La portera de casa


La senyora Adolfina, la portera de casa, era força misteriosa.
Sempre estava asseguda i fent mitja. Casa seva era a l'entresol segona i allà no hi entrava ningú més ella i el seu gat negre. Els veïns de tot el replà i el primer pis es queixaven que feia molt soroll.
La meva mare i l'Adolfina eren molt amigues i encara que una de les dues fes soroll, l'altre no es queixava.
Fa poc, la nostra portera va fer un terrabastall que a la mare sí que li va afectar. Jo vaig baixar les escales fins arribar al davant de casa l'Adolfina. La porta estava mig oberta, vaig entrar de quatre grapes perquè ningú no em pogués sentir, però el gat maleït estava darrera meu estirant-me la sabata. L'Adolfina estava fent alguna cosa amb una olla grandiosa i rovellada. De cop, va començar a pronunciar unes paraules estranyes, semblava que parlés alemany. Vaig estirar la cama per apartar el gat i, sense voler vaig tombar un gerro, es va trencar i l'Adolfina va fer un crit espaterrant. L'Adolfina em va dir que no expliqués res a ningú, que ella era una bruixa. Jo em vaig quedar glaçada: la meva mare era íntima amiga d'una bruixa!! Vaig tancar la boca per si de cas, vés a saber què em podria fer!
Al cap de tres dies es va morir. Jo no sabia si riure o plorar. Vaig acabar plorant per fer com tothom.
Pero...
La senyora Marieta, la nova portera de casa és força misteriosa...

Nom: Marta Torrella Martinez Edat: 9