Hi havia una vegada una família que estava molt i molt emocionada perquè la nit següent era la nit que venien els Reis d'Orient a portar regals.
Aquella família estava formada per la mare, el pare i la noia de 5 anys que es deia Nerea, la meva cosina. La mare, es a dir, la meva tieta, estava esperant a què naixés el seu fill nou.
Jo, aquell temps, estava allà a Almeria, passant el Nadal amb ells. Jo anava a 3r curs. Allà el Nadal va ser molt trist. Plovia a bots i barrals sense parar. La meva cosina, la meva tieta, el meu oncle, el meu germà, els meus pares i jo vam decidir anar a la saleta que els meus tiets tenien a dins la casa. Allà, dintre de la saleta, s'estava molt calentó. A la casa també tenen una piscina i mentre plovia, la meva cosina ens deia:
- Anem a la piscina, si us plau anem-hi
Però jo li deia que no, perquè feia mal temps i ella seguia insistint.
Els seus pares la van castigar sense reis. La meva cosina es va posar a plorar i el seu pare li va fer un "pam" al cul, i va deixar de plorar.
Va pasar la nit...ens vam llevar i vam veure com els meus pares i els meus tiets, menys la meva tieta, estaven fent l'arbre de Nadal. Tots ens en vam anar a la fira i vam passar tot el dia allà, però la meva tieta va començar a cridar perquè com estava embarassada havia de parir. La van portar a l'hospital i allà va néixer el meu cosinet.
Ens en vam anar al llit. Al dia següent a l'arbre ja hi havien els regals, però per a la meva cosina no n'hi havia, per tot el que va passar. Però el seu nou germà, que no us n'he dit el nom, es deia Arór, era el seu regal de la vida eterna.
Tots estaven molt contents.
THE END.