Una història de por |
|
| Era una família en què hi havia l'avi,
el pare, la mare, el fill gran i el petit. Hi havia un manicomi però estava lluny del poble. L'avi estava escoltant la ràdio quan de sobte va sentir: - S'ha escapat un boig molt boig del manicomi però no arribarà molt lluny perquè... ¡¡¡paa!!! Se'n va anar el llum i no va saber el perquè. La família va anar a dormir molt espantada. A mitja nit es van sentir uns sorolls molts estranys: - xix-xax, xix-xux! dos cops seguits. Al matí quan es van llevar van veure a l'avi mort. Van cridar a la policia perquè investigués però no van trobar res de res. Se'n van anar a dormir però molt espantats. Com a la nit anterior, es van sentir uns sorolls i a l'endemà el pare i la mare eren morts. Només quedava el germà gran i el petit que tots dos estaven morts de por. Aquella nit, de nou es van sentir els mateixos sorolls. L'endemà, el germà gran es va trobar al seu germà mort i a la paret posava: - L'últim en morir eres tu, però no hi he arribat i no t'he matat! El germà gran es va salvar perquè el boig no tenia cames i ell dormia a la llitera de dalt. Recordeu-ho quan aneu de colònies! |
|
|
|
|
| Nom: Arantxa Ferrer Ramos |
Edat: 10 |