|
Llibertat provisional
escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8
escena 9 | escena 10 | escena 11 | escena 12 | escena 13
El capità surt de l’escenari.
escena 9
L’escena transcorre a l’aire lliure. La Berta i la Isolda estan assentades al damunt de un penya-segat. Les dues noies estan contemplant la costa i el mar.
Isolda: Has triat un bon lloc per vigilar. Des de aquí es pot veure perfectament si s’acosta un vaixell.
Berta: Què et pensaves? Què em mamava el dit?
Isolda: No era la meva intenció ofendre’t.
Berta: No estic pas emprenyada.
Isolda: Vols que et substitueixi una estona?
Berta: No. Vull parlar amb tu.
Isolda: De què?
Berta: Del capità.
La Isolda riu.
Isolda: Em sembla que d’aquest tema no hi ha res parlar.
Berta: Sí. A mi em sembla que sí. Vivim al mateix lloc cinc persones. I fem de manera que les cinc estem sota una forma d’organització democràtica.
Isolda: Sí, funcionem tal com dius tu.
Berta: Però tinc entès que per no gaire més temps.
Isolda: Què vols dir?
Berta: M’he assabentat que fa temps que tu i el capità voleu marxar a l’altre banda de l’illa.
Isolda: Cert. Quin és el problema?
Berta: Això no pot ser. De cap manera.
Isolda: Sota quin pretext?
Berta: El capità té una missió a complir.
Isolda: I qui ho diu això?
Berta: Ho dic jo. No t’és suficient?
Isolda: De què vas tia?
Berta: Va, no et queixaràs ara, la nena mimada del capità. Les altres tres també som persones humanes.
Isolda: No oblidis que sóc la seva promesa. Això no m’ho treu ningú, entesos?
La Berta riu.
Berta: Et penses que el capità només s’ha entès amb tu.
Isolda: No em vulguis fer entendre que tu i el capità heu travat alguna cosa més que amistat.
Berta: Sí. Però tu sembles disposada a que el capità no tingui cap més amiga que tu mateixa.
Isolda: Nena, se t’ha acabat això de torturar i temptar al capità.
Berta: Potser ets tu que sense saber-ho el tortures.
Isolda: Porca!
Berta: Jo de tu mesuraria les teves paraules.
Isolda: Perquè? Em posaràs unes cadenes?
Berta: Encara ets a temps a rectificar.
Isolda: Jo i el capità ens mereixem viure sols.
Berta: No em deixes alternativa.
Isolda: Tu no comptes per res, estimada. No pots fer-hi res.
Berta: I tan, si puc.
Isolda: El capità i jo tenim per davant un futur indestructible.
Berta: Lamento comunicar-te que no podràs gaudir més del capità.
Isolda: Ah sí? Què te’l vols carregar?
Berta: Ingènua! T’ho haguessis pensat dues vegades abans de venir aquí.
La Berta empeny a la Isolda cap al precipici. Hi ha una breu lluita en què la Isolda resisteix l’embranzida de la Berta.
Isolda: Malparida! Filla de puta!
Berta: Tindràs un gran enterrament.
Isolda: Ahh! Auxili! Marc! Marc! Per favor Berta, deixa’m anar.
Berta: No. La teva sort esta decidida.
La Berta empeny més la Isolda cap al fons del precipici. La Isolda es va defensant donant cops però la Berta l’arrastra fins al límit.
Isolda: No, per favor. T’imploro que em deixis anar. El capità serà teu.
Berta: Massa tard, noia. Has begut oli.
La Berta arrossega a la Isolda fins al límit del precipici i l’empeny perquè caigui al fons del penya-segat. La Isolda cau.
Berta: Bon viatge, companya!
La Berta surt per un lateral de l’escenari.
escena 1 | escena 2 | escena 3 | escena 4 | escena 5 | escena 6 | escena 7 | escena 8
escena 9 | escena 10 | escena 11 | escena 12 | escena 13
|
