturalment només penso en salvar-me d’aquest cau i d’aquesta illa. També vull que les altres noies es salvin. Però amb la lliçó apresa.
Puig: Quina lliçó? Vols que la Gemma us converteixi a totes en missioneres?
Berta: No. Vull que aprenguin a prescindir de la moral quan les circumstàncies són extraordinàries. Vull que per necessitat abdiquin del seu puritanisme.
Puig: Veig que vols fomentar una guerra civil.
Berta: En una guerra els dots de comandaments són imprescindibles i a més cadascú es mostra tal com és.
Puig: No et rendeixes? Pel teu interès sàpigues que mentre jo sigui viu aquí no ho permetré.
Berta: No diguis que a un noi jove com tu li agradarà ser àrbitre de un possible conflicte.
Puig: Berta, ets massa per a mi. Ja pots parar de fer-me el massatge.
Berta: Com vulguis.

Pausa

El capità Puig s’incorpora i s’asseu

Berta: Pensa que si tu no hi fossis, ja ens hauríem matat. I jo no dubto de qui hagués estat la guanyadora.
Puig: En situacions extremes un no sap com pot reaccionar l’altre. Encara que el coneguis prèviament.
Berta: Sí. Una cosa és reaccionar bé en un moment determinat i tota una altre cosa és mantenir durant dies una determinada actitud.
Puig: Berta, ens haurem de repartir les vigilàncies a la platja. De tal manera que quan veiem un vaixell passar prop, encenguem una foguera.
Berta: Pots comptar que les faré formar.
Puig: Gràcies. Ah! I una altre cosa no siguis tan dura. La pobre Marina fins i tot et té por.
Berta: Ho faig a posta. Així ningú té pebrots de discutir les meves actuacions.
Puig: La Marina és una bona noia.
Berta: El món ha estat ple de bones noies que arrossegaven, amb la seva laxitud, als nois a la perdició. La Marina és d’aquelles que davant d’una crisi espera que els altres la vagin a rescatar.
Puig: I de la Isolda deus pensar el mateix. El que passa és que sóc el seu promès.
Berta: Celebro que no ho hagi de dir per la meva boca.
Puig: Algun dia toparàs amb una dona més dura que tu. I jo espero ser-hi allà. Et penses que ets la noia més forta del planeta? De moment només et conec una mica. Però segur que no tardaria a detectar algunes esquerdes. Tu no les admetries. Diries que algun home t’ha fet portar aquestes debilitats. No admets la fatalitat del caràcter.
Berta: Vols fer un pols amb mi.
Puig: Que no en tens prou amb aquesta conversa. Ets una noia forçuda però no crec que duressis més de cinc segons.
Berta: Fem un pols i ens hi juguem alguna cosa important. Per exemple una nit de lluna de mel en un racó perdut d’aquesta illa.
Puig: No. Tinc el cap molt clar.
Berta: Covard. T’hauria de fer vergonya que una dona et fes por.
Puig: Sí! N’estic fins el collons plens de la teva insistència! No pots aportar ni un gram de dolçor.
Berta: Pensaries que et vull seduir. I tu tens clar que aquesta opció és la pitjor de totes. És la que et molesta més. Així que no tens raó de queixar-te!
Puig: Que bé, llegeixes el pensament. Però els últims dies he detectat un canvi. M’afalaga que totes les dones d’aquesta illa pretenguin usurpar el tro de la Isolda.
Berta: Veig que cedir només és una qüestió de temps. Me n’alegro. Tu tan sols vols trencar les regles mentalment. Et falta la decisió de traspassar la barrera de l’acció.
Puig: Estigues segura que no la traspassaré.
Berta: Té, toca aquí( La Berta li agafa la mà) Vull que notis com els mugrons se m’endureixen.
Puig: ( Riu) No em diu res de nou. És una sensació que he sentit en incomptables ocasions.
Berta: Capità Puig, has vist mai una dona tocar-se?
Puig: Ni ganes. Va, marxa. Estàs fent el ridícul.
Berta: Estem lliures en aquesta illa. Ningú et pot recriminar res. Almenys ja que no et puc violar, em vull masturbar pensant i observant-te a tu directament.
Puig: No ho facis.

La Berta es posa una mà a l’entrecuix.

Berta: Parla rei, les teves paraules m’encenen.
Puig: En comptes d’excitar-me, em fas pena.
Berta: Continua parlant, rei.
Puig: Para aquest espectacle. Et rebaixes i tu no et mereixes aquest número.
Berta: Et penses que ara és la única vegada que m’imagino fent coses amb tu.
Puig: He dit que paressis!
Berta: Oh! Ah! Quina força viril. Crida més fort.
Puig: No hi ha res a fer amb tu.
Berta: Ahhh! No paris! Continua queixant-te de mi.
Puig: ( S’acosta fins a la Berta i la fa aixecar del terra) Quan dic prou és que ja n’hi ha prou! On és la teva dignitat?

El capità la sacseja i li dóna un bon mastegot.

