Li va canviar d’una manera especial el seu caràcter, i cada dia s’enfrontava més amb els seus pares: cridava, s’enfadava, plorava i es feia la petita.

Els pares intentaven soportar la situació com podien però a vegades acabava amb la seva paciència i la castigaven.

Un dia quan van passar molt de temps, potser anys, la nena es va adonar que era una sort haver tingut un germanet, ja que no tot era negatiu. Podia jugar amb ell, fer de germana gran, barallar-se, discutir i inclús passar-s’ho bé.

I pel contrari si s’hagués quedat sola, seria una nena mimada, potser avorrida i aguantant tot el dia les carantonyes i els petons del papas.

D’ aquesta manera la nena es va adonar que els gelos són normals però que et fan passar uns moments fatals.

I ara hem d’arribar al final perquè el meu germanet no em deixa en pau i ara vol que li busqui una espassa i un escut que te dalt de l’armari.