Tot es fa per la pau |
|
| Una vegada hi havia un noi que es deia Wiliam.
Aquest noi era el fill de la família més rica, fins al moment. El noi era pacifista i sempre deia als seus pares que donessin diners al pobres i als orfanats, però els seus pares, que eren molt avariciosos, molt garrepes i sempre volien més, li deien que no donarien diners a ningú perquè era una tonteria. El noi es va escapar de casa i se'n va anar amb un grup de gent que pensava com ell, pacifistes. En Wiliam es va fer gran i va formar una familia, en Wiliam guanyava molt poc, però la major part del que guanyava ho donava als pobres i als orfanats. En Wiliam tenia molts problemes amb el banc i li van treure la casa que tenia hipotecada. Un dia, la gent de l'orfanat, com que en Wiliam va ser tant bo amb ells, li van fer un regal, una llàntia d'oli, un regal humil però en Wiliam amb la intenció en feia prou. En Wiliam va veure una taca a la llàntia i quan la va anar a netejar, va fregar i de la llàntia va sortir un geni. El geni li va dir: - Tu ets qui ha fregat la llàntia? - Sí, va contestar en Wiliam. - Doncs demana tres desitjos i es compliran. En Wiliam va dir sense dubtar: - El primer que tothom tingui els suficients diners per pagar-se les seves pròpies coses. El segon que tothom creixi sa i fort i l'últim podria estar entre ser millionari o que tothom tingui una llar...el tercer és...es va mirar els pobres nens de l'orfanat i va dir: - Que tothom tingui una llar. Llavors els nens de l'orfanat van anar corrent a abraçar en Wiliam, i en Wiliam va continuar vivint i amb els diners que guanyava construia cases i escoles. |
|
|
|
|
| Nom:
Marc |
Edat: 11 |