Tot va començar quan el Pau era a
la seva classe.
El Pau tenia 10 anys i era molt espavilat. Un dia, la senyoreta va llegir
un conte en veu alta i tractava d'un nen que vivia al fons del mar.
Ell va somriure, estava escoltant molt atentament la senyoreta. A ell
sempre li havia agradat molt el mar.
Se'n va anar cap a casa, i allí l'estava esperant la seva mare,
la Monsli. La seva mare sempre estava molt procupada per el Pau. Per
això l'esperava al carrer vigilant que no el prenguéssin.
Va dinar i va tornar a l'escola. A l'hora de matemàtiques, en
comptes d’escoltar, pensava amb el mar. Però tot es va parar
quan la senyoreta li va fer una pregunta sobre el que havia explicat.
Com que el Pau no havia escoltat, la senyoreta el va renyar.
Li va donar una noteta, i cap a casa falta gent!!
La seva mare ja l'estava esperant al carrer amb els braços oberts
per fer-li una abraçada. Però ell abans que la seva mare
l'abracés va fer una passa endarrera i li va ensenyar la noteta.
En la qual deia lo següent:
Sra. Monsli
El seu fill no ha estat gens concentrat, no sé pas amb què
pensa.
Si us plau doni-li un càstig fort.
Jo ja li he manat molts deures. Espero que li mani algo, perquè
és un nen molt intel·ligent, no pot perdre aquesta oportunitat
Firmat: Srta. Angèlica
La seva mare es va entristir molt, estava molt trista. Com que no era
d'aquelles mares que sempre renyen tant, el va perdonar. El Pau es va
quedar igual, tot trist.
Al Pau mai l'havien castigat i faria el que fos per retrocedir en el
temps. Com que no podia retrocedir en el temps, va pensar que podia
ajudar a la seva mare:
-Hola mare! Com que això que he fet avui no ha estat bé
jo t'ajudaré a fer totes les feines de la casa.
La mare va somriure. I amb el cap va fer:
-No!
El Pau pensava... no sabia el que li passava, ho va deixar estar perquè
ja no sabia què fer.
Ell no tenia cap amic. Sempre estava sol. Volia trobar algun amic per
poder jugar. I es va ficar a fer feina.
Va agafar un paper i va apuntar tots els noms dels nens que hi havia
a la seva classe: Marc - Aduill - Pau - Albert - Nol - Silvestre
Els que hi havia eren aquests.
Primer va anar a veure el Marc i li va preguntar si podia ser amic seu.
Però li va dir que no.
A continuacio en Pau, en Nol, l’Aduill, l'Albert i en David.
Però cap d’aquests volia jugar amb ell.
Només hi havia el Silvestre.
Al Silvestre li agradava molt el mar. El Silvestre, quan sigués
gran, volia viure al mar.
Quan el Pau li va explicar que ell també volia viure al mar,
tots dos van estar callats pensant...serà millor que ho pregunti
a la mare.
El Pau va anar cap a casa i li va fer una pregunta a la mare.
-Mare, que es pot viure al mar?
I la seva mare molt estranyada va respondre:
-No
Ell es va quedar bocabadat.
El mateix va passar amb el Silvestre.
En Pau seguia bocabadat fins que la seva mare li va dir...
continuarà..... el següent capítol continuarà
on ara mateix ens hem quedat. |