La dent que no volia caure

Una vegada en Marc va veure que al seu millor amic, en Pol, tots els nens el miraven perquè li havia caigut una dent i a cap dels altres nens li n'havien caigut.

En Marc li va dir a en Pol:

-T'ha fet mal la dent?

I en Pol va dir:

-No, no me n'ha fet de mal, em va caure quan jo estava dormint ni me n'he enterat que m’havia caigut una dent.

En Marc tambè volia que li caigués una dent pero no se li movia cap dent.

Un dia, en Marc va decidir fer-se moure una dent. Primer va escriure en un full les proves per fer-se moure una dent.

La primera prova era enganxar-se un fil a la dent i l’altra banda a la porta oberta després va tancar la porta per veure si se li movia una dent, però no va donar resultat, després va fer la segona prova que consistia en tirar-se un cop de puny a la dent però tampoc va donar resultat, per últim va fer la última prova que consistia en menjar-se una cosa molt dura i es va menjar un ferro, estava molt dur però miracle, sí que es va moure! En Marc es va possar molt content.

L’endemà li va dir a en Pol que se li movia una dent i en Pol li va dir:

-No tinguis por per el dia que et caigui la dent, no fa mal.

Ara en Marc tenia ganes de què li caigues la dent i també va fer proves per veure quan li cauria una dent pero no li queia. Ho va provar tot, des de la A fins a la Z pero no li va caure la dent. La dent no volia perquè sabia que quan caigués creixera i no volia creixer .

Fins que un dia va decidir caure perque ja estava cansada de ser tan petita i seria la enveja de les altres dents perque seria la primera en créixer.

I doncs va pensar, al primer cop que em donin cauré.

Així que va caure.

FI