Ara han passat segles, la família Grechel, constituïda per Núria, el seu cosí Àlex, i la seva mare Mònica, s’hi han traslladat.

El primer dia a la casa, tot rutllava la mar de bé. Fins que va arribar la nit…

Eren les dotze tocades, i la Núria, que dormia a la seva habitació va sentir un esgarrifós: "Nyeeeec…" Semblava que algú es gronxés al balancí vell que hi havia al costat del seu llit. Va aixecar-se, el balancí s’estava movent i no hi havia ningú assegut! Però no podia ser el vent, totes les portes i finestres eren tancades. La Núria va pensar que tot havia estat un somni i es va tornar a ficar al llit.

La nit següent va passar el mateix, i l’altra, i l’altra…

Fins que la cinquena, quan la Núria es va llevar per descobrir qui o què era el que gronxava el balancí, alguna cosa es va precipitar sobre seu! Però ella no veia res. Era com… un esperit!

Un ganivet, subjectat per una mà invisible, era a punt de clavar-se-li al coll! Va xisclar. El seu cosí va entrar espantat a l’habitació. Què estava passant? L’Alex, però, si que veia el fantasma! Era una noia, tenia els ulls tristos… Efectivament, era la nena que abans havia habitat la mansió. La Laura Foggy!