Berta: No ho hauries d’haver fet això.
Puig: Perquè?
Berta: Per les teves mans circula electricitat.
Puig: No diguis més bajanades, au va marxa!
Berta: Ara no puc.
Puig: Sí que pots.

La Berta es llença al damunt del capità i el besa amb força.

Puig: No em pots corrompre.
Berta: Va, que en el fons ho desitges.
Puig: No

La Berta el besa per tot el cos i el llepa a diferents parts del cos.

Berta: Oh si.
Puig: Bruixa!
Berta: Treu-te els pantalons, que és el que vols.
Puig: No.
Berta: Sí.
Puig: No, de cap manera.
Berta: Pensa que només et vas a follar a una guarra. Pensa amb els avantatges d’això. No t’hauré de demanar explicacions desprès.
Puig: Tens la mateixa traça que el diable.
Se senten les passes d’alguna persona. És la Isolda.
Isolda: Estimat! Hola! Ja sóc aquí! Però que feu... Berta, Marc!
Puig: No pensis que... se m’ha llençat al damunt. No hi he pogut fer res.
Isolda: Malparida dels collons! Què pretenies fer?
Puig: T’ho juro Isolda, m’estava assetjant.
Isolda: Marxa d’aquí immediatament. No et vull veure.
Berta: Nena, això és casa de tots.
Isolda: Si és així ja m’has vist prou el pèl.
Puig: Tranquil·la, en cap moment jo permeto que passi res.
Isolda: Sí, però que hagués passat si no hagués arribat en aquest precís moment?
Puig: Res. Absolutament res.
Berta: Veus visions, Isolda. Jo estava mirant que li havia entrat a l’ull.
Puig: Això mateix.
Isolda: Us he vist tan junts que he pensat.
Puig: No pensis molt. És inútil. Entre els dos hem vist que era una pestanya.
Isolda: Espero que sigui així.
Berta: Has vingut aviat.
Isolda: Sí ja estava farta de prendre tan el sol.
Berta: A mi vull poc m’ha tocat el sol. Em sembla que aniré a prendre’l una estona.
Puig: Bona idea.
Berta: Vens?
Puig: No gràcies. Ara vull estar sol amb l’Isolda.
Berta: Tu mateix. Si vols sentir com algú es plany de la seva mala sort.
Isolda: Què dius? Retira això ara mateix. Jo faig molt per tots nosaltres.
Berta: Pel que sembla al nostre capità, pel que fa a ell, hi ha dos tipus de persones: els passatgers de primera classe que series bàsicament tu i la resta de la gent morta, i els passatgers de segona classe, que seríem nosaltres tres.
Isolda: Tu mateix t’exclous. Et penses que el capità no veu quin tracte més denigrant em dónes.
Berta: Com que mana el capità, no ens és permès crear certes complicitats amb ell. El capità és el nostre jutge.
Puig: Dona, tan com això, no.
Berta: No, tu encara guardes la facultat de manar-nos i en cas de disputa entre nosaltres tres declinar la balança.
Puig: Procuro ser un bon company. Just i equànime.
Berta: Almenys ho diu quan una companyia és més gratificant que una altre.
Isolda: El capità té molt clar quan una de nosaltres mereix un tracte deferent.
Berta: I també sap molt bé quan una dona fa nosa.
Puig: Va, si us plau, no us discutiu per mi. Va, Berta, ves-te’n a prendre el sol que sinó desapareixerà aviat.
Berta: Molt bé! Me’n vaig. Ah! I per cert, jo de mi no li faria gaire cas.
Puig: Esta bé! Esta bé! Au! Ves-te’n.
La Berta surt per un lateral de l’escenari.
Berta: Adéu capità.
Puig: Adéu.
Isolda: Que capulla!
Puig: És tot això el que saps dir de la Berta?
Isolda: Què hi penses tu?
Puig: Sincerament, estic cansat de vosaltres. De les vostres disputes i de la manera com m’abordeu.
Isolda: Que no t’he tractat amb delicadesa?
Puig: Sí. Massa i tot. M’embafes. M’emborratxo de Isolda i desprès he de suportar a tres noies més que pretenen el mateix.
Isolda: Així ho confesses. Les altres et volen. Tal com jo sospitava.
Puig: Sí s’hauria d’haver salvat un altre noi.
Isolda: Ja et vaig avisar jo, de les intencions d’aquestes tres. Et recordo que va ser decisió teva, venir a viure tots cinc junts.
Puig: Ja ho sé això, però t’ho torno a repetir jo em sento una mica responsable de vosaltres quatre. Tal com són les coses, hi ha d’haver pel mig una autoritat palpable i eficaç. Sinó vés a saber quina sort correrien.

Pausa

Isolda: Què significo per tu, jo?
Puig: Si us plau, deixa’m en pau. Estic fart del sexe femení.
Isolda: No? I que me’n dius de la Berta.
Puig: A ella també l’incloc a la llista. Li he fet creure que jo n’estava molt de tu?
Isolda: I no és veritat?
Puig: No.
Isolda: Com que no? Que no estàs enamorat de mi?
Puig: Ni de tu, ni cap altre. Fixa’t tu com són les coses, que he hagut de fingir que t’estimava de debò davant de la Berta.
Isolda: Quin mal moment he ensopegat! Així la molt porca se t’ha insinuat? Anava de debò la truja!
Puig: Sí. I ara t’agrairia que em deixessis en pau.
Isolda: I un bé negre!

