Hi havia una vegada una nena que estava molt sola. Com que feia molt bon dia va sortir a passejar, va comencar a caminar, el sol era a dalt del cel, i el camí era ple de flors, a ella li agradava molt anar a caminar per aquell lloc, de sobte... la va cridar el seu pare tot content...
- NURIAAAA....
I ella va anar amb el seu pare,
- Què vols pare? va dir.
Ell va dir:
- Estic molt content, el meu cap m'ha donat una feina a HAWAI, li he dit a la mare i esta força contenta, a tu què et sembla? serà una mica difícil per tots però ens en sortirem i estarem força bé. A la NURIA en principi li va fer pena marxar d'aquell lloc tan bonic on havia nascut, però al veure el seu pare tan content, tot valia la pena.
Després d'uns dies van fer el trasllat, a Hawai hi feia molta calor, hi havia uns paisatges meravellosos, va fer molts amics, però sempre recordava el lloc on havia nascut, els amics, les flors, els camins per on passsejava. El seu pare en veure-la d'aquella manera la va cridar:
- NURIA, veig que estaves una mica trista, he demanat novament el trasllat, tornarem a casa.
La Núria molt contenta va fer una abracada al seu pare, perquè l'havia entès, i al cap d'un any van tornar cap a casa.