Les 4 ratetes

Una es deia Núria, l’altre es deia Clara, la germana de la Clara i de la Núria es deia Laia i l’altra rateta es deia Noèlia.

I un dia no sabien què fer, i pensa que pensaràs... Ja ho sé!, va dir una rateta,anirem a casa del senyor Pepito i li agafarem molt de formatge i de tot.

Dit i fet! van anar a casa del senyor Pepito i van agafar de tot. Sort que el senyor Pepito no estaba a casa seva! Però va tornar i ai! quina, quina sorpresa! tot just les mascotes que el seu fill Tonet volia!. Volia quatre ratetes molt petitetes i molt maques. Les va empaitar amb una gàbia a la mà i a l’altra mà hi portava paper de regal, era de naus i coets. I el senyor Pepito tenia tantes ganes de ficar les quatre ratetes dins de la gàbia que es va entrebancar, però va tenir tanta sort, que quan va caure va estirar tant el braç que les quatre ratetes van anar a parar dins la gàbia.

Quan el senyor Pepito es va aixecar, va tancar la gàbia tan ràpid com va poder i després va embolicar la gàbia amb el paper de regal. Quan en Tonet va tornar del cole, el seu pare, que era el senyor Pepito, li va donar el regal. Però un dia el senyor Pepito i les ratetes van fer un tracte, de dia estarien a casa del senyor Pepito i de nit amb els pares.

A la nit van explicar tot als seus pares.