Pausa.

Isolda: Escolta’m bé senyor capità. Varem venir a viure aquí per voluntat teva. Jo t’ofereixo viure en l’altre punta de l’illa i tu ni cas. Tu tens molt de bla, bla, bla però d’aquí a quatre dies ja et veig enamorat de la Berta.
Puig: Prou d’aquest rotllo. No saps parlar d’una altre cosa. Almenys em podries dir com ha anat el dia.
Isolda: Perfecte!
Puig: Oh! Meravella! Hem trobat una cosa que et vagi bé.
Isolda: Si has de posar-te així, no cal que parlem.
Puig: Però necessito parlar amb algú!
Isolda: Podríem tornar a començar de zero si em diguessis la veritat. Desprès amb la veritat per bandera, sí que podríem viure els cinc junts.
Puig: Què vols saber?
Isolda: T’has follat a la Berta?
Puig: No!
Isolda: Segur? I la Marina i la Gemma?
Puig: la Gemma? Però que dius si és una religiosa.
Isolda: Sí però igualment li corre sang per les venes.
Puig: Pensa que jo també tinc les meves necessitats.
Isolda: És que tu i jo des de que hem arribat hem follat poc.
Puig: Però que dius si hem follat casi cada dia.
Isolda: Però admet que sexualment et canso.
Puig: Només quan dius que ja en tens prou.
Isolda: Oh! Marc. Perdona’m. Et prometo que partir d’ara follarem sense parar. Tot el que vulguis.
Puig: Vols saber la veritat? Et farà mal!
Isolda: Sí, endavant!
Puig: T’avorreixo com a persona. Però tens un molt bon polvo. M’encanta follar-te per davant i per darrera. M’excites molt. Fins que obres la teva boca.
Isolda: Pobre de mi. Almenys hi ha una part de mi que t’agrada. I digues que t’agrada la personalitat d’alguna de les altres tres?
Puig: No de cap. Sobretot la Berta que amb el seu fort caràcter és insuportable.
Isolda: Però digues també te la follaries?
Puig: No. Perquè desprès com a contrapartida l’hauria de suportar.
Isolda: Menteixes. Estic segur que si ella insisteix més te l’hauries follat no una sinó deu vegades.
Puig: Et juro que no.
Isolda: Encara som a temps d’anar-nos a viure a l’altre punta de l’illa.
Puig: No.
Isolda: Qui t’entengui que et compri. Però que collons vols? Va, digues-m’ho.
Puig: Vull estar bé amb les altres tres.
Isolda: Però amb quin món vius? Ets un home amb cap de nen o què?
Puig: Desenganya’t tu i jo acabaríem sense parlar-nos.
Isolda: No m’estimes! Desgraciat!
Puig: ( La Isolda comença a plorar) Va dona, no ploris. Sí que t’estimo!
Isolda: No! Abans acabaràs estimant a la Berta! I no oblidis que no pararan fins que m’anul·lin. I tot perquè sóc la teva promesa o el teu forat.
Puig: Què dius? Que no t’aprecien la Marina i la Gemma?
Isolda: No. Per culpa teva, sempre estan esperant el moment de saltar sobre la meva jugular. I no diem de la Berta.
Puig: Imaginacions teves.
Isolda: Perquè et penses que insisteixo tan a anar viure junts, tu i jo, lluny d’elles. Aquí em fan la vida impossible.
Puig: I jo no et faig la vida impossible.
Isolda: No m’entens. Quan no hi ets tu són terribles.
Puig: No és veritat. Diries qualsevol mentida per fugir d’aquí.
Isolda: Que no ho veus que tan sols es comporten tan divinament quan hi ets tu al davant.
Puig: Tens una ment recargolada. I no crec que la gran majoria de dones siguin tan mesquines.
Isolda: Mira tu, jo ja no suporto més. Me’n vaig a viure sola. ( La Isolda torna a plorar) Patiré la soledat però almenys estaré tranquil·la.
Puig: Va, dona, no diguis més ximpleries. Queda’t. T’ho demano com el teu promès. Et necessito. Si em deixessis sol amb aquelles tres, seria seduït per qualsevol de les tres. I jo, això no ho vull. Repeteixo, malgrat tots els teus defectes, em fas servei. Potser no estic tan enamorat com al principi. Però bé haig de tenir una confident. I tu sembles la més assenyada.
Isolda: D’acord, Marc. Em quedo. Ho faig per tu, que per mi gairebé estàs per damunt del bé i del mal.
Puig: Reconec que jo també tinc pegues.
Isolda: T’estimo completament de cap i peus. I no deixaré que cap d’aquelles mocoses s’interposin en el nostre camí.
Puig: Jo també t’estimo.
Isolda: Sortim a passejar. Que ens toqui l’aire.
Puig: Sortim.

Els dos personatges surten per un lateral de l’escenari.

inici | mapa web