La llet perduda


Un bon dia de sol lluent, resplendós, un vellet de 65 anys va anar a munyir vaques, perquè la seva dona li va manar.  
De tanta calor que tenia, va deixar molles les vaques de les seves gotes de suor, en va munyir 5 i es va cansar, del gran esforç que va fer (per tenir llet i no pagar-la) va anar cap a casa cansat, suat, i com pesaven les lleteres!!! no ho us podeu imaginar!...
Va córrer 5 quilòmetres per anar i 5 quilòmetres per tornar, en total 10, mira si en va fer!
Quan ja veia la casa, que la tenia prop, a uns 15 metres, se li van tombar les lleteres!
Quina mala sort! pobret vellet, còrrer tant, cansar-se tant, suar tant. perquè? per res.
Quan va arribar a casa sense llet amb disgust, li va dir a la seva dona:
- Se m'ha tombat la llet! ho sento molt!
La dona va dir:
- Mentider! el que has fet és xerrar amb amics, ballar i cantar, plam plis plam!
Que dolenta! pobrissó!


Nom: Sílvia
Edat: 10