Els meus cosins, jo i el fantasma |
|
| Aquell
dia era per anar d'excursió! Un dia assoleiat i amb una brisa
suau. De sobte, va arribar el meu cosí Jonathan. - Hola Anaís!- va dir Jonathan. - Hola Jonathan! Què passa!- vaig dir jo. - He vist un fantasma!- va dir Jonathan. - És imposible!- vaig dir jo tota sorpresa. Tots vam anar a avisar els nostres cosins: Joel, Daniel, Ivanna, Adrià, Laura, Samuel, Jordi, Virginia, Mario. Vam anar tots onze cap on era el fantasma! El fantasma hi era, era dins una cova freda i fastigosa. Jo vaig anar amb tota valentia i li vaig dir al fantasma: -Hola! Vols ser el meu amic? El fantasma va saltar i va dir: -Siiiiiiiiiiiiiiiii! Jo vaig dir als meus cosins que aquest fantasma era bo i simpàtic i ells com a bones persones van dir: -Doncs, nosaltres també volem ser els vostres amics! El fantasma va fer un somriure! Jo estava molt contenta i deia: -Tinc un amic fantasma! tinc un amic fantasma! Al final, el fantasma es va convertir en un príncep guapíssim i jo en la seva princesa. Els meus cosins es van casar amb les germanes del príncep i les meves cosines amb els germans del príncep. Aquesta història vol dir que amb la amistat tot es bonic i agradable. |
|
|
|
|
| Nom:
Anaís |
Edat: 12 |