La ciutat de la por

Hi havia una vegada una petita ciutat que es deia "la ciutat de la por".
Es deia així perquè hi havia un trol a la ciutat que es deia "Kenexi". Aquest trol anava cada semana a menjar-se un humà d'aquella ciutat.
Hi havia uns nois que es deien Adrià, Abel i Oriol que van dir:
- Prou, això no pot seguir així, hem de fer alguna cosa ara mateix, sinó morirem tots. Anem al laberint encantat del trol!!!!
I va dir l'Adrià:
- Val, anem anem!!
Van anar caminant fins el laberint encantat, van entrar, i la porta es va tancarrrrr i van sentir una veu molt forta i violenta que deia:
- D'aquest laberint encantat no en sortireu maiii!!!!!!!!!!!!!
Va dir l'Oriol:
- Què és això? què és aquesta veu?
I els seus amics van contestar:
- No ho sabem.
Van anar caminant i, de sobte, va aparèixer un gos parlant que volava, semblava un àngel i els va dir:
- Vigileu, per atrapar el trol heu de passar moltes trampes que ha posat, vigileu molt, us donaré una cosa que us servirà per la primera prova, l'escut antifoc us protegirà de les flames del drac.
I el gos va desaparèixer i va dir l'Abel:
- No sé si hi hem de confiar-hi! no el coneixem, no? vosaltres el coneixeu?
I els amics van dir:
- No!
Van anar caminant, caminant, caminant i van arribar a un bosc. Van entrar-hi i l'Oriol va veure un mirall a terra i el va agafar, però l'Adrià va dir:
- No, no l'agafis podria ser una trampa.
Però era massa tard, l'Oriol havia agafat el mirall i el mirall es va transformar en un drac enorme i montruós amb unes dents molt grans i afilades. El drac va agafar l'Oriol i l'Oriol va dir:
- Ajudeu-me, ajudeu-me!!!! ajudeu-me!!!
L'Abel va agafar l'escut i l'espasa i va dir:
- Deixa'l anar si no vols que et clavi la espassa.
Però el drac no el va deixar i va tirar-li una flama de foc enorme. L'Abel es va posar l'escut i sí, sí que el va protegir, el gos havia dit la veritat, però el drac va diiiiiir:
- No us deixarè, morireu!
L'Abel va agafar l'espasa i l'Abel va desaparèixer. L'espassa era màgica i l'Abel va aparèixer darrera del drac i li va clavar l'espasa a l'espatlla. De la sang del drag va sortir un missatge que deia:
- Si voleu sortir d'aquest laberint doneu-me 20 humans de la vostra ciutat o morireu i us arrancaré els ossos.
L'Abel, l'Adrià i l'Oriol van dir:
- No podem rendir-nos, farem tot el que poguem encara que arrisquem les nostres vides!
I sí, sí eren molt valents, van anar caminant, caminant i va aparèixer un altra vegada el gos i els va dir:
- Si al trol voleu caçar, al voltant heu de mirar! i va desaparèixer un altra vegada.
Van dir:
- No ho entenc, què vol dir això?
- No ho sabem!
Van seguir endavant i van veure un pobre esquirol atrapat en una trampa i va dir l'esquirol:
- Que em podeu ajudar si us plau?
I van dir:
- Sí, t'ajudarem!
I van ajudar-lo. I va dir l'esquirol:
- Gràcies, us recompensaré! i va desaparèixer.
Van caminar més i van trobar un pobre vell que no tenia res per menjar i el vell va dir:
- Que em podeu donar un tros de menjar, si us plau?
I l'Abel va dir:
- I tant que sí, té aquest entrepà.
I el vell va dir:
- Gràcies, us recompensaré i va desaparèixer.
Van caminar, caminar i una altra vegada va aparèixer una porta que va dir:
- Que em podeu ajudar? no puc obrir ni tancar, em falta oli i ningú me'n vol posar.
I l'Adrià va dir:
- I tant que sí! i li van posar oli.
La porta va dir:
- Gràcies, gràcies, ja em puc moure, us recompensaré! I va desaparèixer.
Al final, no hi havia més camí, hi havia un enorme forat i per anar a l'altra banda necessitaven un pont i no sabien què fer. Al moment, va sortir l'esquirol i els va dir:
- Mireu, aquesta serà la recompensa, un pont i l'esquirol va fer aparèixer un pont de metall molt resistent.
I l'Abel, l'Adrià i l'Oriol van dir:
- Gràcies, gràcies.
Van passar el pont i van arribar a un llac que no podien passar i en aquest moment va aparèixer la porta i els va dir:
- Aquesta serà la vostra recompensa, un vaixell!
I va aparèixer un vaixell i va passar un dia i encara anaven per mig camí, era molt llarg el llac. I en aquell moment, va aparèixer el pobre i els va dir:
- Serà la vostra recompensa, us diré una drecera. Si aneu cap al nord, a l'esquerra s'hi troba una drecera i en cinc hores arribareu.
Van passar les cinc hores i per fi van arribar a la casa del trol i va aparèixer el gos parlant que els va dir:
- El trol té una poció que fa riure, si li agafeu i li tireu a sobre no pararà de riure fins que es faci vell.
L'Abel va donar-li les gràcies i el gos va desaparèixer. Van entrar a la casa del trol en silenci i no hi havia ningú, anaven a agafar la poció i catapli!!! va aparèixer el trol i va dir:
- Què feu aquí? ja us vaig dir que moririeu! ja tinc la cassola amb els ingredients, només hi falteu vosaltres, jejejejeje....
Però l'Oriol va agafar l'espasa i va dir al trol:
- Moriràs! i li va llençar la poció i el trol no parava de riure i de riure, jajjaja jajajaj jjaja L'Abel, l'Adrià i l'Oriol van dir:
- Ho hem aconseguit! no hi haurà més morts i van tornar cap el poble.
Quan hi van arribar, la gent va dir:
- Tres hurres per l'Adrià, l'abel i l'Oriol: hip hip hurra! hip hip hurra! hip hip hurra!
Els van donar les medalles d'honor perquè van salvar el poble del trol i van fer una estatua dels tres nens: l'Adrià, l'abel i l'Oriol.
L'únic problema era que al poble sempre sentien les riallades del pobre trol i patim, patam, patim, patam, aquest conte ja s'ha acabat!