Viatge a la fi del món


A vegades hi ha gent que diu que no té imaginació, però a vegades la podem fer servir.
Una nit, quan era molt tard, la meva mare em va dir que tenia que anar-me'n a dormir, me n'hi vaig anar i poc a poc vaig anar agafant el son. Una veu va sonar de lluny, em vaig aixecar i vaig veure un lloc magnífic i me'n vaig adonar que no estava a casa meva. Aquella veu era molt bonica, pero em vaig quedar al·lucinat, era una flor qui em parlava. M'hi vaig acostar i li vaig dir:
- Però on soc?
I ella em va contestar:
- Estàs a la fi del mon.
Aaaaaaaaah! No podia ser tan lluny de casa. Em va agafar de la mà i va
traspassar una pared.
- Uau! què és això? li vaig preguntar a la flor i ella em va respondre:
- És el món, així ha quedat després de tallar els arbres, arrencar les plantes,tirar brosses als boscos, no evitar incendis...
- Aaaai, he sentit una cosa!! Ja estic a casa, uf... només era un somni! però he d'evitar que passi.
Bé, ara us ho deixo a vosaltres! Adéu

Nom: Maria Guardado Edat: 10