| Una vegada, fa molt de temps, una criatura
que es deia Lola es va perdre, tenia 9 anys. Plorava i plorava, mentre
anava viatjant pel món sense trobar la seva mare.
Un dia es va perdre a Londres,
l'altre a Xina... fins que va arribar el dia que estava en
un bosc molt gran. La nena va dir mmmmm... hi ha aigua! Va anar-hi
i va beure tant que la panxa li feia mal.
Va veure una llum molt gran
i es va espantar.
-
Tranquila.
- ¿Qui ets?
- Sóc la fada Dina. Et puc fer alguna cosa? digues-m'ho, si us plau.
Va veure un lleó i la fada el va convertir en una flor
- Ai
- ¿Què et pasa?
- He begut molta aigua i em fa mal la panxa.
- "Tiba la batiba, que es curi ara mateix" va dir la fada.
- Ja no em fa mal!!
- Dani, Dani!
- Un moment, estaves aqui?
- ¿Qui és aquesta noia?
- No ho sé, s'ha perdut.
- ¿Com et dius? va preguntar la fada Dina.
- Em dic Lola, i tu ?
- Dina, encantada de conèixer-te, Lola.
- Igualment.
- Per ser força petita, tens bon vocabulari.
- Gràcies.
- I a un concurs d'educació ¿vols anar-hi?
- Si vostè vol sí, si no vol no.
- Vols sopar amb nosaltres, si us plau?
- Gràcies.
L'endemà:
- He guanyat la medalla de fades d'educació gràcies a vosaltres
Al cap de 2
anys:
- Reina, reina!
- ¿Què et passa?
- La gent de l'altre bosc volen guerra. Hem de cridar el déu de la muntanya,
el del riu, el de les roques i el del bosc.
- Anem a cridar-los.
- Aneu a cridar el savi del bosc.
- Sí, majestat.
- Féu els preparatius.
- Sí, senyora.
Al cap d'una estona, el savi ja esta aquí.
- Deixeu-lo, entrar.
- Hola reina, sóc el savi.
- Poseu-vos en rotllana
- Tanqueu els ulls
- Concentreu-vos
- Repetiu
"Oh déu del riu, oh déu de la muntanya"
- Vosaltres
concentreu-vos, comenceu:
"Oh déu del riu, oh déu de la muntanya, oh déu de les roques, oh
déu del bosc, sortiu i presenteu-vos, oh déu del riu, oh déu de la
muntanya, oh déu de les roques, oh déu del bosc surtiu i presenteu-vos"
- Prou guerra!
- Si aquest és el teu desig, doncs t'ho concediré.
- No vols anar al meu pais, Espanya?
- Vostè
mana
- Torna al teu país
|